Game over al masclisme digital

La violència masclista s’ha adaptat als entorns digitals i es manifesta amb subtilesa, humor i viralitat entre els joves. Els mems, els xats i l’oci en línia poden normalitzar els rols sexistes i els comportaments tòxics. Aquest article ofereix eines per reconèixer aquestes conductes, prevenir-les i crear comunitats digitals segures, inclusives i respectuoses.

El Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones (25 de novembre) ens recorda que la violència masclista no és només presencial. També troba espai en el món digital, on les noves generacions interactuen 24/7. El masclisme que hi ha a la base d’aquestes violències no ha desaparegut; s’ha transformat. I aquesta metamorfosi digital actua com un amplificador del masclisme del món real: els patrons de control, humiliació i desigualtat es fan més invisibles, però més constants. Les violències digitals són continuades i omnipresents, i poden fer-se virals amb facilitat gràcies als mems, l’humor i els formats curts, especialment en els contextos d’oci juvenil.

Parlem de violència masclista digital quan les dones ―o qui qüestiona el model de masculinitat hegemònic― pateixen assetjament, insults o exclusió a les plataformes digitals: xats de videojocs, fòrums, comunitats o xarxes socials. Però també quan els algoritmes amplifiquen els discursos sexistes i antifeministes. Una part important dels joves perceben aquesta violència masclista digital, especialment els nois, com a humor o competitivitat, especialment en els entorns d’oci i els videojocs. 

En aquest espai digital, els missatges masclistes s’adapten als formats curts i virals: mems, vídeos humorístics o reptes. Aquest nou masclisme reforça els rols desiguals i coexisteix amb l’humor, l’entretenipolítica i el contingut d’oci antigènere o contra el col·lectiu LGTBIQ+. Aquestes violències masclistes digitals es poden presentar de moltes maneres: comentaris sexistes i insults, que es concreten en frases com «les noies no en saben, d’això», «calla, que ets dona» o «el teu lloc és la cuina»; assetjament constant en forma de burles i humiliacions repetides; exclusió i invisibilització, que pot consistir a ignorar i marginalitzar les jugadores en partides o fòrums; difusió no consentida d’imatges sexualitzades; així com una normalitat de la impunitat que utilitza l’anonimat com a escut protector. 

I les conseqüències són clares: moltes joves desenvolupen una tolerància creixent a la violència psicològica i el control, i alguns discursos negacionistes fan minvar la percepció del masclisme entre els nois i algunes noies. Això s’accentua especialment en els contextos d’oci digital, on el llenguatge, l’humor i els mems faciliten que el missatge arribi millor i es normalitzi, i on la cultura macho gamer reforça els rols de poder i exclou qui qüestiona el masclisme. 

La bretxa entre les noies i els nois adolescents en la percepció de la violència masclista s’eixampla. Les noies identifiquen els insults, els assetjaments i els discursos deshumanitzadors; molts nois, en canvi, els trivialitzen. L’humor, els mems i els formats breus actuen com a vehicle per fer que els missatges d’odi semblin inofensius.

Per intervenir, cal reconèixer els senyals: les diferències de tracte o els comentaris reiterats pel gènere, la por d’utilitzar la veu o la càmera per part de les jugadores i les bromes masclistes que justifiquen la violència com a competitivitat poden ser indicadors que s’estan donant aquestes violències digitals. 

Això no és inofensiu: les experiències digitals modelen conductes i actituds en el món físic. És clau entendre que els mons digital i físic no estan desconnectats: una agressió en línia pot generar conseqüències reals; el que comença com un mem graciós pot derivar en assetjament real. Per això, abordar la violència masclista digital és essencial per prevenir-la també fora de la pantalla.

Cal transformar els espais digitals i per això es fa necessària una estratègia global que passi per crear comunitats digitals segures amb una combinació d’educació, regulació i cultura positiva. Calen models alternatius de masculinitat que mostrin que ser home no implica reproduir violència ni estereotips masclistes i que trenquin amb els silencis còmplices; calen escolta i empatia per entendre els malestars i les frustracions dels nois sense legitimar el masclisme, per passar de la culpa a la coresponsabilitat dels nois en la lluita contra el masclisme, i cal establir línies vermelles clares que permetin tallar els discursos d’odi i que contenen llenguatge deshumanitzador. Per descomptat, també cal una educació mediàtica crítica que doti els joves d’eines per analitzar, consumir i respondre al contingut digital mitjançant l’esperit crític, allunyant-se dels prohibicionismes extensos que reprodueixin actituds paternalistes i que infantilitzin els joves. 

Pel que fa a les plataformes i la legislació, calen protocols efectius i codis de conducta clars, amb normes contra el sexisme i l’assetjament, denúncies accessibles i eficients, i moderació activa i amb perspectiva de gènere, així com supervisió d’aquestes plataformes. Per últim, cal destacar la importància de crear contranarratives propositives que siguin capaces de crear un contingut atractiu, inclusiu i constructiu que pugui contrarestar els missatges sexistes i fomentar comunitats inclusives, amb tornejos i espais de joc en línia amb valors com el respecte, on tothom pugui participar sense por. L’objectiu és que el joc i les comunitats en línia siguin espais d’aprenentatge, diversió i respecte, i que els missatges violents deixin de ser acceptats per inèrcia.

Les violències masclistes digitals són un reflex i una amplificació de la societat que hem construït. Sense educació, reflexió crítica i estructures que fomentin la responsabilitat i el respecte, els missatges d’odi i control seguiran circulant, invisibles però efectius. Si no eduquem nosaltres, ho faran els algoritmes. 

Transformar l’espai digital és possible: fer-ho significa crear cultura, valors i pràctiques inclusives, en què el joc, les xarxes i la comunicació no siguin espais d’exclusió ni de normalització de la violència. El masclisme digital no és inevitable; és fruit d’un sistema encara per educar en empatia i igualtat. 

Igualtat també és jugar net: només així, dins i fora de les pantalles, el joc serà realment divertit, segur i respectuós per a tothom. El joc només és divertit si tothom pot participar-hi sense por. El joc només és segur si no hi ha marge per a cap tipus de violència. Aprendre a jugar net és aprendre a respectar.

Reflexions a l’entorn de la Jornada violències masclistes digitals i als videojocs: passem a l’acció!

Article en aquest blog
Dani Gimeno