L’art dels mems: secret per utilitzar-los, eines per crear-los

Benvinguts a la classe de mimètica. Una dolça introducció a com fer empipar a polítics i famosos, incomodar a mares i pares i criticar la nostra societat a partir de l’art del mem. Un art a l’abast de tots amb el nostre mòbil, PC o tauleta.

Parlarem dels usos d’aquest art (per què us poden ser útils) en la classe teòrica i, per últim, us donarem uns quants trucs per crear-los en la classe pràctica. Ah! I un bonus track pels serièfils!

Fa poc vam publicar un article anomenat El mem com a forma d’expressió, en el qual donàvem una visió teòrica d’aquest tipus de manifestació artística. En aquell article parlàvem de perquè hauríem de concebre el mem com a art i sobre els límits de l’humor en els continguts digitals.

Partim del fet que convivim diàriament amb els mems. De fet, tal com molts ens passa amb les frases de l’”APM?!”, ha arribat un punt que ens comuniquem a partir d’ells. Ja sigui acabant les frases amb un “y lo sabes” o responent un ‘whatsapp’ a la nostra parella amb la imatge de la novia paranoica quan ens diu que ha quedat amb una “amiga”.


Quines són les característiques
d’un mem?

1. Acostuma a ser simple, compleix la regla de “menys és més”

2. La tipografia per excel·lència és la lletra Impact

3. L’encanta el cutrisme (fins el punt de fer servir de vegades la Comic Sans)

4. És d’estricta actualitat

5. És viral

6. L’autor n’és el creador, però no el propietari

7. L’ha d’entendre fins i tot la teva mare

CLASSE TEÒRICA: 

“Per què em poden ser útils els mems?”

.mem. m. Expressió artística de caire divertit que neix a la xarxa amb l’objectiu de ser compartit pels usuaris composada per una imatge i un text.

O com ens agrada més definir-ho…

Imatge visual, gamberra, viral i amb ganes de donar canya!

Memejacking (màrqueting amb mems)

Si bé fa un moment dèiem que ens expressem a partir de memes, nosaltres, com a marca, haurem d’emprar el mateix llenguatge que el nostre públic. Podem fer servir els mems per diversos motius:
Read More »

Narratives transmèdia amb els còmics com a protagonistes

Arriba una nova edició del Saló del Còmic de Barcelona i amb aquesta excusa hem preparat un petit llistat amb còmics que són origen (o formen part) de narratives transmèdies més grans. Aprofitem per recordar el paper central del llenguatge d’aquest art seqüencial dins les ficcions que consumim actualment.

La primera persona en definir el concepte de narrativa transmèdia va ser el teòric nord-americà Henry Jenkins. En un article, ja famós, publicat al gener de 2003 a la pàgina divulgativa del MIT, Jenkins va començar a definir una manera de produir, distribuir i consumir ficció que, si bé no era nova del tot, sí que s’estava guanyant un lloc hegemònic dins del paisatge cultural. Els anys següents va continuar desenvolupant el concepte i estudiant el fenomen en llibres com Where Old and New Media Collide (2006) o al seu blog personal, Confessions of an Aca-Fan.

A aquestes alçades, el concepte ja ha fet el salt cap a fora del món acadèmic i, amb més o menys precisió, tots sabem què vol dir quan escolten parlar de transmèdia: ficcions segmentades, formades per diferents fonts textuals, audiovisuals i/o interactives que funcionen de forma entrellaçada per formar un tot unitari i (més o menys, segons cada cas) coherent.

G.I. Joe – Héroes Internacionales de Larry Hama i altres (1982-1994)

gijoe

Veient l’èxit comercial de les joguines basades en La Guerra de les Galaxies, a principis dels vuitanta, Hasbro va decidir recuperar una antiga propietat intel·lectual de ninots (perdó: “figures d’acció”, que és el terme que els departaments de màrqueting fan servir dins la indústria de les joguines per fer sentir als nens que estan jugant a coses de gent gran) bèl·lics. En la cerca per noves formes de promoció, Hasbro va aconseguir un acord amb Marvel per desenvolupar conjuntament una sèrie de còmics llicenciats amb les aventures d’uns soldats del futur (formats d’un 50% d’excés pulp i d’un altre 50% d’agressiva i estúpida masculinitat de l’era Reagan) en la seva lluita interminable amb Cobra, un extravagant comando terrorista amb obsessió per les serps. Aquests còmics, juntament amb una sèrie d’animació emesa els dissabtes al matí i a les fitxes que es van incloure a la capses de cadascunes de les figures d’acció, oferien als consumidors un context i una narrativa molt més elaborada que qualsevol altre producte infantil del mercat. Pel Henry Jenkins, es tracta d’un dels primers exemples del que avui entenem per narrativa transmèdia, encara que en els any vuitanta aquest terme no s’havia encunyat. L’èxit va ser tan gran que aquesta pràctica es va convertir en estàndard de la indústria. Desprès de G.I. Joe, He-Man i els Màsters de l’Univers i Transformers van seguir el mateix camí.Read More »

Dia del Llibre: Experimentem amb la narrativa

S’acosta la gran festa del llibre de Sant Jordi i volem convidar-vos a donar voltes per les vostres llibreries de referència i passejar per les parades que omplen els carrers de les nostres ciutats i pobles durant aquests dies consagrats a la literatura per descobrir les novetats editorials o recuperar aquells clàssics que falten a les vostres biblioteques particulars.
Però també us volem proposar un petit tast d’obres literàries que presenten una proposta digital molt interessant que podeu explorar des dels vostres telèfons i tauletes. Us atreviu a descobrir aquest nou tipus de lectura?

Per als més petits

Les obres pels primers lectors són sovint adaptacions de contes il·lustrats o d’obres de prestigi que ofereixen una experiència de lectura diferent a través de l’animació, els efectes de so, la música i una certa interactivitat tàctil amb moviments senzills. Sovint no disposen de text per llegir ni escoltar. Una manera divertida i diferent d’experimentar amb la narrativa.

Read More »

Estrenem nova pàgina de formacions

Cada any el Saló de l’Ensenyament obre les portes per inspirar a futurs estudiants amb les diverses formacions que es poden trobar arreu de Catalunya. Aprofitant la renovació de molts webs per a l’ocasió, ens hem fixat en aquells ensenyaments que tenen a veure amb la Cultura Digital i els hem recollit distingint per modalitat d’estudi (grau superior, grau, postgrau, màster), per tipologia de l’ensenyament (animació, apps, gràfica interactiva, etc) i per població.

Per tal que els pugueu consultar de manera periòdica, hem decidit obrir una nova pàgina dins del nostre web, “Formació 2018 – 2019”, la qual trobareu en el nostre menú.

Pretenem que sigui una pàgina viva i dinàmica, de manera que estigui en constant renovació per poder integrar una àmplia selecció de formacions que poden ser d’interès pels futurs nous estudiants.

Us convidem a que ens envieu totes aquelles propostes que creieu que encaixen en el nostre llistat.

→ Formació 2018 – 2019

Videojocs – guia per a principiants #03: la música

Des de fa uns pocs anys, la música creada per a videojocs ha guanyat visibilitat: concerts multitudinaris amb les millors orquestres del món als auditoris més cèlebres, premis, reconeixement crític, retrospectives dels autors més destacats… Us portem 15 temes emblemàtics de la història dels videojocs!

abigail-keenan-83615-unsplash

No fa tant de temps que aquestes mateixes composicions, avui celebrades amb justícia, només eren conegudes i apreciades per petits cercles d’aficionats. Al Blog de Cultura Digital, per descomptat, no podem sinó celebrar que aquesta branca dels videojocs arribi a quanta més gent millor, i per això ens agradaria repassar avui algunes de les virtuts i bondats d’una música amb característiques molt particulars. La més evident? Com les limitacions tècniques de cada època han definit la seva naturalesa: chips de só amb pocs canals, memòria limitada que obligava a pensar els temes musicals com composicions curtes que entressin en loop als poc segons (la banda sonora del primer Super Mario Bros., sense repeticions, dura poc més de 90”), el fet que l’intèrpret no era humà sinó una màquina o la realitat de que després d’escriure la peça s’havia de traduir a codi informàtic.

Amb aquestes eines es van haver de barallar els músics de videojocs fins ben entrada la dècada dels noranta. Però quan la tecnologia va possibilitar, per fi, ampliar la paleta sonora dels compositors, aquests no es van alliberar completament, ja que la música d’un joc no ha de funcionar per ella mateixa, sinó que ha de col·laborar amb la resta d’elements de la producció per aconseguir un objectiu comú: transmetre un ambient determinat, l’estat d’ànim del protagonista, infondre una determinada emoció al jugador o, fins i tot, integrar-se com una mecànica de joc. En aquest sentit, penseu en el cas paradigmàtic de l’Space Invaders, amb quatre notes descendents que acceleraven el ritme i insuflaven emergència a la partida.

Aquí us deixem quinze talls trets directament de les bandes sonores de quinze videojocs, amb la idea que puguin funcionar com a mostra significativa de més de quaranta anys d’història. Ja us avanço que es tracta d’una tasca impossible, condemnada a fracassar des de la seva concepció, però per algú lloc s’ha de començar. Hem intentat cobrir diferents etapes històriques de l’evolució de la música dels videojocs, així com diferents sensibilitats, geografies i estils. En tot cas, no descartem continuar repassant altres fites en propers posts, però, sense més demora, passem al llistat:

Read More »

10 notícies que no et pots perdre el març

Hem recollit les notícies i els articles que no us podeu perdre aquest mes de març. Poseu-vos al dia en 2 minuts!

1️⃣ New Story és una ONG de Silicon Valley que construeix habitatges en països en vies de desenvolupament. La seva nova creació pot ser que esdevingui una revolució: una enorme impressora 3D que podrà imprimir una casa de quatre habitacions en menys d’un dia i per menys de 4000$. L’objectiu és construir, a finals d’any, una comunitat de 50 cases al Salvador.

 

2️⃣ Fa un temps us vam explicar com els telèfons mòbils ajudaven els refugiats en la seva duríssima experiència. Ara, l’ONG Metges del Món ha creat l’app Siria, una intel·ligència artificial com les que ja coneixem però que ens porta la vivència de les persones que han hagut de fugir dels seus països per poder continuar vius i de gent en risc d’exclusió. Històries com la de Baker, refugiat que va escapar de la guerra a Síria o la de Fernando, que porta dos anys dormint en un caixer automàtic. Tot i que l’app encara no està disponible, podeu trobar les històries a la pàgina web de Siria.

Read More »