Tanca

The Rolling Stones, ses satàniques majestats tecnològiques

The Rolling Stones, per més que cantin “Paint it Black”, ens han omplert de colors durant tota la seva trajectòria. Els escenaris han estat la seva pista de ball, les pantalles vívides i lluminoses han encegat el públic des dels setanta i els seus equips de so i il·luminació han estat creats a prova de foc per fer embogir els fans. Els Rollings han estat pioners a l’hora d’aplicar tecnologies que fem servir avui dia sobre l’escenari. I és que la tecnologia també ha fet un pacte de sang amb ses satàniques majestats!

Us hem fem un repàs a la trajectòria tecnològica i digital de la banda.

Read More »

Easter Eggs: les sorpreses amagades als videojocs

Imatge: Henrique B. Freitas

Estiu. Interior nit. L’usuari Setery puja un comentari a GBATemp –fòrum d’internet on els aficionats als videojocs de tot el món comparteixen opinions, teories i experiències al voltant de la seva afició favorita– on relata un estrany fenomen que li havia passat el dia abans amb la seva Nintendo Switch. Després de marxar una estona i deixar-la engegada, quan va tornar es va trobar que la consola estava executant Golf, un antic videojoc de NES que, en principi, no hauria de ser-hi. A més, era impossible que el joc s’hagués activat sol.

Però havia passat.

Les primeres respostes a Setery van ser d’incredulitat, però una part de la comunitat de vídeojugadors més devota a perseguir secrets i teories conpiranoiques va voler comprovar si era possible que als budells de la seva nova joguina electrònica s’amagués un vell simulador golfístic.

Hi havia una altra dada que feia sospitar. Mesos abans, la comunitat hacker i modder de Switch ja havia trobat línies de codi al software de la consola sense una funció aparent. Hi havia un nom, “Flog”, associat a un “titleID(nes-emu)” que feia pensar en un possible emulador (programa informàtic que replica el funcionament de consoles antigues dins de consoles o ordinadors nous, màquines dins de màquines, com un joc de nines russes) al soterrani del gadget. Podria ser que aquest “Flog” fos “Golf” a l’inrevés? Tenien sentit les afirmacions de Setery? [SPOILER: sí].
Read More »

La rebel·lió artística de les màquines

No hi setmana que no trobem estudis, articles i reflexions periodístiques al voltant de la revolució tecnològica robòtica i el paper en les properes dècades de les forces de treball artificials.  Mentre les capacitats dels robots no deixen d’incrementar-se i posen sobre la taula de debat la qüestió de la transformació del mercat laboral en les properes dècades, hem pogut observat l’aparició de diferents experiments que mostren que els robots poden tenir una vena artística i servir de vehicle d’expressió pels artistes o bé directament convertir-se en intèrprets ben especials. Us mostrem les més recents capacitats robòtiques al servei de la cultura: teatre, música, dansa o escultura en mans de robots. Ens acompanyeu a descobrir-los?

NAO / TEATRONIKA. Un Hamlet robòtic existencial.

 

Us imagineu a un robot interpretant el Hamlet de Shakespeare i interpel·lant-se sobre la seva existència? Doncs això és el que varem poder veure en el recent Festival TNT de Terrassa, on es va presentar el projecte Teatronika del científic especialista en intel·ligència artificial Martí Sánchez-Fibla, que explora el terreny de les arts interpretatives des de la perspectiva tecnològica i posa especial èmfasi en les capacitats actorals dels robots i les màquines. Aquest projecte del laboratori SPECS de la Universitat Pompeu Fabra té com a principal objectiu acostar la robòtica a tot tipus de públics. En el festival vàrem poder veure quatre obres dels autors Hugo Álvarez, Gerard Freixes, Roc Parés i Àngel García-Cerdaña, interpretades per tres robots humanoides Nao, que mostraven les possibilitats actuals de la robòtica escènica a través del control de l’expressivitat, el moviment, el control dels torns per parlar i com focalitzar l’atenció.

Degut a les característiques pròpies del projecte, és necessari disposar de dramatúrgies que s’adaptin a les capacitats especials d’aquests petits actors. Teatronika va convocar el 2015 en col·laboració amb Radio3 un concurs de guions, que han donat com a resultat dos dels muntatges que vàrem poder veure al Festival TNT. Les obres eren curtes i mostraven un ampli registre de les, encara avui, limitades possibilitats actorals per la dificultat de moviment dels robots i la manca d’inflexió de les seves veus artificials, però que permetien una interessant, divertida i entranyable connexió amb aquests éssers artificials. Una feinada de programació que es va veure recompensada amb l’entrega i aplaudiment del públic.

Segurament aquests petits robots humanoides us sonen molt. Els NAO de SoftBanck Electronics es troben en evolució des de 2006 i han estat àmpliament utilitzats en competicions robòtiques i en el sector de l’ensenyament, arribant a realitzar també tasques de recepció en la consergeria d’un hotel. La mateixa empresa és responsable de Pepper, un robot humanoide més gran que ja està agafant experiència com a conserge i recepcionista. En el món artístic varen protagonitzar el 2013 la primera obra on els robots tenien un paper protagonista: Robots de Blanca Li, del que ja us hem parlat en alguna ocasió. Si no coneixeu l’obra, no us perdeu aquest vídeo!

YuMI. S’aproxima la jubilació dels directors d’orquestra?

YuMI és un duo de braços mecànics antropomòrfics col·laboratius de l’empresa ABB que acaba de debutar en el Teatre Verdi de Pisa davant de més de 800 espectadors dirigint al tenor italià Andrea Bocelli i l’Orquestra Filharmònica de Lucca. Aquest robot va ocupar el rol de director d’orquestra en el concert A breath of hope: from the Stradivarius to the robot que va formar part del primer Festivale Internazionale della Robotica. Es varen interpretar peces com La Donna è Mobile de Verdi i O mio babbino caro de Puccini seguint els moviments de la batuta que portava YuMI. Tot i que pot semblar que la feina dels directors d’orquestra pot estar en perill, és evident que YuMI va necessitar una activa preparació humana per part del mestre Andrea Colombini que va servir com a model de captura de moviments durant els assajos per tal de que el robot aprengués a imitar els moviments dels braços per tal de dirigir la orquestra i els solistes de manera fidedigna, amb agilitat i sent capaç de transmetre subtilitats interpretatives. No és la primera vegada que YuMI mostra les seves capacitats artístiques, doncs anteriorment havia fet de dj sota el mestratge de DJ Yoda en una festa de Ford (podeu veure el vídeo aquí).

https://youtu.be/sBI3CZPWST4

Anteriorment un altre robot ja havia dirigit una orquestra. Fa uns quants anys el robot Asimo d’Honda ja es va posar davant d’una orquestra però els resultats eren una mica més encarcarats, com podeu veure en aquest vídeo.

KUKA. Què passa quan els robots es rebel·len?

Diuen que hi ha alguna cosa de fascinant per als humans en veure robots fent una activitat tan artística i per a molts tan complexa (i tan humana?) com fer música. Potser per això ens agrada Automatica 4K, el nou vídeo del neozelandès Nigel Stanford. Ja el vam conèixer fa uns anys pel seu videoclip Cymatics on combinava experiments científics amb música amb un resultat que visualitzava la física del so i que va sorprendre els més de 13 milions de persones que han vist el vídeo. Ara ens arriba un nou treball on podem veure el mateix Stanford tocant amb uns robots industrials amb uns resultats igual de fascinants i sorprenents… sobretot quan els robots es rebel·len contra el que està programat. Els KUKA són uns braços mecànics industrials que es poden moure amb una precisió de 0,03 mm i ara els podem veure tocant el baix o un sintetitzador. Gaudiu del vídeo i feu una ullada al making of.

Si penseu que aquests robots us sonen d’alguna cosa, i no precisament d’una gran factoria, és perquè el ballarí i coreògraf Huang Yi interactúa en les seves inusuals obres amb un d’aquests braços robòtics, que també estan provistos de làsers. Podeu llegir una interessant entrevista de El País aquí.

SHIMON, ritme en la sang robòtica

I aquí tenim un robot eminentment músic! Creat exclusivament per tocar la marimba, Shimon ha estat desenvolupat pel Robotic Musicianship Group del Georgia Tech Center for Music Technology. Aquest artista cibernètic està format per quatre braços robòtics. A més a més compta amb un sistema de deep learning que li permet analitzar la música en temps real i improvisar interaccionant amb intèrprets humans, a banda d’arribar a crear les seves pròpies composicions, després d’haver analitzat més de 5.000 composicions musicals. Aquí teniu doncs un robot que composa i interpreta ell mateix per marimba. Tot un crack! Escolteu com sona la seva primera obra pròpia!

POET ON THE SHORE, sensibilitat poètica sobre la sorra

L’estudiant de Disseny Informàtic de la Universitat d’Edimburg Yuxi Liu ha creat un robot autònom que a partir d’estímuls multisensorials com el so del vent, el mar o les veus humanes genera poemes efímers sobre la sorra. Un poeta cibernètic amb la sensibilitat a flor de pell robòtica!!!

DOBI, balleu robotets, balleu!

Dobi és un robotet creat per l’empresa xinesa WL Intelligent Technology, especialtizada en joguines de control remot. Parlar, caminar i fer tai txi són algunes de les seves habilitats, però últimament s’han fet famosos per aconseguir el Rècord Guinnes de dansa robòtica sincronitzada. L’estiu de 2016 1.007 robotets, que tenen un preu de venda d’uns $200, ja varen establir un primer rècord mundial, que fa poques setmanes es va incrementar per la dansa de 1.069 Dobis. Una manera ben divertida de demostrar les possibilitats d’aquests robots articulats!

KURI, robot d’estar per casa amb ànima de ballarí

Kuri és un adorable robot per la llar de Mayfield Robotics que es va presentar en el CES de l’any passat. Un robotet que estarà al mercat a finals d’any per $800 dissenyat per ser un assistent virtual per la llar i la familia, un company per jugar amb els petits de la casa o un videograf per la familia que ens acaba de mostrar que també és capaç de ballar.

Robots artístics

Les possibilitats dels robots com a artistes per ells mateixos o com a eines artístiques són un gran camí per explorar. En el món de l’art visual és més usual anar trobant exemples d’instal·lacions artístiques on l’acció està realitzada per un robot. Aquest és el cas de la instal·lació Can’t Help Myself de Sun Yuan i Peng Yu que es va poder veure en el Guggenheim el passat hivern. Una peça que crea una emoció estranya en els visitants mentre observen com un braç mecànic intenta netejar sense èxit un líquid colorejat de vermell que remet irremediablement a la sang.

I per acabar, no podem deixar passar que els mateixos robots poden produir una obra pintant o esculpint. Per a demostrar l’ampli ventall de possibilitats ofertes la Robot Art Competition convoca des de 2016 un concurs a Seattle a la millor obra d’art generada per un robot. No deixeu de fer una ullada als competidors de l’any passat, us sorprendran!

Fins on arribaran les capacitats artístiques dels robots i especialment de cara al futur, amb el desenvolupament de la intel·ligència artificial? Difícil de predir, difícil de valorar… Ho veiem en uns anys?

 

 

 

Imma Garcia

Tornar al principi