Els clubs de lectura de les famoses

Està clar que els clubs de lectura mai passen de moda, són una constant a les nostres biblioteques, llibreries i ateneus de confiança, però sembla que, avui més que mai, estan a l’ordre del dia. Dua Lipa, Kaia Gerber, Emma Roberts i moltes altres famoses en tenen un i sembla que portar un llibre interessant sota el braç és el nou accessori de moda. Però què s’amaga darrere d’aquesta febre lectora de les celebrities? Neix d’un interès genuí o és una mera estratègia de màrqueting? 

Una nova moda ha recorregut a pas accelerat els turons de Hollywood, s’ha colat dins les luxoses mansions d’actrius, models i cantants i s’ha estès, gràcies a la hiperconnectivitat contemporània, a la resta de mortals: «llegir és sexy». L’eslògan no és nou ni original, l’hem sentit milers de vegades i l’hem vist imprès en tasses i totebags de cadenes de llibreries, però avui es renova de la mà de la teva celebrity de capçalera. Ja no n’hi ha prou amb ser jove, guapa i famosa! Ara també s’ha de ser prescriptora cultural i concretament, prescriptora literària. Ser una it girl el 2024 suposa mostrar al món que no només vas sempre impecable i encaixes en tots els cànons de bellesa sense fer cap esforç, sinó que ets una noia culta i instruïda, fet que demostres a través d’una cuidada selecció de llibres que, casualment, tenen un elevat potencial fotogènic. No ets una frívola que fa pilates de manera compulsiva i s’alimenta a base d’ametlles i sucs verds, sinó que ets una ànima sensible, intel·ligent i reflexiva. Encara més, ets una patrona de les humanitats, una mecenes de les arts. Però el més important de tot: tens món interior o més ben dit, projectes la imatge de ser una persona amb món interior, alimentat per lectures que van des dels grans clàssics de la literatura universal fins a les últimes novetats editorials.

El primer pas per aconseguir punts de noia interessant és immortalitzar-te llegint un llibre (punts extres si és a la platja en biquini), però encara pots pujar de nivell en l’escala de la coolness: fundar el teu propi club de lectura. Així ho han fet Dua Lipa (Service95), Emma Roberts (Belletrist), Reese Witherspoon (Reese’s Book Club), Kaia Gerber (Library Science) o Dakota Johnson (TeaTime), entre moltes altres. Però què s’amaga darrere d’aquesta febre lectora de les famoses? Neix d’un interès genuí o purament crematístic? És una manera de banalitzar la lectura i convertir el llibre en mer fetitxe? O, per contra, la influència d’aquestes personalitats pot afectar positivament en els hàbits lectors i la venda de llibres? El debat està obert. 

La tendència, que també ha estat adoptada per marques i publicacions de moda, de seguida ha aixecat sospites sobre la suposada exemplaritat lectora d’aquelles que la professen: estem davant d’una nova forma de negoci que, de retruc, dignifica la marca personal? En el cas del club de lectura de la protagonista d’Una rossa molt legal, la monetització dels seus gustos lectors és evident: Reese’s Book Club funciona també com a canal per adquirir els drets d’autor de llibres que després podrà adaptar al cinema amb la seva productora Hello Sunshine. Es tracta, segurament, del club de lectura més rendible de la història: Witherspoon va vendre’l recentment (juntament amb la seva empresa matriu) al fons voltor Blackstone per 900 milions de dòlars.

Altres famoses que segueixen l’exemple de Witherspoon són Dakota Johnson (TeaTime Pictures) i Emma Roberts, que l’any 2017 fundava, juntament amb la seva millor amiga Karah Preiss, Belletrist, un dels clubs de lectura amb més seguidors a Instagram. Des de 2019, també funciona com a productora, Belletrist Productions, que ja ha convertit dues de les seves lectures mensuals en sèries de televisió: First Kill, a Netflix, i Tell Me Lies, a Hulu, i assegura tenir molts més projectes audiovisuals entre mans.

Com explica la crítica Emily Gould a The Cut, molts d’aquests clubs de lectura de famoses van molt més enllà de les «lectures lleugeres» o els best-sellers, apostant per obres que agradarien al crític més indulgent de The Paris Review i proposant un cànon literari majoritàriament femení. El cas de Belletrist és paradigmàtic en aquest sentit, està clar que hi ha algú al darrere amb cert gust pels llibres i que no limita la seva selecció de lectures a nous llançaments, incloent-hi obres com Sexe i ràbia d’Eve Babitz o Sud i oest de Joan Didion. Al seu lloc web, a més, poden trobar-se recopilades cites cèlebres d’autores com Virginia Woolf, Anne Carson, Emily Dickinson o Toni Morrison. Mai sabrem quina és la implicació real d’Emma Roberts en el projecte, però el que està clar és que Belletrist ha aconseguit posicionar-la com una actriu més seriosa, allunyant-la de la imatge de nepobaby problemàtica.

Per la seva banda, Dua Lipa ha impulsat Service95, una plataforma editorial que inclou, a més d’un club de lectura, una newsletter setmanal i un pòdcast conduït per ella mateixa, Dua Lipa: At Your Service, espai que sovint aprofita per aprofundir sobre els llibres recomanats i entrevistar als seus autors. Les lectures seleccionades per l’artista i el seu equip van des de clàssics de la literatura com El gran Gatsby de F. Scott Fitzgerald fins a fites de la teoria feminista com El segon sexe de Simone de Beauvoir, sense deixar de banda novetats editorials com, per exemple, la celebrada novel·la Mala costumbre de l’escriptora espanyola Alana S. Portero.

Aquestes són només algunes de les famoses amb clubs de lectura en actiu, però recordem que una de les actrius més determinades en presentar-se públicament com a lletraferida va ser Emma Watson, que fundava el seu club de lectura feminista, Our Shared Shelf, l’any 2016, projecte estretament relacionat amb els seus estudis de literatura anglesa a la prestigiosa universitat de Brown i al seu nomenament com a ambaixadora de bona voluntat de UN Women el juny de 2014.

El projecte mare, però, l’hauríem d’atribuir a la presentadora i empresària Oprah Winfrey, que va impulsar el seu exitós club de lectura com una secció de The Oprah Winfrey Show el 1996 i que, 27 anys més tard, continua en actiu i més en forma que mai amb el nom d’Oprah’s Book Club 2.0. 

Després tenim les famoses que no tenen un club de lectura oficial, però que fan tot el possible per ser fotografiades amb llibres, si és possible bons i, fins i tot, rars. Una estratègia que, neixi d’una passió lectora més o menys autèntica, genera gairebé sempre l’engagement desitjat. Pensem, per un moment, en la bogeria col·lectiva que té lloc a xarxes cada cop que Rosalía comparteix una foto on apareix un llibre o se n’intueix un, ja sigui sobre el cobrellit, la tauleta de nit d’hotel o les estovalles de pícnic. Sabem, gràcies a l’incansable treball dels detectius de Twitter literatura, que l’artista llegeix autors com Charles Bukowski, Camille Paglia, Ocean Wuong i Simone Weil i això li dona capital cultural i l’estableix com una sort d’influencer literària, o si més no, com a prescriptora de lectures. 

Una de les persones que més ha explotat això de fotografiar-se llegint —o fent veure que ho fa— és la model i nepobaby Kendall Jenner, que ens ha regalat incomptables instantànies amb llibres d’autores femenines que podrien considerar-se de nínxol, molts d’ells publicats per editorials independents i amb impressions de tirada curta. La curiosa selecció literària exhibida per Jenner va cridar l’atenció de Darcie Wilder, autora de Literally Show Me a Healthy Person, un llibre de memòries amb què la model es va deixar fotografiar el 2019, que li va donar una visibilitat inesperada i va fer que s’esgotés a Amazon. Wilder va decidir investigar sobre l’assumpte i de seguida va arribar a Ashleah Gonzales, llavors una poeta força desconeguda, però avui reconeguda com la consultora literària o estilista de llibres de Jenner, una professió cada cop més popular entre estrelles de Hollywood i marques de moda.

Però en què consisteix exactament la feina d’un estilista de llibres? La periodista Mar Vallverdú ho explica al seu article sobre el tema a Time Out, on assegura que «els famosos volen que sàpigues que no són només rics i guapos, sinó que també llegeixen!». Les it girls del segle XXI han de ser vistes amb lectures interessants. Com que estan tan ocupades, no tenen temps de triar-les elles mateixes, així que contracten algú perquè els faci una curadoria de llibres que les elevi com a portadores del bon gust i posseïdores de personalitat pròpia. Com un Birkin d’Hermès, un exemplar de Crim i càstig de Fiódor Dostoievski és un accessori i un símbol d’estatus. I és que, a diferència d’altres productes o experiències culturals, un llibre és també un objecte, i aquest caràcter material i estètic el converteix en el complement perfecte per presentar-nos al món com algú culte i intel·ligent. Punts extra si, a més, el llibre en qüestió se sincronitza cromàticament amb el teu modelet.

Davant de tot això, podríem caure en l’error de pensar que aquest postureig o en definitiva, la performance consistent en mostrar-se com una persona il·lustrada mitjançant els llibres és una obsessió del nostre temps, on la (hiper)visibilitat i la imatge que projectem a xarxes té tanta importància. Però només cal donar una ullada ràpida a la història per adonar-nos que es tracta d’un fenomen més antic que l’anar a peu. Els llibres han estat un símbol d’estatus i de classe des de temps immemorials, tenim testimonis de l’antiguitat que així ho corroboren com, per exemple, el de l’escriptor grec Llucià, que, a El bibliòman ignorant caricaturitza un famós home ric de la seva època que feia créixer cada dia la seva biblioteca amb nous llibres —que mai llegia— amb l’esperança de millorar la seva imatge i posició social. 

Com Llucià, molts altres autors han lamentat la instrumentalització dels llibres com a símbols d’estatus i marcadors de classe, censurant el col·leccionisme frívol que s’allunya de la curiositat i el noble desig de coneixement. En altres paraules, sembla que seguim tornant sobre els mateixos debats una vegada i altra des del segle II. És molt possible que Llucià s’hagués endut les mans al cap veient el house tour d’Ashley Tisdale pel canal d’Architectural Digest, en què confessava, càndida, que havia fet comprar al seu marit 400 llibres per omplir els prestatges buits de la llibreria del seu saló. Després de l’allau de crítiques, l’actriu va dir que ella tenia llibres, però aquests no omplien ni de bon tros tots els seus prestatges. I afegia, més tard, que els dissenyadors d’interiors fan aquest tipus de compres pels seus clients de manera habitual i que ella, simplement, havia estat honesta al respecte.

Tots aquests exemples, des del club de lectura feminista, la compra de llibres com a elements decoratius, fins a la fotografia estètica llegint en biquini a la platja, testimonien la importància simbòlica que els llibres segueixen exercint en l’actualitat. No obstant això, podria argüir-se que aquestes celebritats només frivolitzen la lectura i mercantilitzen l’objecte llibre fins a l’extrem. Altres experts, en canvi, suggereixen que la influència de personatges públics pot afectar positivament en els hàbits de lectura i la venda de llibres. Enrique Rey conclou a El País que «en aquest escenari ningú perd: els autors guanyen difusió i els lectors reben aquesta empenta tan necessària en un món on l’atenció i la concentració estan al caire del col·lapse».

Sabem que les famoses utilitzen majoritàriament els llibres per afegir capes i profunditat a la seva imatge pública, com a vehicle per sumar punts de capital cultural i mostrar-se com a persones interessants, fet que les beneficia en termes econòmics i de reputació. La seva utilització dels llibres com a mercaderia és cínic i frívol, però també és cert que, d’alguna manera, les humanitza. A qui no li agrada ser considerada una persona intel·ligent i amb bon gust? Són tan diferents les fotografies de Kendall Jenner llegint llibres en un iot que les de la teva prescriptora cultural de confiança fent-ho en una caleta de l’Empordà? Què hi ha darrere d’una story d’una pàgina il·luminada i subratllada estratègicament, d’una fotografia estètica d’un llibre sobre el llit de la comunicadora cultural de moda o d’una cita literària compartida per la creadora de contingut cultural de nínxol que segueixes? 

En el fons, tots desitgem ser percebuts com a persones intel·ligents i en contacte amb la cultura dominant, la diferència radica en què alguns en treuen rèdit econòmic i la resta de mortals ens limitem a representar una performance que només valoraran els nostres familiars, amics i coneguts.