E3 2017: Quan videojocs i espectacle van de la mà

Poques fires al món poden presumir de tenir un impacte tan exorbitant com el que any rere any genera l’E3 de Los Angeles, la trobada anual on les grans companyies del sector del videojoc donen a conèixer les seves novetats. És a l’Electronic Entertainment Expo on tradicionalment es presenten les noves consoles, on s’anuncien els títols més esperats i on gegants com Sony, Microsoft o Nintendo lluiten per tenir l’estand més extens i espectacular.


Els imprescindibles de l’E3:
1. A Way Out
2. Call of Duty: WWII
3. Dragon Ball FighterZ
4. Forza Motorsport 7
5. Skull & Bones
6. Spider-Man
7. Star Wars: Battlefront II
8. Super Mario Odyssey
9. The Last Night
10. Wolfenstein II: The New Colossus

Precisament, l’espectacle, per davant de la reflexió pròpia d’un congrés, és el que governa una fira que fins aquesta darrera edició havia estat exclusiva per als professionals del sector, però que enguany ha obert les seves portes al gran públic. Així, després de pagar unes entrades a preus exorbitants, un total de 15.000 aficionats han pogut acomplir el seu somni de trepitjar el Convention Center de Los Angeles per provar videojocs que no arribaran a les botigues fins d’aquí a uns mesos. Gràcies a la seva incorporació l’E3 2017 ha obtingut la seva major entrada en 23 anys d’història, 68.400 persones, segons dades oferides per l’Entertainment Software Association (ESA), l’agrupació d’empreses de videojocs que s’encarrega de l’organització.

Entrant en matèria, l’última edició no serà de les que passaran a la història, però això no vol dir que no s’hagin vist molts videojocs amb una gran qualitat i, el que no és tan habitual, una nova consola. Fins i tot abans que l’E3 dones el tret de sortida totes les mirades estaven posades en Microsoft, i és que el gegant informàtic ha donat a conèixer la seva nova consola, una màquina que ha estat batejada com Xbox One X i que ha estat descrita com “la més potent mai creada”. En un sector com el de l’oci interactiu, on la velocitat a l’hora de presentar nous dispositius encara no té el ritme desenfrenat que trobem en àmbits com el dels telèfons mòbils, una nova consola sempre produeix una enorme expectació. Ara bé, malgrat les seves impressionants especificacions tècniques, hi ha cert consens a l’hora d’apuntar que en la seva estrena la màquina no ha estat acompanyada de videojocs que suposin un salt a l’alçada de les seves promeses.

Microsoft ha anunciat que l’Xbox One X arribarà a les botigues de tot el món el pròxim 7 de novembre. Serà llavors quan els consumidors podran decidir si l’aposta per oferir més potència i una major resolució d’imatge és suficient. Tanmateix, seria injust no reconèixer els avenços tecnològics com a part intrínseca d’aquesta indústria, i per això un títol com Forza Motorsport 7 mereix el seu reconeixement. Aquest simulador de conducció desenvolupat pels nord-americans Turn 10 Studios és una proesa tècnica que meravella amb un grau de realisme que està per sobre de qualsevol altre dels videojocs presents a l’E3.

Abans de continuar repassant altres títols que es van poder veure entre el 13 i el 15 juny és convenient assenyalar com a la fira de Los Angeles predominen les anomenades produccions “AAA” d’alt cost per sobre dels desenvolupaments més petits, el que popularment es coneixen com els jocs indie. Des de sempre l’E3 ha estat l’aparador de les grans companyies editores, i encara que estudis més modestos també tenen el seu espai, les segones, terceres, quartes i cinquenes parts de sèries de jocs consolidades són el que més predomina a la fira. Títols com la nova entrega del popular joc d’acció Call of Duty, que enguany s’ambientarà en l’escenari de la Segona Guerra Mundial; el nou Assassin’s Creed, que aquesta vegada ens portarà d’aventures a l’Antic Egipte; o l’enèsim Super Mario, que s’estrena a la consola Switch amb un deliciós joc de plataformes que, malgrat el pas del temps, continua oferint una qualitat només a l’abast dels dissenyadors de Nintendo.

Parlant de la veterana companyia japonesa, aquest ha estat el primer E3 de Nintendo amb la seva flamant consola Switch al carrer i el seu estand a la fira, probablement, el més visitat. A banda de desplegar més de seixanta estacions de joc on els visitants podien provar el nou Super Mario Odyssey, l’estratègia d’aquesta companyia ha consistit a centrar-se en jocs multijugador dissenyats per arribar a tots els públics. Títols com Splatoon 2, Pokken, ARMS o Rocket League van en aquesta direcció, que no acaba de fer el pas definitiu al món dels eSports, però sí que aconsegueix una vegada més ocupar l’espai d’un tipus de videojoc adreçat a públic de totes les edats.

En una indústria com la del videojoc, on les grans companyies tenen poc marge per arriscar, cada nou moviment per part d’aquests gegants de l’oci digital és capaç de crear tendència. En aquest sentit, és interessant l’anunci d’Electronic Arts en la seva conferència de l’E3, on es va parlar de substituir el model de negoci dels paquets de continguts descarregables per un model més similar al que avui dia predomina en el sector dels jocs per mòbil amb l’anomenat Free-to-Play. Un bon exemple d’aquesta nova política el trobarem d’aquí a uns mesos amb el joc Star Wars Battlefront II. En comptes d’apostar per oferir nou DLC (Downloadable Content) de pagament, com va passar amb la primera part d’aquest joc d’acció, en aquesta ocasió l’editora nord-americana ha promès que oferirà tots els continguts addicionals de forma gratuïta, però amb micropagaments opcionals. El motiu d’aquest canvi no té gaire secret: Segons dades recollides per The Wall Street Journal, l’any 2015 els micropagaments de jocs mòbils van generar 71.000 milions de dòlars, mentre que els paquets d’expansió “només” van arribar als 1.400 milions de dòlars.

Una altra tendència, en aquest cas a la baixa, és la protagonitzada per la realitat virtual — o com a mínim aquesta és la sensació que deixa la fira de Los Angeles pel que fa al terreny dels videojocs. Malgrat els esforços de Sony per intentar tranquil·litzar el milió de persones que ja han comprat les seves ulleres PlayStation VR, el cert és que els jocs anunciats per aquesta plataforma (The Inpatient, Bravo Team, Star Child, Moss) segueixen sense aconseguir captivar com s’hauria d’esperar d’una tecnologia basada en la immersió. De fet, Sony, juntament amb la nord-americana Bethesda, van ser de les empreses que més van apostar per aquesta tecnologia, mentre la gran majoria (inclosa Microsoft) van passar de puntetes.

Més enllà dels moviments econòmics i estratègics d’una indústria milionària, el que no ha faltat durant els tres dies de fira han estat els videojocs. Sense anar més lluny, segons les dades oficials de l’E3 s’han presentat al voltant de 2.000 productes, una xifra on també s’inclouen accessoris i maquinari, però que evidentment també suma una amplíssima selecció de videojocs. Així, malgrat el predomini dels títols d’acció en primera persona i les aventures de caire narratiu i món obert, altres propostes han destacat per la seva originalitat. A Way Out, el nou projecte del creador de Brothers: A Tale of Two Sons, ha estat una de les sorpreses de la fira gràcies a la seva interessant proposta d’aventura cooperativa on dos personatges han d’escapar de la presó. El mateix es pot dir de projectes més petits com els píxels cyberpunk de The Last Night o The Artful Escape, el nou joc de la productora cinematogràfica Annapurna.

Amb més de 15 milions de comentaris a les xarxes socials, segons dades de l’ESA, és normal que l’E3 hagi esdevingut l’esdeveniment de videojocs amb una major ressonància nivell internacional. En cada edició la fira de Los Angeles congrega els principals actors del sector, però també milions de seguidors que des de les seves cases viuen amb emoció cadascuna de les conferències mentre esperen el retorn dels seus videojocs preferits.

Albert García López
Periodista especialitzat en videojocs

15 coses que encara no t’han explicat del Mobile World Congress i la Realitat Virtual.

Després de dos dies de caminar sense parar pel Mobile World Congress i el 4YFN – Four Years from Now (el seu germà dedicat a les start-ups) i havent travessat infinitat d’estands plens de pantalles de LED pels quatre costats, hem trobat 15 històries d’innovació que potser us seran útils a aquells que treballeu en la cultura amb eines tecnològiques. Aquí les teniu!

1.- Si el 2016 va ser l’any de la Realitat Virtual i el 2017 el de la seva consolidació, el que no es pot negar és que al MWC2017 la VR ha estat el recurs estrella de molts estands de la fira. Al d’HTC ocupava espai de privilegi i l’atenció de tothom. L’estand de Samsung era pràcticament Port Aventura VR. Poca gent mirant els mòbils i multituds fent cua per pujar a les diverses cocteleres que sacsejaven sense parar els visitants. El més interessant per a nosaltres, el Robot Wars, un quadrilàter on els dos jugadors lluitaven llençant-se edificis d’una ciutat virtual com si fossin Godzilles, obra de Globacore. És dels primers sistemes de VR que veiem en funcionament amb més d’un jugador, gràcies en aquest cas a un kit de sensors similar als que s’utilitzen en motion-capture per al cinema.

2.- Els mateixos Globacore eren els autors d’una altra experiència, Univrse, a l’estand de l’IEEE, en la qual amb el mateix sistema de sensors acoblat a uns guants i a tres objectes, aconseguien una sensació de realitat molt superior a la dels comandaments actuals. Com a bonus, les Oculus anaven conectades a un espectacular portàtil-motxilla MSI i per tant el moviment de l’usuari era totalment lliure.

3.- Resultat d'imatges de broomx mkUn projector que transformi les parets de l’habitació d’un hotel de luxe, o de la teva sala d’estar en una immensa pantalla? Estem parlant del MK Player 360 de Broomx, una empresa catalana especialista en entorns immersius. Ja havíem vist un prototip en l’últim Sonar+D però ara està ja llest per la seva comercialització. Té connexió a  canals de contingut en 360º i capacitat per a control domòtic (llums de l’habitació, etc.) Un recurs que pot ser útil com a dispositiu però també com a plataforma de difusió de continguts 360º.

4.- El Fraunhofer Institute portava al seu estand diferents components tecnològics de primer nivell per a VR, especialment el Light Field for VR, un sistema de gravació en vídeo a través de múltiples càmeres que permet després reconstruir un espai tridimensional. És a dir, un vídeo 360º dintre del qual ets pots moure. En els propers anys veurem molts experiments seguint aquesta línia. Sony ja en té un de similar. Una altra de les innovacions que portaven era un sistema per aconseguir major resolució percebuda en els vídeos 360º mantenint l’ample de banda. S’envia una senyal d’alta qualitat només al sector que estás mirant en cada moment mentre que al que queda als teus costats i darrera s’envia un senyal molt comprimit. Simple i molt ben executat, el vàrem provar i és el primer (n’hem vist diversos intents…) que realment funcionava.

5.- I d’entre les ulleres d’VR que vàrem veure, ens van cridar molt l’atenció les Opto. Pensades per ser utilitzades en instal·lacions de cara al públic: amb auriculars integrats, tacte agradable i ben protegides i resistents. Ja s’han fet servir en alguns museus de Londres. Es clar que si parlem d’òptiques, les Zeiss VR ONE Plus eren imbatibles. Simplement les lents que porten són millors que la de qualsevol altra ullera genèrica que haguem provat.

6.- A mesura que creix el contingut disponible en VR es fa cada cop més necessària la creació d’interfícies que donin accés a tots aquests continguts, si és possible sense treure’s les ulleres. En un petit estand del 4YFN, Galigu proposa exactament això, una eina de navegació per continguts VR i vídeos 360º. La veritat és que funcionava de forma molt fluïda i còmoda. Si aconsegueixen volum, pot ser una proposta amb èxit.

7.- De l’estand del Departament de Cultura –  Catalan Arts Startups per al meu camp (museus i patrimoni) els més interessants eren Nubart i Tekstum. El primer és una proposta alternativa a l’audioguia tradicional, en la qual amb una targeta, que conté un codi de descàrrega i uns auriculars, accedeixes al contingut audio en streaming al teu mòbil. Supera molts dels inconvenients de les apps i és un producte que en determinats casos pot ser molt útil. Tekstum per altra banda és una eina molt sofisticada d’anàlisi de dades per al món editorial. Analitzen la repercussió dels llibres en xarxes socials, blogs, etc. especialment els “sentiments” que provoquen, i utilitzen aquestes dades per construir recomanacions. Un sistema que probablement es podria adaptar a qualsevol sector cultural. A seguir de prop.

8.- Resultat d'imatges de jookiI d’Internet de les Coses no hi havia res? Doncs hi havia molt d’IoT i objectes intel·ligents i l’any vinent segur que hi haurà una explosió de resultats. Però el que més gràcia em va fer, va ser el Jooki, un altaveu inalàmbric per nens que funciona posant un ninotet a sobre. Estúpidament simple i divertit. Amb cada ninot (la guineu, l’elefant, el drac) sona una playlist diferent. És un exemple de tecnologia feta màgia, com ha de ser.  I un concepte transferible a infinitat d’aplicacions en museus i patrimoni.

9.- I projectors per fer mappins no hi havia? Home, doncs si. Hi havia algun producte molt curiós, com el KaiCast, una benedicció per als que volen fer mappings multiprojector i no tenen grans coneixements tècnics. El KaiCast és un dispositiu USB que s’endolla a cada projector, i de forma pràcticament automàtica escaneja l’espai on es vol projectar i adapta el senyal a l’espai i als projectors que tens disposats, coordinant-los. Una tasca que fins ara era complexa fins i tot pels professionals, ara feta en 15 minuts. I a sobre és econòmic. Els mappings a l’abast de les escoles i instituts, per exemple.

10.- I de transmissions en directe? Doncs si, també. Novament un dispositiu que fa assequible el que fins ara era prohibitiu. Els japonesos de Ricoh presentaven la Ricoh R, una evolució de la seva coneguda càmera 360º Ricoh Theta. La R està preparada per transmetre en streaming 360º durant 24h seguides, de fet en tenien una transmetent de forma contínua durant tot el MWC. Un programa propietari rep el senyal i el transmet via Web, per exemple a YouTube.

11.– I seguim amb la recerca de simplicitat. Collect és una app que et permet editar els teus vídeos 360º retallant, afegint música o filtres. L’Instagram del 360º, vaja. Funciona amb totes les càmeres 360º de l’actualitat.

12.- Heu fet servir unes HTC Vive? Heu ensopegat amb el cable? Sí, jo també. Quan inventaran unes HTC inalàmbriques? Doncs ja. Displaylink, fabricants de xips i aparells de transmissió inalàmbrica, tenia una demostració en marxa on la latència (retard de senyal) era de 2-3 milisegons, és a dir inapreciable. Estan buscant algun fabricant per treure al mercat el producte. Per si us animeu.

I ara tres bonus-track

13.- Resultat d'imatges de ullastret 3dUns dies abans del MWC, l’Arts Santa Mònica es va omplir de frikis com nosaltres pel 360VRFest.  Vàrem poder veure tres projectes de VR d’alta qualitat. Primer, l’espectacular Gappos Legacy de GKT Studios, un videojoc que està ja molt aprop de la publicació i que té tots els números per ser un èxit. El segon projecte era una breu experiència d’InMediaStudio que formava part del seu projecte BlueMars. Et traslladaven virtualment a una estació espacial al planeta vermell en la qual realitzaves diferents operacions. Gràfics molt treballats i interaccions i moviments també de gran qualitat. I el tercer era el nostre Ullastret3D, una experiència per HTC Vive on camines per l’antiga ciutat ibèrica d’Ullastret mentre sents la història d’un dels seus habitants, un èxit sempre que l’hem ensenyat.

14.- També la Realitat Augmentada tenia un espai al festival. Podies provar les Hololens… i constatar que encara els hi falta bastant per ser un producte amb l’atractiu i potencial de les Oculus o HTC. En canvi l’estudi Imascono presentava el seu treball per a Disney i Ferran Adrià i demostrava el que sempre hem sospitat, que el que compta és la història i no la tecnologia. L’app de RA et guia cuinant i al final genera un preciós còmic combinant dibuixos i les imatges que has anat prenent durant el procés. Tecnologia com a eina, no com a finalitat.

15.- El festival oferia també diferents sessions de cinema VR. Potser algun dia veurem auditoris on el públic va amb les ulleres VR posades, però perquè això passi el primer que s’haurà de millorar serà la qualitat dels continguts. Les que vaig poder veure en dues de les sessions eran francament decebedores. Se salvaven Ceremony, les produïdes pel Google Spotlight Stories, com l’oscaritzada Pearl, i poca cosa més.

Després de caminar per infinitat d’estands, aquestes són les coses que més ens han cridat l’atenció o que ens han inspirat. Un resum? La VR segueix creixent, l’Internet de les Coses comença a produir resultats tangibles i moltes de les tecnologies que abans eren inabordables, ara tenen versions per al públic massiu, fàcils d’utilitzar i econòmiques.

3 prediccions per l’any vinent? VR inalàmbric per tot arreu. Google creixent en VR amb Daydream i en AR amb Tango. Nokia reedita el 9000 Communicator.

 

 

Albert Sierra

Neix la incubadora UPF Starting LAB

S’ha posat en marxa la incubadora Starting Lab, una iniciativa del professor de la UPF Carles Sora, que compta amb la col·laboració d’Incubio i  l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC).

Aquesta incubadora, que estarà situada a l’espai del Canòdrom, acull tres projectes formats per estudiants de Comunicació Audiovisual especialitzats en Comunicació Interactiva, que  podran desenvolupar els seus treballs de final de grau en aquesta nova incubadora.

En aquesta primera edició seran tres els projectes que es desenvoluparan:

  • Cubzzle, un videojoc per a mòbils que ja ha rebut diversos premis com el de millor joc per a mòbil als 3HMA o un premi Laus.
  • Mars Oddity, un còmic web interactiu que segueix la història de dos exploradors perduts al planeta Mart
  • i Gálibo, un documental interactiu sobre la vida en ruta des de la cabina d’un camió

Durant sis mesos, els alumnes treballaran en els seus projectes en un espai del Canòdrom, on rebran assessorament professional, per tal que esdevinguin productes que puguin arribar al mercat i tenir una vida més enllà de la universitat. Hi treballen 10 alumnes provinents del grau en Comunicació Audiovisual, de l’Escola Superior Politècnica i de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials

Els seguirem de ben a prop!

 

 

Laura Rafegas

 

El foc i la llum arriben de nou a Olot: Lluèrnia 2016

Per cinquè any consecutiu, el 12 de novembre la capital de la Garrotxa va tornar a obrir les seves portes a Lluèrnia, el festival on el Foc i la Llum en són els protagonistes.

Com en les passades edicions, el festival va començar quan el sol es va pondre, deixant la ciutat en la penombra. Tot i que aquella nit la lluna estava esplèndida, van ser les 43 instal·lacions les encarregades d’il·luminar carrers i carrerons de la ciutat. Punts de llum orientatius i informatius, olotins, garrotxins i turistes curiosos, es passejaven pel nucli creant, juntament amb les instal·lacions, un ambient càlid i també màgic que ajudava a restar importància a les baixes temperatures que acompanyaven l’esdeveniment (perquè, siguem realistes, a 12 de novembre a Olot fa fred!).

Un mapa ben traçat indicava on es trobaven les diferents instal·lacions, amb una breu explicació que ajudava a treure millors conclusions de les diferents metàfores lumíniques que s’exposaven. Entre aquestes s’hi podia veure el projecte “Sota una col” dissenyat per Clara Riera. Convertint a tots els espectadors en Patufets, la Plaça de l’Arxiu quedava totalment coberta d’esferes verdoses que ajudaven a recrear l’ordre vegetal i el ritme cromàtic que neix de la terra mateixa.

El passeig del Firal (pels que no coneixeu Olot, la rambla principal de la ciutat) quedava cobert per una immensa catifa vermella, il·luminada per diferents fanals coberts amb peces de roba que li donaven un aire majestuós. La idea de Marta Aumatell era convidar a tots els públics a realitzar “L’últim ball” al Firal.

sotaunacol
Sota una col

L'últim ball
L’últim ball

Algunes carrers més enllà, quedava la Plaça Campdenmàs, decorada amb petites espelmes que il·luminaven la superfície blava que la cobria, representant el mar. Sobre d’aquesta composició hi descansava un vaixell amarrat. De fons un equip de música recreava el soroll de les onades del mar que ajudaven a ubicar i a entrar de manera directa a l’escena, anomenada “Mediterràniament”. Amb aquesta, el grup AOAPIX volia unir-se al crit unànime contra la barbàrie que s’està produint dia rere dia al Mediterrani central, homenatjant les seves víctimes.

No només arquitectes i associacions van unir-se al festival: les escoles d’Olot i Comarca també van voler aportar el seu raig de llum, recreant dins d’unes estructures metàl·liques situades al llarg del carrer Fontanella, diferents ciutats lumíniques que apareixen en l’obra d’Italo Calvino Les ciutats invisibles.

Mediterràniament
Mediterràniament

Les ciutats invisibles
Les ciutats invisibles

Tractant-se de foc i de llum, no podia faltar en el festival l’aparició de la Fura dels Baus. Associats amb la Cooperativa la Fageda, van aconseguir reunir a tots els assistents al voltant de l’enorme grua que, acompanyada de la veu de la Marina Rossell, subjectava a uns 40 metres d’alçada una xarxa humana que es movia al seu compàs. Valors com cooperació, valentia o èxit es van associar a l’espectacle anomenat “Teixint vides” que, decorat amb focs artificials, no va decebre a ningú.

Per últim, la composició feta per l’arquitecte que tan va destacar l’any passat, Xavier Bayona, amb la recreació del cràter del volcà. Aquest any va optar per reproduir el projecte “Windows 51”, que va dur a terme a la fàbrica d’Estrella Damm de Barcelona, amb la col·laboració de Jaume Tané i Norbe Fernàndez. Situada al costat del riu il·luminat, la banda de músics Jazz de Copes, col·locats a la terrassa de la fàbrica Can Jombi, acaparava el sentit auditiu dels visitants, que dirigint-se cap a aquesta, veien com les 51 finestres quedaven il·luminades de diferents colors, al mateix ritme que avançava el compàs. La composició vistosa va tornar a estar a l’alçada de l’espectacle esperat.

teixintvides
Teixint vides

Windows 51
Windows 51

 

Clàudia Coll

Youtubers al Saló del Manga: aquests són els seus secrets

El Saló del Manga de Barcelona es van organitzar una sèrie de tallers per a futurs YouTubers, amb eines, consells i l’experiència de famosos youtubers de casa nostra. El seu organitzador, Francesc Xavier Blasco, ens en fa un resum i ens explica els secrets millor guardats dels youtubers que triomfen!

captura-de-pantalla-2016-11-19-a-les-13-23-07
El públic assistent als tallers de youtubers del darrer Saló del Manga. En aquest cas, escoltant la Sara Pecas

Els youtubers no són una raça a part. Són gent molt normal, com tu i com jo, però amb una “xispa” especial per comunicar amb gràcia coses tan diverses com les passes a seguir per obtenir un maquillatge perfecte, una sessió de joc a Minecraft o què li va passar l’altre dia mentre feia cua al mercat. I aquest i no altre és la raó del seu èxit: ser propers, parlar per a nosaltres com ho faríem nosaltres amb els amics ( bé, com “tots nosaltres” segur que no. Aquí hi ha una bretxa generacional evident que genera rebuig a molts, però fem un esforç per recordar-nos a vosaltres mateixos amb “tontera adolescent” i ep! No estàvem pas tant lluny!). I es clar, una plataforma com YouTube que permet el consum dels seus vídeos a discreció.

14925404_10154661048258126_1403496355153391856_n
La YouTuber Marta Botet després de la seva presentació al Saló del Manga

Durant el passat XXII Saló del Manga de Barcelona, FICOMIC va afegir a l’oferta dels seus tallers uns “Tallers de Youtuber” que va permetre a joves i adults tenir ben a prop i fora de la pantalla a molts d’aquests creadors de contingut. Les xerrades van cobrir els passos necessaris per crear vídeos, pujar-los a Internet, gestionar la relació amb les empreses i els seguidors, monetitzar i treure rendiment d’aquesta activitat i conèixer de primera mà el paper que empreses desconegudes pel gran públic com les “Networks” desenvolupen en l’ecosistema youtuber. Per l’escenari del taller van desfilar youtubers de tota mena de temàtiques i nivell de popularitat. Des de primeres espases com ProAndroid, Outconsumer, Folagor, Videópatas o Abi Power a canals més humils en nombre de seguidors però amb gran qualitat com Gamexploitation, FocusingsVlogs, el Canal de Chris o Recomanacions de Llibres, van compartir les seves experiències i ens van deixar un decàleg de consells per a triomfar en aquest univers. Futurs herois dels vídeos a la xarxa, preneu-ne nota!

  • Qualsevol càmera pot fer servei si les condicions són bones.
  • Millor gastar 50€ en il·luminació que 500€ en una càmera.
  • No esperis que les empreses vinguin a buscar-te. Ofereix-te tu mateix a tanta gent com tingui sentit per la temàtica del teu canal per començar a fer promocions.
  • NO editar mai amb SONY VEGA!!
  • La feina no s’acaba al pujar el vídeo. L’has de promocionar de manera intel·ligent usant les xarxes socials que tens al teu abast.
  • Millor pocs vídeos i de qualitat que no pas molts vídeos a la setmana. Dedica temps a l’edició, el grafisme,etc… per tal que el resultat valgui la pena.
  • No tinguis por a experimentar i oferir noves coses al vostre canal. Si sempre imites el que fan altres youtubers més importants, mai tindràs un estil propi ( i segurament ells ja ho fan i més bé que tu!).
  • Sigues natural. A YouTube triomfa ser un mateix.
  • I sobretot: passa-t’ho molt bé fen-t’ho. Les possibilitats d’èxit són escasses i la feina darrera els vídeos és gran. Si no et gaudeixes de tot el procès, no val la pena.

 

 

Francesc Xavier Blasco

Ètica robòtica al volant

En aquests moments en què els cotxes de conducció autònoma circulen ja per carreteres britàniques, Ignasi Bonet ens fa una reflexió sobre l’ètica que podrien tenir aquests cotxes i la forma de prendre decisions d’aquests robots davant la disjuntiva de qui ha de ser la víctima d’un accident.

captura-de-pantalla-2016-11-09-a-les-22-10-04
“La velocitat no és qüestió de cavalls al motor, sinó de burros al volant”. El Perich, Autopista.

Cap als anys 50 Isaac Asimov va escriure una sèrie de novel·les que tenien per protagonistes els robots i la seva relació amb els humans. Estem parlant de “Jo, robot” i de la Trilogia dels Robots (formada per “Les bòvedes d’acer”, “El sol nu” i de “Els robots de l’Alba”) essencialment.

Ja se sap que les màquines les carrega el diable. I per això, per assegurar el benestar dels humans i, desenganyem-nos, per garantir-ne la seva acceptació, cal que estem ben segurs que som nosaltres qui controlem les accions dels robots i que aquests no maquinarien, mai més ben dit, en contra dels humans.
Va ser per això que Asimov es va crear les famoses Tres Lleis de la Robòtica que qualsevol robot duu implantades al fons més ocult del seu cervell positrònic alimentat per energia atòmica. Què diuen aquestes lleis?

  1. Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.
  2. Un robot ha d’obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei.
  3. Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera o la segona llei.

Amb això podem estar ben segurs que aquestes maquinotes treballaran sempre per i només per al nostre benefici. Estem salvats. Sobre aquestes tres premisses hi ha força relats curts i novel·les que s’hi recreen per al gaudi del lector àvid de reptes lògics (si no ja ètics) i de paradoxes.

En aquesta línia de raonament, un dels debats d’un llibre concret rau al voltant de què passa si un ser humà comença a maquinar i treballar en benefici propi i en detriment de la humanitat? Què passa si un robot és capaç d’entendre aquesta amenaça, no a un ésser humà, si no al conjunt de la humanitat? En
aquest cas, Asimov fa que un robot, privilegiat entre els seus semblants, capaç d’entendre la diferència entre humà i humanitat i conscient de la tragèdia que ens podria venir a sobre, s’inventi i s’autoimplanti, per damunt de les Tres Lleis de la Robòtica, la Llei Zero:

    0. Un robot no pot fer mal a la Humanitat o, per inacció, permetre que la Humanitat prengui cap mal.

La qual li permet by-passar les tres lleis menys precedents… I carregar-se un humà per salvar la humanitat.

Deixem la literatura i tornem al mon real, a l’actualitat. Estem en vies d’inventar la “conducció autònoma”. O sigui, que un robot condueixi el nostre cotxe, que prengui decisions sobre la ruta, el trajecte, els cops de volant… Que s’anticipi als accidents. I si son inevitables que minimitzi danys. I si també son inevitables, que minimitzi pèrdues de vides. I, es clar, arribem al dubte existencial: i si per minimitzar pèrdues de vida, el robot al volant decideix que és millor sacrificar la nostra vida, la dels propietaris i senyors del cotxe, que la de més d’un vianant? O la d’un sol vianant però millor persona que nosaltres? O més jove i amb més oportunitats? O més gran i amb més experiència? O el més ric, que ja hem pogut llegir un tweet que explica que Mercedes programarà els seus cotxes amb la prioritat de salvar la vida del conductor davant de qualsevol alternativa.

Arribats a aquest punt, jo crec que com a mínim hauríem de debatre dues o tres coses.

La primera: si Asimov va inventar-se les Tres Lleis per als seus robots, per què no les podem aplicar al cervell dels nostres assistents de conducció? Així garantim que les màquines treballaran en igualtat de criteris i sempre per al nostre benefici. I ja que parlem de benefici, com evitem que el benefici primi sobre la pèrdua de vides humanes? Com garantir que tots els cotxes vetllen pels mateixos valors i no prioritzin a uns o altres en funció del preu del cotxe? El sistema de lleis es va crear precisament per resoldre aquests dubtes. I ens podrem fiar o no del sistema judicial, però la realitat és que el cotxe autònom només s’afegeix a un debat que ja existeix amb les petrolieres, l’obsolescència programada o les farmacèutiques.

La segona: què fem amb la llei Zero? Què passa si el cervell del cotxe , en cas d’incident o accident avalua riscos i escenaris i arriba a la conclusió que el mal menor és la nostra mort? Ooopss… Sobre el paper és acceptable, pero a nivell més pragmàtic què vol dir, o qui pot decidir que una vida val més que una altra? Dos delinqüents valen mes que un filàntrop? Quants adults val un nen? O a l’inreves? Crec que hi ha molta llana per cardar encara abans de debatre si una màquina pot decidir o no qüestions de tant calat. Dubto que nosaltres mateixos puguem decidir-ho així que imagineu una màquina!

I tercera: crec que seguim pensant com humans. Estem fent prendre decisions a les màquines pensant com humans. Què vol dir que una màquina ha d’avaluar els danys davant un imminent accident? No es més raonable dedicar tots els recursos computacionals a preveure l’accident i a evitar-lo? Segur que és més
fàcil que recalentar el cervell positrònic amb debats ètics!

Avaluem les estadístiques (poques) que tenim ara per ara. En tots els accidents entre cotxes ‘humans’ i cotxes ‘autònoms’ el 100% eren deguts a “errors humans” (menteixo, un era degut a un error d’apreciació del robot d’un Tesla que no va veure un camió en un encreuament perquè un llum brillant va provocar
errors als càlculs i calibratges del sistema, i per tant és un problema de perfeccionament de la tecnologia i no de debat ètic). No és més fàcil imaginar un futur on el 100% dels cotxes autònoms circulen sense accidents que en uns robots que perden el temps minimitzant les victimes del proper pinyo?

Aqui ho deixo.. Digueu-me ingenu pero realment crec que estem més davant d’una oportunitat que d’una amenaça. Me’n refiaria d’un cotxe autònom? Ara crec que és prematur, però un món on tots els cotxes condueixin em sembla més segur que el mon actual amb humans al volant. Recordeu què deia El Perich…

 

 

 

Josep Ignasi Bonet

Road to 270, el camí 2.0 a la Casa Blanca

Ara que ja sabem qui ha estat el guanyador i que haurem de conviure amb Donald Trump durant els propers (com a mínim) quatre anys, ens sembla un bon moment per analitzar com les xarxes socials han influït en les eleccions americanes. Un tema que ja us vam avançar fa unes setmanes.

social-media

El 8 de novembre de 2016 tot el món va estar pendent d’un país, d’una decisió: Hillary Clinton o Donald Trump?

Aquestes han estat unes eleccions (i una campanya electoral) realment atípiques; candidats amb menys suport social que mai, polèmiques pràcticament diàries i, sobretot, activitat política les 24 hores del dia. Sense cap mena de dubte, les eleccions del 2016 han marcat un abans i un després en la comunicació política i en la participació directa per part de la ciutadania en les campanyes, debats i propostes dels propis candidats.

Les eleccions presidencials d’enguany han estat les primeres eleccions en què la totalitat dels candidats, tant republicans com demòcrates, han estat presents a les xarxes socials, ja que de no ser així, les seves possibilitats de triomfar s’haguessin vist reduïdes pràcticament a zero. Mai arribar a tants milions de possibles votants havia estat tan senzill i, per tant, mai havia estat tan necessària la participació d’experts en comunicació i la bona praxi (en principi) en aquestes xarxes.

91464933_96d174ad-04ea-45cf-b0ed-e09c5de78ff3

D’altra banda, les activitats online dels votants dels Estats Units són generalment de caire confirmatiu sobre les seves preferències i, per tant, serveixen, principalment, com a font de reafirmació. Segons un estudi de la University of Southern California, els ciutadans americans no només volen informar-se sobre l’actualitat sinó que busquen escoltar més opinions i trobar persones amb pensaments similars per tal de reafirmar-se sobre les seves pròpies intencions. Difícilment una persona canvia el sentit del seu vot a conseqüència d’interactuar en algun debat a la xarxa, però el fet de trobar que cada vegada són més els que aposten per una mateixa opció sí que serveix com a catalitzador i com a aspecte motivacional i mobilitzador pels votants convençuts.

fotorcreated

En unes eleccions en les quals pràcticament 363 vots electorals (sobre 538) estaven totalment decantats cap candidate-social-mediaa un o altre candidat, i només 70 en clara disputa, la campanya a través de les xarxes va demostrar ser més imprescindible que mai. Facebook, Twitter, Youtube, Instagram, Snapchat… qualsevol plataforma era un camp de batalla on els candidats havien de lluitar per intentar pescar fins l’últim vot possible i, així, obtenir els tan preuats 270 vots electorals que atorguen la presidència del país més poderós del planeta.

Tant l’equip de campanya de Hillary Clinton com el de Donald Trump eren ben conscients que amb les enquestes mostrant una diferència de tan sols el 4% entre un i altre candidat, tota ocasió per intentar aconseguir un vot era important, i en una jornada on fins a 46 milions de joves (18-29 anys) eren cridats a les urnes, la presència i la publicitat dels candidats a la xarxa va esdevenir un dels aspectes claus dels resultats obtinguts.

Votessin Hillary Clinton, Donald Trump, Jill Stein o Gary Johnson, els ciutadans no en tenien suficient en veure un anunci de televisió o un article al diari, ara també volien participar-hi i els experts en comunicació n’eren ben conscients.

Aquestes eleccions han suposat un canvi en la manera d’entendre una comtessa electoral als Estats Units i a tot el planeta. Ara, el món 2.0 ha adquirit una importància inigualable i és que avui dia, no ens enganyem, un #FeelTheBern, un #MakeAmericaGreatAgain o un  #ImWithHer  té molta més força per si sol que un article o un cartell publicitari. Donald Trump ho sabia i els resultats l’han acabat acompanyant, però hauríem viscut uns resultats diferents de no ser per la força d’Internet i les xarxes? No ho sabem, ni ho sabrem mai, però jo no dubtaria ni un segon en dir que sí.

I sobretot, no oblideu mai les paraules de Frank Underwood (House of Cards): “After all, we are nothing more or less than what we choose to reveal…”

Marc Camps

Espectacles digitals per a tota la família

Hi havia una vegada una nena que vivia en una capsa de sabates… Aquest podria ser el començament d’un espectacle familiar qualsevol que faria les delícies dels més petits de casa. Resulta que aquest és el títol d’una d’espectacle no tan convencional de la companyia Zum-Zum Teatre perquè la protagonista viu dintre d’una capsa que pren vida a través de projeccions audiovisuals.

Durant els últims anys les companyies de teatre familiar han decidit endinsar-se en el món de l’audiovisual digital experimentant el seu llenguatge des de l’artesania, el respecte i la distància que genera un espai de creació desconegut, però amb el convenciment que les eines digitals poden aportar un cop d’aire fresc que ajudi a renovar aquesta disciplina i que també permeti acostar-se a nous públics.

Fa pocs dies assistia content a moderar una taula rodona organitzada per l’Associació Professional de Teatre per a Tots els Públics (la TTP) dintre de les Jornades CREA2016. En la taula hi participaven quatre companyies de teatre familiar que aposten per noves dramatúrgies digitals en major o menor mesura, i que comparteixen discursos d’innovació, d’integració del “tècnics” dintre dels seus processos de creació, i d’accés a nous públics. Vaig sortir de la taula gratament satisfet d’escoltar tantes bones voluntats d’innovació digital en el seu àmbit. I com si d’un efecte d’atracció es tractés, durant alguns dies després de la taula diverses persones m’han fet arribar articles, projectes i recomanacions sobre companyies que innoven digitalment en els seus espectacles per a tots els públics. I resulta que en són unes quantes!

A Fira Tàrrega es presentava recentment de manera exitosa l’espectacle de petit format L’oníric món de dins de la companyia Holoqué Arte fent ús d’uns hologrames que han fascinat tots els públics, petits i més ganàpies.

holoque

La jove companyia Bàcum segueix proposant espectacles interactius per a tots els públics, i alguns ja comencen a ser uns clàssics pel llarg recorregut que tenen com és el dolç Bombolles de paper on es desenvolupen diverses tècniques audiovisuals d’interacció gràcies a una Kinect i molt d’enginy.

bacum

En el debat de la taula van sorgir diverses qüestions interessants i una d’elles em va cridar l’atenció: el problema de l’accés a la formació digital dintre del món de l’espectacle. Una noia jove del públic assistent, que potser es planteja assolir noves competències, i alguns dels directors de les companyies, exposaven la dificultat de trobar formació digital per les arts en viu, i com a conseqüència, la dificultat de trobar gent que pugui ajudar a realitzar aquests projectes. I aquesta és una qüestió clau. A banda d’una iniciativa que vaig impulsar a la UPF ara ja fa quatre anys, els programes de formació superior segueixen orientant joves dramaturgs i escenògrafs sense uns mínims de coneixement en les plàstiques digitals.

Esperant que arribi el moment en que els estudiants de tècniques del teatre puguin aprendre a fer un mapping haurem d’anar tirant de creadors digitals que venen de l’àmbit tecnològic, figures que ara van molt buscades com l’artesana digital (sic) Anna Carreras que col·labora activament amb la companyia La petita malumaluga realitzant un petit artilugi interactiu dintre de Bitels per a nadons, o l’incansable Román Torre participant en la creació d’aquesta espectacular obra interactiva per a petits d’Imaginart que és Little Night, entre d’altres artistes digitals.

imaginart

I és que en el fons l’equació és simple: si el públic té ganes de veure i jugar amb ginys i pantalles digitals dintre dels espectacles perquè són part de la nostra cultura popular, si alguns creadors volen explorar nous camins i alguns desenvolupadors volen explorar l’art teatral, si tot això ho tenim, quina és la variable que cal resoldre? Programació! Però tranquils pares i mares que tenim oferta d’alguns valents: aviat podreu recuperar El Petit Príncep de l’Àngel Llàcer a la sala Barts amb un treball audiovisual fantàstic (“escenografia visual”) de Desilence Studio o l’obra Sensacional, “un espai de sensacions audiovisuals”, al SAT Teatre.

Vinga famílies, tots cap al teatre a veure obres digitals que segurament fascinaran tant als més petits com als grans!

 

 

Carles Sora

Professor de la UPF i dissenyador de mitjans interactius

Moda i tecnologia: els vestits més increïbles

 

Reinventar-se o morir! El món de la moda vol anar més enllà d’oferir indumentària amb dissenys elaborats o peces a bon preu i component estètic prêt-à-porter. I quina és l’aposta? La tecnologia. Cada dia trobem noves firmes o empreses del sector que es dediquen a introduir elements tecnològics a les seves creacions tèxtils, des de llums LED a teixits intel·ligents que reaccionen a estímuls externs.

Francesca Rossella, directora creativa de CuteCircuit , companyia de roba tecnològica de Londres, diu que “en cinc o deu anys tots els gadgets que actualment portem a tot arreu –com mòbils, càmeres o polseres –desapareixeran i tot quedarà integrat en el vestit”.

S’espera que en un futur proper hi haurà peces de roba que ens diguin si els nostres fills fan prou esport,  jaquetes que ens avisin si tenim la pressió sanguínia massa alta, o roba que canviï de color segons com ens sentim en cada moment.

Alguns dels problemes o inconvenients d’aquestes peces és que de moment són cares i poc discretes. Karinna Nobbs, docent a la British School of Fashion, diu que els preus són massa elevats i que alguns dissenys encara són massa maldestres. “Quan els preus baixin i la tecnologia sigui menys visible en la roba, llavors serà quelcom més desitjable pels consumidors”.

A continuació us parlem de sis tipus de creacions o firmes moda-tecnologia per a que veieu  alguns exemples.

1. Butterfly dress

Comencem amb el nostre preferit: un vestit intel·ligent dissenyat per les germanes turques Ezra Çetin i Tuba Çetin i que està adornat amb 40 papallones que volen al voltant del vestit i tornen cap a ell gràcies a un sensor de proximitat que permet les papallones reaccionar a estímuls externs.

Podeu veure un vídeo de l’increïble vestit aquí.

2. Roba amb la qual podrem carregar els nostres smartphones.

Panells solars flexibles han inspirat dissenyadors per a crear roba i accessoris que serveixin per carregar aparells electrònics. Un exemple d’això és la start-up Wearable Solar, que fa servir la tecnologia per crear peces de vestir que puguin carregar un smartphone fins al 50% si es porta durant una hora al sol.

3. Roba que reacciona al seu entorn

Amy Winters crea vestits que responen al seu entorn. Per exemple, un vestit fet amb cuir hologràfic que reacciona al so. Quan el volum puja el vestit comença a il·luminar-se i té lloc el que Winters anomena “música visual”. Una altra peça és un banyador que reacciona a la llum, i que té un panell central que es va tornant violeta quan rep la llum del sol.

4. Vestits que reaccionen a la mirada

La dissenyadora Ying Gao, fent servir la tecnologia eye-tracking, ha creat una sèrie de vestits que es mouen quan algú els està mirant. Quan el vestit és contemplat durant una estona, uns petits motors en mouen parts. A més, els vestits també brillen, ja que estan coberts amb fil luminescent que brilla a la foscor.

5. Llums LED

Moon Berlin, amb seu a la capital alemanya, crea roba de luxe i se centra en fer servir tecnologia per millorar l’aspecte dels seus dissenys.

Els vestits tenen integrats LEDs connectats a un circuit elèctric que van enganxats a materials de goma integrats en les peces.

6. Ringly

Tecnologia en forma d’anell, es sincronitza amb el teu smartphone per fer-te arribar notificacions com trucades importants i alertes socials a través de llums LED, que es poden personalitzar, i vibracions.

7. Collar Misfit Shine

Peça de joieria inspirada en patrons florals de la natura que detecta les teves activitats, tals com córrer, anar en bicicleta, caminar, i a més es pot submergir 50 metres. Segueix i introdueix el teu estat a Misfit App. A banda d’això també fa un seguiment del teu descans. Una manera de fer seguiment fitness ideal i elegant.

Per acabar amb aquest article en el que hem parlat de moda i tecnologia, us deixem amb la nova musa de Louis Vuitton: Lightning, un personatge de la coneguda saga de videojocs Final Fintasy


Si voleu saber-ne més podeu llegir aquest post.

I doncs, creieu que amb el temps tots vestirem indumentària tecnològica? Us agrada, què en penseu?

Selene B

Propòsits d’any nou

Qui de nosaltres no ha començat l’any dient-se “aquest cop sí, compliré tots els meus propòsits” . Exactament el mateix que ens vam dir l’any passat, i l’anterior, i l’anterior. I sí, encara guardem en un calaix la llista que ens vam fer amb l’esperança de poder tatxar d’ella tots aquells objectius que hauríem assolit abans de l’entrada del proper nou any, però la llista segueix igual, no hem pogut tatxar res. Però aquest any us ho volem posar més fàcil i animar-vos a esforçar-vos per aconseguir tot allò que voleu assolir. I ja que no ens separem dels nostres smartphones en tot el dia, per què no aprofitar-los per a que ens ajudin a complir els nostres propòsits? Ja sigui fer més esport, menjar més sa, tornar-se vegetarià, deixar de fumar, aprendre un nou idioma… segur que entre les opcions que us proposem trobeu alguna que us sembli interessant.

Toshl Finance

Si voleu ser més organitzat en temes finances i intentar estalviar, aquesta aplicació pot interessar-vos. Toshl Finance sincronitza tots els vostres dispositius amb un compte en la seva web. Podeu fer un seguiment de les vostres despeses i veure quin és el vostre pressupost per tal d’assegurar-vos que no gasteu més diners del convenient. A més, ofereix l’opció d’afegir factures de manera que sempre recordeu les dates de pagament d’aquestes.

Disponible per iOS, Android i Windows Phone. Gratuïta.

MoneyPad

Aquí teniu una manera senzilla d’organitzar el vostre pressupost i despeses. Es pot configurar un pressupost mensual per a categories determinades (per exemple dinars, factures…) i veure si excediu els límits que havíeu posat prèviament o no.

Disponible per iOS, 3.99$

Sworkit – Circuit Training Workout

Si el que voleu és fer una mica d’exercici i posar-vos en forma Sworkit pot ser d’utilitat. En aquesta app podeu trobar uns quants moviments i instruccions per fer entrenaments de força i yoga. Podeu configurar el temps que voleu que duri l’entrenament i la app et donarà un programa fet per a tu.

Disponible per iOS i Android. Gratuïta.

Whole Foods Market Recipes

Amb aquesta aplicació disposareu d’un interessant ventall d’opcions/idees per menjar sa. Té receptes de plats sense gluten,  sense greix, i altres varietats.

Disponible per Android i iOS.

My Diet Diary

Aquesta és l’aplicació ideal per perdre aquells quilos que ens volem treure de sobre, guanyar pes o mantenir-nos com estem. Fa un seguiment del menjar que mengem, exercici, pes, consum d’aigua…

Disponible per iOS i Android

Però no tots els propòsits d’any nou estan relacionats amb dur una vida sana i assolir uns objectius físics. Potser vosaltres us heu proposat aprendre un nou idioma o perfercionar-ne un que ja sabeu. Hi ha molta varietat d’aplicacions disponibles per ajudar-vos a practicar una llengua. Us en presentem unes quantes:

Duolingo

És una plataforma la qual permet practicar i millorar un idioma fent un seguiment alhora que els usuaris ajuden a traduir webs i altres documents. Ofereix diverses opcions per a parlants de nacionalitats diverses i es pot accedir a la plataforma a través de la seva pàgina web o de l’aplicació per l’smartphone o tablet. Actualment podeu triar entre: espanyol, francès, italià, portuguès, anglès, danès, gaèlic, holandès, suec, rus, polonès, esperanto, turc, noruec, i ucraïnès. Vaja, que teniu opcions per a triar!

Disponible per iOS i Android. Gratuïta.

Memrise

És un sistema d’aprenentatge online enfocat en tècniques de memorització a partir de l’ús d’elements visuals, auditius o de qualsevol tipus, en sessions repetides i distribuïdes en el temps. Amb Memrise les sessions d’aprenentatge són curtes, de cinc o deu minuts, reiterades i espaiades en el temps per tal de donar temps al cervell per descansar i assimilar el coneixement, i evitar així saturar-lo d’informació.

És una aplicació molt interessant, podeu trobar més informació aquí.

Disponible per iOS i Android. Gratuïta.

Si el que voleu aconseguir és deixar el nociu hàbit de fumar, també hi ha apps que us poden ajudar, com per exemple Quitter.

Quitter

Aquesta app us ajudarà a deixar de fumar ensenyant-vos quants dies, mesos i anys porteu sense fumar i els diners que porteu estalviats fins el moment. Pots compartir el teu progrés a xarxes socials.

Disponible per iOS. (Hi ha una altra app semblant per a Android amb el mateix nom)

Hi ha moltíssimes aplicacions que poden ajudar a complir propòsits d’any nou, si aquestes us han semblat poques us deixem un enllaç on en podeu trobar més. Feu click aquí!

Després d’això esperem que us animeu a provar-ne alguna i a motivar-vos per complir allò que us proposeu, ànims!

Selene B.