Una aproximació als robots a la cultura popular

El cinema, el teatre, la literatura o el còmic han estat escenaris de l’aparició d’un conjunt heterogeni de robots, màquines i éssers dotats d’intel·ligència artificial. La conjunció del binomi home i màquina ha donat com a resultat narratives on s’obren debats sobre dinàmiques de poder, rebel·lions apoteòsiques i fins i tot relacions emocionals i afectives. Us portem un repàs d’aquesta forma de tecnologia que s’ha infiltrat en un bon grapat de disciplines artístiques, més enllà de la ciència ficció.

La paraula robot deriva del mot txec robota i es pot traduir com esclavitud o servitud. De fet, la primera vegada que apareix un robot és el 1920 quan l’escriptor txec Karel Čapek i el seu germà Josef escriuen l’obra de teatre Rossum’s Universal Robots, on apareixen uns androides esclaus que anonenen robotnic.

Avui dia tenim una imatge diferent dels robots, gràcies a les múltiples representacions a la ficció i també pels avenços tècnics que han portat aquests dispositius al nostre imaginari col·lectiu, i també a les nostres cases i llocs de feina. Aquestes criatures, construïdes a partir de cables, derivats del plàstic i de l’acer, ens generen una reacció de sorpresa degut al misteri del seu funcionament. Són font d’admiració i dubte a parts iguals. 

Utensilis quotidians

Els robots poden desenvolupar funcions i moviments a través d’un programa informàtic predissenyat o bé mitjançant la intel·ligència artificial. Els utilitzem per tal d’evitar-nos la feina feixuga. Podem delegar tasques com la neteja o la cuina a aquests mecanismes refinats, que estan al servei de les necessitats humanes i són part important de les següents ficcions. 

A la comèdia de Woody Allen The Sleeper (1973), una societat altament tecnificada i governada per un règim autàrquic ens presenta els robots majordoms Janis 414, que van uniformats i tenen capacitat per desenvolupar tasques com cuinar, cuidar del jardí, netejar i atendre i servir als convidats. 

Read More »

Internet també contamina: la petjada ecològica de la xarxa

Internet és una eina global, poderosa i eficient, que ens facilita la vida en molts aspectes. Però, som conscients de quant contamina la xarxa? Com que internet no es veu, la contaminació que genera és més difícil de percebre i també de calcular. Costa posar-se d’acord amb les xifres, però es calcula que el consum d’internet ja demanda el 7% de l’energia mundial 

La petjada digital és “invisible”, però no per això menys important. El consum d’internet creix, i en època de pandèmia mundial, amb la població semi confinada i treballant des de casa, encara més: les reunions son online, fem més compres per internet, mirem continguts audiovisual a plataformes d’streaming, i en general, hem augmentat el nostre temps de consum d’internet. Es calcula que a partir del 2030, internet i els serveis d’streaming consumiran més del 20% de l’energia elèctrica global. 

Però com podem mesurar l’impacte real de la contaminació provocada per internet? Les dades varien segons la font, ja que es fa difícil de mesurar l’impacte real d’una xarxa que és invisible. Segons l’informe Big Data de de l’OBS Business School, elaborat el 2015, es calcula que al 2020 hi ha més de 30 mil milions de dispositius connectats. A més, segons un informe de Greenpeace, actualment hi ha prop de 4100 milions d’usuaris, més de la meitat de la població mundial. Això es tradueix en un flux constant de distribució d’imatges, missatges, vídeos i qualsevol tipus de dades que enviem i rebem a través dels nostres dispositius digitals.

Read More »

Mons virtuals i metaversos: els esdeveniments es virtualitzen

Recordeu Second Life? Una comunitat virtual en 3D que es va posar de moda a començaments de segle on es podia viure mitjançant un avatar. El confinament ha fet que moltes fires i activitats s’hagin anul·lat o s’hagin traslladat al món virtual. Algunes iniciatives han sorgit per traslladar la relació més humana del treball en xarxa a l’entorn on line. Us presentem algunes plataformes que serveixen per celebrar aquests events.

El Covid 19 ha accelerat la formació de metaversos, la creació i l’ús generalitzat d’un espai compartit virtual, mons que han acollit les fires i esdeveniments professionals que s’haurien hagut de cancel·lar per la pandèmia.

Però què són els metaversos?

Els metaversos són espais virtuals col·laboratius i compartits del treball en espais 3D totalment immersius. El nom està creat a partir de la unió del prefix meta (més enllà) i univers, i va aparèixer per primer cop a la novel·la Snow Crash (1992) de Neal Stephenson. Segons Edward Castronova, un investigador sobre jocs i mons virtuals, hi ha tres regles que són fonamentals als metaversos:

  • Interactivitat. L’usuari ha de poder comunicar-se i interactuar amb la resta d’usuaris.
  • Corporeïtat. L’entorn ha d’estar sotmès a certes lleis de la física, i l’accés ha aquest espai es fa mitjançant un avatar que actua en primera persona.
  • Persistència. Encara que no hi hagi cap usuari connectat al metavers, el sistema continua funcionant i no s’atura.

Els mons virtuals són un tipus de metavers, entorns digitals on els usuaris es poden reunir, comunicar, interactuar i col·laborar. Gràcies als mons virtuals podem anar a una fira, veure vídeos i presentacions de nous projectes i productes, escoltar conferències, coincidir amb gent coneguda i que ens presentin algú nou, intercanviar contactes… Tot això amb el nostre propi avatar, que pot passejar per un campus digital com si ho fes per la ubicació física de l’esdeveniment, assistir a presentacions en auditoris virtuals, fer preguntes aixecant la mà, connectar-se amb altres avatars a les cafeteries virtuals o en una platja virtual o fins i tot tocar el piano o tirar uns penaltis. Els dissenyadors d’aquests entorns hi poden incloure funcions i gamificacions impossibles en una conferència física, la qual cosa fomenta la interacció dels usuaris i les oportunitats de fer xarxa.Read More »

Deepfake: més enllà de la desinformació

El deepfake, la tècnica d’intel·ligència artificial que permet simular situacions i persones, no para d’evolucionar per ser més ràpida, fàcil de fer servir, i realista. Cada vegada serà més fàcil falsejar vídeos, creant una sensació de desinformació general. Però podem trobar-li altres usos al deepfake, que no siguin necessàriament negatius?

El deepfake és una tècnica de síntesi d’imatges basada en la intel·ligència artificial. A través de la manipulació de fotografiesvídeos i sons, es simula, amb gran realisme, l’existència de persones, objectes o situacions inventades. Amb aquesta tècnica es poden fer dir coses a persones que mai les han dit, i pe tant és molt fàcil crear i difondre fake news utilitzant aquesta eina. 

En un moment en què les fake news son més nombroses que mai, tecnologia com la del deepfake pot fer que la nostra confiança en els mitjans de comunicació, i en la informació en general, disminueixi.  A mida que la tecnologia avança, els programes son cada vegada més eficients, pràctics i fàcils d’usar, per la qual cosa cada vegada es crearan més continguts, que seran més realistes, i que a més seran més difícils de controlar. Per això és important contrastar la veracitat de la informació que rebem a través de les xarxes o veiem a internet. Els humans som capaços de detectar un deepfake si ens fixem en el parpelleig o els canvi de to de la pell en un vídeo, però aquesta identificació requereix atenció, per una banda, i la consciència que vivim envoltats de notícies falses i que per tant cal estar atents. 

El deepfake, però, també pot ser utilitzat com a crítica i advertència sobre el risc de la proliferació, precisament, de vídeos fets amb aquesta tècnica. Al 2018, l’actor i cineasta nord americà Jordan Peele intentava advertir-nos dels perills del deepfake i de la necessitat de pantejar-nos l’autenticitat del que veiem a internet. En un vídeo creat amb intel·ligència artificial, Peele s’apoderava de la imatge d’Obama i el feia parlar, mostrant-nos com de fàcil és enganyar l’usuari amb la tècnica del deepfake

Read More »

7 consells per viure en un entorn digital segur

Quantes vegades us heu preguntat si els vostres dispositius electrònics us escolten després que el navegador us mostri anuncis sobre aquella aspiradora que necessiteu i de qual heu parlat? Quantes vegades heu acceptat les cookies d’una pàgina per la urgència de veure el seu contingut? Us heu parat a preguntar-vos perquè teniu aplicacions que us ofereixen contingut variat i infinit, i ho fan de forma gratuïta? 

Tots sabem que Internet actua com a eina i arma a la vegada. Aquest funcionament paradoxal ens permet una llarga llista d’avantatges i també obre la porta a problemes com ara la vulneració de la privacitat. La seguretat informàtica es torna cada vegada més necessària en un panorama de digitalització permanent. Com a usuaris i consumidors d’Internet hem de prendre consciència sobre els drets que tenim. 

Us aportem set consells senzills a tenir en compte per moure-us de forma segura per Internet i per tenir un control actiu de les vostres dades personals i la vostra esfera privada. Recomanacions pràctiques que poden esdevenir hàbits en el vostre dia a dia per a un millor ús dels vostres smartphones i portàtils. També us portem suggeriments sobre l’ús de xarxes socials, necessaris per una bona ciberseguretat. Read More »

Fresc & Freak: novembre 20

Fresc & Freak és una secció mensual que vol recollir notícies curioses, estranyes, divertides, i potser no directament relacionades amb la tecnologia però sí amb el món transmèdia i amb la innovació, amb un resultat freak i creatiu.

Read More »

Segurament coneixereu el joc de moda, l’Among Us. Un joc col·laboratiu per mòbil que acumula 90 milions de descàrregues. El videojoc està ambientat en una nau espacial on els jugadors han de fer unes tasques. Però un dels jugadors és un impostor i per guanyar ha d’assassinar els altres sense ser descobert. Un joc molt divertit amb una imatge senzilla i funcional. Un grup d’actors han creat un documental que recrea les situacions del joc, amb escenaris realistes i una molt bona producció. I amb un impostor, és clar! Si sou fans del joc, no us perdeu el curtmetratge!!!

Aquest robot, el Monster Wolf, està instal·lat a la ciutat de Takikawa (Hokkaido, Japó) i la seva funció és evitar els atacs dels óssos, fent moviments i sorolls. 157 persones van ser atacades pels óssos el 2019. Però des que es van instal·lar els Monster Wolves, no s’ha produït cap atac, segons informa The Guardian. Els ossos negres i els llops solien compartir les regions del centre i del nord del Japó, però els llops es van extingir per la caça. En certa manera, els robollops són els seus fantasmes moderns.