Creepypasta: les llegendes urbanes que neixen a les xarxes

A tots ens han explicat alguna vegada una història que li va passar a un cosí de l’oncle d’un amic del veí de la germana del cunyat: monstres, esperits, secrets esgarrifosos o assassinats misteriosos. El que coneixem com les llegendes urbanes de tota la vida, molt difícils de creure. Actualment aquest fenomen ha assolit un nivell molt més global gràcies a internet, on les històries són explicades per algú anònim amb un nickname estrafolari en un fòrum qualsevol de la xarxa on es reuneixen tot tipus de personatges per penjar mems. Molt més convincent que la història del cosí de l’oncle d’un amic del veí de la germana del seu cunyat (cal notar la ironia). Estem davant del fenomen conegut com Creepypasta, històries aterridores que neixen directament de la xarxa i que arriben a nivells molt alts de popularitat.

Una de les més conegudes és, sens dubte, Slender Man. El coneixeu? Una figura alta, sinistra i sense rostre que apareixia en algunes fotografies que es van compartir per la xarxa. Circulava la llegenda que segrestava nens, atraient-los cap al bosc. Tant va ser el seu impacte en les xarxes que va protagonitzar videojocs (molt reeixits), pel·lícules, curts, web sèries i novel·les. Molts són els que creuen en l’existència d’aquest ésser, tant que hi ha hagut històries tràgiques com l’intent d’assassinat de Payton Leutner, de 12 anys, a mans d’unes amigues seves que volien oferir-la en sacrifici al malèfic personatge. Però la realitat és que Slender Man va néixer a la web Something Awful el 2009 gràcies a l’usuari Victor Surge que va penjar unes fotos retocades amb Photoshop. A partir d’aquí tot va anar rodat fins a convertir-se en un personatge Fanfic i inundar la xarxa de suposats testimonis que alimentaven la idea que Slender Man viu entre nosaltres.Read More »

10 notícies d’octubre que no et pots perdre

Hem recollit les notícies i els articles del mes d’ctubre que no us podeu perdre. Poseu-vos al dia en 2 minuts!

1⃣▶ El National Theatre de Londres ha posat en circulació unes ulleres que serveixen per poder veure subtitolades les obres de teatre que s’hi representen. La visualització de text és personalitzable: la mida del text, el color, l’orientació i la visualització de fons. La gent que les ha provades diu que són sorprenentment còmodes i que s’adapten a les ulleres normals. El problema a resoldre era sincronitzar els subtítols amb el moment exacte en què els actors diuen el text. Per aconseguir això les ulleres tenen un sistema que detecten la veu dels actors i canvis en la llum d’escena. Cada parell d’ulleres costa 1.050$. La prova la van fer amb un fragment de 15 minuts d’El rei mor d’Ionesco i una taula rodona sobre la tecnologia darrera les ulleres. El National Theatre compta amb 90 ulleres (gratuïtes però que cal reservar abans) i l’objectiu és ajudar les persones amb problemes d’audició, tot i que perquè no poden també apropar-nos al teatre en altres idiomes?

2⃣▶ La Dra Margaret Hamilton ha estat investida Doctora Honoris Causa per la Universitat Politècnica de Catalunya. Margaret Hamilton, qui va dirigir el desenvolupament del programari de navegació per al Programa Espacial Apollo. Això vol dir que va ser la dona que va portar l’home a la Lluna (i diem volgudament “l’home” ja que cap dona no ha trepitjat la Lluna… encara?). Era la directora de la Divisió d’Enginyeria del Software del Laboratori d’Instrumentació del Massachusetts Institute of Technology (MIT) dels Estats Units, on vadirigir el desenvolupament del programari de navegació per al Programa Espacial Apollo, un programa que va permetre que es resolguessinels problemes en l’ordinador de navegació amb què es van trobar els astronautes de la missió Apollo 11 en el moment de l’allunatge. La complicació del programa es mostra en aquesta fotografia, on apareix Hamilton amb el codi imprés. 

Read More »

L’estiu és un bon moment per a les narratives i les xarxes socials

Qui diu que a l’estiu el món s’atura? Ben al contrari! Aquest estiu hem pogut gaudir d’alguns exemples de narratives que han sabut fer servir el potencial de les xarxes socials. Us destaquem algunes que ens han sorprès especialment.

A Twitter

D’una banda, Manuel Bartual ha tornat a escriure la narració tuitera de l’estiu, com ja va fer l’any passat.  Aquesta vegada a partir del compte de Nela Garcia, una noia que es troba un mòbil pel carrer amb fotografies, on rep missatge i darrera el qual hi ha el complot #RedMonkey. Aquesta història (narrada en temps real i en primera persona) ha mobilitzat gairebé 100.000 persones amb el seu primer tuit. Els seguidors no només han anat llegint el fil, sinó que han col·laborat en la resolució dels puzles, fent trucades al número que sortia al mòbil trobat i fent fotografies a llocs on hi havia pistes per resoldre el misteri. Un fil on Manuel Bartual ha treballat amb Modesto Garcia, guanyador d’un concurs de fils de twitter. Podeu saber més de com es va fer i llegir el fil en aquest article.Read More »

10 notícies que no et pots perdre el maig

Hem recollit les notícies i els articles que no us podeu perdre aquest mes d’abril. Poseu-vos al dia en 2 minuts!

1⃣▶ Hi ha diversos motius per desaparèixer d’internet. Alguns són més senzills, com una relliscada en un moment donat. D’altres són més foscos. Sigui com sigui, és possible però complicat. El concepte de privacitat està canviant, i depenent de la generació aquesta mirada sobre què del que fem és públic i que no va mutant. Esborrar tota la nostra vida de la xarxa és francament complex perquè molt del que fem comporta una empremta digital. Google coneix molt de nosaltres: edat, sexe, aficions, carrera, interessos, estat de les relacions, tots els vídeos de YouTube que hem vist, totes les imatges que hem buscat, si estem deprimits o no i, possiblement, fins i tot els motius de la depressió que encara no tenim. Algunes empreses s’estan especialitzant en esborrar la nostra informació de la xarxa. Podeu conèixer una interessant història sobre aquest tema en aquest enllaç de The Guardian, o a eldiario.es en la seva traducció al castellà.

2⃣▶Arran del Dia Internacional dels Museus, el Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid ha ofert als visitants una experiència en realitat virtual que permet entrar dins de tres de les obres que formen part de l’exposició permanent del museu. Això forma part del projecte “Entrar en la pintura”, que ja va començar l’any passat, on els visitants podien “entrar” dins els quadres i fer-se fotos com si fossin un més dels personatges. Enguany l’experiència immersiva permet apreciar els detalls de la Nova York que va inspirar a Mondrian, els prats d’Auvers plasmats per Van Gogh, o submergir-se entre les flors i jugar amb els insectes d’una natura morta.

Read More »

Cultura Digital a Sant Esteve de les Roures

Sant Esteve de les Roures és avui dia un dels pobles de Catalunya que alberga més cultura digital per m2. És per això que veiem necessari dedicar un post per recollir l’actualitat en el poble.

Què és Sant Esteve⁉💡
St. Esteve de les Roures és un poble fictici nascut arran d’un informe de la Guàrdia Civil en què es parlava d’aquest poble inexistent. Segons l’informe, Sant Esteve de les Roures, va ser un dels indrets catalans on els ciutadans van fer ús de la violència l’1 d’Octubre.

La reacció dels usuaris de Twitter no es va fer esperar i van començar a sortir a la llum una gran quantitat de comptes que van donar vida al poble a la xarxa: el metro, el tanatori, l’alcalde, la perruquería,… tot allò que us podeu imaginar! I, sens dubte, no podia faltar la cultura digital!!!

La comunitat digital de Sant Esteve de les Roures no ha parat de créixer. Tenim clusters, cybers, aplicacions, festivals, empreses de videojocs,.. fins i tot una moneda virtual! En aquesta pàgina podeu trobar el llistat de comptes de Twitter complet!

Encara que de moment ningú s’ha llançat a crear el compte de “Cultura Digital” de Sant Esteve de les Roures…😜🙄

Read More »

10 notícies que no et pots perdre l’abril

Hem recollit les notícies i els articles que no us podeu perdre aquest mes d’abril. Poseu-vos al dia en 2 minuts!

1️⃣ Image result for michihito matsudaUna intel·ligència artificial es presenta a les eleccions per l’alcaldia de Tama City (Tokyo) i queda tercera. Com ho llegiu. La candidata és Michihito Matsuda, un robot. L’eslogan: “Intel·ligència Artificial per canviar Tama City”. Les promeses: un sistema de justícia artificial i imparcial, acabar amb la corrupció ja que les decisions les prendran ordinadors, implantació de criptomoneda, busos autònoms…  La campanya està controlada per dos gurús de la tecnologia, Tetsuzo Matsuda i Norio Murakami. Matsumoto és el vicepresident del proveïdor de serveis mòbils Softbank, mentre que Murakami és un ex empleat de Google Japó. Com expliquen Matsuda i Murakami, el futur passa per algoritmes capaços d’analitzar els desitjos i les peticions de la població, i així satisfer necessitats i resoldre conflictes: “La IA ho canviarà tot. És només qüestió de temps. Podrem desenvolupar polítiques imparcials i equilibrades. Implementarem mesures ràpidament, acumulant informació i liderant la propera generació”. Seran els robots el futur de la política municipal?

2️⃣Aquest mes d’abril hem pogut veure alguns espectacles que relacionen tecnologia i escenari. D’una banda, l’òpera The End protagonitzada pel nostre holograma preferit, Hatsune Miku. De l’altra, la conferència teatralitzada Ada.Ada.Ada sobre la vida d’Ada Lovelace, la pionera de la informàtica, que va programar el CCCB. La dramaturga londinenca Zoe Philpott va explicar com Lovelace va escriure instruccions per al primer programa informàtic conegut, fet que la va portar a ser considerada la primera programadora de la història. Philpott explica la història amb un vestit interactiu del segle XIX equipat amb 4.400 llums LED que s’activen mitjançant guants de setí. A més, durant l’espectacle el públic col·labora en la creació d’un sistema que mostra com funcionava el primer ordinador. Us recomanem que recupereu aquest article sobre el paper de les dones pioneres a la informàtica que va publicar el CCCB.Read More »