El cinema, el teatre, la literatura o el còmic han estat escenaris de l’aparició d’un conjunt heterogeni de robots, màquines i éssers dotats d’intel·ligència artificial. La conjunció del binomi home i màquina ha donat com a resultat narratives on s’obren debats sobre dinàmiques de poder, rebel·lions apoteòsiques i fins i tot relacions emocionals i afectives. Us portem un repàs d’aquesta forma de tecnologia que s’ha infiltrat en un bon grapat de disciplines artístiques, més enllà de la ciència ficció.
La paraula robot deriva del mot txec robota i es pot traduir com esclavitud o servitud. De fet, la primera vegada que apareix un robot és el 1920 quan l’escriptor txec Karel Čapek i el seu germà Josef escriuen l’obra de teatre Rossum’s Universal Robots, on apareixen uns androides esclaus que anonenen robotnic.
Avui dia tenim una imatge diferent dels robots, gràcies a les múltiples representacions a la ficció i també pels avenços tècnics que han portat aquests dispositius al nostre imaginari col·lectiu, i també a les nostres cases i llocs de feina. Aquestes criatures, construïdes a partir de cables, derivats del plàstic i de l’acer, ens generen una reacció de sorpresa degut al misteri del seu funcionament. Són font d’admiració i dubte a parts iguals.
Utensilis quotidians
Els robots poden desenvolupar funcions i moviments a través d’un programa informàtic predissenyat o bé mitjançant la intel·ligència artificial. Els utilitzem per tal d’evitar-nos la feina feixuga. Podem delegar tasques com la neteja o la cuina a aquests mecanismes refinats, que estan al servei de les necessitats humanes i són part important de les següents ficcions.
A la comèdia de Woody Allen The Sleeper (1973), una societat altament tecnificada i governada per un règim autàrquic ens presenta els robots majordoms Janis 414, que van uniformats i tenen capacitat per desenvolupar tasques com cuinar, cuidar del jardí, netejar i atendre i servir als convidats.
Els mons virtuals són un tipus de metavers, entorns digitals on els usuaris es poden reunir, comunicar, interactuar i col·laborar. Gràcies als mons virtuals podem anar a una fira, veure vídeos i presentacions de nous projectes i productes, escoltar conferències, coincidir amb gent coneguda i que ens presentin algú nou, intercanviar contactes… Tot això amb el nostre propi avatar, que pot passejar per un campus digital com si ho fes per la ubicació física de l’esdeveniment, assistir a presentacions en auditoris virtuals, fer preguntes aixecant la mà, connectar-se amb altres avatars a les cafeteries virtuals o en una platja virtual o fins i tot tocar el piano o tirar uns penaltis. Els dissenyadors d’aquests entorns hi poden incloure funcions i gamificacions impossibles en una conferència física, la qual cosa fomenta la interacció dels usuaris i les oportunitats de fer xarxa.
Aquest robot, el Monster Wolf, està instal·lat a la ciutat de Takikawa (Hokkaido, Japó) i la seva funció és evitar els atacs dels óssos, fent moviments i sorolls. 157 persones van ser atacades pels óssos el 2019. Però des que es van instal·lar els Monster Wolves, no s’ha produït cap atac, segons informa