OFFF 2026: tres dies per entendre cap on es mouen la creativitat i la creació digital globals

Barcelona ha tornat a ser l’epicentre de la cultura digital amb un OFFF 2026 que ha connectat el talent internacional, l’escena local i les noves tecnologies en un moment clau de transformació creativa que fa explotar el cervell i les eines digitals, consolidant la ciutat com un laboratori viu d’idees, processos i noves narratives visuals compartides.

Dasha Plesen presentant la identitat visual de l’OFFF 20206. ©Foto: Arnau Rovira

Si de l’OFFF 2026 sorprèn el que passa als escenaris, no sorprèn menys el que es respira entre vestíbuls i graderies: accents de tot el món, converses creuades i una sensació compartida que aquí es cou quelcom. Amb més de 5.500 assistents diaris de 76 països, el festival confirma que Barcelona continua sent un node global de la creativitat contemporània (només un 10% és del nostre país). Durant tres dies intensos, el Disseny Hub s’ha convertit en un ecosistema viu on les idees, els processos i les intuïcions es posen en comú.

Pep Salazar, el director, ho resumeix amb un punt d’incredulitat:  «Vam néixer amb internet i això ens va fer globals des del principi, hi ha molta gent nord-europea i venen fins i tot de Corea i l’Uzbekistan». I es nota: l’OFFF no és només un festival; és un punt de trobada d’una comunitat dispersa que «aquí es reconeix i es reactiva per descobrir el món canviant en l’àmbit visual. Un espai on el contacte humà importa, un lloc de creativitat, pau i convivència» en uns temps convulsos a escala planetària, i continua sent central en una indústria cada cop més digitalitzada.

També és, com reconeix el mateix Salazar, un repte organitzatiu: «Amb una geopolítica global complicada, la gestió del festival costa molt. Cada cop és més difícil organitzar qualsevol esdeveniment a escala global: el món està petat i està fet un desastre».

Presentació de l’artista multidisciplinar Reuben Wu. ©Foto: Arnau Rovira

Un mapa global en temps de canvi

 demdemoEl cartell d’aquest any ha funcionat com un termòmetre precís del moment que viu la indústria creativa. Sense un discurs tancat, però amb la voluntat clara d’obrir focus, OFFF ha reunit perfils diversos que comparteixen una mateixa inquietud: entendre cap on evoluciona el sector.

Entre els noms internacionals més destacats, Uncommon ha marcat territori amb una proposta conceptual potent. A més, la seva col·laboració amb Dasha Plesen ha donat forma a Cultured, la identitat visual de l’OFFF 2026 construïda a partir de mostres biològiques de la comunitat creativa. El resultat no és sols una campanya, sinó un sistema viu que creix i muta, i que converteix la cultura en matèria física, visual, viva i potent.

Al seu costat, estudis com Los York, Sibling Rivalry, JKR o Stockholm Design han ofert lectures complementàries sobre el brànding contemporani, que oscil·len entre l’estratègia i l’experimentació. La mirada de Paloma Rincón, més personal i artística, ha aportat un contrapunt sensible que demostra que la fotografia i la direcció d’art continuen trobant noves formes d’expressió en l’entorn digital. També han destacat propostes com les de la resident al nostre país Joanna Jokowska, amb un treball orientat a nous formats digitals i xarxes.

Sibling Rivalry

Joanna Jokowska

En paral·lel, creadors que treballen amb tècniques digitals revolucionàries han tingut un protagonisme especial. Misato ha explorat nous llenguatges visuals des de l’animació, el col·lectiu Moment Factory ha tornat a demostrar la seva capacitat per crear experiències immersives a gran escala, i estudis com Tactyc Studio o Feels Like han compartit processos híbrids en què la tecnologia i la intuïció conviuen constantment.

«En aquesta edició hem afegit altres línies, i disciplines al programa com la fotografia i l’arquitectura…», explica el director, reforçant aquesta voluntat d’expansió, i afegeix:  «La indústria està en un moment de canvi, de reposicionar-se, d’estudis grans que es fan més petits i estudis petits que es mantenen, i s’està en un moment d’intentar entendre les tecnologies. A les xerrades, tots expliquen com utilitzen aquestes noves eines tecnològiques».

Feels Like

Barcelona com a ecosistema creatiu

 ,Si l’OFFF és global, també és profundament local, i aquest equilibri és part del seu ADN. Estudis establerts a Catalunya han tingut una presència destacada i han demostrat que el talent de proximitat no només resisteix, sinó que lidera.

Onion Lab ha estat un dels noms propis de l’edició, amb una doble presència que en reforça el posicionament internacional. La seva peça “Ciutat contínua”, presentada al mapatge, ha connectat amb el públic per la seva capacitat de traduir l’espai urbà en una narrativa visual fluida i immersiva.

Hamill Industries, també amb seu a Barcelona, ha protagonitzat el tancament del festival amb una performance concebuda específicament per a l’OFFF. «La performance final del festival amb els Hamill és una peça nova que integra llum, visuals, música», explica Salazar, destacant el caràcter híbrid i experiencial d’aquesta proposta, la qual ha funcionat com un resum emocional del que ha estat el festival: intens, sensorial i obert.

També cal destacar la participació d’estudis com Mucho, que han liderat un dels tallers més concorreguts. Aquesta mena de formats, cada cop més centrals, responen a una necessitat clara del públic: passar de la inspiració a l’acció, entendre els processos i adquirir eines concretes. «Provoquem més l’inspirador que la utilitat, però la realitat és que es necessita molta utilitat», admet Salazar. «Per això els nous programes d’aquest any amb trucs i consells, classes magistrals i tallers han tingut molt d’èxit».

“Tenim en compte els creadors d’aquí perquè nosaltres som d’aquí”, afegeix. “Estem molt a prop del talent català i tenim programes específics d’universitats i talent local. Però és que, encara que només els tinguéssim en compte per la qualitat, també hi serien.”

Mucho

Art, codi i màquina: instal·lacions que respiren

Més enllà de les ponències, l’OFFF continua apostant per l’experiència directa amb el treball artístic. Aquest any, dues instal·lacions han destacat especialment per la seva capacitat de sintetitzar el diàleg entre l’art i la tecnologia.

Generative Dialogues III, del The Generative Art Museum, ha proposat una immersió en l’art generatiu com a eina de disseny. Amb una estructura formada per 4 mòduls metàl·lics i 16 pantalles sincronitzades, la instal·lació funcionava com un organisme viu que produïa composicions en temps real de diferents artistes. El codi, aquí, no era només eina, sinó llenguatge.

Per la seva banda, Astral twin, de Volvox Labs, ha aportat una dimensió més física, escultòrica. Aquest tòtem robòtic audiovisual explorava la relació entre la lògica programada i el comportament emergent, generant una tensió constant entre el control i l’autonomia. Una peça que no només es mira, sinó que es viu i se sent.

Aquestes instal·lacions reforcen una idea central del festival: la creativitat digital ja no és només pantalla; és també espai, moviment i experiència.

Volvox Labs. ©Foto: Sergio Collado

De la ciutat al futur compartit

El vincle amb la ciutat ha estat especialment visible en l’espectacle del mapatge The Screen, que ha reunit més de 10.000 persones en tres nits. Amb peces de Burton Rast, Caserne, Framemov, SomniaLab, Onion Lab o Uncommon Studio, el mapatge s’ha convertit en una finestra oberta al pols creatiu multidimensional i en un dels moments més celebrats del festival. “Veure aquest mapatge és veure el punt de la creativitat d’avui en el món. El programa combinava una selecció curada amb una convocatòria oberta que va rebre 760 propostes d’arreu del món”, puntualitza el director.

L’OFFF també ha mirat cap al futur amb espais com Next, dedicat a centres de formació i nous talents, i amb el mercat de dissenyadors, que ha funcionat com a punt de trobada entre els creadors emergents i el públic. Aquí, el festival es fa més permeable, més accessible i més comunitari.

En aquest context, la ponència de Reuben Wu ha aportat una mirada singular. El seu treball, que combina fotografia de paisatge amb intervencions lumíniques fetes amb drons, crea imatges que oscil·len entre el real i el fictici. Les seves peces, d’una precisió gairebé científica, dialoguen amb la natura des d’una perspectiva tecnològica i poètica alhora, captivant una audiència fascinada per aquesta nova relació entre l’entorn i la tecnologia.

Mapping a la façana del DHUB. ©Foto: Arnau Rovira

Finalment, la incorporació de l’arquitectura com a disciplina ha ampliat encara més el seu abast. En el marc de Barcelona Capital Mundial de l’Arquitectura, la presència d’estudis com Foster + Partners, entre altres, i pràctiques vinculades a l’espai construït ha obert noves connexions entre el disseny digital, l’art i l’arquitectura contemporània, reforçant el caràcter transversal del festival i la seva capacitat d’adaptar-se a nous contextos culturals.

OFFF 2026 no ofereix respostes tancades, però sí una cosa més valuosa: un espai on compartir preguntes. “Provem coses en veu alta”, diu Salazar. I, durant tres dies, Barcelona ha estat exactament això: un lloc on la creativitat es pensa, es discuteix i es projecta cap al futur.