Els processos de treball, protagonistes del futur de la creació audiovisual amb IA

+RAIN Film Festival és el primer festival europeu de cinema i IA. Nascut el 2023 en el si de la Universitat Pompeu Fabra, el +RAIN s’ha proposat des del primer moment com un espai de diàleg i reflexió sobre el futur de l’audiovisual en un context dominat per la intel·ligència artificial generativa. Amb una fórmula que combina coneixements acadèmics, produccions fílmiques, trobades entre professionals i art en viu, entre d’altres, el festival té com a objectiu fer de Barcelona i de Catalunya centres de la recerca, l’experimentació i la crítica en relació amb l’impacte de la IA en el sector creatiu.

Quin és el futur de la creativitat, l’originalitat i l’autoria en l’audiovisual en un context dominat per la intel·ligència artificial generativa? Les màquines, els algorismes, els models seran capaços de crear de forma autònoma històries que ens entretindran, ens captivaran, ens emocionaran? Hem de pensar en un final de la cinematografia tal com l’hem conegut fins ara? Aquestes són algunes de les preguntes que ens hem plantejat en la tercera edició del +RAIN Film Festival, i que continuaran presents en les edicions futures. La nostra resposta, fins ara? Deixem de banda, per un moment, autora i obra, i fixem-nos en el procés, el flux creatiu. És el lloc on, potser, podem trobar moltes de les respostes a les nostres preguntes. 

3a edició ©UPF

Fa dos anys i mig (només dos anys i mig!) de la gran explosió de la intel·ligència artificial generativa, i el +RAIN Film Festival ja ha celebrat la tercera edició. I ho ha fet en un moment en què ja no domina tant l’enlluernament i la fascinació per una tecnologia que, en el seu moment, es va qualificar de màgica, sinó les reflexions sobre el seu impacte en l’àmbit acadèmic, industrial i artístic, entre molts d’altres. En aquesta tercera edició, vam tenir l’oportunitat d’escoltar expertes en intel·ligència artificial i creació cinematogràfica, en la construcció de l’autoria subjectiva, en els anomenats espais latents i el seu impacte en la interacció amb la IA, i també de veure vuit films finalistes que ens van posar al dia de cap a on va la creació fílmica amb aquesta tecnologia. 

Però l’aspecte més destacat i, alhora, rebut més positivament per l’audiència del +RAIN va ser la secció de fluxos de treball (Workflows), en què vam convidar els cineastes a explicar-nos tot el seu procés de treball amb la IA generativa, i a mostrar-nos el nivell de complexitat i d’intimitat amb la tecnologia. Cal fugir dels esquemes simplificadors de la creació amb IA generativa, del paradigma reduccionista de l’artista com un simple creador de prompts que són interpretats per la màquina i que configuren el que serà l’obra audiovisual, i abraçar de ple la complexitat del procés creatiu, tant si és amb la integració IA com si no. En el cas de les obres finalistes, i així va ser declarat pels seus autors, aquesta integració es fa en fases diferents, amb objectius també diferents, amb un esperit compartit d’experimentació formal, estètica i narrativa que fuig deliberadament de les formes estereotipades i elementals que, tot sovint, il·lustren quin ha de ser el futur del cinema fet amb models generatius. La textura de les imatges és el fruit d’un procés no obvi que implica un ús complex i sofisticat dels materials proporcionats per la tecnologia. Com també ho és la cerca constant per l’expressió de la memòria i la identitat, temàtiques que han aparegut, d’una forma o d’una altra, en una gran part de les produccions rebudes en les tres edicions del festival. 

És en aquest punt del procés creatiu que identifiquem el desplaçament del focus d’interès de la creació audiovisual: no és l’autoria, múltiple, fragmentada, indefinible o il·localitzable, ni l’obra, infinitament reproduïble, sinó totes les decisions preses en relació amb la IA on trobem el creador reconegut a partir dels seus fluxos de treball, que finalment tenen un reflex en les imatges, les textures, la forma i la història explicada. I també en la forma en què aquests processos s’expliquen i es documenten, i contribueixen a la generació col·lectiva dels nous llenguatges i les noves narracions a què ens duu la IA generativa. 

És molt possible que el futur més immediat ens porti produccions cinematogràfiques de consum massiu, com ja passa amb la publicitat. I que això transformi definitivament el sector, tenint en compte els hipotètics abaratiment de costos i aprimament d’equips, entre molts altres impactes possibles. Però el futur del +RAIN Film Festival és en la identificació de creacions complexes, que transcendeixin l’obvietat, que aspirin a un discurs d’interès artístic i social, que aportin formes de fer noves que redefineixin el paper de l’artista i la seva relació amb la màquina i que serveixin per identificar, també, la creativitat i l’originalitat en espais compartits amb la màquina.

Finalment, cal reafirmar el paper del +RAIN Film Festival com a espai de trobada dels diferents actors implicats en el sector audiovisual a Catalunya amb un impacte a escala internacional. Des d’una universitat pública, com ho és la Universitat Pompeu Fabra, hem proposat un festival obert, integrador, divers, multidisciplinari, que apropa mirades i discursos tant de la indústria com de l’administració i de diferents disciplines acadèmiques, amb l’objectiu de contribuir a la rellevància del nostre país en l’evolució d’una eina que marca el present i el futur de l’audiovisual.