Barcelona, capital de la innovació tecnològica a l’ISE 2024

Píxels i més píxels, pantalles d’alta resolució, d’altres interactives o fins i tot alguna de cinètica, tecnologia microLED, platós virtuals i la gran novetat, pantalles transparents. Tot un còctel la mar d’estimulant, tant per als sentits com per a l’intel·lecte, perquè aquesta 20a edició de l’ISE ha vingut carregada de conferències i debats entorn de l’ús de la IA en el sector audiovisual, el futur i present de les experiències immersives o l’obsolescència de la tecnologia. T’ho has perdut? Te’n fem cinc cèntims!

Un any més ha tornat a la nostra ciutat l’ISE, el congrés de solucions innovadores en l’àmbit audiovisual més important del món, que va aterrar a Barcelona ara fa 4 anys procedent d’Àmsterdam. Una fira que cada cop acapara més mirades i té més repercussió internacional, i que aquest any ha tancat la seva 20a edició amb unes xifres de rècord: 73.891 assistents únics provinents de 162 països, el que representa un increment del 27% respecte del nombre de visitants del 2023. 

I fins aquí les dades numèriques. Però què hem pogut veure a l’ISE? D’entrada us diria que moltes pantalles: grans, petites, tàctils, en moviment, interactives, de LED, microLED i una infinitat de tecnologies que ara mateix no ens sonen gaire, però que més aviat del que ens imaginem formaran part del nostre vocabulari quotidià. El cert és que quan travesses la porta de la Fira, la vista se te’n va fàcilment a una banda i altra del passadís central per intentar copsar fragments de tot allò que es projecta en les grans pantalles que els expositors han col·locat estratègicament per fer de reclam i atraure visitants. Objectiu aconseguit. Impressiona especialment The Wall, la pantalla modular en forma d’arc que dona la benvinguda a l’estand de Samsung. Tampoc es queda enrere la pantalla cinètica d’LG, composta per uns cubs que es mouen formant una mena d’onada en 3D i doten la imatge de relleu. Però si hi hagut una triomfadora clara ha estat la gran aposta d’aquesta edició per les pantalles transparents amb tecnologia microLED, com la que podíem veure a l’entrada de la fira. Són una autèntica passada! Veure una pel·lícula amb efectes especials o un partit de futbol en una d’aquestes pantalles és tota una experiència. La sensació és molt similar a la que pots tenir amb un espectacle en directe o la que teníem els que havíem anat al ja extingit cinema Imax a veure una pel·li en 3D. L’única diferència és que no calen ulleres per gaudir d’aquesta experiència tan vibrant i embolcallant. Un altre atractiu de l’ISE 2024 ha estat la zona de drons, amb un espai de 700 metres quadrats, així com el programa de conferències tech talks, en les quals s’han abordat innombrables qüestions que generen debat i controvèrsia en aquesta era tan digital. Evidentment, un dels debats més esperats ha estat el de l’impacte de la intel·ligència artificial en la indústria audiovisual. Però no ha estat l’únic subjecte de debat. Hem pogut ser oients de taules rodones que ens han generat gran interès, com ara la que versava sobre l’estat actual de les experiències immersives en l’àmbit de l’oci o la que ens presentava nous rols professionals en la producció audiovisual.

Ara bé, del nostre pas per l’ISE us en destaquem el que per nosaltres han estat els dos hits. D’una banda, us parlarem d’Horitzons Immersius, l’experiència immersiva amb què la Generalitat de Catalunya, mitjançant la Direcció General d’Innovació i Cultura Digital i l’ICEC, hem volgut retre homenatge als artistes i creadors digitals de casa nostra. I, per altra banda, la taula de debat a l’entorn dels humans digitals, moderada per Patricia M. Val, de Futura Space.

Horitzons Immersius:
Un Viatge per la Creativitat Digital Catalana

El pavelló Catalonia ha comptat aquest any amb un estand que acollia empreses i projectes a l’entorn de la tecnologia audiovisual, organitzat per ACCIÓ i ICEC. És en aquest espai que aquesta Direcció General d’Innovació i Cultura Digital va exhibir la peça immersiva Horitzons Immersius: Un Viatge per la Creativitat Digital Catalana, una experiència de 17 minuts comissariada pel festival Mira, en què l’espectador s’embarca en un viatge de 360 graus pels universos de deu creatius catalans amb una trajectòria consolidada i gran projecció internacional. La peça explora la intersecció entre l’art, la tecnologia i altres disciplines com el disseny o l’arquitectura i ho fa en un cub immersiu, és a dir, amb projecció a les quatre parets i el terra. El fil conductor de la peça ens fa reflexionar sobre una qüestió tan actual i preocupant com els efectes del canvi climàtic en el nostre planeta o un futur distòpic que encadena desastres naturals. Ser testimoni del desglaç d’una glacera a tan sols uns centímetres de distància és corprenedor, però no ho és menys poder veure de ben prop el començament d’un nou dia. La imatge és d’una bellesa extrema. És sens dubte una experiència molt estimulant per tots els sentits que ens fa adonar que la confluència entre art i tecnologia és més real que mai. 

La cultura digital ha tingut cabuda, gràcies a aquest projecte, a l’edició d’enguany de l’ISE i ha servit per visibilitzar la comunitat creativa catalana, que es troba en un moment excel·lent. I és que si d’una cosa estem ben orgulloses és dels nostres creadors, i amb ‘Horitzons Immersius’ s’aconsegueix posar en valor la seva feina i donar-los projecció internacional.

Tech talks:
humans digitals

I d’un viatge per la creativitat catalana passem al debat entorn als humans digitals, que va comptar amb la presència d’empreses pioneres en la creació d’humans digitals com Metropolitana, Union Avatars i Hyperreal, i moderada per Patrícia M. Val de Futura Space.

A continuació us presentem una mica més a fons com treballa cadascuna d’aquestes empreses i quin és el sector per al qual creen els humans digitals.

D’una banda, Nico Roig, de Metropolitana, apunta que les seves eines de treball són els VFX i CGI dirigits a postproducció per publicitat. El seu projecte empresarial es proposa trobar solucions per crear personatges realistes que serveixin com a noves eines per anuncis. La incorporació de la IA ha estat clau en aquest sentit perquè ha permès ressuscitar personatges que ja fa temps que no estan entre nosaltres, com és el cas del recent anunci de cervesa protagonitzat per Lola Flores. Per aquesta mena de treballs utilitzen la combinació d’actors reals i la IA, i això els permet transferir personalitat als humans digitals.

Cai Felip, per la seva banda, ha presentat l’empresa Union Avatars, dedicada a la creació d’avatars digitals per plataformes multijugador en línia. En el seu cas, a partir de selfies crea avatars en formats poc pesats compatibles per metaversos.

Tanca la ronda d’intervencions en Sergi Sagàs, d’Hyperreal, que ens presenta la seva empresa de postproducció per la indústria del cinema. El seu projecte més recent, Digital DNA, està focalitzat també en la creació d’humans digitals amb fotorealisme i, per tant, en formats molt més pesats per a les grans produccions. I atents perquè ens ha desvelat una primícia a tots els assistents a la ponència. Els que estàvem allà vam poder veure un tràiler de la seva última creació, un Mike Tyson digital hiperrealista amb animacions i moltíssim detall, molt difícil de distingir de la realitat, sense donar més pistes sobre el rerefons d’aquest projecte.  

La conferència explora qüestions controvertides com l’ús de deepfakes i els reptes de la propietat intel·lectual en aquest àmbit. Es planteja la possibilitat de reviure ídols passats mitjançant versions digitals més joves, obrint un debat sobre la naturalesa de la identitat en l’era digital.  

I per acabar, els tres ponents plantegen una reflexió sobre la percepció de la realitat. Amb la barrera entre realitat i simulació digital cada cop més difuminada és essencial promoure l’alfabetització digital i fomentar el pensament crític per navegar en aquest nou paisatge tecnològic.

Ja veieu que no marxem amb les mans buides de l’ISE, més aviat al contrari. Ens n’anem amb molts coneixements nous, havent vist les últimes tendències en tecnologies audiovisuals, coneixent de més a prop les obres d’artistes digitals catalans i amb reflexions interessants sobre el moment que està vivint la indústria i el dilema que planteja la irrupció de la IA en el sector. L’any que ve esperem tornar-hi i fer balanç dels canvis que ha experimentat la indústria audiovisual en un any, valorar com han evolucionat els temes calents que s’han debatut enguany i si s’han obert nous temes de debat. I, per suposat, esperem seguir descobrint nous artistes digitals!