La presència de la música clàssica als dibuixos animats

El ritme frenètic de Tom y Jerry, el dinamisme dels Looney Tunes o l’acció esbojarrada de la Pantera Rosa marida de forma impecable amb la música clàssica.

L’absència de guió i la velocitat de les seqüències animades permeten una sincronització amb obres cèlebres com ara el Barber de Sevilla de Rossini o la Rapsòdia núm. 2 de Franz Liszt. Concebem la música i el setè art com un tàndem indeslligable: el fil musical que segueix el metratge aporta una important càrrega emocional i moltes vegades reforça la narració que se’ns presenta.

Us portem una breu cronologia de peces clàssiques que han tingut un paper protagonista en pel·lícules, sèries i curtmetratges animats. Melodies que tots gaudim i que identifiquem gràcies a aquesta associació entre la cultura televisiva i la música més barroca. Simfonies, òperes i peces per orquestra han anat acompanyant de forma recurrent el cartoon dels anys quaranta i cinquanta. Aquest fenomen a provocat un reconeixement massiu i a vegades inconscient de compositors com Strauss o Beethoven. Sovint percebem aquest gènere com inaccessible, ja sigui per la seva complexitat tècnica o per la seva tradició elitista. Les propostes audiovisuals que repassem permeten un acostament orgànic a aquest tipus de música, sobretot per part dels infants que són els principals consumidors d’aquesta forma d’oci. Així doncs es dóna un escenari educatiu que es vincula amb un moment divertit.

LA DANSA DE POPEYE

El que inicialment era una personatge secundari d’una tira còmica es va convertir en tot un fenomen animat a la dècada de 1930. Popeye el Mariner, famós per tenir un força sobrehumana, una actitud rondinaire i una devoció pels espinacs va esdevenir un icona de la cultura popular en sèries i pel·lícules de la productora Paramount Pictures.Llegeix més »

Twitch: les claus d’un fenomen mundial

Per què resulta tan atractiu veure a iguals jugar a videojocs o xerrant sobre experiències personals? Per què les noves generacions opten per aquest tipus de contingut? Analitzem aquesta nova tendència i expliquem les raons d’una popularitat massiva que aposta per la immediatesa i el feedback continu.

Durant els últims mesos hem vist un important èxode d’espectadors dels mitjans tradicionals a plataformes com Twitch. Els nous serveis d’streaming trastoquen profundament el sector dels mitjans audiovisuals i estableixen nous rècords d’audiència. Els esdeveniments en viu es converteixen en els protagonistes absoluts de les nostres preferències de socialització i de lleure. Aquests gegants de l’entreteniment compten amb milions d’usuaris i xifres de visionat estratosfèriques, proveïdes majoritàriament per un públic jove. 

Breu història de Twitch

Tot i no ser l’única plataforma d’streaming és la que més moviment reporta. Neix l’any 2011 sota el braç de Justin.tv, una proposta que també emet vídeos a la carta i en directe principalment sobre videojocs i eSports. El subproducte que havia aparegut a partir de la matriu Justin.tv acaba agafant embranzida i es col·loca com un dels portal amb més trànsit als Estats Units l’any 2013. 

Avui en dia Twitch és propietat del gegant Amazon, que va comprar el domini web el passat 2014 apostant per aquesta nova forma d’oci. A l’inici es prioritzava la cobertura d’streams individuals, tornejos i speedruns de diferents partides, ara el portal acull tot tipus de contingut. Els jocs que continuen comptant amb més popularitat són League of Legends, World of Warcraft, Minecraft i Fortnite que aconsegueixen congregar a multituds espectaculars. 2020 ha estat sens dubte el període de creixement més fort de la plataforma, que s’ha vist afavorida pel confinament domiciliari obligatori. 

Llegeix més »

5 dones de l’àmbit tecnològic que has de conèixer

La presència de les dones en camps com la ciència i la tecnologia continua, malgrat els avenços que ha fet el món, sent menor. La bretxa entre sexes posa de manifest una desigualtat històrica i la constant invisibilització de fites femenines aconseguides al llarg dels temps. Aquest mes volem incidir en la problemàtica de la falta de referents femenins dins del món de la tecnologia i la ciència. 

Iniciatives com #NoMoreMatildas, per exemple, volen posar de manifest precisament aquesta invisibilització de la presència femenina en la ciència i la tecnologia, i planteja què hauria passat si els grans científics de la història haguessin estat dones. Un projecte que vol posar el focus sobre la importància dels referents femenins, recuperant gran figures de la ciència i la tecnologia per a portar-les als llibres de text.

Nosaltres us presentem un recorregut vital i professional de cinc dones catalanes que en uns sectors (i en un món) liderats per homes, destaquen en la seva labor. En camps com la informàtica, la robòtica o la divulgació científica, les protagonistes encarnen la tenacitat i la creativitat, ja sigui proposant nous formats, visibilitzant el talent d’altres o apostant per nous mètodes de recerca i experimentació.

Llegeix més »

Les propostes més innovadores han acomiadat l’any més especial

Escenaris virtuals, nous usos dels drons, hologrames festius i espectacles luminotècnics. El 2020 ha estat plagat d’iniciatives curioses, i totes elles han fet un ús original d’una tecnologia prèvia. Recordem alguns dels esdeveniments geeks que han dotat el 2020 i el que portem de 2021 de vivències alternatives a la corporeïtat.

L’espai virtual és cada vegada més present en les nostres experiències de consum i d’oci, en la nostra educació i en el desenvolupament de la nostra activitat professional. La pantalla ja no és un accessori adherit a la nostra vida, sinó que te un paper protagonista, sobretot en un escenari pandèmic. A través de la tecnologia ens comuniquem, aprenem, innovem i aportem noves dimensions de significat. Utilitzar els dispositius i les aplicacions electròniques resulta un pas lògic per suplir la manca de connexió física. Aquesta presència de la tecnologia més puntera l’hem pogut veure en els diversos comiats de l’any 2020 arreu del món. Us en portem els més interessants!

Adéu 2020

Cap celebració per pantalla pot equiparar-se amb l’emoció palpable d’una reunió social, un concert o qualsevol activitat en viu. La vida en directe i la vida a internet són dues pràctiques diferenciades i cadascuna té el seu encant particular. Enyorem la interacció real però no podem subestimar les possibilitats que ens ofereix l’escenari 2.0, que pot simular experiències dins d’un espai físic compartit.

Així va ser amb el concert “Welcome To The Other Side” que Jean Michel Jarre va oferir a la plataforma AltspaceVR des de la catedral de Notre-Dame de París la mitjanit del 31 de desembre. El concert va tenir 75 milions de visionats amb un espectacle que combinava l’actuació en directe de Jarre des d’un estudi a prop de la catedral de París, mentre que el seu avatar semblava actuar a l’interior d’una Notre-Dame virtual.

Llegeix més »

Saps quins han estat els continguts digitals més populars el 2020?

Els motors de cerca, les xarxes socials i l’entorn 2.0 ja s’han convertit en els nostres companys inseparables que ens proporcionen entreteniment i informació de forma diària.  Aquest any més que mai hem dedicat gran part del nostre temps a descobrir discos i vídeos i a tornar a consumir els nostres continguts preferits. Us portem un repàs de les tendències que ens han fet més lleuger un 2020 confús i fortament marcat pel consum massiu de cultura, sobretot en format digital. 

Vídeos de YouTube

Qui no ha passat massa temps veient vídeos de YouTube? Qui no ha entrat en la voràgine de continguts recomanats fins altes hores de la matinada? La plataforma ens proposa entreteniment i alhora ens permet pujar les nostres pròpies creacions. També ens ofereix un feed de vídeos relacionats entre sí i ens avisa de les tendències de la nostra regió. A falta del mític YouTube Rewind portem els vídeos que  han entrat al top de visualitzacions aquest any.

Entrevista a Miquel Montoro a La Resistencia, de Movistar + 

El programa més bandarra de la graella televisiva actual convida al seu atrotinat plató a Miquel Montoro, una de les personalitats protagonistes i imprevistes d’aquest any. Sorprèn l’espontaneïtat de Montoro, que funciona perfectament amb el dinamisme del format i la simpatia del presentador. 

Llegeix més »

Del cinema a la videoconsola: alguns clàssics i les darreres novetats

Personatges que no necessiten presentacions i trames conegudes per tots se’ns van presentant al llarg de l’última dècada en format interactiu. El sector del videojoc ha anat acollint històries presentades a la gran pantalla amb un objectiu clar: aprofitar la tirada comercial dels grans blockbusters.

Així com Hollywood ha rescatat trames inserides en el gènere literari de forma sistemàtica, el món dels videojocs ho fa ara oferint als més geeks una nova forma de viure aquestes narratives cinematogràfiques. L’auge del consum de videojocs ha fet que el format hagi anat escalant posicions tant en popularitat com en recaptació. Si abans concebíem aquesta forma d’oci com un fenomen de segona categoria, ara el veiem obrint-se pas en la indústria de l’entreteniment. 

Explorem com el món cinematogràfic i el sector dels videojocs es donen la mà a través de set propostes que us poden interessar si sou amants d’aquests dos gèneres. Recuperem alguns jocs mítics i repassem noves estrenes per passar un any ben entretingut. Aquestes entregues han tingut tanta rellevància que han entrat dins del nostre imaginari col·lectiu i s’han convertit en tot un esdeveniment cultural. Ara allarguen la seva vida i s’adapten a nous ritmes i llenguatges propis del videojoc.

Mad Max (2015)

Llegeix més »