Per amor a l’art (digital)

Tant és si ens considerem techies, geeks, friquis, maquinetes o uns analògics irreparables, (gairebé) tots fem servir ordinadors i, ens n’adonem o no, estem exposats a diferents formes d’art digital, perquè la gràcia (o una de les gràcies) de l’art digital és que pren moltíssimes formes i es troba als racons més inesperats. Si no t’has mai parat a descobrir l’art digital, aquest article és una invitació a descobrir-ne (quasi) totes les seves facetes.

Tot i que hi estem exposats contínuament, l’art digital encara és un gran desconegut per al públic general. Potser és perquè desafia disciplines i formats, o perquè sovint pren forma de joc, ja que la interactivitat és un dels seus trets característics; potser és perquè, molts cops, darrere de l’obra no hi ha un artista reconeixible, sinó una autoria col·lectiva, o potser és perquè ens el trobem als llocs més insospitats. A l’era de la interacció persona-ordinador, l’art digital és present a tot arreu.

A internet

La xarxa de xarxes sobreïx d’art digital en totes i cada una de les seves plataformes, però és a les webs on podem trobar les mostres més poètiques d’art digital en la seva variant net art (o art en xarxa), un art que només existeix a internet i que pren la forma d’una pàgina web. En lloc de fer scroll infinitament, una servidora us convida a passar una estona navegant pels webs dels pioners de l’art en xarxa, com JODI, Olia Lialina, Lia i Mouchette, tots ells en actiu des d’algun moment dels anys noranta.

En forma de joc

Els videojocs i l’art digital tenen una relació molt estreta i és difícil desvincular-los l’un de l’altre per moltes raons que donarien per escriure un llibre sencer. En aquest cas, ens quedem amb jocs que són una excusa per explicar una història i amb una plataforma amb la qual els creadors donen via lliure a la seva imaginació. Per exemple, Aleix Pitarch, que és cineasta, ha fet una novel·la visual per a Game Boy; Albert Barqué-Duran, una narrativa/disc/xou també per a aquesta plataforma de videojoc retro, i el col·lectiu Fantasia Malware treu els videojocs de l’ordinador per portar-los a l’escenari en forma de performance, en un tipus de pràctica que no queda gaire lluny de les locals Yessi Perse, que porten el joc des del pla físic (el joc de rol) fins al virtual (una e-rave) sense despentinar-se ni un pèl.

A dalt d’un escenari

Hi ha moltes maneres de trobar art digital a dalt d’un escenari, i no només em refereixo a la part visual, que és la més òbvia, sinó a la música. Si entenem l’art digital com l’art que està fet amb ordinadors i que fa servir codi i algoritmes, el premi se l’emporta, sens dubte, el livecoding. Es tracta d’una pràctica en la qual s’interpreta música i també arts visuals en temps real, tot escrivint codi en viu. Els i les livecoders, per demostrar que no estan xatejant a Discord, jugant a Minecraft o resolent el Wordle del dia, sempre projecten a la pantalla el codi del que estan fent. A Catalunya, hi ha una petita però molt sòlida comunitat de livecoding: Toplap, amb artistes com Linalab, Turbulente o Eloi el Bon Noi.

Quan es tracta d’art digital a dalt de l’escenari, no podem oblidar la pràctica singular (de la no menys singular) Alba G. Corral. Tot i que l’Alba també desafia els formats, la seva pràctica brilla especialment quan la fa en viu, dibuixant i pintant (quasi literalment) la música; només cal comprovar-ho en aquest concert amb Carles Viarnès. 

Al sistema operatiu d’un robot

L’espai natural de l’art digital és la pantalla, però no és l’únic, perquè són molts els artistes que empren el codi per donar vida a dispositius, robots, escultures cinètiques i tota mena de bitxos que ens fan oblidar que són màquines; per exemple, els robots pintors de l’artista xinesa-canadenca Sougwen Chung. Els robotets D.O.U.G. (Drawing Operations Unit Generation X) interactuen amb l’artista en una sèrie de performances hipnòtiques. A casa nostra, és ben conegut el treball de Mónica Rikić: de vegades, els seus robotets interactuen com a participants en un joc, i altres vegades són éssers que van a la seva.

Hi ha molts més llocs en els quals podem trobar art digital: en instal·lacions de gran format, en experiències de realitat virtual, als títols de crèdit d’una pel·lícula (perquè l’art digital també està lligat de manera gairebé indissoluble amb el disseny gràfic), o en un mapatge espectacular en una façana d’un edifici que potser hem vist mil vegades, però que, tal vegada, mai ens hem parat a mirar amb atenció.