E3 2017: Quan videojocs i espectacle van de la mà

Poques fires al món poden presumir de tenir un impacte tan exorbitant com el que any rere any genera l’E3 de Los Angeles, la trobada anual on les grans companyies del sector del videojoc donen a conèixer les seves novetats. És a l’Electronic Entertainment Expo on tradicionalment es presenten les noves consoles, on s’anuncien els títols més esperats i on gegants com Sony, Microsoft o Nintendo lluiten per tenir l’estand més extens i espectacular.


Els imprescindibles de l’E3:
1. A Way Out
2. Call of Duty: WWII
3. Dragon Ball FighterZ
4. Forza Motorsport 7
5. Skull & Bones
6. Spider-Man
7. Star Wars: Battlefront II
8. Super Mario Odyssey
9. The Last Night
10. Wolfenstein II: The New Colossus

Precisament, l’espectacle, per davant de la reflexió pròpia d’un congrés, és el que governa una fira que fins aquesta darrera edició havia estat exclusiva per als professionals del sector, però que enguany ha obert les seves portes al gran públic. Així, després de pagar unes entrades a preus exorbitants, un total de 15.000 aficionats han pogut acomplir el seu somni de trepitjar el Convention Center de Los Angeles per provar videojocs que no arribaran a les botigues fins d’aquí a uns mesos. Gràcies a la seva incorporació l’E3 2017 ha obtingut la seva major entrada en 23 anys d’història, 68.400 persones, segons dades oferides per l’Entertainment Software Association (ESA), l’agrupació d’empreses de videojocs que s’encarrega de l’organització.

Entrant en matèria, l’última edició no serà de les que passaran a la història, però això no vol dir que no s’hagin vist molts videojocs amb una gran qualitat i, el que no és tan habitual, una nova consola. Fins i tot abans que l’E3 dones el tret de sortida totes les mirades estaven posades en Microsoft, i és que el gegant informàtic ha donat a conèixer la seva nova consola, una màquina que ha estat batejada com Xbox One X i que ha estat descrita com “la més potent mai creada”. En un sector com el de l’oci interactiu, on la velocitat a l’hora de presentar nous dispositius encara no té el ritme desenfrenat que trobem en àmbits com el dels telèfons mòbils, una nova consola sempre produeix una enorme expectació. Ara bé, malgrat les seves impressionants especificacions tècniques, hi ha cert consens a l’hora d’apuntar que en la seva estrena la màquina no ha estat acompanyada de videojocs que suposin un salt a l’alçada de les seves promeses.

Microsoft ha anunciat que l’Xbox One X arribarà a les botigues de tot el món el pròxim 7 de novembre. Serà llavors quan els consumidors podran decidir si l’aposta per oferir més potència i una major resolució d’imatge és suficient. Tanmateix, seria injust no reconèixer els avenços tecnològics com a part intrínseca d’aquesta indústria, i per això un títol com Forza Motorsport 7 mereix el seu reconeixement. Aquest simulador de conducció desenvolupat pels nord-americans Turn 10 Studios és una proesa tècnica que meravella amb un grau de realisme que està per sobre de qualsevol altre dels videojocs presents a l’E3.

Abans de continuar repassant altres títols que es van poder veure entre el 13 i el 15 juny és convenient assenyalar com a la fira de Los Angeles predominen les anomenades produccions “AAA” d’alt cost per sobre dels desenvolupaments més petits, el que popularment es coneixen com els jocs indie. Des de sempre l’E3 ha estat l’aparador de les grans companyies editores, i encara que estudis més modestos també tenen el seu espai, les segones, terceres, quartes i cinquenes parts de sèries de jocs consolidades són el que més predomina a la fira. Títols com la nova entrega del popular joc d’acció Call of Duty, que enguany s’ambientarà en l’escenari de la Segona Guerra Mundial; el nou Assassin’s Creed, que aquesta vegada ens portarà d’aventures a l’Antic Egipte; o l’enèsim Super Mario, que s’estrena a la consola Switch amb un deliciós joc de plataformes que, malgrat el pas del temps, continua oferint una qualitat només a l’abast dels dissenyadors de Nintendo.

Parlant de la veterana companyia japonesa, aquest ha estat el primer E3 de Nintendo amb la seva flamant consola Switch al carrer i el seu estand a la fira, probablement, el més visitat. A banda de desplegar més de seixanta estacions de joc on els visitants podien provar el nou Super Mario Odyssey, l’estratègia d’aquesta companyia ha consistit a centrar-se en jocs multijugador dissenyats per arribar a tots els públics. Títols com Splatoon 2, Pokken, ARMS o Rocket League van en aquesta direcció, que no acaba de fer el pas definitiu al món dels eSports, però sí que aconsegueix una vegada més ocupar l’espai d’un tipus de videojoc adreçat a públic de totes les edats.

En una indústria com la del videojoc, on les grans companyies tenen poc marge per arriscar, cada nou moviment per part d’aquests gegants de l’oci digital és capaç de crear tendència. En aquest sentit, és interessant l’anunci d’Electronic Arts en la seva conferència de l’E3, on es va parlar de substituir el model de negoci dels paquets de continguts descarregables per un model més similar al que avui dia predomina en el sector dels jocs per mòbil amb l’anomenat Free-to-Play. Un bon exemple d’aquesta nova política el trobarem d’aquí a uns mesos amb el joc Star Wars Battlefront II. En comptes d’apostar per oferir nou DLC (Downloadable Content) de pagament, com va passar amb la primera part d’aquest joc d’acció, en aquesta ocasió l’editora nord-americana ha promès que oferirà tots els continguts addicionals de forma gratuïta, però amb micropagaments opcionals. El motiu d’aquest canvi no té gaire secret: Segons dades recollides per The Wall Street Journal, l’any 2015 els micropagaments de jocs mòbils van generar 71.000 milions de dòlars, mentre que els paquets d’expansió “només” van arribar als 1.400 milions de dòlars.

Una altra tendència, en aquest cas a la baixa, és la protagonitzada per la realitat virtual — o com a mínim aquesta és la sensació que deixa la fira de Los Angeles pel que fa al terreny dels videojocs. Malgrat els esforços de Sony per intentar tranquil·litzar el milió de persones que ja han comprat les seves ulleres PlayStation VR, el cert és que els jocs anunciats per aquesta plataforma (The Inpatient, Bravo Team, Star Child, Moss) segueixen sense aconseguir captivar com s’hauria d’esperar d’una tecnologia basada en la immersió. De fet, Sony, juntament amb la nord-americana Bethesda, van ser de les empreses que més van apostar per aquesta tecnologia, mentre la gran majoria (inclosa Microsoft) van passar de puntetes.

Més enllà dels moviments econòmics i estratègics d’una indústria milionària, el que no ha faltat durant els tres dies de fira han estat els videojocs. Sense anar més lluny, segons les dades oficials de l’E3 s’han presentat al voltant de 2.000 productes, una xifra on també s’inclouen accessoris i maquinari, però que evidentment també suma una amplíssima selecció de videojocs. Així, malgrat el predomini dels títols d’acció en primera persona i les aventures de caire narratiu i món obert, altres propostes han destacat per la seva originalitat. A Way Out, el nou projecte del creador de Brothers: A Tale of Two Sons, ha estat una de les sorpreses de la fira gràcies a la seva interessant proposta d’aventura cooperativa on dos personatges han d’escapar de la presó. El mateix es pot dir de projectes més petits com els píxels cyberpunk de The Last Night o The Artful Escape, el nou joc de la productora cinematogràfica Annapurna.

Amb més de 15 milions de comentaris a les xarxes socials, segons dades de l’ESA, és normal que l’E3 hagi esdevingut l’esdeveniment de videojocs amb una major ressonància nivell internacional. En cada edició la fira de Los Angeles congrega els principals actors del sector, però també milions de seguidors que des de les seves cases viuen amb emoció cadascuna de les conferències mentre esperen el retorn dels seus videojocs preferits.

Albert García López
Periodista especialitzat en videojocs

15 coses que encara no t’han explicat del Mobile World Congress i la Realitat Virtual.

Després de dos dies de caminar sense parar pel Mobile World Congress i el 4YFN – Four Years from Now (el seu germà dedicat a les start-ups) i havent travessat infinitat d’estands plens de pantalles de LED pels quatre costats, hem trobat 15 històries d’innovació que potser us seran útils a aquells que treballeu en la cultura amb eines tecnològiques. Aquí les teniu!

1.- Si el 2016 va ser l’any de la Realitat Virtual i el 2017 el de la seva consolidació, el que no es pot negar és que al MWC2017 la VR ha estat el recurs estrella de molts estands de la fira. Al d’HTC ocupava espai de privilegi i l’atenció de tothom. L’estand de Samsung era pràcticament Port Aventura VR. Poca gent mirant els mòbils i multituds fent cua per pujar a les diverses cocteleres que sacsejaven sense parar els visitants. El més interessant per a nosaltres, el Robot Wars, un quadrilàter on els dos jugadors lluitaven llençant-se edificis d’una ciutat virtual com si fossin Godzilles, obra de Globacore. És dels primers sistemes de VR que veiem en funcionament amb més d’un jugador, gràcies en aquest cas a un kit de sensors similar als que s’utilitzen en motion-capture per al cinema.

2.- Els mateixos Globacore eren els autors d’una altra experiència, Univrse, a l’estand de l’IEEE, en la qual amb el mateix sistema de sensors acoblat a uns guants i a tres objectes, aconseguien una sensació de realitat molt superior a la dels comandaments actuals. Com a bonus, les Oculus anaven conectades a un espectacular portàtil-motxilla MSI i per tant el moviment de l’usuari era totalment lliure.

3.- Resultat d'imatges de broomx mkUn projector que transformi les parets de l’habitació d’un hotel de luxe, o de la teva sala d’estar en una immensa pantalla? Estem parlant del MK Player 360 de Broomx, una empresa catalana especialista en entorns immersius. Ja havíem vist un prototip en l’últim Sonar+D però ara està ja llest per la seva comercialització. Té connexió a  canals de contingut en 360º i capacitat per a control domòtic (llums de l’habitació, etc.) Un recurs que pot ser útil com a dispositiu però també com a plataforma de difusió de continguts 360º.

4.- El Fraunhofer Institute portava al seu estand diferents components tecnològics de primer nivell per a VR, especialment el Light Field for VR, un sistema de gravació en vídeo a través de múltiples càmeres que permet després reconstruir un espai tridimensional. És a dir, un vídeo 360º dintre del qual ets pots moure. En els propers anys veurem molts experiments seguint aquesta línia. Sony ja en té un de similar. Una altra de les innovacions que portaven era un sistema per aconseguir major resolució percebuda en els vídeos 360º mantenint l’ample de banda. S’envia una senyal d’alta qualitat només al sector que estás mirant en cada moment mentre que al que queda als teus costats i darrera s’envia un senyal molt comprimit. Simple i molt ben executat, el vàrem provar i és el primer (n’hem vist diversos intents…) que realment funcionava.

5.- I d’entre les ulleres d’VR que vàrem veure, ens van cridar molt l’atenció les Opto. Pensades per ser utilitzades en instal·lacions de cara al públic: amb auriculars integrats, tacte agradable i ben protegides i resistents. Ja s’han fet servir en alguns museus de Londres. Es clar que si parlem d’òptiques, les Zeiss VR ONE Plus eren imbatibles. Simplement les lents que porten són millors que la de qualsevol altra ullera genèrica que haguem provat.

6.- A mesura que creix el contingut disponible en VR es fa cada cop més necessària la creació d’interfícies que donin accés a tots aquests continguts, si és possible sense treure’s les ulleres. En un petit estand del 4YFN, Galigu proposa exactament això, una eina de navegació per continguts VR i vídeos 360º. La veritat és que funcionava de forma molt fluïda i còmoda. Si aconsegueixen volum, pot ser una proposta amb èxit.

7.- De l’estand del Departament de Cultura –  Catalan Arts Startups per al meu camp (museus i patrimoni) els més interessants eren Nubart i Tekstum. El primer és una proposta alternativa a l’audioguia tradicional, en la qual amb una targeta, que conté un codi de descàrrega i uns auriculars, accedeixes al contingut audio en streaming al teu mòbil. Supera molts dels inconvenients de les apps i és un producte que en determinats casos pot ser molt útil. Tekstum per altra banda és una eina molt sofisticada d’anàlisi de dades per al món editorial. Analitzen la repercussió dels llibres en xarxes socials, blogs, etc. especialment els “sentiments” que provoquen, i utilitzen aquestes dades per construir recomanacions. Un sistema que probablement es podria adaptar a qualsevol sector cultural. A seguir de prop.

8.- Resultat d'imatges de jookiI d’Internet de les Coses no hi havia res? Doncs hi havia molt d’IoT i objectes intel·ligents i l’any vinent segur que hi haurà una explosió de resultats. Però el que més gràcia em va fer, va ser el Jooki, un altaveu inalàmbric per nens que funciona posant un ninotet a sobre. Estúpidament simple i divertit. Amb cada ninot (la guineu, l’elefant, el drac) sona una playlist diferent. És un exemple de tecnologia feta màgia, com ha de ser.  I un concepte transferible a infinitat d’aplicacions en museus i patrimoni.

9.- I projectors per fer mappins no hi havia? Home, doncs si. Hi havia algun producte molt curiós, com el KaiCast, una benedicció per als que volen fer mappings multiprojector i no tenen grans coneixements tècnics. El KaiCast és un dispositiu USB que s’endolla a cada projector, i de forma pràcticament automàtica escaneja l’espai on es vol projectar i adapta el senyal a l’espai i als projectors que tens disposats, coordinant-los. Una tasca que fins ara era complexa fins i tot pels professionals, ara feta en 15 minuts. I a sobre és econòmic. Els mappings a l’abast de les escoles i instituts, per exemple.

10.- I de transmissions en directe? Doncs si, també. Novament un dispositiu que fa assequible el que fins ara era prohibitiu. Els japonesos de Ricoh presentaven la Ricoh R, una evolució de la seva coneguda càmera 360º Ricoh Theta. La R està preparada per transmetre en streaming 360º durant 24h seguides, de fet en tenien una transmetent de forma contínua durant tot el MWC. Un programa propietari rep el senyal i el transmet via Web, per exemple a YouTube.

11.– I seguim amb la recerca de simplicitat. Collect és una app que et permet editar els teus vídeos 360º retallant, afegint música o filtres. L’Instagram del 360º, vaja. Funciona amb totes les càmeres 360º de l’actualitat.

12.- Heu fet servir unes HTC Vive? Heu ensopegat amb el cable? Sí, jo també. Quan inventaran unes HTC inalàmbriques? Doncs ja. Displaylink, fabricants de xips i aparells de transmissió inalàmbrica, tenia una demostració en marxa on la latència (retard de senyal) era de 2-3 milisegons, és a dir inapreciable. Estan buscant algun fabricant per treure al mercat el producte. Per si us animeu.

I ara tres bonus-track

13.- Resultat d'imatges de ullastret 3dUns dies abans del MWC, l’Arts Santa Mònica es va omplir de frikis com nosaltres pel 360VRFest.  Vàrem poder veure tres projectes de VR d’alta qualitat. Primer, l’espectacular Gappos Legacy de GKT Studios, un videojoc que està ja molt aprop de la publicació i que té tots els números per ser un èxit. El segon projecte era una breu experiència d’InMediaStudio que formava part del seu projecte BlueMars. Et traslladaven virtualment a una estació espacial al planeta vermell en la qual realitzaves diferents operacions. Gràfics molt treballats i interaccions i moviments també de gran qualitat. I el tercer era el nostre Ullastret3D, una experiència per HTC Vive on camines per l’antiga ciutat ibèrica d’Ullastret mentre sents la història d’un dels seus habitants, un èxit sempre que l’hem ensenyat.

14.- També la Realitat Augmentada tenia un espai al festival. Podies provar les Hololens… i constatar que encara els hi falta bastant per ser un producte amb l’atractiu i potencial de les Oculus o HTC. En canvi l’estudi Imascono presentava el seu treball per a Disney i Ferran Adrià i demostrava el que sempre hem sospitat, que el que compta és la història i no la tecnologia. L’app de RA et guia cuinant i al final genera un preciós còmic combinant dibuixos i les imatges que has anat prenent durant el procés. Tecnologia com a eina, no com a finalitat.

15.- El festival oferia també diferents sessions de cinema VR. Potser algun dia veurem auditoris on el públic va amb les ulleres VR posades, però perquè això passi el primer que s’haurà de millorar serà la qualitat dels continguts. Les que vaig poder veure en dues de les sessions eran francament decebedores. Se salvaven Ceremony, les produïdes pel Google Spotlight Stories, com l’oscaritzada Pearl, i poca cosa més.

Després de caminar per infinitat d’estands, aquestes són les coses que més ens han cridat l’atenció o que ens han inspirat. Un resum? La VR segueix creixent, l’Internet de les Coses comença a produir resultats tangibles i moltes de les tecnologies que abans eren inabordables, ara tenen versions per al públic massiu, fàcils d’utilitzar i econòmiques.

3 prediccions per l’any vinent? VR inalàmbric per tot arreu. Google creixent en VR amb Daydream i en AR amb Tango. Nokia reedita el 9000 Communicator.

 

 

Albert Sierra

Neix la incubadora UPF Starting LAB

S’ha posat en marxa la incubadora Starting Lab, una iniciativa del professor de la UPF Carles Sora, que compta amb la col·laboració d’Incubio i  l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC).

Aquesta incubadora, que estarà situada a l’espai del Canòdrom, acull tres projectes formats per estudiants de Comunicació Audiovisual especialitzats en Comunicació Interactiva, que  podran desenvolupar els seus treballs de final de grau en aquesta nova incubadora.

En aquesta primera edició seran tres els projectes que es desenvoluparan:

  • Cubzzle, un videojoc per a mòbils que ja ha rebut diversos premis com el de millor joc per a mòbil als 3HMA o un premi Laus.
  • Mars Oddity, un còmic web interactiu que segueix la història de dos exploradors perduts al planeta Mart
  • i Gálibo, un documental interactiu sobre la vida en ruta des de la cabina d’un camió

Durant sis mesos, els alumnes treballaran en els seus projectes en un espai del Canòdrom, on rebran assessorament professional, per tal que esdevinguin productes que puguin arribar al mercat i tenir una vida més enllà de la universitat. Hi treballen 10 alumnes provinents del grau en Comunicació Audiovisual, de l’Escola Superior Politècnica i de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials

Els seguirem de ben a prop!

 

 

Laura Rafegas