NFT: la revolució al món de l’art

En un món cada vegada més digitalitzat, un fenomen ha sacsejat el món de l’art: peces que es compren i es col·leccionen únicament a Internet amb transaccions milionàries que han revolucionat els processos tradicionals de compravenda i col·leccionisme d’art. El fenomen, però, va més enllà, i s’extén a tot allò que és digital.

Fa uns dies una notícia sacsejava i sorprenia el món de l’art: l’obra Everydays: The first 5000 days -una obra íntegrament digital-, creada per l’artista Beeple, es venia a la casa de subhastes Christie’s per la quantiosa xifra de 69,3 milions de dòlars (58,5 milions d’euros). Això convertia Mike Winkelmann (nom real de Beeple), desconegut al mercat fa menys d’un any, en el tercer artista viu més cotitzat del món, després de Jeff Koons i David Hockney.

Com s’ha arribat fins aquí? Hi ha un nou fenomen que està revolucionant el món de l’art (sobretot però no només) i la manera com entenem les transaccions d’obres. Neix de la interacció de l’art digital amb la tecnologia blockchain, i es coneix amb el nom d’NFT (Non-fungible Tokens), que es podria traduir com a “objecte o actiu no físic i no fungible”. Aquesta tecnologia, que marca un punt d’inflexió en la història del mercat de l’art i el món de la inversió en actius únics i demandats per col·leccionistes digitals, va néixer el 2017 de la mà de Dapper Labs amb CryptoKitties, un joc per col·leccionar i criar gats digitals que va revolucionar el món del blockchain.

Read More »

El podcast: un format en expansió

El podcast és un format cada vegada més popular, i que poc a poc va prenent protagonisme en un món cada vegada més digital, on el consumidor vol poder escollir com, on i quan consumir contingut.

La paraula podcast és el resultat de combinar les sigles “pod”, de play on demand (reproducció sota demanda) amb broadcast (emissió) en anglès. Aquest format sonor, que té els seus orígens en la ràdio, és cada dia més popular: requereix poca inversió tècnica, i per tant és fàcil de produir. A més, com que la majoria de podcasts van començar en format indie autoproduït, el podcast té una llibertat creativa i editorial que la ràdio tradicional no permet. Amb això, i en un món on la digitalització i la segmentació de continguts son imparables, el podcast s’erigeix com un dels formats d’àudio del futur.

Els podcasts es poden escoltar per internet, en plataformes especialitzades i en algunes ràdios. L’oient pot escollir quan i on escoltar els seus podcasts preferits. L’oferta és rica i variada, i podem escoltar des de podcasts fets a casa fins a projectes produïts amb molts més mitjans. Sigui com sigui, el podcast encara manté un esperit més lliure, de xerrada informal, que fa que el faci més proper als oients, que se senten part de la conversa.

A Catalunya, es considera que el primer podcast en català va ser un programa d’onze minuts publicat el 2004 per Pau Oliva. Avui, aquest àudio és impossible de trobar, però des d’aleshores el format no ha fet més que créixer. En xifres que recullen audiències de tot l’Estat, el consum ha crescut un 100% en quatre anys fins a arribar a gairebé un milió d’oients al dia a finals de setembre. Coincidint amb el confinament del març de 2020, les xifres van ser encara més notòries: les audiències de podcasts van créixer un 25%.

Read More »

Twitch: les claus d’un fenomen mundial

Per què resulta tan atractiu veure a iguals jugar a videojocs o xerrant sobre experiències personals? Per què les noves generacions opten per aquest tipus de contingut? Analitzem aquesta nova tendència i expliquem les raons d’una popularitat massiva que aposta per la immediatesa i el feedback continu.

Durant els últims mesos hem vist un important èxode d’espectadors dels mitjans tradicionals a plataformes com Twitch. Els nous serveis d’streaming trastoquen profundament el sector dels mitjans audiovisuals i estableixen nous rècords d’audiència. Els esdeveniments en viu es converteixen en els protagonistes absoluts de les nostres preferències de socialització i de lleure. Aquests gegants de l’entreteniment compten amb milions d’usuaris i xifres de visionat estratosfèriques, proveïdes majoritàriament per un públic jove. 

Breu història de Twitch

Tot i no ser l’única plataforma d’streaming és la que més moviment reporta. Neix l’any 2011 sota el braç de Justin.tv, una proposta que també emet vídeos a la carta i en directe principalment sobre videojocs i eSports. El subproducte que havia aparegut a partir de la matriu Justin.tv acaba agafant embranzida i es col·loca com un dels portal amb més trànsit als Estats Units l’any 2013. 

Avui en dia Twitch és propietat del gegant Amazon, que va comprar el domini web el passat 2014 apostant per aquesta nova forma d’oci. A l’inici es prioritzava la cobertura d’streams individuals, tornejos i speedruns de diferents partides, ara el portal acull tot tipus de contingut. Els jocs que continuen comptant amb més popularitat són League of Legends, World of Warcraft, Minecraft i Fortnite que aconsegueixen congregar a multituds espectaculars. 2020 ha estat sens dubte el període de creixement més fort de la plataforma, que s’ha vist afavorida pel confinament domiciliari obligatori. 

Read More »

#VideojocsCatalans – Març 2021

#VideojocsCatalans és una secció mensual del Blog de Cultura Digital que vol posar-vos al corrent de les notícies del sector dels videojocs a Catalunya.

Aquest mes de març hem vist el llançament de tres videojocs:

Mail Mole

Undercoders i Talpa Games han desenvolupat aquest joc per PC, Nintendo Switch, Xbox i PS. Mail Mole és un joc 3D de plataformes que presenta un heroi inusual, el talp més ràpid,  en la seva missió per fer les seves entregues més importants fins ara. Molty, el talp carter, assumirà els desafiament més exigents (pedres gegants, plataformes, pendents pronunciades o punxes) per arribar a les bústies de correu més antigues de Carrotland i salvar-lo així del desastre!

Read More »

5 dones de l’àmbit tecnològic que has de conèixer

La presència de les dones en camps com la ciència i la tecnologia continua, malgrat els avenços que ha fet el món, sent menor. La bretxa entre sexes posa de manifest una desigualtat històrica i la constant invisibilització de fites femenines aconseguides al llarg dels temps. Aquest mes volem incidir en la problemàtica de la falta de referents femenins dins del món de la tecnologia i la ciència. 

Iniciatives com #NoMoreMatildas, per exemple, volen posar de manifest precisament aquesta invisibilització de la presència femenina en la ciència i la tecnologia, i planteja què hauria passat si els grans científics de la història haguessin estat dones. Un projecte que vol posar el focus sobre la importància dels referents femenins, recuperant gran figures de la ciència i la tecnologia per a portar-les als llibres de text.

Nosaltres us presentem un recorregut vital i professional de cinc dones catalanes que en uns sectors (i en un món) liderats per homes, destaquen en la seva labor. En camps com la informàtica, la robòtica o la divulgació científica, les protagonistes encarnen la tenacitat i la creativitat, ja sigui proposant nous formats, visibilitzant el talent d’altres o apostant per nous mètodes de recerca i experimentació.

Read More »

Fantasia i ciència-ficció catalana de 2020

La collita literària de ciència-ficció i fantasia a Catalunya creix any rere any. El 2020 hem pogut gaudir d’un munt de novetats editorials que ens han portat personatges i situacions estranyes i fictícies, amb gran diversitat de temes, protagonistes, escenaris, temàtiques i llenguatge. Segur que les trobareu interessants!

Per a aquesta selecció hem comptat amb l’ajut imprescindible d’Antonio Torrubia, de la Llibreria Gigamesh, a qui agraïm la seva col·laboració.

Coberta del llibre | Lampun de Ruy D'Aleixo | Editorial Males Herbes

Lampun és la darrera publicació de Ruy d’Aleixo, pseudònim del professor de sànscrit i escriptor Aleix Ruiz Falqués. Una faula oriental sobre la mort, el poder, la màgia i la revolta. Situada a l’Himalàia, la història gira al voltant del naga Lampun, un ésser amb un poder tel·lúric però molt dòcil, que ha de ser executat per mantenir en peu la fortalesa. Un dels botxins decideix investigar sobre la vida passada de Lampun i la seva naturalesa màgica.

 

 

IGNOT | MANUEL BAIXAULI MATEU | Casa del Libro

El pintor i escriptor Manuel Baixauli va obrir l’any publicant al gener Ignot (Edicions del Periscopi), una novel·la on barreja les seves dues passions. Mateu, un pintor en hores baixes, rep l’encàrrec d’il·lustrar els textos d’un escriptor misteriós anomenat Crisòstom. La coneixença d’aquest geni desconegut el submergirà en un món insòlit, ple de miralls i poblat per individus solitaris i esquius. Una novel·la que esborra les fronteres convencionals amb una exhibició de llibertat i fantasia.

 

Read More »