Les recents edicions dels festivals de cinema de Barcelona analitzen el paper que la intel·ligència artificial pot jugar en l’escriptura de guions cinematogràfics i en el procés de creació de les pel·lícules. Certàmens com el DocsBarcelona o el BCNFilmFest han presentat projectes com el llargmetratge ‘About a Hero’, per al qual s’ha entrenat una IA amb la filmografia de Werner Herzog, i han organitzat diversos simposis, xerrades i taules rodones per analitzar-ne els aspectes artístics, ètics, filosòfics i legals.
@Foto: Cesc Maymó
La reconeixible veu pastosa del veterà i llegendari cineasta alemany Werner Herzog acompanya en off imatges documentals de fàbriques i selves, mentre fa diverses entrevistes a personatges reals i ficticis. Però, és realment al director d’Aguirre, la còlera de Déu i Fitzcarraldo, a qui sentim?
Estem parlant de les primeres imatges presentades en societat d’About a Hero, una pel·lícula encara en procés de realització que parteix d’un guió creat per Kaspar (picada d’ullet al personatge de Kaspar Hauser), una intel·ligència artificial entrenada amb la filmografia de Herzog i també amb la seva veu i el seu vocabulari.
Dirigit per Piotr Winiewicz, About a Hero serà —un cop s’hagi acabat— el primer llargmetratge europeu guionitzat per una IA: Winiewicz proposa una reflexió sobre nocions com l’originalitat, l’autenticitat i l’ànima en l’era de la IA, entrecreuant una trama de ficció sobre la relació entre l’ésser humà i la màquina (amb la participació d’actors professionals com Vicky Krieps) amb entrevistes reals a cientítics, escriptors, filòsofs i artistes com el britànic Stephen Fry. Al capdavall, admet el cineasta que acaba formulant “més preguntes que respostes”.
@Foto: Cesc Maymó
Piotr Winiewicz va parlar del seu projecte en les sessions professionals de la darrera edició del festival DocsBarcelona, dins el simposi “AI: Nobody Cares About the Truth”, que es proposava l’objectiu d’estudiar l’impacte dels algoritmes i l’aprenentatge automàtic en la noció humana de conceptes com la veritat i la realitat. El mateix festival —que jugava amb el paradoxal eslògan “Benvinguts a la realitat real” — va acollir The Immersive Gallery, un espai de showcase on es van presentar innovadors projectes de no-ficció —tant curtmetratges com llargmetratges— que fan ús de les noves tecnologies per potenciar la narració o aconseguir efectes immersius.
@Foto: Cesc Maymó
I és que, en un context en què la interrelació entre la IA i el sector cinematogràfic es troba a l’ull de l’huracà —recordem que aquest va ser un dels eixos de les reivindicacions en les recents vagues de guionistes i d’actors a Hollywood—, l’ecosistema dels festivals de cinema barcelonins no ha donat l’esquena a la qüestió.
Les recents edicions de certàmens més o menys veterans, generalistes o bé especialitzats, com el DocsBarcelona, han inclòs en la seva graella diverses xerrades per reflexionar al voltant dels interrogants creatius, ètics i legals que obre la IA. Així, en les seves tradicionals jornades de guionistes i indústria, organitzades en col·laboració amb l’Acadèmia del Cinema Català, el BCNFilmFest va celebrar a Casa Seat la xerrada “IA i procés creatiu”, dedicada a analitzar el paper que la intel·ligència artificial pot jugar en el procés d’escriptura cinematogràfica.
Una persona present en tots aquests esdeveniments ha estat la cineasta i investigadora Anna Giralt, cofundadora del centre de recerca Artefacto, coordinadora del postgrau de Cinema, algoritmes i intel·ligència artificial a la UAB i codirectora del +RAIN, el festival internacional de cinema generat amb IA organitzat per la UPF i el Sónar; una mostra que aquest any, per cert, ha rebut 232 pel·lícules de diversos països, cinc vegades més que la primera edició.
Segons Giralt, que va ser encarregada de moderar l’acte del BCNFilmFest i també va participar en el simposi del DocsBarcelona, en la discussió al voltant de l’ús artístic de la IA s’acostumen a confondre i barrejar dues perspectives: d’una banda, “la del mercat, que segueix una lògica capitalista i busca l’automatització dels processos industrials. De l’altra, la perspectiva creativa, des de la qual la IA és una joguina nova i molt potent que introdueix canvis metodològics. Es tracta de dues òptiques contraposades però que sovint es fiquen al mateix sac”.
En aquests moments, aplicades a l’escriptura de guions cinematogràfics, les eines d’intel·ligència artificial es poden utilitzar per generar idees en el procés de brainstorming, per buscar documentació, per estimular el procés d’inspiració, per polir el resultat final i fins i tot per anticipar les reaccions del públic. Giralt reconeix que “el procés de creació d’una pel·lícula pot tenir fases molt solitàries, i jo sento que per primera vegada disposo d’una eina que em dona feedback”.
Ara ja existeixen aplicacions específiques per a l’escriptura de cinema que faciliten la descripció dels personatges, la redacció dels diàlegs i idees per als punts de gir. També és cert que alguns dels usos més habituals de la IA no tenen tant a veure amb la creació com amb l’automatització de tasques feixugues: per exemple, les transcripcions o l’elaboració de subtítols.
Juan González, meitat del tàndem Burnin’ Percebes i, per tant, codirector de les pel·lícules La reina de los lagartos i El extraño caso del Golem, explica que ell està fent servir la IA “per traduir els guions i també per trobar referències d’una manera més ràpida: per exemple, d’altres films que tractin el mateix tema, o que transcorrin en un determinat període històric”. Com a realitzador, González també utilitza aplicacions de generació d’imatges com Dall-E “per poder presentar un primer disseny visual i estètic del projecte”. Però admet que el seu ús de la IA passa per una fase de “cautela, després d’haver superat un cert vertigen inicial. Em provoca ganes de jugar, però també em fa respecte la possibilitat que es posin llocs de treball en perill”.
La jornada de Casa Seat també va comptar amb Nataliya Koleshova, participant en la primera edició de la Residència de Guions de l’Acadèmia del Cinema Català, que utilitza la IA d’una manera “més analítica que creativa: la faig servir per correccions d’estil, per analitzar els textos i detectar vicis, errades o reiteracions, i també per escriure sinopsis: cada convocatòria demana una quantitat diferent de caràcters, i aquesta era fins ara una feina molt artesanal i feixuga”. Koleshova afegeix que va trigar molt a utilitzar ChatGPT per al procés de l’escriptura perquè “em feia por contribuir a alimentar un monstre i llençar pedres sobre la meva pròpia teulada. Arran d’un bloqueig creatiu ho vaig provar, però la veritat és que no vaig quedar gaire impressionada pel resultat, em va semblar una mica com jugar a Tria la teva aventura”.
Ben diferent és l’experiència de Javier Soto, ajudant de direcció de noms com Jonathan Glazer, Oliver Stone, Alfonso Cuarón o Alejandro G. Iñárritu i productor de cinema, videoclips i publicitat de Colosé Producciones, que explica com recentment van recórrer a la IA per escriure un guió a partir de la lletra d’una cançó d’un grup: “primer ens ho vam prendre com un joc, però el resultat va ser espectacular”. Soto crida a evitar el catastrofisme a l’hora d’encarar la IA, i pronostica que “potser arribarà un moment en què poguem fer pel·lícules personalitzades per a cada espectador, però sempre tindran creatius al darrere”, mentre recorda que “tot i els avenços en tecnologia digital, sis dels deu llargmetratges nominats a l’Oscar a la millor pel·lícula estaven rodats en 35 mm”.
A ningú no escapen les discussions filosòfiques, laborals i legals que la IA està provocant en el si de la indústria del cinema; segons Anna Giralt, “s’ha obert un debat ètic al voltant de conceptes com l’autoria, la creativitat o l’originalitat, que ja qüestionaven els dadaistes quan creaven quadres nous a partir de retalls de diari”.
En aquest sentit, i pel que fa a l’àmbit legislatiu, pot ser un precedent internacional l’acord arribat a Hollywood arran de la vaga de guionistes, que estableix que els escriptors poden utilizar la IA com una eina —tot i que no poden estar obligats a fer-ho—, però que no es podrà reconèixer l’autoria d’un guió generat íntegrament per la IA; també afegeix que, si una productora ofereix com a base de treball material creat amb IA, ho haurà d’indicar. Segons Nacho Monter, advocat especialista en propietat intel·lectual, “només es pot parlar d’autoria quan la idea neix de l’ésser humà”. I, si és cert que la IA generativa avança a pas de gegant, “també ho fa la IA detectiu, capaç de detectar els continguts que s’han creat a partir de creacions protegides”.
En aquest sentit, Giralt subratlla que “cal evitar que el guionista acabi sent un mer corrector d’una idea generada per IA”. També adverteix del perill de fomentar l’estandarització dels continguts: “estem vivint un moment de saturació d’imatges, en què tots els youtubers i tiktokers fan el mateix. Si fem cas a les recomanacions de l’algoritme de Netflix, acabem veient la mateixa pel·lícula dia rere dia”.
Finalment, i segons el company de Giralt en les tasques de codirecció del +RAIN, el catedràtic de Teories de la Comunicació Frederic Guerrero-Solé, un altre dels reptes que proposa la IA és el de veure “a quines noves narratives ens porta que no siguin una simple reproducció dels esquemes tradicionals als quals estem acostumats”. Un paisatge encara imprevisible i per conquerir.
Xavier Roca
Periodista