La ciència a The Big Bang Theory: una introducció

Estem en època de finals de sèries. Joc de Trons no ha estat l’única que ha acabat després d’anys de tenir-nos enganxats a les pantalles. També hem vist el final de The Big Bang Theory i, després de dotze anys, hem dit adéu a Sheldon, Penny, Leonard, Amy, Bernadette, Rajesh i Howard. La sèrie gira al voltant d’uns científics frikis i parla, en to de comèdia, de les seves vides i les seves relacions. I en un to més seriós parla, i molt, de ciència. Si sou dels que heu buscat a Google què és la teoria de cordes o el gat de Shrodinger, seguiu llegint!

El crític de televisió Toni de la Torre i l’enginyer Ramon Cererols han escrit el llibre La ciencia de The Big Bang Theory amb l’objectiu d’apropar tota aquesta ciència (sobretot la física) als fans de la sèrie. I és que en el dia a dia d’aquests personatges tan entranyables i a qui ara hem dit adéu s’hi barregen forats negres, el Bosó de Higgs, la teoria de cordes i molt més.

Els autors organitzen el llibre en 10 capítols molt interessants que volen explicar més tots aquests conceptes complexos que la sèrie ens fa planers. Us n’hem extret alguns dels títols del llibre amb el vídeo de la sèrie que és referència, però us recomanem molt que feu una mirada al llibre de Cererols i de la Torre per aprofundir més en la ciència que hi ha darrera de cada una de les divertides escenes de la sèrie.Read More »

10 notícies de novembre que no et pots perdre

Hem recollit les notícies i els articles del mes de novembre que no us podeu perdre. Poseu-vos al dia en 2 minuts!

1⃣▶ La BBC va publicar recentment un vídeo en què el seu presentador de notícies Matthew Amroliwala apareixia en pantalla parlant en perfecte castellà, xinès mandarí i hindi. El curiós del cas és que Amroliwala tan sols parla anglès. Això és una nova forma de deep fake, la possibilitat de crear un doblatge en el qual ni l’ull més expert pugui detectar cap error en la sincronització entre so i llavis perquè els llavis s’adapten per ajustar-se a la pronunciació. Això farà que el rostre de qualsevol famós (actrius i actors, presentadores de televisió…) parlen diferents idiomes sense que els espectadors puguin veure que no són realment ells.

La BBC va col·laborar per aquest projecte amb la companyia britànica Synthesia. Només van necessitar gravar un vídeo que enregistrés tots els moviments facials del presentador, un altre llegint el text a traduir, i un altre més protagonitzat per un doblador per cada llenguatge a què es volgués traduir el text en qüestió. Els tècnics de Synthesia van entrenar una xarxa generativa fins que li van ensenyar a produir imatges fotorealistes de la cara d’Amroliwala, que van permetre donar forma als ‘deep fakes’ de doblatge. Finalment, per donar vida a la cara digital, tant l’expressió facial com la pista d’àudio es transfereixen a la nova cara digital, en un procés anomenat digital puppeteering.

Com en tantes coses que us expliquem, aquí el debat està en les implicacions ètiques de l’ús d’aquest sistema. Aquesta tècnica de síntesi d’imatges es coneix més popularment com ‘Deepfake’ (barreja d’aprenentatge profund i de mentida). La tecnologia té potencial tant per a usos creatius com maliciosos. En aquest vídeo podem veure Barak Obama dient unes frases que ell no ha dit mai.

Aquí podeu veure un exemple d’aquest sistema de doblatge:

Read More »

L’art dels mems: secret per utilitzar-los, eines per crear-los

Benvinguts a la classe de mimètica. Una dolça introducció a com fer empipar a polítics i famosos, incomodar a mares i pares i criticar la nostra societat a partir de l’art del mem. Un art a l’abast de tots amb el nostre mòbil, PC o tauleta.

Parlarem dels usos d’aquest art (per què us poden ser útils) en la classe teòrica i, per últim, us donarem uns quants trucs per crear-los en la classe pràctica. Ah! I un bonus track pels serièfils!

Fa poc vam publicar un article anomenat El mem com a forma d’expressió, en el qual donàvem una visió teòrica d’aquest tipus de manifestació artística. En aquell article parlàvem de perquè hauríem de concebre el mem com a art i sobre els límits de l’humor en els continguts digitals.

Partim del fet que convivim diàriament amb els mems. De fet, tal com molts ens passa amb les frases de l’”APM?!”, ha arribat un punt que ens comuniquem a partir d’ells. Ja sigui acabant les frases amb un “y lo sabes” o responent un ‘whatsapp’ a la nostra parella amb la imatge de la novia paranoica quan ens diu que ha quedat amb una “amiga”.


Quines són les característiques
d’un mem?

1. Acostuma a ser simple, compleix la regla de “menys és més”

2. La tipografia per excel·lència és la lletra Impact

3. L’encanta el cutrisme (fins el punt de fer servir de vegades la Comic Sans)

4. És d’estricta actualitat

5. És viral

6. L’autor n’és el creador, però no el propietari

7. L’ha d’entendre fins i tot la teva mare

CLASSE TEÒRICA: 

“Per què em poden ser útils els mems?”

.mem. m. Expressió artística de caire divertit que neix a la xarxa amb l’objectiu de ser compartit pels usuaris composada per una imatge i un text.

O com ens agrada més definir-ho…

Imatge visual, gamberra, viral i amb ganes de donar canya!

Memejacking (màrqueting amb mems)

Si bé fa un moment dèiem que ens expressem a partir de memes, nosaltres, com a marca, haurem d’emprar el mateix llenguatge que el nostre públic. Podem fer servir els mems per diversos motius:
Read More »

Aprenem a cuinar amb Netlix: algoritmes adictius

Sota el paraigües de la marca Netflix Originals la plataforma de visionat cuina produccions al gust del consumidor. The OA, Narcos, Stranger Things, són algunes produccions que han estat en boca de tothom aquest darrer any i que han estat elaborades en el laboratori culinari de Netflix. Descobrim l’ingredient secret que les ha portat a l’èxit: els algoritmes.

Cada any aprenem coses noves en el Saló del Cinema i les Sèries, Enguany volem reflexionar a partir de la xerrada d’Elena Neira sobre com Netflix fa ús dels algoritmes per tenir-nos enganxats davant la pantalla. Només començar la xerrada Neira ens preguntava, “quants de vosaltres sou usuaris de Netflix”? Tota la sala va aixecar la mà. A partir d’aquí va desgranar quins eren els secrets de Netflix que fan que tingui tants seguidors incondicionals.

Per tenir-nos a tots enganxats, Netflix segueix la següent recepta:

Una vegada realitzat aquest procés… VOILÀ, tota una sala plena d’usuaris de Netflix

O com diria Jesse Pinkman en observar la creació culinària de Walter White, “Yeah, science!

Read More »

És capaç Amazon Prime de fer una sèrie sobre El Senyor dels Anells?

La història de J. R. R. Tolkien no requereix cap presentació. Coneguda a arreu ha generat expectació i ha arrelat ben fort en el nostre imaginari col·lectiu. Pares, mares, fills i filles hem llegit els llibres i hem vist les pel·lícules una i una altra vegada sense deixar-nos d’emocionar.

Feia setmanes que sonaven campanes. Podia ser que Amazon volgués fer una sèrie d’El Senyor dels Anells. La mera idea de tocar l’obra de Tolkien causa debat. Hi ha qui està a favor que facin una producció basada en l’univers i hi ha qui li aterra la idea. Sigui com sigui, el nom d’Amazon Prime Video ha sortit als mitjans. Però què és Prime Video, està preparat per fer la preqüela de El Senyor dels Anells?

Read More »

Per quin capítol vaig? Aplicacions i plataformes socials per devorar sèries

En l’article Televisió, distribució i noves formes de consum online us explicàvem com el visionat no-lineal havia canviat la nostra manera de visualitzar continguts audiovisuals a la petita pantalla. Fins fa relativament poc convivíem amb el nostre comandament a distància per fer zàping i avui dia convivim amb el nostre smartphone per anar alternant pel·lícules i sèries sense que ningú ens posi fre.

S’anomena binge-watching al fet de veure molts episodis seguits de la nostra sèrie preferida de televisió. Empassar-nos mitja temporada sense aixecar-nos del sofà. A nivell de temps, significa que passem mateix temps engolint capítols i temporades senceres que el que necessita la Daenerys de Joc de Trons per acabar de pronunciar tos els seus títols. És a dir, entre quatre hores i una eternitat! Ok, ok, deixem les bromes a part.

Per una banda, cada vegada tendim a consumir més hores de televisió no-lineal, el binge-watching s’ha convertit en el pa de cada dia per molts espectadors. Especialment en el cas de les sèries que, mitjançant cliffhangers i altres components narratius ens desperten la necessitat de continuar enganxats a la pantalla hores i hores.Read More »