Llibres per altres realitats. Literatura immersiva

La combinació de la literatura amb els elements tecnològics i digitals que proporcionen la realitat virtual i la realitat augmentada aporten una visió immersiva i emotiva amb la qual experimentar de manera diferent les històries i els personatges dels nostres llibres. Aquest gran potencial també pot ajudar a que els nens a qui els costa més entendre o gaudir de la lectura trobin una forma accessible i interessant per connectar amb els llibres.

La Realitat Augmentada (AR) aplicada als llibres ha estat des de fa uns anys una de les poques aplicacions amb ús comercial d’aquesta tecnologia. Malgrat això, els exemples existents estaven molt centrats en l’educació i la divulgació. Amb l’èxit de Pokemon Go, la multitud de propostes d’ulleres d’AR que aniran arribaran al mercat el proper any o la decidida aposta que Apple ha fet per aquesta tecnologia en els seus últims models d’iPhone i l’ARKit, és evident que la tecnologia del futur és l’AR. Els editors no poden deixar de banda el potencial inherent d’aquesta tecnologia emergent al servei dels més joves i estan arribant al mercat aplicacions de major qualitat i interès creatiu.

Pràcticament tots els nens tenen accés a un telèfon intel·ligent o una tauleta amb càmera i connexió a Internet, així que és senzill configurar un nou model de negoci editorial, on es compri un llibre imprès i posteriorment es descarregui una aplicació gratuïta que disposi d’una gran varietat de continguts addicionals. El llibre en si mateix continua sent el nucli de la experiència de lectura però gràcies a l’app d’AR s’enriqueix amb nous matisos.

La realitat virtual (VR) és l’altra tecnologia emergent que està en plena explosió. Tot i això, l’experiència lectora en aquest mitjà no ha estat gaire tractada, malgrat que poc a poc és possible anar trobant experiències cada cop més interessants que experimenten amb la narrativa i la gran sensació d’immersió en la història que ofereix aquesta tecnologia.

Us presentem a continuació alguns exemples del potencial d’aquestes tecnologies.

Llegeix més »

Narratives transmèdia amb els còmics com a protagonistes

Arriba una nova edició del Saló del Còmic de Barcelona i amb aquesta excusa hem preparat un petit llistat amb còmics que són origen (o formen part) de narratives transmèdies més grans. Aprofitem per recordar el paper central del llenguatge d’aquest art seqüencial dins les ficcions que consumim actualment.

La primera persona en definir el concepte de narrativa transmèdia va ser el teòric nord-americà Henry Jenkins. En un article, ja famós, publicat al gener de 2003 a la pàgina divulgativa del MIT, Jenkins va començar a definir una manera de produir, distribuir i consumir ficció que, si bé no era nova del tot, sí que s’estava guanyant un lloc hegemònic dins del paisatge cultural. Els anys següents va continuar desenvolupant el concepte i estudiant el fenomen en llibres com Where Old and New Media Collide (2006) o al seu blog personal, Confessions of an Aca-Fan.

A aquestes alçades, el concepte ja ha fet el salt cap a fora del món acadèmic i, amb més o menys precisió, tots sabem què vol dir quan escolten parlar de transmèdia: ficcions segmentades, formades per diferents fonts textuals, audiovisuals i/o interactives que funcionen de forma entrellaçada per formar un tot unitari i (més o menys, segons cada cas) coherent.

G.I. Joe – Héroes Internacionales de Larry Hama i altres (1982-1994)

gijoe

Veient l’èxit comercial de les joguines basades en La Guerra de les Galaxies, a principis dels vuitanta, Hasbro va decidir recuperar una antiga propietat intel·lectual de ninots (perdó: “figures d’acció”, que és el terme que els departaments de màrqueting fan servir dins la indústria de les joguines per fer sentir als nens que estan jugant a coses de gent gran) bèl·lics. En la cerca per noves formes de promoció, Hasbro va aconseguir un acord amb Marvel per desenvolupar conjuntament una sèrie de còmics llicenciats amb les aventures d’uns soldats del futur (formats d’un 50% d’excés pulp i d’un altre 50% d’agressiva i estúpida masculinitat de l’era Reagan) en la seva lluita interminable amb Cobra, un extravagant comando terrorista amb obsessió per les serps. Aquests còmics, juntament amb una sèrie d’animació emesa els dissabtes al matí i a les fitxes que es van incloure a la capses de cadascunes de les figures d’acció, oferien als consumidors un context i una narrativa molt més elaborada que qualsevol altre producte infantil del mercat. Pel Henry Jenkins, es tracta d’un dels primers exemples del que avui entenem per narrativa transmèdia, encara que en els any vuitanta aquest terme no s’havia encunyat. L’èxit va ser tan gran que aquesta pràctica es va convertir en estàndard de la indústria. Desprès de G.I. Joe, He-Man i els Màsters de l’Univers i Transformers van seguir el mateix camí.Llegeix més »

Dia del Llibre: Experimentem amb la narrativa

S’acosta la gran festa del llibre de Sant Jordi i volem convidar-vos a donar voltes per les vostres llibreries de referència i passejar per les parades que omplen els carrers de les nostres ciutats i pobles durant aquests dies consagrats a la literatura per descobrir les novetats editorials o recuperar aquells clàssics que falten a les vostres biblioteques particulars.
Però també us volem proposar un petit tast d’obres literàries que presenten una proposta digital molt interessant que podeu explorar des dels vostres telèfons i tauletes. Us atreviu a descobrir aquest nou tipus de lectura?

Per als més petits

Les obres pels primers lectors són sovint adaptacions de contes il·lustrats o d’obres de prestigi que ofereixen una experiència de lectura diferent a través de l’animació, els efectes de so, la música i una certa interactivitat tàctil amb moviments senzills. Sovint no disposen de text per llegir ni escoltar. Una manera divertida i diferent d’experimentar amb la narrativa.

Llegeix més »