El dia 30 de novembre tindrà lloc la segona edició del Memefest, una celebració d’aquesta forma de comunicació popular, lliure i incontrolable on figures destacades de l’humor i la creació digital reflexionen sobre com riem i ens comuniquem avui. Les organitzadores del Memefest ens expliquen què són els mems i perquè no heu de faltar en aquesta festa!
Els Mems són objectes digitals que combinen una imatge que ressignifiquen amb un text en lletra impact valent-se de l’humor. Sorgits en entorns digitals, s’han universalitzat gràcies a les xarxes socials i els telèfons mòbils. Avui dia ja no només són imatges, són una forma de comunicar-nos: en el context comunicatiu actual, tan hiperconnectat, tot s’ha “memetitzat”: com parlem, las frases que diem, com riem i com ens comuniquem. Frases, videos, gifs, imatges retocades ja formen part d’aquest folklore digital. Read More »
“Deixeu-vos seduir per la màgia de les flames, encanteu-vos davant les llums i les ombres, gaudiu dels colors de la tardor, escalfeu-vos vora el foc i sentiu-vos ben a prop d’aquells que, al voltant d’una foguera, van descobrir l’emoció de la festa.”
Arriba novembre a la ciutat d’Olot i amb aquest, arriba també Lluèrnia, el festival del foc i la llum (i, perquè no dir-ho, també del fred; si heu estat mai a Olot un mes de novembre, sabreu de què parlo!).
Com cada any, l’hora d’inici del festival la marca el rellotge de sol. Quan la foscor s’apodera de la ciutat i arriba el moment d’encendre els fanals, aquests segueixen apagats per donar protagonisme a les llums de totes les instal·lacions de Lluèrnia que il·luminen la ciutat.
Si és el primer cop que sentiu a parlar d’aquest Festival*, heu de saber que és un esdeveniment que, a part de ser protagonitzat per la llum i pel foc, està totalment vinculat a la ciutat d’Olot i els seus voltants, ressaltant el caràcter volcànic que tant els caracteritza. La primera edició es va celebrar el 2012 i aquí podeu veure els logos que han anat presentant el festival: Read More »
Què és immersió? Què és imprescindible en una experiència virtual? Aquestes i altres qüestions són les que han conduit l’esdeveniment Voices of Sónar+D a Londres.
Per segon any consecutiu, Sonar+D i la cadena hotelera ME by Melià s’han associat per oferir una sèrie d’esdeveniments informals per a professionals de la comunitat creativa. Sota el títol “Voices of Sónar+D for Me by Meliá” aquests esdeveniments comissionats per Sónar+D debaten el paper dels artistes en els processos d’innovació. La qüestió que va donar el tret de sortida va ser si els artistes són els nous intèrprets de la innovació i, alhora, com la creativitat ha esdevingut un fet clau per a sectors econòmics i socials. Així, les diferents sessions han donat veu a artistes que estan transformant el mercat de les experiències en els últims temps.Read More »
Ho hem sentit mil vegades: Internet i les noves tecnologies han aportat una nova manera d’explicar històries. Els famosos –i ja una mica oblidats– Vine, Snapchat i els seus filtres, YouTube, Instagram i les seves stories, el límit de caràcters de Twitter, els vídeos en directe a les xarxes socials i, fins i tot, els drons i els pals selfie… Totes aquestes plataformes i eines han canviat la manera en què ens comuniquem i, per tant, la manera en què comuniquem el món que ens envolta.
Fa anys que expliquem els viatges des del lloc a través de posts i stories d’Instagram en comptes d’esperar a ensenyar les fotos als amics i família quan arribem a casa. Que fem vídeos en directe del concert que estem veient mentre som allà mateix, i que expliquem el que ens acaba de passar a l’autobús a través de Twitter. Tot aquest conjunt d’eines, però, ha traspassat el marc de la comunicació personal i han canviat radicalment la manera en què consumim informació i altres productes audiovisuals.
A França, un bon exemple és Konbini, un mitjà de comunicació que tracta hard news a través de les stories del seu Instagram. Un dels seus periodistes més coneguts, Hugo Clément, ha explicat temes com la guerra de Síria, la situació dels escorxadors de porcs a França, la crisis de fam a Kasaï o el moviment de les armilles grogues amb reportatges al mitjà però també, en paral·lel, amb stories.
Aquest, però, és només un dels mitjans de comunicació que actualment utilitzen el seu compte d’Instagram, Facebook i Twitter no només per fer ressò de les seves publicacions, sinó que adapten el seu contingut a aquestes noves plataformes per arribar a un públic el més ampli possible. Els comptes de YouTube de mitjans com The Guardian, The New York Times o El País també són, d’altra banda, exemples de com les noves plataformes canvien la manera en què transmetem els continguts.Read More »
Els nostres hàbits quan fem una sortida cultural estan canviant. Anar a un lloc i només mirar… se’ns queda curt. Volem alguna cosa més. I els museus estan responent.
Experiències! Experiències! El públic vol experiències!!!
Tots els professionals del sector del turisme, de la comunicació, de la restauració, fins i tot de la cultura (!!!) saben que el públic vol “alguna cosa diferent” quan va de viatge, quan entra a un restaurant i, també, quan visita un museu o una exposició.
Una cosa diferent… diferent de què?
Diferent de la nostra vida de cada dia, de estar a casa, d’estar a la feina… i de mirar el mòbil durant hores. Perquè, quantes hores mireu el mòbil cada dia? Quants posts de Facebook o de Twitter veieu en un minut? I no només la vostra mare s’ha adonat que mireu massa el mòbil. Byung-Chul Han, escriptor i filòsof, també s’ha adonat que vivim a La societat de la transparència, on aquesta voluntat que tot sigui visible, ha produït, entre altres efectes, una saturació absoluta de la nostra activitat visual. Si ho analitzem des del món cultural, veurem que la nostra mirada s’ha accelerat, s’ha sincopat, i ens costa molt sortir del zàping continu i mirar amb atenció, amb profunditat qualsevol cosa.Read More »
Després de suspendre el programa de l’edició passada, el novembre va tornar a la capital garrotxina Lluèrnia, el festival del foc i de la llum. Més de 50 instal·lacions i noves rutes que, des de la posta de sol fins a la mitjanit, van tornar a il·luminar la ciutat d’Olot.
Artistes i professionals de diferents àmbits, juntament amb els alumnes de l’Escola d’Art de Catalunya i dels instituts i escoles de la Garrotxa, van presentar obres creatives i efímeres que desprenien la intel·ligència i perspicàcia amb què havien estat ideades.
Algunes eren simples espectacles visuals, i d’altres manifestaven problemàtiques com la contaminació en el món animal o les ombres i les llums que es troben pel camí els adolescents.Read More »
