De tu a tu amb la IA: Sónar+D presenta la democratització de les eines creatives

El futur ja és el present: Sónar+D presenta projectes i eines que marquen nous paradigmes pel que fa a la creació digital i les col·laboracions entre art i ciència. Les eines que integren la IA per a la creació musical i d’imatges es democratitzen i expandeixen el camp de les possibilitats creatives dins les arts digitals.

 “Et dius Leslie Brown. Tens 32 anys, una expressió alegre, i un estil retrofuturista. Escoltes tant Synth Pop dels 80 com Justice o Daft Punk. Aviat recuperaràs la teva passió per fer música. El que m’imagino de tu és millor que no t’ho digui ;-)”. M’ho diu Mot després de fotografiar-me. Mot és una IA confessional que expressa el seu judici sobre nosaltres basant-se en la interpretació dels codis de la nostra aparença. Tant li fa els llibres o articles que publiqui: mai he semblat la rata de biblioteca que soc, em dic després d’escoltar el seu judici. Però un moment: qui o què hi ha darrere aquesta mirada que em jutja? Davant la cua de gent disposada a ser escanejada, un dels creadors de l’aparell, Octavian Mot, es disculpa per endavant mig en broma, per si algun comentari de la màquina ofèn. Li pregunto al seu creador en quins paràmetres l’ha entrenat i em respon que amb 35 preguntes com edat estimada, sector professional, expressió facial, si és sexy o no, etc., combinat amb una IA que llegeix les imatges de persones segons uns paràmetres que ja eren predeterminats. El projecte posa en evidència la nostra dependència de validació externa, diu. I sobretot, afegeixo, expressa les valoracions de qui ha creat els paràmetres, així com els qui han etiquetat i indexat les imatges que han entrenat el bot: sobretot, humans anglòfons del nord global. Som a la zona +D del Sónar, on es presenten seixanta-set projectes que fan un ús innovador de la IA. Un wonderland tecnològic amb projectes i eines que marquen nous paradigmes pel que fa a la creació digital, tant sonora com d’imatges, o col·laboracions entre art i ciència. 

©MOTS, vista de la instal·lació de la seva IA Confessional

Passo per l’estand de NewArtFoundation a veure el projecte Massive Binaries de l’Andy Gracie. Aquest artista va recollir la primera gravació d’una col·lisió de dues estrelles de neutrons el 2017. A la instal·lació presenta dues narratives superposades sobre processos i interaccions en sistemes binaris, on se succeeixen reflexions textuals seguint el concepte de col·lisió i de pensament binari. L’artista explica com va crear dos bots d’idees extremes i oposades que fa dialogar dins aquesta instal·lació. Ho fa en una narrativa de múltiples capes que permet que l’espectador extregui les pròpies conclusions. Retinc la frase “Emphasis on scientific rigor implies a narrow view of truth, as if other forms of knowledge and expression hold less value…”. Vora aquest estand es deplega la zona on el Barcelona Supercomputing Center (BSC) mostra els seus projectes de col·laboració entre art i ciència. Entre aquests projectes hi ha ‘Liquid Strata’, obra de l’oceanògraf Joan Llort i els artistes Entangled Others i Daphne Xanthopoulou, que s’ha pogut veure a la Fundació Mies Van der Rohe. I també “Impossible Larynx”, projecte pel qual la cantant Maria Arnal ha prestat la seva veu, desencarnant-la en una plataforma que la duplica a mode de bessona digital vocal. Un cop digitalitzada, el programari la fa editable en aspectes com els de gènere o edat, entre d’altres variables sonores i morfològiques. Aquesta aplicació pot servir a creadors, però també té aplicacions mèdiques, atès que, tal com ens explicava el seu responsable del programa d’Anàlisi i Visualització de dades, Fernando Cucchietti “en un futur persones que han perdut la capacitat de parla podrien crear una veu pròpia i a mida amb aquest model.” Aquests projectes demostren com la col·laboració entre art i ciència aporta noves mirades i avantatges evidenciables a la pràctica científica.

©Fundació Mies van der Rohe

Sortint d’aquesta presentació em crida l’atenció l’estand Segmento futuro del jove col·lectiu italià Pas de Deux, on dos nois semblen llegir el mateix llibre, cadascú amb el seu iPad. M’expliquen que és una peça d’escriptura expandida on el lector pot trobar en la pantalla, i mentre llegeix, senyals a temps real de la interacció del seu acompanyant de lectura. M’hi poso: la silueta de la mà de qui m’explica el projecte apareix rere el text. Cada lector pot activar certs comandaments que afecten a la lectura de tots dos, i fer de la soledat de la lectura una experiència íntima i compartida. El projecte està basat en el fotollibre Das Ende, de Paula Tudela, una història de desamor a través de diverses plataformes digitals.

Per als qui estiguin encuriosits amb el prompting i la creació visual, l’estand de la startup Krea.ai era un dels imprescindibles. Vaig descobrir un dels seus catalitzadors, Xavier Cardona (boldtron), per Abyssal Unssen, la seva sèrie de criatures generades amb IA que recorden embrions o peixos de les profunditats marines. El grau de resolució i verosimilitud de les imatges presentades és extrem i la qualitat i naturalitat dels moviments als vídeos és del nivell d’una gravació real. Aquest creador ens donarà algunes instruccions i experiències de prompting “per convertir un embrió de granota en una motocicleta”. Juntament amb el desenvolupador Víctor Pérez, Xavier Cardona ha fet evolucionar l’eina Krea.ai, que incorpora IA per fer imatges, vídeos i animacions d’una manera senzilla i ràpida, sense els complicats visual spaghetti dels backoffice d’aplicacions anteriors.

Mentre em dirigeixo a un altre espai, un representant de l’aplicació Groovi m’atura i em demana si em pot fotografiar amb l’iPad: és per a una aplicació que t’envia una llista musical personalitzada segons el propi estil de vestir. Si la lectura de codis i cossos és ja tan fàcil, què podria passar si la nostra privacitat no es protegeix? La qüestió de la regulació pel que fa a la vigilància somàtica alimenta el fantasma distòpic de la tecnologia, sobretot quan les aparences no es poden codificar, com va ser el cas de la senyora que caminava empenyent una bicicleta, i que va ser atropellada per un vehicle Tesla en mode automàtic, que no la va poder “llegir”, al 2018.

Decideixo dirigir-me a l’Espai Oníric per evadir-me de pensaments poc festius. Es tracta d’un un projecte de la Generalitat de Catalunya i Sónar amb la col·laboració de Landscapes, l’agència d’art digital que organitza el festival MIRA. Un cop dins, festival de l’exuberància dels efectes visuals immersius creats al territori català:  Blit, amb la seva peça Data-ism; Desilence amb la peça Paramnèsic; Eyesberg amb 1,5 graus; Masso, amb la peça Pax Rata Fiat; Onionlab amb Climate, i Sevi Iko Dømochevsky, amb un acte de l’obra Break Cycle. Una festa de color i moviment d’inspiració posthumanista i galàctica, una tecnoutopia amb reivindicacions ecologistes que ens prepara per gaudir de la música de ball.