Com la IA afecta la creació digital: algunes tendències de fons

Enmig del hype de la IA generativa, més enllà de l’allau constant d’eines i novetats, s’intueixen les transformacions i les tendències persistents que aquesta tecnologia introdueix als processos creatius digitals. Els nous agents d’IA faran bona part de la feina, els temps s’alteren, realitat i virtualitat conviuen, el passat reviu… 

Cada setmana apareix una nova eina d’intel·ligència artificial que canviarà el món. Enmig d’una allau d’aquesta magnitud, costa separar el gra de la palla i, sobretot, es fa difícil identificar les tendències de fons, les que no canvien tan de pressa i donen una perspectiva del futur que ens espera.

El 27 de juny en parlarem a la sessió en línia que han organitzat la Direcció General de Cultura Digital i el Servei de Desenvolupament Empresarial. Mentrestant, vegem-ne algunes.

La IA es tornarà invisible

Sembla impossible, som en plena bombolla i encara trigarem, però que un programari incorpori funcions d’IA deixarà de ser una novetat. La IA generativa ja s’està integrant a tota mena d’eines i dispositius i, a la llarga, parlarem de funcions, no d’IA.

• Un exemple el trobem als editors de vídeo, com DaVinci (BlackMagic) o Premiere (Adobe). A més de les funcions habituals, incorporen tota mena d’automatitzacions: correcció de color, millora de la resolució, supressió d’objectes, generació d’imatges, creació de subtítols… El mateix passa amb els editors gràfics, com Photoshop o Canva, o amb els editors d’àudio, com Audacity.

Els agents d’IA faran la feina

Un nou estadi de la IA són els assistents avançats o els agents. Són programes i aplicacions que tenen autonomia per actuar seguint unes pautes que se’ls marquen: “busca’m un restaurant per a demà a la nit”, “prepara’m un viatge”, “escriu-me un correu”, etc. De moment, tasques senzilles. Però… Les grans tecnològiques hi estan invertint molts diners i hi ha qui creu que poden ser la nova interfície d’Internet.

• SIMA és un agent d’IA de Google preparat per actuar en entorns virtuals 3D, com els videojocs. L’han entrenat per executar més de sis-centes tasques i per interactuar amb jugadors humans o artificials en qualsevol situació. 
• In2IN és un projecte de recerca que es desenvolupa, en part, a Barcelona, i que se centra a aconseguir que dos o més avatars o agents autònoms puguin interactuar entre si.

Què/qui és real?

La qualitat de les textures, els detalls i els moviments de les imatges sintètiques, els avatars, els espais i els personatges virtuals els fan cada cop més indistingibles dels reals. 

Els “humans digitals” poden substituir actors i actrius sense que els espectadors percebin l’intercanvi, o poden convertir-se en assistents que interactuen amb les persones amb total normalitat. La nova generació de personatges virtuals comença a incorporar els matisos que expressen les emocions. 

• Un exemple és VASA-1, el nou model de Meta, que permet recrear un avatar hiperrealista a partir d’una fotografia.
• Un altre exemple és la rèplica que l’empresa americana Hyperreal, que té una part de l’equip a Barcelona, ha fet del boxejador Mike Tyson.

Qui parla / qui canta?

La veu sintètica va agafant protagonisme i es va convertint en la interfície natural d’interacció amb les màquines. Els nous models de cotxes es governen per mitjà de comandaments de veu, i hi ha una nova gamma d’ulleres amb IA que parlen i escolten: les comercialitzen marques com Meta amb Rayban, Xiaomi i Oppo. També Apple en té unes al laboratori. 

• La naturalitat de conversar amb les màquines, que es pot comprovar a les demos del nou GPT-4o, d’OpenAI, mostra que la veu sintètica ha assolit un nivell de qualitat molt alt. La qualitat expressiva ja no és un obstacle per a les veus sintètiques; s’han tornat indistingibles de la veu humana. A l’espai sonor hi conviuran tota mena de veus, i la veu pot deixar de ser patrimoni exclusiu de les persones.
• Els cantants es poden clonar, o es pot cedir la seva veu a altres cantants, com ja va experimentar Holly Herndon l’any passat amb la col·laboració de la catalana Maria Arnal. 
• Es poden recuperar veus perdudes, com la del cantant de country Randy Travis, que el 2013 va patir un ictus, va quedar mut i, onze anys després, ha tornat a cantar. 

El passat reviu

La IA generativa troba en el passat el material sobre el qual pot construir una probabilitat de futur. I amb la IA, el passat reviu. 

• Gestionar els materials d’arxiu és ara més fàcil: la cerca, la identificació d’imatges, la generació de metadades i, fins i tot, la restauració i l’edició es poden delegar a processos automatitzats.
• La IA permet rejovenir actors i actrius, com Harrison Ford a l’última pel·lícula d’Indiana Jones. Artistes desapareguts, com James Dean, poden tornar a la vida com a clons digitals.
• Els records es poden representar, com proposa Domestic Data Streamers a l’Oficina Ciutadana de Memòries Sintètiques. 

Els temps s’alteren

Els agents d’IA i les diverses automatitzacions que incorpora la tecnologia permeten estalviar feines repetitives o feixugues. La IA escurça el procés de creació, però també pot reduir els temps de producció de pel·lícules, videojocs o entorns immersius. El que ara triga mesos es podrà fer en setmanes.

Però això no s’atura aquí: la IA aspira al temps real. 

• La baixa latència de resposta de GPT-4o n’és una mostra. Ara, la veu del xatbot triga 230 mil·lisegons a respondre quan, en la versió anterior, passava dels 2 segons.
• NVIDIA ACE és una suite de tecnologies que permet interactuar amb personatges de videojocs en temps real. Es va presentar l’any passat i ja s’està aplicant per a xatbots o assistents de veu.

Formats nous

La possibilitat d’incorporar el temps real a la producció i a l’exhibició pot donar pas a formats nous: passat i present fusionant-se en gèneres nous que barregin ficció i actualitat; creacions que es transformin cada vegada que es presentin davant del públic en funció de les circumstàncies del moment, i, per què no, ficcions que no s’acabin, pel·lícules o sèries infinites que s’adaptin i es regenerin en temps real.

Convivint amb la confusió

La IA encara té pendent resoldre moltes confusions, i els creadors, resoldre algunes contradiccions. No sembla que, a mitjà termini, la confusió s’acabi esvaint.

• És legal o, si més no, lícit, utilitzar les obres artístiques i culturals per entrenar sense permís els models d’intel·ligència artificial? Els tribunals encara han de dir-hi la seva. 
• Els creadors acceptaran utilitzar eines que treballen a partir de materials d’origen dubtós? S’acabarà construint una IA respectuosa amb els drets dels artistes?
• El públic acceptarà les obres creades per màquines o amb poca intervenció humana?