DigitalJuny ’17: itinerari en audiovisual

Si t’interessa el món de l’audiovisual, has de seguir les següents activitats de DigitalJuny:

Aquests esdeveniments tenen tota la programació dedicada a l’audiovisual:

I a més:

Reset:

Primavera Pro / On Screen

Sonar+D:

Fòrum Edita Barcelona

 

 

 

(més recomanacions properament, quan es confirmin les programacions dels esdeveniments)

15 coses que encara no t’han explicat del Mobile World Congress i la Realitat Virtual.

Després de dos dies de caminar sense parar pel Mobile World Congress i el 4YFN – Four Years from Now (el seu germà dedicat a les start-ups) i havent travessat infinitat d’estands plens de pantalles de LED pels quatre costats, hem trobat 15 històries d’innovació que potser us seran útils a aquells que treballeu en la cultura amb eines tecnològiques. Aquí les teniu!

1.- Si el 2016 va ser l’any de la Realitat Virtual i el 2017 el de la seva consolidació, el que no es pot negar és que al MWC2017 la VR ha estat el recurs estrella de molts estands de la fira. Al d’HTC ocupava espai de privilegi i l’atenció de tothom. L’estand de Samsung era pràcticament Port Aventura VR. Poca gent mirant els mòbils i multituds fent cua per pujar a les diverses cocteleres que sacsejaven sense parar els visitants. El més interessant per a nosaltres, el Robot Wars, un quadrilàter on els dos jugadors lluitaven llençant-se edificis d’una ciutat virtual com si fossin Godzilles, obra de Globacore. És dels primers sistemes de VR que veiem en funcionament amb més d’un jugador, gràcies en aquest cas a un kit de sensors similar als que s’utilitzen en motion-capture per al cinema.

2.- Els mateixos Globacore eren els autors d’una altra experiència, Univrse, a l’estand de l’IEEE, en la qual amb el mateix sistema de sensors acoblat a uns guants i a tres objectes, aconseguien una sensació de realitat molt superior a la dels comandaments actuals. Com a bonus, les Oculus anaven conectades a un espectacular portàtil-motxilla MSI i per tant el moviment de l’usuari era totalment lliure.

3.- Resultat d'imatges de broomx mkUn projector que transformi les parets de l’habitació d’un hotel de luxe, o de la teva sala d’estar en una immensa pantalla? Estem parlant del MK Player 360 de Broomx, una empresa catalana especialista en entorns immersius. Ja havíem vist un prototip en l’últim Sonar+D però ara està ja llest per la seva comercialització. Té connexió a  canals de contingut en 360º i capacitat per a control domòtic (llums de l’habitació, etc.) Un recurs que pot ser útil com a dispositiu però també com a plataforma de difusió de continguts 360º.

4.- El Fraunhofer Institute portava al seu estand diferents components tecnològics de primer nivell per a VR, especialment el Light Field for VR, un sistema de gravació en vídeo a través de múltiples càmeres que permet després reconstruir un espai tridimensional. És a dir, un vídeo 360º dintre del qual ets pots moure. En els propers anys veurem molts experiments seguint aquesta línia. Sony ja en té un de similar. Una altra de les innovacions que portaven era un sistema per aconseguir major resolució percebuda en els vídeos 360º mantenint l’ample de banda. S’envia una senyal d’alta qualitat només al sector que estás mirant en cada moment mentre que al que queda als teus costats i darrera s’envia un senyal molt comprimit. Simple i molt ben executat, el vàrem provar i és el primer (n’hem vist diversos intents…) que realment funcionava.

5.- I d’entre les ulleres d’VR que vàrem veure, ens van cridar molt l’atenció les Opto. Pensades per ser utilitzades en instal·lacions de cara al públic: amb auriculars integrats, tacte agradable i ben protegides i resistents. Ja s’han fet servir en alguns museus de Londres. Es clar que si parlem d’òptiques, les Zeiss VR ONE Plus eren imbatibles. Simplement les lents que porten són millors que la de qualsevol altra ullera genèrica que haguem provat.

6.- A mesura que creix el contingut disponible en VR es fa cada cop més necessària la creació d’interfícies que donin accés a tots aquests continguts, si és possible sense treure’s les ulleres. En un petit estand del 4YFN, Galigu proposa exactament això, una eina de navegació per continguts VR i vídeos 360º. La veritat és que funcionava de forma molt fluïda i còmoda. Si aconsegueixen volum, pot ser una proposta amb èxit.

7.- De l’estand del Departament de Cultura –  Catalan Arts Startups per al meu camp (museus i patrimoni) els més interessants eren Nubart i Tekstum. El primer és una proposta alternativa a l’audioguia tradicional, en la qual amb una targeta, que conté un codi de descàrrega i uns auriculars, accedeixes al contingut audio en streaming al teu mòbil. Supera molts dels inconvenients de les apps i és un producte que en determinats casos pot ser molt útil. Tekstum per altra banda és una eina molt sofisticada d’anàlisi de dades per al món editorial. Analitzen la repercussió dels llibres en xarxes socials, blogs, etc. especialment els “sentiments” que provoquen, i utilitzen aquestes dades per construir recomanacions. Un sistema que probablement es podria adaptar a qualsevol sector cultural. A seguir de prop.

8.- Resultat d'imatges de jookiI d’Internet de les Coses no hi havia res? Doncs hi havia molt d’IoT i objectes intel·ligents i l’any vinent segur que hi haurà una explosió de resultats. Però el que més gràcia em va fer, va ser el Jooki, un altaveu inalàmbric per nens que funciona posant un ninotet a sobre. Estúpidament simple i divertit. Amb cada ninot (la guineu, l’elefant, el drac) sona una playlist diferent. És un exemple de tecnologia feta màgia, com ha de ser.  I un concepte transferible a infinitat d’aplicacions en museus i patrimoni.

9.- I projectors per fer mappins no hi havia? Home, doncs si. Hi havia algun producte molt curiós, com el KaiCast, una benedicció per als que volen fer mappings multiprojector i no tenen grans coneixements tècnics. El KaiCast és un dispositiu USB que s’endolla a cada projector, i de forma pràcticament automàtica escaneja l’espai on es vol projectar i adapta el senyal a l’espai i als projectors que tens disposats, coordinant-los. Una tasca que fins ara era complexa fins i tot pels professionals, ara feta en 15 minuts. I a sobre és econòmic. Els mappings a l’abast de les escoles i instituts, per exemple.

10.- I de transmissions en directe? Doncs si, també. Novament un dispositiu que fa assequible el que fins ara era prohibitiu. Els japonesos de Ricoh presentaven la Ricoh R, una evolució de la seva coneguda càmera 360º Ricoh Theta. La R està preparada per transmetre en streaming 360º durant 24h seguides, de fet en tenien una transmetent de forma contínua durant tot el MWC. Un programa propietari rep el senyal i el transmet via Web, per exemple a YouTube.

11.– I seguim amb la recerca de simplicitat. Collect és una app que et permet editar els teus vídeos 360º retallant, afegint música o filtres. L’Instagram del 360º, vaja. Funciona amb totes les càmeres 360º de l’actualitat.

12.- Heu fet servir unes HTC Vive? Heu ensopegat amb el cable? Sí, jo també. Quan inventaran unes HTC inalàmbriques? Doncs ja. Displaylink, fabricants de xips i aparells de transmissió inalàmbrica, tenia una demostració en marxa on la latència (retard de senyal) era de 2-3 milisegons, és a dir inapreciable. Estan buscant algun fabricant per treure al mercat el producte. Per si us animeu.

I ara tres bonus-track

13.- Resultat d'imatges de ullastret 3dUns dies abans del MWC, l’Arts Santa Mònica es va omplir de frikis com nosaltres pel 360VRFest.  Vàrem poder veure tres projectes de VR d’alta qualitat. Primer, l’espectacular Gappos Legacy de GKT Studios, un videojoc que està ja molt aprop de la publicació i que té tots els números per ser un èxit. El segon projecte era una breu experiència d’InMediaStudio que formava part del seu projecte BlueMars. Et traslladaven virtualment a una estació espacial al planeta vermell en la qual realitzaves diferents operacions. Gràfics molt treballats i interaccions i moviments també de gran qualitat. I el tercer era el nostre Ullastret3D, una experiència per HTC Vive on camines per l’antiga ciutat ibèrica d’Ullastret mentre sents la història d’un dels seus habitants, un èxit sempre que l’hem ensenyat.

14.- També la Realitat Augmentada tenia un espai al festival. Podies provar les Hololens… i constatar que encara els hi falta bastant per ser un producte amb l’atractiu i potencial de les Oculus o HTC. En canvi l’estudi Imascono presentava el seu treball per a Disney i Ferran Adrià i demostrava el que sempre hem sospitat, que el que compta és la història i no la tecnologia. L’app de RA et guia cuinant i al final genera un preciós còmic combinant dibuixos i les imatges que has anat prenent durant el procés. Tecnologia com a eina, no com a finalitat.

15.- El festival oferia també diferents sessions de cinema VR. Potser algun dia veurem auditoris on el públic va amb les ulleres VR posades, però perquè això passi el primer que s’haurà de millorar serà la qualitat dels continguts. Les que vaig poder veure en dues de les sessions eran francament decebedores. Se salvaven Ceremony, les produïdes pel Google Spotlight Stories, com l’oscaritzada Pearl, i poca cosa més.

Després de caminar per infinitat d’estands, aquestes són les coses que més ens han cridat l’atenció o que ens han inspirat. Un resum? La VR segueix creixent, l’Internet de les Coses comença a produir resultats tangibles i moltes de les tecnologies que abans eren inabordables, ara tenen versions per al públic massiu, fàcils d’utilitzar i econòmiques.

3 prediccions per l’any vinent? VR inalàmbric per tot arreu. Google creixent en VR amb Daydream i en AR amb Tango. Nokia reedita el 9000 Communicator.

 

 

Albert Sierra

Televisió, distribució online i noves formes de consum

El 27, 28 i 29 de gener vam tenir una cita d’allò més robòtica i digital: la 2ª edició del Saló del Cinema i les Sèries a La Farga de l’Hospitalet. Allà vam poder assistir a una taula rodona sobre la distribució audiovisual online però també vam tenir temps de provar el joc Gappo’s Legacy VR i veure un petit tast dels 16 projectes audiovisuals que busquen finançament. T’ho expliquem!

En el marc del Saló del Cinema i les Sèries, i organitzada pel Cluster Audiovisual de Catalunya, es va celebrar una taula rodona sobre distribució audiovisual online en què van assistir representants de Flooxer, Wuaki TV, Movistar, TViso i Filmin per parlar de com ha evolucionat la televisió els darrers anys.

Fa pocs anys, si ens haguessin preguntat què és la televisió probablement coincidiríem tots descrivint-la com un aparell electrònic per visualitzar imatges i so. Mencionaríem els canals i també el comandament a distància.  Tot i així, és evident que en molt pocs anys ha viscut una gran transformació.

No va ser fins a 1956 que Televisió Espanyola va començar a emetre de manera regular, ja que al principi la seva senyal només arribava a un nucli petit de Madrid. A poc a poc, aquest nucli es va anar expandint i el 1959 s’inauguraven els estudis de TVE a Barcelona, els estudis Miramar a Montjuïc. El creixement dels primers vint anys va ser espectacular. feature-search-animated2-_cb338775181_Durant els inicis de les emissions de TVE no se superaven els 500.000 televisors però el 1970 ja n’hi hauria 4 milions a tota Espanya. Tot i així, no va ser fins al 1965 que es va inaugurar TV2 i fins a la dècada dels 80 no van començar a aparèixer els canals autonòmics. TV3 va ser dels primers, el 1984. I les televisions privades no van arribar fins a la dècada del 90.

Els canvis tecnològics també van ser constants. L’aparició del color va haver d’esperar al 69 amb la retransmissió d’Eurovisió però no es va implantar fins el 77. Més tard va arribar la televisió via satèl·lit i la TDT. I finalment, Internet.

Els primers portals de distribució online a l’estat van ser Filmin (2008) i Wuaki (2009). També teníem altres plataformes de visionat com Youtube o Vimeo. Als Estats Units hi començaven a haver serveis de streaming, sobretot en el món de la música. Filmin va tenir clar que el món del cinema seguiria els mateixos passos. Jacinto Roca, CEO de Wuaki també: el futur de la tele passaria per Internet.

Distribució online i noves formes de consum

Josep Monleón, Responsable de Continguts de Wuaki TV, ens explica que la plataforma va començar en una època en què era complicat tirar endavant un projecte tecnològic de vídeo, quan els drets eren difícils d’adquirir. Wuaki no deixa de ser un videoclub que podem veure des del sofà de casa. Ofereix contingut provinent tant dels grans estudis de Hollywood com de petites productores i pretén impulsar el dare to digital, donar suport a continguts que no es podrien estrenar a les sales de cinema. Juan Carlos Tous, CEO de Filmin, explica que la plataforma se centra a representar petites empreses off Hollywood que no poden arribar a grans distribuïdores  i els ofereix la possibilitat de formar part d’un paquet de productes que poden ser enviats a aquestes (com Apple) i formar part del seu catàleg (com l’Itunes).

Manuel Aldana, director de programció de Movistar+, afirma que vivim en un procés de transició. El consum lineal, és a dir, la televisió tradicional, segueix sent el majoritari, però el consum no lineal, que és el que pots escollir què veure, cada vegada és més notori. Aquesta evolució ens remet a parlar d’una generació jove, els mil·lennials, que són els principals consumidors de la nova televisó, però cada vegada s’hi estan sumant més generacions. També cal tenir en compte que el consum varia depenent de la seva tipologia. Des de Movistar observen quin tipus de programació consumeixen els espectadors, pel que fa al cinema, aproximadament, ocupa un 16% i les sèries un 18% del consum total dels espectadors. Tot i així hi ha casos concrets com Game of Thrones en què el seu consum sobre el total oscil·la entre un 45% i un 50%. Aldana també remarca el fet que cada vegada és més important la notorietat dels seus audiovisuals i no tant la quantitat de productes que ofereixen. 

Actualment conviuen la televisió clàssica amb aquestes noves plataformes de visionat amb continguts audiovisuals fora del circuit tradicional, explica Quino Fernández de TViso. Es refereix a plataformes com Youtube, les xerrades TED, algunes marques com Red Bull que ofereixen vídeos d’esports extrems, Crunchyroll per veure anime o Twitch per veure partides de videojocs i e-sports.

Emilio Sánchez, responsable de video online de Flooxer, explica com aquesta plataforma ofereix nous continguts digitals de curta durada i destinats a un públic jove, amb una labor d’editorialiació per oferir contingut de qualitat que sigui diferencial, com Paquita Salas, guanyadora de tres premis Feroz. Hi intervenen tant youtubers com gent que prové del món de la televisió. 

Finalment, els ponents van estat d’acord en l’important paper que en el futur tindran les smart tv i l’arribada de noves plataformes com HBO o Netflix que distribueixen les seves pròpies produccions.

5 Noves problemàtiques que es presenten amb la nova manera de veure televisió:

1. Cord-Cutting: Als Estats Units, des de fa uns pocs anys, cada vegada hi ha més gent que decideix posar fi a la contractació de diversos canals de pagament que s’emeten via cable i substituir-lo pel visionat a través d’Internet o altres plataformes OTT.

2. Show dumping: Actualment és fàcil començar una sèrie, el problema és seguir-la. El show dumping és el fet de deixar de veure una sèrie no perquè ens hagi deixat d’agradar, sinó perquè ens és massa difícil accedir-hi. Això està relacionat amb els tres punts que vénen a continuació.

3. Rotació de contractacions de plataformes com Netflix, Showtime o HBO: Encara que sigui més econòmic contractar tot un catàleg de productes que no pas comprar una pel·lícula o una sèrie, cada dia estem més lluny de veure tot el contingut que voldríem en una sola plataforma. Cada vegada hi ha més plataformes de visionat, i entre elles, evidentment, competeixen. Cadascuna té els seus grans títols. Però per poder accedir a tots necessitem tenir contractats tots aquests serveis. En podrem pagar un, potser dos. Però no tots. Hem de seleccionar. La proposta que fan aquestes grans empreses com Netflix o HBO és la d’oferir els seus serveis gratis durant un mes, cosa que una plataforma petita com Filmin no podria fer. D’aquesta manera, l’usuari, que encara no ha pogut gaudir del munt d’hores de contingut, probablement opta per seguir subscrit a la plataforma. Tot i així, sempre hi haurà aquella pel·lícula que fa tant de temps que volem veure o aquella sèrie que tant ens agrada en una altra plataforma de pagament. Què fem? Probablement tindrem uns mesos contractada una plataforma fins que estrenin a l’altra la nostra sèrie preferida. I el mateix farem repetides vegades.

4. Temps limitat per l’usuari: Per una banda ens trobem en un moment en què hi ha una gran quantitat de pel·lícules i sèries que no sempre tenim al nostre abast perquè no estem subscrits a la plataforma que l’emet. Per una altra se’ns acumula una quantitat enorme de continguts que competeixen per captar la nostra atenció. No només parlem de pel·lícules, sèries o documentals. També de nous nínxols com els videojocs: alguns joves inverteixen més temps mirant vídeos d’altres jugadors que no pas altre tipus de continguts audiovisuals. El nostre temps d’oci és limitat i cal seleccionar què volem veure. Estem subscrits a canals de Youtube, a plataformes OTT, a la televisió de pagament i, fins i tot, encara pretenem destinar més temps a altres tipus d’oci! El nostre temps és limitat i per més que intentem estirar el nostre dia, seguirà tenint vint-i-quatre hores. De tot el contingut que ens agradaria veure, probablement no en veiem ni la meitat. Això pot causar saturació, que abandonem sèries que estàvem seguint o que ens polim una temporada sencera en un dia.

5. Polítiques regionals i condicions de les majors per emetre el contingut: Per tal de treure el màxim rendiment del producte audiovisual es comercialitza tant com es pot distribuint-lo per diverses finestres. Això vol dir que una producció estrangera primerament s’explotarà al màxim al cinema o a les cadenes del seu país d’origen abans que passin a formar part d’una plataforma de pagament. Per aquest motiu, s’acorda un període en què l’audiovisual no podrà ser emès en altres plataformes. Si a això li sumem el fet que cada lloc té les seves polítiques de distribució, el producte arriba a aquí mesos més tard. Netflix, per exemple, ofereix contingut propi i contingut d’altri. El seu contingut el posa a la disposició de tothom sense barres geogràfiques. En canvi, pel que fa al contingut comprat, no sempre trobarem la mateixa oferta. Això és donat per aquestes finestres de distribució i a les polítiques regionals.

6. Falta de contingut simultani: A causa de l’últim punt esmentat no podem veure l’estrena d’una pel·lícula o d’una sèrie al mateix moment a arreu del món. Estem acostumats al FacebookLive o als Periscopes. Quan podrem veure l’últim capítol de la temporada sense empassar-nos cap spoiler dels que ja ho han vist en un altre lloc?

Si us interessa el món audiovisual i la tecnologia no us perdeu el projecte que us portem a continuació.


Gappo’s Legacy VR

Gappo’s Legacy té lloc en un món postapocalíptic i de ciència-ficció. Tot i tenir un univers en comú, la història avançarà en suports diferents: en la sèrie, en el còmic (la preqüela), i en el videojoc en RV.  D’aquí a dos segles la nostra relació amb les màquines haurà anat un pas enllà. No com hem vist fins ara a Matrix o a d’altres pel·lícules en què les màquines adopten un paper destructor, sinó en un món desèrtic en què les makinae són esclavitzades per pirates tecnològics. Per una banda, el Doctor Gappo ha desenvolupat una tecnologia que aporta als humans qualitats pròpies de les màquines i, per una altra, tal com hem comprovat a les pel·lícules de robots, l’ésser humà ha anat alimentant la por a una possible revolució d’aquests. És per això que les màquines són desterrades i explotades pels pirates.

Al videojoc que vam provar al Saló del Cinema i de les Sèries acabes d’arribar en aquest món. Mitjançant unes ulleres HTC Vive i els controls d’un escut i d’una arma has de combatre naus i robots que t’ataquen. Uneix-te a la resistència!

Si us vau perdre l’experiència us animemque els visiteu al Movistar 360 BCN VR Fest!

Voleu conèixer els 16 Projectes audiovisuals que han participat al Verkami en viu al Saló del Cinema i les Sèries?

Marta Izquierdo