La 22a edició de la fira ISE, celebrada la primera setmana de febrer, ha fet una aposta decidida per la hibridació de la tecnologia amb la creativitat digital. Destaquen el ja tradicional mapping a la Casa Batlló, l’espectacle de drons de llum i les propostes immersives catalanes a Horitzons Immersius.
L’ISE és una fira peculiar. Va començar el 2004 a Ginebra com un modest saló dedicat a la tecnologia audiovisual i s’ha convertit en una gran fira que aspira a hibridar-se amb la creativitat digital.
Quan el 2021 es trasllada d’Amsterdam a Barcelona, la fira fa un primer intent, limitat encara per les seqüeles de la pandèmia. Però el 2022 i, sobretot, a partir del 2023, la voluntat de donar veus als artistes i als estudis creatius es consolida. Es comencen a veure mappings, instal·lacions immersives i propostes d’arts visuals que van més enllà del “ferro”, com es coneix popularment el mercat tradicional dels aparells de so, càmeres, focus i ordinadors.
És ja una tradició que la fira l’inauguri un mapping a la façana de la Casa Batlló. Aquest any, el britànic Matt Clark (United Visual Artists) va fer ballar unes figures que interpretaven els moviments creats per la ballarina Fukiko Takase, amb música del belga Daniel J. Thibaut.
La complicitat entre l’ISE i la Casa Batlló va començar el 2023 amb Refik Anadol i la seva Living Architecture, una obra que, en el moment àlgid dels NFT (criptovalors no fungibles), es va arribar a vendre a la galeria Christie’s per 1,38 milions d’euros. El 2024 va ser el torn de l’argentina Sofía Crespo, i l’any passat, de Quayola amb Arborescent.
El repte és que el mapping inaugural l’arribi a fer algun estudi català. Talent local no en falta. Ho va demostrar la instal·lació Horitzons Immersius, organitzada per l’ICEC i la Direcció General de Cultura Digital. Per tercer any consecutiu, un cub de 8 × 6 metres projectava l’obra d’artistes i estudis catalans. Per a aquesta ocasió, es van seleccionar sis creacions reunides en una peça contínua d’uns 20 minuts. Hi van participar:
Brooder Lab
Hilma af Klint: Art from Beyond
Una experiència basada en el viatge creatiu de l’artista Hilma af Klint.
Campmajó Studio
Elysia, the mirror of the sky
Projecte que mostrava com els canvis atmosfèrics transformen el planeta.
Burzon*Comenge Studio
Giravolt
Una peça construïda a partir de fotogrametria 3D que reimagina el patrimoni català a través de la geometria, la llum i l’emoció.
Eyesberg
The beauty of destruction
Inspirada en el cràter Kerid d’Islàndia, reflexiona sobre la violència de la natura i la seva capacitat de regeneració.
Onionlab
2100: The outcome
Explorava tres escenaris futurs determinats per les decisions que prenem avui sobre el clima.
Shaktimetta Productions
ME, YOU & IT
Un projecte sobre la intimitat, la presència i la tecnologia i vida interior com a matèria primera del present digital.
A l’estand de l’Ajuntament de Barcelona, l’estudi Gracias Grecia va reunir més de 90 escenes d’interiors domèstics que convidaven a redescobrir l’essència del teixit humà de Barcelona. També van mostrar les seves propostes immersives Emogg, Framemov, Estudio Gururú, Produktia, Into Reality i la instal·lació Reactiva, dels estudis Flop Work i Blit Studio.
Una invitació a la hibridació
L’ISE convida a la hibridació i 3Cat va acceptar el repte presentant Manairons, el seu primer gran videojoc amb vocació universal i multiplataforma. S’inspira en la mitologia dels Pirineus i la cultura popular catalana, i l’han coproduït l’estudi JanduSoft i l’estudi tecnològic i interactiu Flop Work.
La proposta de 3Cat es presentava al nou Spark, un espai creat per l’ISE per fomentar la hibridació i la trobada entre tecnologia i creativitat, i, segons deien, superar la “paradoxa de la connexió”: la indústria audiovisual mai no ha estat tan connectada per la tecnologia, però tan desconnectada a la pràctica.
A més d’un programa de conferències atapeït, l’estrella de l’Spark va ser Floating Sky, el sostre innovador en il·luminació escènica i disseny espacial desenvolupat per Lab of Tomorrow (el hub dels belgues de Tomorrowland): un ampli mosaic de rajoles que es movien sobre el públic projectant llum i imatges.
També es bellugava cada vespre un eixam de 600 drons de llum. En tancar la fira, l’entrada sud del recinte es convertia en una doble pantalla: la del cel amb els drons i la de leds transparent de 193 m² col·locada sobre la façana. El repte va consistir a fer ballar alhora els drons i les imatges projectades a la pantalla transparent seguint el so de la música en directe. L’espectacle el va produir l’empresa LANG AG en col·laboració amb la xinesa MUXWAVE (pantalla led) i l’estudi alemany RealTime Department (drons).
Pantalles i robots
Les pantalles transparents amb leds i microleds es van integrant en la nova arquitectura com a elements permanents que van més enllà de ser mers suports publicitaris. Un exemple: The Wall, de Samsung i la gran torre de leds envoltada per una pantalla móbil transparent, d’LG.
Les pantalles que es col·loquen en comerços, estacions, o bancs per a informació o publicitat comencen a superar el concepte de cartelleria electrònica (digital signage) i esdevenen cartelleria espacial (spatial signage) per oferir imatges tridimensionals, algunes amb hologrames incorporats.
No es bellugaven robots perquè, tret d’un quadrúpede i un humanoide que voltaven per la fira, de robots, aquest any, no n’hi havia. Però no trigarem a veure’n. El Clúster Audiovisual de Catalunya va presentar el primer informe, que ofereix una mirada transversal als usos i les tendències de la robòtica aplicada al món audiovisual. Conclusió: es prepara una nova generació de robots governats amb IA que contribuiran a la transformació de la indústria audiovisual. Arribaran el 2027?
Joan Rosés
Editor de l'Observatori Switch del Cluster Audiovisual de Catalunya