Dansa i tecnologia: una mirada als nostres escenaris

La cartellera teatral catalana pot donar la sensació que no para gaire atenció a la dansa contemporània i encara menys als espectacles que incorporen la tecnologia en escena. Però ens alegrem de que degut a diferents felices coincidències durant els últims mesos, hem pogut veure en els escenaris de casa nostra algunes de les coreografies digitals més interessants de l’actualitat. Ara que els carrers i sales de Barcelona i varies ciutats metropolitanes s’han omplert de dansa gràcies a la Quinzena Metropolitana, fem una mirada a tot el que hem pogut veure.

Com a espectacle més destacat, no podem evitar posar a dalt de tot del podi el nostre idolatrat Daito Manabe, considerat un dels artistes multidisciplinars més importants en l’actualitat. El passat mes de novembre el Consultat General del Japó va portar a l’Auditori de Cornellà l’estrena europea de Discrete figures, en ocasió del 150è aniversari de les relacions diplomàtiques entre Espanya i Japó. La peça és l’última col·laboració del seu col·lectiu Rhizomatics amb la companyia de dansa contemporània japonesa Elevenplay. Una veritable meravella visual a nivell tecnològic que porta al límit les possibilitats interactives entre la imatge generada en temps real i les ballarines. Els recursos tècnics són espectaculars i permeten la dansa amb hologrames, les projeccions interactives en diferents pantalles i l’ús de drons. Un espectacle on potser el que menys destaca és justament la dansa i el que brilla per sobre de tot és el geni tecnològic. Veritablement, sense paraules. Com sempre, ens varem quedar amb més ganes de Daito Manabe, que estava present a la sala a càrrec de la taula de so i imatge. Esperem amb moltes ganes la seva nova presència en el Sónar d’enguany, en que posarà imatges a les emocions creades per la música.

Read More »

En què somien els algoritmes?

La creativitat és una de les qualitats que defineixen als ésser humans. La capacitat de compondre, escriure o pintar ens ha fet creure fins ara que els humans érem únics, però les prestacions cada dia més avançades de la intel·ligència artificial ho estan posant ara mateix en dubte. Analitzem la presència i la participació dels algoritmes en el fet artístic.

Fa tres o quatre anys les capacitats artístiques dels algoritmes, les xarxes neuronals i l’aprenentatge automàtic, eren poc més que uns curiosos experiments que servien per entrenar les eines d’intel·ligència artificial de grans corporacions com IBM o Google en el reconeixement i l’anàlisi d’objectes, formes o patrons de sons. La velocitat de creuer que ha agafat la investigació en aquests camps ha permès l’extensió d’aplicacions comercials en tota classe d’àmbits de coneixement, entre els quals també es troben la música, el periodisme, el disseny o el màrqueting.

Els algoritmes han esdevingut una eina que alguns artistes estan utilitzant per a crear noves obres d’art que exploren els límits de la creativitat. Us mostrarem alguns dels exemples més recents que ens plantegen una gran pregunta: en què somien els algoritmes? Són capaços d’expressar-se de forma única i original? Fins on pot arribar la creativitat de la intel·ligència artificial?

Compositor simfònic. Com sonen les aurores boreals?

El projecte “Unfinished Symphony” del gegant tecnològic xinès Huawei ha completat la famosa Vuitena Simfonia de Schubert, més coneguda com la Simfonia Inacabada. Malgrat que Schubert la va deixar sense acabar uns quants anys abans de la seva mort, els dos moviments completats de l’obra formen part del gran corpus simfònic del segle XIX i s’interpreten molt sovint. Alguns musicòlegs i compositors han intentat crear un tercer moviment final d’aquesta representativa obra, i fa pocs mesos Huawei va treballar amb el compositor Lucas Cantor per crear una partitura orquestral que presentés melodies similars a les que presumiblement buscava Schubert en els primers dos moviments a través de l’anàlisi algorítmica de les melodies, timbres, tonalitats i ritmes que els caracteritzen. La intenció de la companyia era mostrar de manera creativa les capacitats de la tecnologia d’intel·ligència artificial amb què compta el seu telèfon Mate 20 Pro, fusionant el món de la música i de la tecnologia tot utilitzant com a fil conductor una simfonia. L’obra resultant es va interpretar per primera vegada en el Cadogan Hall de Londres el passat 4 de febrer.

Anteriorment Huawei havia viatjat a Noruega per capturar el so de les aurores boreals amb el projecte “Sound of Light”, que va culminar amb la presentació d’una simfonia creada per la mateixa intel·ligència artificial del Huawei Mate20. Durant mesos va analitzar el color, forma i velocitat de les aurores boreals amb la intenció de traduir-les en sons amb la col·laboració del productor musical Mark Sayfritz i el director d’orquesta James Shearman. La simfonia es va interpretar el passat 28 de novembre a Viena per la Synchron Stage Orchestra.

Read More »

L’aire és ple d’amor… també als videojocs!

S’apropa Sant Jordi i pensem que és un bon moment per parlar d’amor als videojocs. I és que no sempre es tracta només de derrotar l’adversari, matar al màxim nombre d’enemics o aconseguir la més alta puntuació. Els videojocs també parlen d’amor, dels llaços que uneixen uns personatges amb altres, la seva manera d’enfrontar-se a un enamorament o de fer feliç a aquella persona que més estimen. No t’ho creus? Continua llegint!

A tots ens agrada xafardejar sobre romanços. Per això ens hem proposat buscar l’amor que desprenen alguns dels videojocs més mítics al llarg de la història. Segur que si hi penses trobaràs molts exemples d’escenes romàntiques a molts dels teus jocs preferits. Un cop feta aquesta reflexió ens hem proposat buscar les 10 millors parelles, les que més ens agraden, més ens emocionen o més ens trenquen el cor. 

Mario i Peach (MARIO BROS.)

No podia faltar la parella per excel·lència del món dels videojocs. Si no els coneixes, una de dos: o vius a un altre món o no has tocat una consola en la teva vida. Es tracte de Mario i Peach, una parella tant famosa com estranya (un fontaner amb una princesa que li treu un cap d’alçada), i encara que als videojocs de Mario la complexitat del guió brilla per la seva absència, és evident que la seva parella està més que consolidada. Mario porta salvant la seva amada des de 1981! Primer un goril·la gegant la segresta (no us sona aquesta referència?), i un cop el mico està reformat el substitueix una tortuga monstruosa. En fi, sempre l’estan segrestant, i nosaltres ens preguntem quina classe de seguretat té el castell, o potser és que a la Peach li agrada aquest rol de princesa rescatada per un príncep encantador i la relació és més complicada del que creiem. El que si sabem és que ens agradaria veure algun canvi de rols, un experiment que va ser realitat al 2005 amb el videojoc Super Princess Peach, però que per desgracia només és va quedar en una petita entrega que va passar una mica desapercebuda.Read More »

El futur de l’storytelling: noves maneres de comunicar-nos

Ho hem sentit mil vegades: Internet i les noves tecnologies han aportat una nova manera d’explicar històries. Els famosos –i ja una mica oblidats– Vine, Snapchat i els seus filtres, YouTube, Instagram i les seves stories, el límit de caràcters de Twitter, els vídeos en directe a les xarxes socials i, fins i tot, els drons i els pals selfie… Totes aquestes plataformes i eines han canviat la manera en què ens comuniquem i, per tant, la manera en què comuniquem el món que ens envolta.

Fa anys que expliquem els viatges des del lloc a través de posts i stories d’Instagram en comptes d’esperar a ensenyar les fotos als amics i família quan arribem a casa. Que fem vídeos en directe del concert que estem veient mentre som allà mateix, i que expliquem el que ens acaba de passar a l’autobús a través de Twitter. Tot aquest conjunt d’eines, però, ha traspassat el marc de la comunicació personal i han canviat radicalment la manera en què consumim informació i altres productes audiovisuals.

A França, un bon exemple és Konbini, un mitjà de comunicació que tracta hard news a través de les stories del seu Instagram. Un dels seus periodistes més coneguts, Hugo Clément, ha explicat temes com la guerra de Síria, la situació dels escorxadors de porcs a França, la crisis de fam a Kasaï o el moviment de les armilles grogues amb reportatges al mitjà però també, en paral·lel, amb stories.

Aquest, però, és només un dels mitjans de comunicació que actualment utilitzen el seu compte d’Instagram, Facebook i Twitter no només per fer ressò de les seves publicacions, sinó que adapten el seu contingut a aquestes noves plataformes per arribar a un públic el més ampli possible. Els comptes de YouTube de mitjans com The Guardian, The New York Times o El País també són, d’altra banda, exemples de com les noves plataformes canvien la manera en què transmetem els continguts.Read More »

Videojocs en Català

Estem recopilant els videojocs que es poden jugar en català, tant els que el tenen com a opció com aquelles traduccions fetes per amants dels videojocs. Ens ajudeu a fer créixer la llista? Si trobeu algun a faltar, escriviu-nos a digital.icec@gencat.cat!

 

0 A.D. (Wildfire Games) és un joc d’estratègia en temps real on, com a líder d’una civilització antiga, heu de reunir els recursos que necessiteu per crear una força militar i dominar els vostres enemics.

Agatha Knife (MangoProtocol) és una aventura satírica de senyalar i clicar en què l’Agatha intenta reconciliar sa seva amistat pels animals amb el seu delit per menjar carn.  Plataformes: PC, Switch, Xbox One.

Air HockeyZ: Zoo of Madness (Pixel Bones Studios) és un joc de hoquei d’aire boig i sorprenent! Els animals zoològics estan sembrant el caos i la teva missió és guanyar-los en una competició d’hoquei aeri! Plataformes: Aindroid, PS Vita

Alchemist Jousts (Lunatic Pixels) és un divertit videojoc d’estratègia d’acció 2D on comandeu els vostres elements i els milloreu amb poderoses habilitats per aixafar la base de l’enemic. Plataformes: PC, PS4.

Read More »

10 notícies de març que no et pots perdre

Hem recollit les notícies i els articles del mes de març que no us podeu perdre. Poseu-vos al dia en 2 minuts!

1⃣▶ Març ha estat el mes en què Google ha revolucionat el món dels videojocs. A la conferència de desenvolupadors GDC ha anunciat Stadia, una plataforma per jugar a videojocs en streaming a través del navegador Chrome des de qualsevol dispositiu. Només caldrà obrir YouTube, trobar el vídeo del joc i prémer el botó “jugar”. A més, inclourà una funcionalitat anomenada Style Transfer ML que facilitarà la implementació de canvis visuals als videojocs en el moment gràcies al machine learning. Si dubteu de si es podran jugar jocs amb molts gràfics o si anirà lent, només cal dir que la velocitat de processament de gràfics d’Stadia serà de 10.7 teraflops, molt més ràpida que els 4.2 teraflops de PlayStation Pro o els 6 teraflops de la Xbox One X. També arribarà un comandament específic, tot i que es podrà jugar amb els de la PlayStation. I a més de ser una plataforma, també creen un estudi de desenvolupament, Stadia Games and Entertainment, liderat per la Jade Raymond, una de les cocreadoras de la franquícia Assassin’s Creed i productora a Ubisoft. Stadia estarà disponible aquest 2019 als Estats Units, Canadà, Regne Unit i Europa.

2⃣▶ Recordeu que a l’escola ens ensenyaven el nom dels planetes del Sistema Solar per ordre? Aquella llista deia: “Mercuri, Venus, Terra…” i per tant afirmava que Venus era el nostre planeta més proper. Ara uns científics han descobert que això no és així, i que el planeta més proper a la Terra és Mercuri. L’afirmació es basa en el fet que fins ara es calculaven les distàncies entre planetes amb una mitjana, ja que no totes les òrbites planetàries estan sempre a la mateixa distància. Van crear la simulació que veieu sota aquest text i van descobrir, oh sorpresa, que Mercuri era el planeta més proper a la Terra durant el màxim de temps, de mitjana. Haurem de canviar l’ordre en què diem la llista de planetes?

Read More »