10 notícies que no et pots perdre el maig

Hem recollit les notícies i els articles que no us podeu perdre aquest mes de maig. Poseu-vos al dia en 2 minuts!

  • Improbable és el darrer unicorn de les empreses britàniques (ja sabeu, les empreses que valen més de mil milions de dòlars). I un unicorn molt especial. Es diu que és l’empresa que està creant una realitat alternativa, paral·lela, un món simulat. En resum, l’empresa que està creant Matrix, o això és el que diu el seu CEO, Herman Narula. La plataforma d’Improbable, SpatialOS, està dissenyada perquè qualsevol persona pugui construir simulacions massives en el núvol, com si milers de jugadors treballessin alhora un mateix món Minecraft. El seu objectiu final: crear mons virtuals d’immersió total i en fer-ho, canviar la forma en què prenem decisions. Interessant i inquietant alhora!
  • Songs of Violence és una campanya que es va fer a Brasil per denunciar les lletres de les cançons que promouen la violència contra les dones. Quan es feia Shazam sobre una d’aquestes cançons sortia una alerta i se sentia la veu real d’una dona que havia patit el mateix tipus d’abús del què parlava la cançó. El resultat? Només un 6% de la gent que va escoltar aquests temes se’ls va descarregar. Aquesta campanya ha guanyat un premi World Changing Idea. Una bona forma de fer servir les eines de reconeixement de música per conscienciar contra la normalitat que aquestes lletres semblen estendre.
  • Un estudi holandès afirma que una tercera part dels conductors fan servir l’smartphone mentre condueixen el cotxe o la bicicleta. Molts dels enquestats van respondre que ho feien per la pressió que hi ha de respondre ràpidament als missatges i les trucades. Per això, Samsung ha desenvolupat l’app In-Traffic Reply, una aplicació que respon automàticament amb un missatge prèviament definit abans que soni el telèfon per no generar estrès. Ara per ara només funciona als Països Baixos i amb SMS, però està anunciat que aquest mes de maig es distribuirà arreu i respondrà WhatsApp i Facebook Messenger.
  • El passat 28 d’abril, Kickstarter va celebrar el vuitè aniversari. I van donar una dada impressionant: en aquests vuit anys 12,7 milions de persones han participat en 123.587 projectes exitosos per valor de més de 3.000 milions de dòlars.
  • Newzoo ha publicat les noves dades del seu Global Games Market Report. Tot i que ja fa temps que es parla de la saturació del mercat de jocs per a mòbil, l’estudi de Newzoo afirma que els jocs mòbils continuen sent el segment més lucratiu de la indústria del videojoc. El darrer any el mercat del mòbil ha crescut un 19% respecte a l’any anterior i s’espera que aquest 2017 ocupi el 42% del mercat, i s’espera que sigui la meitat del mercat dels jocs en 2020.
  • Oculus tanca el seu estudi de producció de VRStory Studio, amb l’objectiu de posar tots els esforços en recolzar els altres estudis que estan desenvolupant per Oculus. La mesura significa el tancament immediat dels projectes Oculus Story Studio, incloent el desenvolupament de la seva quarta pel·lícula, Wolves in the Wall, i la seva innovadora eina de creació de continguts, Quill.
  • Sovint us parlem dels cotxes autònoms, els que condueixen sols. Us hem anat posant al dia de les novetats i hem parlat de l’ètica que pot dirigir les decisions d’aquests cotxes. Fa poc, Mar Hershenson, una emprenedora i inversora de Silicon Valley, va ser a Barcelona i va afirmar que en quinze anys estarà prohibit que els humans condueixin, per un tema de seguretat, i que els cotxes seran compartits perquè no te sentit que el 95% del temps estiguin parats. Què en penseu?
  • I seguint amb aquest tema, aquesta setmana el Governador de Nova York ha obert una convocatòria a empreses interessades a posar a prova els seus vehicles de conducció autònoma per la ciutat que no dorm mai amb la intenció que aquests cotxes redueixin el nombre d’accidents i facin una ciutat més segura. La policia aplaudeix aquesta decisió i afirma que “millorarà la seguretat a les nostres carreteres i reduirà accidents, lesions i morts. Qualsevol nova tecnologia necessita ser provada i avaluada de manera adequada i la Policia de l’Estat farà tot el necessari per supervisar aquest procés i assegurar la seva efectivitat”.
  • Un altre interessant article que us recomanem sobre Moviments artístics i la seva influència als videojocs. I és que hi ha un debat sobre si els videojocs són art (nosaltres, ja ho sabeu, tenim molt clar que sí) però també cal saber com l’art ha influit en l’estètica i la narrativa dels videojocs. Aquí trobareu alguns bons exemples!!!!

 

 

Marisol López

Fresc & Freak: Maig

Fresc & Freak és una secció mensual que vol recollir notícies curioses, estranyes, divertides, i potser no directament relacionades amb la tecnologia però sí amb el món transmèdia i amb la innovació, amb un resultat freak i creatiu.

Fa uns anys, tres estudiants de disseny de Londres van crear un prototip d’una ampolla comestible per resoldre la gran quantitat d’ampolles de plàstic als abocadors, uns 16 milions cada dia al Regne Unit. Ara, aquest envàs comestible o compostable (el comparen amb la pell de les fruites) ha arribat a la comercialització: Ooho. El nou envàs es basa en la tècnica culinària de l’esferificació de Ferran Adrià.

Com que no te tap només s’hi poden posar raccions petites que es puguin beure d’un glop. Ara per ara només es pot trobar a alguns llocs però podeu encarregar-ho per a la vostra cursa o festival!

Recordeu la imatge superior? Robert Kelly, l’especialista en política coreana que es va veure sorprès per la seva família quan feia una seriosíssima anàlisi a la BBC en directe? Doncs aquesta imatge (el vídeo viral de l’any!) va inspirar una sèrie d’animació a la guionista americana Lauren Martin. La sèrie, aprovada per la família, ja te un primer capítol que es pot veure a Youtube i mostra les aventures dels dos germans que no paren de provocar (i resoldre) problemes i aparèixer als mitjans.

Podeu llegir la història sencera aquí!

 

Segurament heu passat moltes hores de la vostra vida a Ikea. I si busqueu per casa, segurament tindreu una (o més) de les seves famoses bosses blaves. Ens equivoquem? No, oi? 🙂

Balenciaga, la marca d’alta costura, ha creat una bossa de pell que imita curiosament la pràctica bossa sueca. I com que la gent d’Ikea és ràpida i te molt de sentit de l’humor, ha rigut bastant de la caríssima (més de 1.600€) “imitació” de la seva bossa Frakta, que podeu trobar a totes les botigues Ikea per 0,50€.

Segons Ikea, “si quan l’arrugues cruix, és Frakta; si aguanta maons, fustes i fins i tot aigua, és l’original”. Que no us donin Balenciaga per Ikea!!!!

 

S’ha acabat arrossegar la maleta. Travelmate és la maleta-robot que et segueix per l’aeroport (i per on sigui)  vertical o horitzontalment. També pot portar a sobre coses i carregar el telèfon. Funciona amb intel·ligència artificial per aprendre com et mous i  seguir les teves passes, pot girar en rodó, s’adapta al terreny sobre el que roda, evita xocar amb objectes, te GPS, se li pot afegir una càmera que filmi en 360 o VR… Mireu el vídeo i us n’enamorareu. En volem una!!!!

Acordes és una experiència digital de Banc Sabadell que tradueix el teu dia en música. A través d’algoritmes, l’aplicació llegeix les dades generades per l’usuari a Facebook i Twitter i les transforma en una experiència sensorial i una peça musical única i personalitzada.

La peça musical té una durada aproximada de 40 segons i es crea a partir de cinc estils musicals (Blues, Bossa Nova, Jazz funk, Contemporary Minimalism i Trip Hop) i s’acompanya amb una representació visual de les dades, gràcies a la tecnologia WebGL, amb milions de partícules que es fonen en imatges representatives de l’activitat, la meteorologia, el lloc de la connexió…

En aquest projecte s’ha comptat amb Jukedeck, una empresa britànica especialitzada en la creació de música en temps real via machine learning.

La ciutat americana de Salem, Massachussets, és famosa per les seves històries terrorífiques (recordeu la història dels judicis a bruixes?). I ara, per una cara que estranyament s’ha aparegut en un fanal del carrer. El tuit que podeu veure està fet per l’alcaldessa de la ciutat, així que ja veieu que s’ho prenen seriosament! Hi ha qui diu que és Lord Voldemort (el dolentíssim bruixot de Harry Potter), tot i que alguna gent hi ha volgut veure el mateix Donald Trump (després de passar pel PhotoShop, cert).

Ja sabeu que, des del primer dia, ens encanten els drons i com s’han anat aplicant a espectacles artístics. Ara, l’empresa japonesa NTT Docomo ha creat un dron esfèric que a més és una pantalla. Això permet que es puguin “enlairar” no només llums sinó imatges en moviment i textos (i també, perquè no dir-ho, publicitat).

El dron té 8 tires de leds connectades a un dels rotors de manera que quan s’enlaira les tires giren i donen la il·lusió de ser una esfera. A més, te un ordinador de manera que pot mostrar imatges programades.

La intenció de Docomo és comercialitzar aquests drons de cara a les olimpíades de Tòquio 2020 .

Els metges del Children’s Hospital de Philadelphia porten temps investigant en un dispositiu que permeti que els nadons prematurs es desenvolupin fora de l’úter matern. I han aconseguit un primer èxit. Per ara, només ho han provat amb bebès ovella, però han aconseguit que vuit xais prematurs s’acabin de desenvolupar i “neixin” després de quatre setmanes dins del dispositiu.

La idea, després de continuar amb les proves amb animals, és adaptar-ho perquè es pugui fer servir amb éssers humans, cosa que esperen aconseguir en 3 a 5 anys. Els metges, però, tenen clar que caldrà canviar el disseny per evitar que els pares s’angoixin de veure els seus bebès dins una bossa de plàstic.

 

Olly Gibbs, un il·lustrador de Londres, va visitar recentment el Rijksmuseum d’Amsterdam armat amb el seu telèfon mòbil i FaceApp, una popular aplicació amb tecnologia similar a la de Snapchat. Però en comptes d’aplicar orelles de gos i altres formes divertides, FaceApp utilitza la intel·ligència artificial per mapejar els trets facials i convertir en somrients cares amb un aspecte seriós.

Així que Olly Gibbs es va dedicar a tuitejar les imatges dels quadres de pintors flamencs del Rijksmuseum, serioses i circumspectes, canviades en gent alegre i feliç de ser contemplades per tant de públic. Mireu com canvien quadres i escultures!!!

 

Ja us hem parlat alguna vegada d’Osmo, un sistema per ensenyar els nens a programar mitjançant el joc i que lliga el món virtual amb un iPad amb el món físic amb unes peces que cal ordenar. Ara els mateixos creadors han desenvolupat Coding Jam, un complement a l’Osmo on es lliga programació i creació musical.

Igual que el sistema principal d’Osmo, Coding Jam utilitza un mirall que se situa a l’iPad de l’usuari per seguir amb la càmera com els nens interactuen amb uns blocs que estan lligats a fragments musicals. El fer loops, tocar dos cops el mateix fragment o saltar-lo apropa els nens a la programació i a la composició alhora. Aquest kit d’expansió costa 60$ i cal tenir l’Osmo prèviament.

Fans de Sailor Moon, ja podeu agafar el vostre mòbil i regalar-lo: la companyia xinesa Meitu llançarà aviat al mercat un telèfon mòbil inspirat en l’heroïna d’aquest popular manga. El mòbil és de color rosa i darrera te la imatge de la protagonista, Bunny Tsukino. A més, aquest telèfon ve acompanyat d’un pal selfie amb la forma de l’emblemàtica vareta!
Per ara, d’aquest dispositiu només es faran 10.000 unitats i estarà a la venda a la Xina i online per uns 430$.
Hi ha un nou aparell de moda al món: es diu Fidget Spinner i bàsicament és un tros de plàstic amb uns rodaments que permeten que giri sobre un eix. El recomanen per a la gent que no sap què fer amb les mans i no es pot estar quieta, els que es mengen les ungles, malalts de TDA, gent amb estrès, addictes al mòbil… bàsicament per a tothom. La bona notícia és que no és gaire car, hi ha diverses formes i colors, pot ser fluorescent… A jugar!

Marisol López

Gentrificació i crítica digital: dues perspectives des del barri de Poble-sec

Poble-sec està de moda. No per la cultura, sinó pels bars. Al barri on regnava el vodevil i el music-hall ara impera la cultura low-cost. Tot i així, no ha perdut la seva naturalesa artística i crítica amb la societat. La cultura digital i la reflexió sobre la nostra relació amb la tecnologia també hi són presents. Et portem dues propostes que hem pogut assaborir aquest cap de setmana al Poble-sec: There is no here here a la Sala Hiroshima i Instagram Project #1 a la galeria d’art Projekteria.

Fins al primer terç del segle XX, l’Eixample era el centre burgès de la ciutat mentre que el Paral·lel era el punt de trobada de les classes populars. Durant la primera dècada del segle XX, el Paral·lel es va convertir en una zona d’oci sobretot per a la classe obrera no només de Barcelona sinó de tota l’àrea metropolitana.

14-terrassa_del_cafe_espanolAmb l’aparició de la Llei de descans dominical (1904) les fàbriques van haver de donar temps d’oci als treballadors. Aquest temps de descans va ser el motor principal per desenvolupar un nou sector econòmic, un sector que basaria els seus beneficis en l’oci de les masses. D’aquesta manera, el Paral·lel va esdevenir un espai marcat per l’oci però també per la crítica social dels lerrouxistes, anticlericals o anarquistes.

L’auge del Paral·lel d’aquella època daurada va ser una primera onada de gentrificació del barri del Poble-Sec, en què gent d’arreu arribaria als cafès i el barri adoptaria vida nocturna, però també política i cultural.

A diferència d’aquesta primera onada, la segona, dèbil culturalment i sense cap esperit crític, va arribar fa pocs anys coincidint amb la immensa proliferació d’espais de la zona que han atret els amants del low-cost, ja sigui gent d’altres barris com turistes. Són molts els veïns els que estan disconformes amb la gestió i la massificació turística.

Gaston Core, director artístic de la Sala Hiroshima ens explica com es comença a notar la pujada del lloguer. Defensa que s’hi segueix fent vida de barri i que la gentrificació només afecta de manera negativa el carrer Blai. Ens parla del Seco, de l’Hotel Brummel, que són exponents de modernitat que s’han integrat perfectament amb la zona. Per una banda, creu que la gentrificació no serveix per apropar la cultura a la gent. De fet, no creu que hi hagi hagut una reinterpretació sobre l’edat d’or del Paral·lel, sinó que és una atracció per turistes. Afirma que el turisme que arriba a Poble-Sec està mal plantejat. No és cultural, és low-cost i aquests no s’apropen als espais culturals de la zona.

logo_portada_inici

 

 

La Sala Hiroshima està concebuda per integrar espectacles digitals. Tot el perímetre del terra està travessat per connexions d’àudio i vídeo. La sala compta amb un projector gegant per integrar tot tipus d’espectacles audiovisuals. La concepció de la Sala és oferir una programació contemporània a un públic general. De cara a aproximar-se a les generacions més joves, la cultura digital és la clau.

La gent té por a allò que creu que no entén. Per això, de vegades, hi ha cert rebuig cap a tot allò que és experimental. Però en canvi, afirma Gaston, que la música i el que és digital són mitjans molt directes. Els interessa treballar els llenguatges del cos però d’una manera més propera a la gent, que està absorbida per les noves tecnologies.

De fet, el primer espectacle de la sala, Notion: Dance Fiction. A lecture-performance va ser protagonitzat pel singapurès Choy Ka Fai que, mitjançant un software que tradueix freqüències digitals en electrodescàrregues ensenyava a la ballarina Sonia Gómez un nou llenguatge corporal.

There is no here here19-22/01/2017

Gisle Martens Meyer

Aquest cap de setmana, l’artista noruec Gisle Martens va fer de la Sala Hiroshima un plató. A través d’un croma, diverses càmeres, una pantalla gegant i un ordinador va ser capaç de fer una performance dintre d’un videoclip que estava editant en viu.

Més enllà de la complexitat tecnològica de la performance, tenim dues perspectives. La real, l’artista davant del croma i darrere un ordinador, i la virtual, l’artista oferint una visió fictícia i distorsionada. Tanmateix, acceptem la convenció bidimensional que ens proposa Gisle i apostem per fixar-nos en la gran pantalla, un univers editat i passat pels filtres que ha donat per bons l’artista.

Amb això ens demostra que som espectadors passius davant les pantalles. L’espectacle vol ser una crítica a la societat, una introspecció de la nostra manera de filtrar qui som i com ens relacionem amb les persones des que tenim vida digital. Sabem que tot allò que observem no és real però seguim aferrats als nostres smartphones i dispositius digitals.

 

 

A uns quants carrers de la Sala Hiroshima hi trobem un espai molt més petit però tant o més acollidor: la galeria d’art Projekteria. Allà hi trobem la Meritxell Àlvarez, la galerista, que amb un somriure ens explica la seva visió de la fotografia i la relació que té amb la cultura digital.

Ens fa reflexionar sobre el format de les obres que exposa. Hi ha una coexistència clara entre la fotografia digital i l’analògica. Defensa que, de cara a l’exposició d’una galeria, el format ha de ser palpable. No veu viable compartir i posar en venda les obres dels artistes en un arxiu. El fet que l’obra se situï sobre la paret crea una relació més directe amb nosaltres.

Si això li sumem el fet que estem acostumats a conviure amb la tecnologia, la sala i l’exposició actual es converteixen en el lloc ideal per conversar i opinar. La cultura digital forma part del nostre dia a dia, no tenim por ni de comentar ni de tocar, just el que pretén la María Callizo, l’artista que exposa actualment a la galeria, crear un punt de trobada per establir una conversa fora de la xarxa. En aquest cas, del que més vam tenir l’oportunitat de reflexionar va ser l’ús que donem i la relació que tenim amb les xarxes socials.

Tenim un vincle tan proper que, fins i tot, les xarxes ens poden educar el gust. Després de veure fotografies i fotografies potser ens comencem amb fixar més en l’enquadrament, amb l’exposició o el tractament del color. Potser hem integrat més judicis de valor que ens fan tenir un criteri propi per determinar si una fotografia és bona o no.

Davant de la pregunta de si les xarxes socials poden actuar com a enemic, tant la galerista com l’artista creuen que no. La María parteix que el fet que tota la fotografia ens explica alguna cosa. La tassa de cafè que hem pres aquest matí i que hem compartit amb els nostres followers, té un sentit, expressa alguna cosa. Potser per tu no vol dir res, però per qui l’ha penjat sí. Potser nosaltres percebem la simple idea d’una tassa la persona però qui l’ha fotografiat està dient quelcom, encara que sigui per si mateixa. Arribem a la conclusió que la cultura digital funciona com a llenguatge gràcies a la seva proximitat.

Instagram Project #103.12.2016 – 27.01.2017

María Callizo Monge

Durant dos anys María Callizo ha fotografiat el seu dia a dia. Ho ha fet de manera distorsionada utilitzant l’abstracció.

Fins ara, la natura de les seves fotografies habitava a Instagram fins que han estat esborrades de la xarxa social per situar-se a les parets de la galeria de Poble-Sec. Tal com hem dit, l’objectiu de l’exposició és que l’espectador s’apropi i que estableixi un diàleg entre si mateix, els altres espectadors i l’obra en si.

Davant de la fotografia podem trobar un mirall, una reinterpretació de nosaltres mateixos, d’allò que nosaltres volem veure. On nosaltres veiem clarament una figura, un altre en veurà una altra de totalment diferent. Som nosaltres qui donem sentit a l’obra. Us recomanem que durant una estona deixeu els vostres smartphones i feu una visita a la Projekteria. L’exposició acaba aquest divendres!

Com bé sabeu ens encanta poder veure les coses en 360º així que no volem deixar passar l’oportunitat de mostrar-vos d’aquesta altra manera la galeria.

Abans de marxar ens van fer un petit avanç: divendres 27 de 19:30 a 21:30, en motiu a la cloenda de l’exposició hi haurà una instal·lació lumínica. Només ens han dit que la sala, serà a les fosques. Us hi apunteu?

 

Marta Izquierdo

Les xarxes socials ens expliquen què ens ha interessat el 2016

Les xarxes socials aprofiten el final de l’any per fer un resum de quines han estat les notícies que han interessat més, els vídeos més vistos, la música més escoltada… En general, de qui hem estat i com ens hem comportat durant l’any. Aquí ho teniu!!!!

Un clàssic és el vídeo de Google que ens resum les cerques anuals en dos minuts. Una forma ràpida de veure què ha passat i què ens ha interessat arreu del món!!! A més, si visiteu el seu web podreu fer cerques per temàtiques o per país i veure quins són els nostres dubtes. Molt interessant!!!

Twitter ha fet servir la seva nova eina Moments per resumir el Top 10 de converses globals. No hi ha sorpresa: els esports pugen al lloc més alt del pòdium amb els Jocs Olímpics de Brasil. El segueixen les eleccions americanes i en tercer lloc, Pokémon Go, el fenomen de l’any. No és d’estranyar que en un any com aquest hi hagi una gran presència de fets polítics (Bréxit, Trump, conflictes racials…) però també hi ha un lloc per als Òscars i Joc de Trons.

YouTube també ha publicat el seu vídeo resum de l’any, a més de la llista dels vídeos més vistos al món, encapçalada per Adele participant al Carpool Karaoke de James Corden. I el YouTube Rewind, un video on homenatja els vídeos més vistos aquest any. També posa a disposició les tendències per temàtica del vídeo i per país.

Facebook també ha fet el resum del seu any. Els temes són aproximadament els mateixos, tot i que es colen les eleccions a Filipines, segurament pel perfil del nou president, el duríssim Rodrigo Duterte. També fan un rànquing dels vídeos més vistos, on arrassa el de la dona amb la màscara de Chewbacca, amb vora 170 milions de reproduccions. Cal dir que aquest vídeo, el més vist aquest any a Facebook Live, ha resultat una autèntica bogeria, i ha portat la Candace Payne, la protagonista, a conèixer els responsables de la xarxa social de vídeos, a programes de televisió, a fer un Carpool Karaoke amb James Corden…

Spotify també fa el seu resum anual, amb els artistes més escoltats. El guanyador aquest 2016 ha estat Drake seguit de Justin Bieber i Rihanna. A més,  cada usuari de l’aplicació rep el 2016 Wrapped, una llista personalitzada del que li va agradar més el 2016, dades estadístiques de nombre d’hores de música que ha escoltat, nombre de cançons, temes i artistes més seguits, gèneres musicals preferits…  tot personalitzat. També, a un nivell més general, fa una sèrie de llistes globals per gènere i per país.

La revisió de l’any a Instagram mostra el que ells mateixos en diuen “l’any més boig a Instagram”, un any que els  ha fet créixer espectacularment. La reina d’Instagram aquest 2016 ha estat l’actriu i cantant Selena Gómez, la primera que ha passat dels 100 milions de seguidors, a més de ser la persona amb més likes. Selena afirma que no te un community manager i que ella mateixa penja les seves fotos a Instagram. A la pàgina també parlen de les top marques, el hashtag més utilitzat… i el trend d’Instagram que, irònicament, és “quitting Instagram”, deixar la xarxa social com va fer Justin Bieber seguit per un munt de celebritats.

Per realitzar el Butlletí, les redactores comptem amb una eina que ens és imprescindible: Pocket, que permet guardar les notícies que anem trobant per xarxes, publicacions i webs per després treballar els temes i portar-vos-els compactats i relligats. Pocket també ha fet el seu resum de les notícies més guardades durant 2016 organitzades per temàtiques. El virus zika, la mort de Prince i els papers de Panamà entre els temes principals.

pocket

Bé, això ha estat 2016 en les xarxes socials!!! Com veieu, cap de les que havia de desaparèixer ho ha fet, i totes celebren el final de l’any amb vídeos espectaculars que són una mostra del que ens ha sobresaltat, divertit, sorprès, espantat, el que hem cantat, el que hem vist i del que hem parlat aquest any.

 

 

 

Marisol López

 

Ensenya’m una selfie i et diré qui ets

Segons l’estudi Computers in Human Behavior. What does your selfie say about you? les nostres selfies, el nostre físic, i la nostra personalitat van lligades. És a dir, la teva imatge parla per ella mateixa de tu. Però ara fes-te una pregunta: Què vols expressar amb les fotografies que penges a Instagram, qui ets o qui voldries ser?

Moltes de les persones que publiquen selfies a Internet de manera massiva presenten una transtorn anomenat selfitis o síndrome selfie. Aquest es pot descriure com “El desig obsessiu i compulsiu de fer fotografies d’un mateix i publicar-les a les xarxes socials com a manera de maquillar la falta d’autoestima i omplir el buit íntimament”.

Instagram es defineix com a una aplicació per capturar i compartir moments. La teoria és bona, la pràctica no tant. Quin moment important capturaràs si quan per fi hagis tret la millor foto l’instant ja haurà passat? I la naturalitat? On queda la naturalitat? Abans que es dispari el flash ja has triat la cara que vols posar, el fons, la llum i, fins i tot ja saps el filtre que aplicaràs a la imatge. Després d’haver après a fer la duckface que més t’afavoreix i trobar l’angle que més t’aprima la cara, t’adonaràs que el teu perfil és tot igual.

  • Si fas les fotos des de baix, vol dir que ets una persona amigable.

  • Si et preocupa mostrar-te en un espai privat, vol dir que ets una persona conscient.

  • Si t’agrada mostrar emocions positives, ets una persona oberta a noves experiències.

  • Si acostumes a fer una duck face, vol dir que ets una persona neuròtica

  • Si augmentes molt la brillantor o poses filtres a les imatges, vol dir que ets una persona negativa

 

 

 

 

Els participants de l’estudi esmentat van estar d’acord amb l’avaluació de la selfie i de la seva personalitat. Tanmateix, quan els posaven una selfie davant no sabien identificar el caràcter de la persona en qüestió. Per tant, l’anàlisi de personalitat a través de les autofotos no és tan acurat com es pensaven.

Si una selfie parla per tu, què passa si aquesta informació és venuda a les empreses?

No és una conspiració. És ben cert que les empreses recopilen i utilitzen les dades que s’extreuen a partir del contingut que els usuaris comparteixen a la xarxa. No és estrany pensar que, a partir de la foto artística que has penjat a Instagram en què surt el teu ull mig plorós, s’extreguin dades sobre tu. De fet, explicaria el perquè no pares de rebre propaganda de medicaments antidepressius.

Una selfie no és només la fotografia del que has dinat avui. És un paquet bomba d’informació sobre els teus gustos, la teva conducta i de la teva vida en general. Per més absurda que sigui la imatge que pengis, sempre conté informació que podrà ser utilitzada per un fi o un altre. També cal tenir en compte la interconectivitat dels nostres dispositius intel·ligents, des de l’smartphone a l’automòbil passant pel wearable. Això encara ens fa més dèbils davant dels hackers.

Reviseu la privacitat de les vostres xarxes socials preferides. Cada vegada hi ha una tendència més gran cap a l’oversharing, el fet de compartir de manera massiva diverses informacions personals a través de les xarxes. En teoria, on més estona passes és a casa. Per tant, si teniu un horari regular, és fàcil establir una hora de sortida i d’arribada. És més, si feu una fotografia ensenyant com comença a sortir el sol, una en arribar a la feina i una altra dient que per fi és divendres esteu exposant el vostre horari laboral a tothom. No cal utilitzar tècniques de pishing per extreure aquesta informació. Vés amb compte.

NO US HO CREIEU?

Com a promoció de campanya del videojoc Whatchdogs 2, UBISOFT ha posat en marxa el web Selfie Reveal en què a partir d’una selfie et diu quines dades estàs donant.

Segons David Maynor, el consultor creatiu d’eines de hacker, tècniques i cultura de Watch_dogs, “tot el que es necessita per incloure’t en una base de dades de reconeixement facial és una selfie” i ho equipara a una fotografia policial. Fins i tot, es podria arribar a controlar si has augmentat de pes a través de comparar les teves selfies per tal d’enviar-te publicitat de productes dietètics. Tanmateix, sembla que des d’aquí no podem accedir a la pàgina així que us mostrem els resultats d’aquesta selfie casual de, ni més ni menys, en Gandalf.

article_post_width_gandlaf

wd2-selfiereveal_resultados

 

 

Marta Izquierdo

Road to 270, el camí 2.0 a la Casa Blanca

Ara que ja sabem qui ha estat el guanyador i que haurem de conviure amb Donald Trump durant els propers (com a mínim) quatre anys, ens sembla un bon moment per analitzar com les xarxes socials han influït en les eleccions americanes. Un tema que ja us vam avançar fa unes setmanes.

social-media

El 8 de novembre de 2016 tot el món va estar pendent d’un país, d’una decisió: Hillary Clinton o Donald Trump?

Aquestes han estat unes eleccions (i una campanya electoral) realment atípiques; candidats amb menys suport social que mai, polèmiques pràcticament diàries i, sobretot, activitat política les 24 hores del dia. Sense cap mena de dubte, les eleccions del 2016 han marcat un abans i un després en la comunicació política i en la participació directa per part de la ciutadania en les campanyes, debats i propostes dels propis candidats.

Les eleccions presidencials d’enguany han estat les primeres eleccions en què la totalitat dels candidats, tant republicans com demòcrates, han estat presents a les xarxes socials, ja que de no ser així, les seves possibilitats de triomfar s’haguessin vist reduïdes pràcticament a zero. Mai arribar a tants milions de possibles votants havia estat tan senzill i, per tant, mai havia estat tan necessària la participació d’experts en comunicació i la bona praxi (en principi) en aquestes xarxes.

91464933_96d174ad-04ea-45cf-b0ed-e09c5de78ff3

D’altra banda, les activitats online dels votants dels Estats Units són generalment de caire confirmatiu sobre les seves preferències i, per tant, serveixen, principalment, com a font de reafirmació. Segons un estudi de la University of Southern California, els ciutadans americans no només volen informar-se sobre l’actualitat sinó que busquen escoltar més opinions i trobar persones amb pensaments similars per tal de reafirmar-se sobre les seves pròpies intencions. Difícilment una persona canvia el sentit del seu vot a conseqüència d’interactuar en algun debat a la xarxa, però el fet de trobar que cada vegada són més els que aposten per una mateixa opció sí que serveix com a catalitzador i com a aspecte motivacional i mobilitzador pels votants convençuts.

fotorcreated

En unes eleccions en les quals pràcticament 363 vots electorals (sobre 538) estaven totalment decantats cap candidate-social-mediaa un o altre candidat, i només 70 en clara disputa, la campanya a través de les xarxes va demostrar ser més imprescindible que mai. Facebook, Twitter, Youtube, Instagram, Snapchat… qualsevol plataforma era un camp de batalla on els candidats havien de lluitar per intentar pescar fins l’últim vot possible i, així, obtenir els tan preuats 270 vots electorals que atorguen la presidència del país més poderós del planeta.

Tant l’equip de campanya de Hillary Clinton com el de Donald Trump eren ben conscients que amb les enquestes mostrant una diferència de tan sols el 4% entre un i altre candidat, tota ocasió per intentar aconseguir un vot era important, i en una jornada on fins a 46 milions de joves (18-29 anys) eren cridats a les urnes, la presència i la publicitat dels candidats a la xarxa va esdevenir un dels aspectes claus dels resultats obtinguts.

Votessin Hillary Clinton, Donald Trump, Jill Stein o Gary Johnson, els ciutadans no en tenien suficient en veure un anunci de televisió o un article al diari, ara també volien participar-hi i els experts en comunicació n’eren ben conscients.

Aquestes eleccions han suposat un canvi en la manera d’entendre una comtessa electoral als Estats Units i a tot el planeta. Ara, el món 2.0 ha adquirit una importància inigualable i és que avui dia, no ens enganyem, un #FeelTheBern, un #MakeAmericaGreatAgain o un  #ImWithHer  té molta més força per si sol que un article o un cartell publicitari. Donald Trump ho sabia i els resultats l’han acabat acompanyant, però hauríem viscut uns resultats diferents de no ser per la força d’Internet i les xarxes? No ho sabem, ni ho sabrem mai, però jo no dubtaria ni un segon en dir que sí.

I sobretot, no oblideu mai les paraules de Frank Underwood (House of Cards): “After all, we are nothing more or less than what we choose to reveal…”

Marc Camps

Què passa en un minut a Internet ?

El món de la cultura digital avança molt ràpidament. Un any és prou temps perquè un producte o servei es quedi desfasat i desaparegui del mercat. Per això és indispensable analitzar minut a minut què està passant en el món 2.0. No cal que llegeixis els iconogràfics, nosaltres t’ho expliquem a partir de les dades d’Excelacom i TechSpartan.

 

internet-minute-2016
Un minut a internet: 2016

Actualment, segons les dades del mateix Facebook,
hi ha aproximadament 1,13 bilions d’usuaris actius a la plataforma, el que suposa un augment del 17% any rere any. L’any 2013, cada minut iniciaven sessió 461.805 persones i l’any 2015 van augmentar fins a arribar-ne a ser 600.000 per minut. Actualment, la xifra segueix creixent fins a arribar a 701.389 usuaris per minut.

Marck Zuckerberg descriu positivament el segon quadrimestre del 2016. Sobretot, està content amb els progressos que estan fent amb el vídeo, ja que, segons ell, és el cor de tots els seus serveis.

excelacom-internetminute
Un minut a internet: 2015

Segons dades del últim semestre del 2015, 1,57 bilions de persones es connecten a la xarxa social des del mòbil. Això ha provocat que el nombre d’usuaris mensuals actius augmentessin. Disminueixen els ingressos procedents de pagaments, però la seva activitat econòmica  es basa en la publicitat, que suposa un 84% del seu finançament. Per si teniu curiositat i voleu donar una ullada a les dades oficials de Facebook, aquí teniu les de l’últim quadrimestre.

tech-spartan-60-secondsvine

Vine va néixer el gener del 2013 de la mà de Twitter. Alguns el trobaven estúpid pel contingut que molta gent hi penjava. Tanmateix, a poc a poc, els 6 segons de durada de vídeo van començar a ser més elaborats i, amb la tecnologia proporcionada per Twitter, el seu contingut es va convertir viral. La gent comparteix el contingut de la plataforma a partir de les xarxes socials, fent que aquest arribi a més gent. No és d’estranyar que Vine hagi tingut una evolució tan favorable. Tanmateix, de 2015 a 2016 no hi ha hagut un creixement en nombre de reproduccions. 

spotify

Actualment la plataforma té 37 milions de subscriptors gràcies a les últimes promocions que ha fet en diversos llocs.  El quadrimestre passat amb la campanya “Love Your Summer”, en què oferien tres mesos de subscripció de 0,99$ als EU van veure ploure milers de subscriptors. De fet, a partir d’aquest moment ja havien passat els 30 milions de usuaris de pagament. Tanmateix, els experts del MBW van preveure que una vegada expirés l’oferta, entre 1 milió i 1,5 milions es donaran de baixa.

En teoria, el servei en streaming Apple Music s’havia de convertir en un competidor directe. Però, en canvi, ha servit per guanyar més adeptes a aquest tipus de reproducció online. Jonathan Forster, vicepresident de Spotify, va parlar de com és de difícil construir sols un determinat tipus de producte. Spotify compta amb una cobertura de 59 països amb un total de 75 milions d’usuaris, dels quals uns 30 són de pagament. Apple Music només té 13 milions de subscriptors, tots de pagament, ja que no tenen una versió gratuïta.

Ara, aquest estiu Spotify participarà en la producció de 12 sèries que tenen un tòpic en comú, les sèries. Segons el vicepresident, no pretenen ser la nova Netflix però està clar que busquen noves maneres de generar ingressos.

El primer trimestre de 2015, Google Play, era líder en descàrregues però l’App Store era líder en ingressos. Durant un període de 2014 Google Play es va apropar al gegant de Jobs però coincidint amb l’aparició de l’Iphone 6 la diferència es va tornar a reafirmar. Actualment, es descarreguen 51.000 apps iOs per minut.

logo-amazon

Amazon incrementa el valor de guanys de les seves vendes, de 119.769$  al minut, en passen a guanyar 2013.569$ i, és que, a poc a poc, ha anat deixant de ser una botiga de llibres per ser l’Amazon que coneixem ara. Els baixos preus i l’experiència de compra dels clients són factors fonamentals per la consolidació de l’empresa americana. Un altre detonant de l’èxit ha estat la creació del marketplace de manera internacional, a partir del qual, poden comprar productes de venedors externs.

uberlogo

Aquest estiu ha arribat als dos bilions de desplaçaments, només sis mesos després d’haver aconseguit el primer bilió. Xina ha estat el detonant d’aquest increment. De fet, per moltes empreses, guanyar-se el país asiàtic és sinònim d’una gran expansió. Segons Reuters, Travis Kalanick (CEO) va dir que dels 147 viatges que  van començar en el segon d’arribar a la xifra dels dos bilions, 54 van ser a Xina.

Actualment, Uber opera en 450 ciutats quan l’any passat només hi era a 311. Passa de tenir 695 desplaçaments a tenir-ne 1389.

en_decreixement

twitter-noticias

Durant el període del 2013 vam enviar 347.000 piulades per minut i fins ara la xarxa social no ha parat de créixer en nombre de posts. El 2014 va arribar a 433.000, el 2015 va arribar als 547.200. Tanmateix, aquest 2016 ha patit una forta disminució de piulades, 347.000 per minut. 

Twitter ja va anunciar el 2015 que a finals d’anys hi havia 2 milions d’usuaris menys i que els usuaris actius al mes es va reduir de 307 a 305 durant l’últim trimestre perdent un total de 90 milions de dòlars. De fet, actualment ocupa el lloc de xarxa social menys popular. Per intentar reprendre amb més forces aquest any han afegit l’opció d’ordenar la cronologia per rellevància i no segons l’ordre de publicació i les eines com Moments i Highlights.

mails

De 2015 a 2016 hi ha hagut un descens de e-mails per minut. Hi poden haver diversos motius, però un dels que és més evident és l’aparició de les diverses plataformes de xat. No parlem només de Whatsapp sinó de Snapchat, Facebook, els missatges directes d’Instagram, entre d’altres. Molta gent opta per fer servir el correu per feina o com a una plataforma de comunicació més formal. 

es_mante

 

 

Google Searches no presenta gaires diferències entre l’any 2015 al 2016. En canvi, Bing, un dels seus competidors directes han experimentat un augment.  Un dels motius podria ser perquè  Bing ve integrat amb el sistema operatiu Windows 10. És a dir, des del teu navegador pots realitzar les cerques des de Google, però si utilitzes la Cortana  per cercar de manera ràpida, aquesta ho cerca a través de Bing (igual que la Siri d’Apple). Això no és motiu de retrocés, però sí que pot haver afectat l’increment de cerques. 

solid_color_you_tube_logo

YouTube és la tercera pàgina web més visitada. El seu origen es remunta fa 10 anys, exactament el 14 de febrer de 2005, quan el seu cofundador, Jawed Karim explicava coses sobre la trompa dels elefants en el Zoo de San Diego.

Segons les dades de XX al 2013 es pujaven 103 hores de contingut per minut, el 2014 s’havien triplicat, se’n pujaven 306. Actualment, sembla que el nombre de reproduccions ha deixat d’augmentar. Però cal tenir present com és de difícil mantenir-se com a líder i mantenir les 2.78 milions de reproduccions per minut que s’han compatibilitzat tant el 2015 com aquest  2016.

El fet que el propietari de la plataforma de visionat sigui Google ha fet que el seu contingut es posicionés en primer lloc en el indexador de cerca, fent que sigui més visible.  Tampoc cal desestimar el fet que es poden penjar continguts de diferent format, ja que això permet trobar vídeos de contingut diferent i que, a més a més, són susceptibles de convertir-se en virals gràcies a la facilitat per compartir el contingut a les xarxes socials. Segons Cisco, el 70% del tràfic web serà vídeo. Tornarà a créixer més YouTube?

Marta Izquierdo

Teatre que ens mostra la nostra vida dins i fora de les xarxes socials

La cartellera teatral de Barcelona ens porta les properes setmanes la possibilitat de veure dues obres que s’inspiren en l’efecte de les xarxes socials i la web 2.0. I recuperem dues més que ara són de gira.

La societat digital es caracteritza per haver canviat les nostres relacions socials i la nostra inversió en temps lliure. Amb les xarxes socials ens relacionem amb aquells amb els que vam perdre tracte, mantenim amistats, ens posem al dia de la vida dels altres, coneixem gent nova, lliguem i busquem relacions amoroses,  expressem obertament les nostres emocions, pensaments i crítiques, i fins i tot trobem feina. No obstant això, les xarxes socials desperten un debat al voltant de la privacitat, la sobreexposició de les nostres vides i imatge, els riscos d’aquestes noves relacions i l’addicció a estar interconnectats amb centenars d’amics, així com obren la porta a l’assetjament i l’engany virtual.

Evidentment, un ventall de temes perfectes per a que els dramaturgs els portin sobre un escenari. Vàries companyies catalanes han estat treballant els últims mesos per acostar-nos a les relacions creades a través de les xarxes socials. Us parlem de les seves propostes a continuació.

Pretty

prettyPretty, l’adaptació de l’obra de Neil Labute Reasons to be pretty estarà en cartell a La Villaroel fins el 12 de juny. Aquesta producció de Sixto Paz, responsables d’obres d’èxit com Pulmons o L’Efecte, està dirigida per Marilia Samper i protagonitzada per Joan Carreras, Sara Espígul, Mariona Ribas i Pau Roca.

Pretty és una comèdia moderna sobre la tirania de la bellesa. A través de la relació de dues parelles, l’espectacle analitza l’obsessió de la societat per l’aparença física, qui és qui en realitat, Tinder, la bellesa o les relacions digitals. La companyia vol que l’espectador reflexioni en primera persona sobre com ens afecta el que pensen els altres de la nostra aparença física, en un temps en què es lliga per internet i on el físic és el més important. Per a fer-ho, han creat dos passadissos diferents per entrar al teatre de La Villarroel: el passadís dels guapos i el passadís dels normals. Així es vol aconseguir que quan l’espectador segui tingui una predisposició prèvia i vegi l’obra de manera diferent.

Per a promocionar l’obra la companyia ha creat els perfils dels quatre protagonistes de l’obra a l’app de cites Tinder, amb els quals es pot xatejar, interactuar i aconseguir entrades i descomptes per a la funció.

GRINDER: El musical

El proper 2 grinder-musicalde juny s’estrenarà a l’Eixample Teatre GRINDER: El musical de la Companyia RetorCía Teatre, amb direcció de Davo Marín i protagonitzar per Alberto Espinosa, David Teixidó, Àlex Marteen, Oscar Domínguez i Joan Vall. Una combinació de teatre musical i cabaret que ens acosta al món de l’app de contactes Grinder en forma d’esbojarrada comèdia. Grinder és una aplicació geosocial destinada al públic gay que permet als usuaris localitzar i comunicar-se amb altres homosexuals que es trobin a prop seu i està considerada la major xarxa social per la comunitat gay.

iMe

L’smartcomedy iMe de la companyia Dara va fer temporada fa uns mesos al Teatre TaiMe.jpgntarantana i ha girat per Catalunya. El proper mes de juny faran temporada al Teatre Luchana de Madrid i el 20 de maig actuaran a Palamós.  En una futura societat hipotètica on la gent només es comunica a través de les xarxes socials, una caiguda dels servidors forçarà que els protagonistes hagin d’aixecar la mirada. Aquesta societat on l’única comunicació existent és virtual pateix de cop aquesta brusca apagada tecnològica. Amb el pas de les hores, la inestabilitat, els dubtes, la por i les emocions descobertes faran viure als personatges situacions inimaginables en la seva anterior rutina virtual.

Aquesta comèdia se’n riu de la necessitat que tenim d’explicar a tothom què fem i de que malgrat la gran exposició que fem de la nostra vida estem alhora parapetats darrera els dispositius electrònics. L’obra escrita i dirigida per Roc Esquius planteja  una interessant reflexió sobre l’ús de les xarxes i explora les incongruències al voltant de com emprem i gestionem la xarxa 2.0.

#Like_Unfollow

#Like_Unfollow és l’última obra de Gerd Guix i la Cia.TeDEBAT després de l’èxit de Ricard de 3r i tracta sobre l’ús i mal ús que fan els adolescents de les xarxes i les greus conseqüències que pot ocasionar, sobretot, en els usuaris més joves, els més vulnerables, preses fàcils dels depredadors cibernètics. Presentada a La Mostra d’Igualada, fira de Teatre Infantil i Juvenil i produïda per la Fundació AC Granollers,  s’està representant amb èxit en molts instituts de secundària de Catalunya.

unfollow.jpgEn Bernat, antic alumne d’un institut, és convidat a parlar dels seus còmics i de com, en penjar-ne un a l’Instagram, li surt feina a l’altra punta del món. La xerrada flueix fins que una mà s’alça entre el públic: és la Sílvia, una antiga amiga que explica que el noi sempre ha tingut interès per les xarxes socials, però no sempre amb finalitats creatives. L’obra dóna peu a parlar de les xarxes socials que tenim a l’abast i de les conseqüències de les nostres accions, que no sempre podem controlar.

Imma Garcia

Emojis en peu de guerra

Què els ha donat de sobte als emojis que estan per tot arreu? Semblen una epidèmia i el que és pitjor, cada cop es troben més presents en les nostres apps i xarxes socials.

Ja us en varem parlar d’ells fa uns mesos, però ara us expliquem les últimes novetats relacionades amb les cares somrients i les ballarines flamenques. Una invasió d’iniciatives originals han aparegut en les últimes setmanes.

Facebook ha modificat el seu sacrosant botó de m’agrada i ha incorporat 5 botons de reaccions (Amor, Haha, Wow, Trist i Enfadat). Però  segueix sense introduir el no m’agrada! Però tal i com ens expliquen a Wired aquest canvi no ha acabat d’agradar als lingüistes.

facebook-reactions-animation

Però si questes reaccions us semblen una mica avorrides, les podeu canviar per les que ofereix l’extensió de Chrome i Firefox Reaction Packs i substituir-les per Pokémons o Donald Trumps…

Si no en teniu prou, amb l’extensió EmojiOne per Chrome podeu incorporar els emojis a qualsevol conversa que tingueu, i també hi ha l’EmojiOne Facebook Reactions. Incorpora més de 1.500 emojis!

Voleu saber una mica d’estadístiques sobre el vostre ús d’emojis?  Amb Emojilife podeu conèixer quin és l’emoji que més utilitzeu a Twitter. Si voleu dades generals enlloc de personals podeu xafardejar a Emoji Tracker la utilització de les emoticones en temps real a Twitter. De fet, el mateix Twitter està promocionant l’ús d’emoticones en els seus missatges.

Emojiworks és el teclat ideal pels addictes a les converses plenes de dibuixos!

Emojini3000, és una web que analitza una foto i la resumeix en emojis. És capaç d’analitzar la foto gràcies a un intens entrenament d’intel·ligència artificial que va requerir la visualització de 1 milió d’imatges etiquetades a instagram amb uns 500 emojis diferents. Aquí ens expliquen com ho varen fer.

my-emoji (1)

Emojicode és un llenguatge de programació, multiparadigma i orientat a objectes, amb el que es poden crear aplicacions que funcionen en plataformes.

emojicode

L’app SpeakEmoji vol traduir les teves paraules (en anglès) a emoji. Del micròfon a dibuixos que pots enviar directament a les xarxes socials!

Les marques estan entrant també en el món dels emojis. Però en el cas de la marca d’higiene femenina Always han fet una campanya denunciant que els emojis mostren una imatge estereotipada de les noies. És evident que les opcions d’icones femenines continuen sent molt limitades. Si s’està intentant augmentar la visibilitat de les diferents ètnies també caldria avançar en la igualtat de gèneres. Quins són els emojis que les noies voldrien trobar en les seves aplicacions i xarxes socials?

L’empresa d’higiene femenina anglesa Bodyform s’ha animat a seguir l’exemple de Always i acaba d’iniciar una campanya a Change.org per aconseguir emojis relacionats amb el període menstrual per així lluitar en l’eliminació de tabús. És l’aposta pels Femojis.

bf

Segons una recent proposta de Unicode, el Consorci darrere dels emojis, a finals d’any es podria obrir la possibilitat de personalitzar els emojis genèrics. Us imagineu que la flamenca portés el cabell verd? Doncs aquesta és una utilitat que si es portés a terme ens donaria moltes possibilitat de joc, facilitant el canvi de gènere i inclús permetria  fer banderes regionals o d’equips de futbol. Us imagineu les converses de watsapp plenes de senyeres en les manis de l’11 de setembre o de banderes blaugranes per la final de la Champions?

Si voleu saber més sobre la història dels emojis, com s’han anat creant  i quin sembla que serà el seu futur podeu llegir el complet article de Xataka ¿Hemos llegado a la cima del lenguaje emoji o nos queda bailarina flamenca para rato?  o mirar aquesta entrevista a El Mundo amb Shigetaka Kurita.

Per acabar us deixem amb una genial i senzilla campanya promocional de l’associació canadenca Participaction, que promociona la pràctica de l’activitat física. Amb la cançó Mr. Lonely de fons i uns pilotes/emoji-cares  ens recorda que cal evitar estar sempre enganxats a les pantalles.

 

Si no eemoticonos.pngn teniu prou amb tot el que us hem explicat, sempre podeu menjar-vos uns emojis!

Sí, sí, que Lindt ha creat unes cares contentes de xocolata: els Hello emoji!

 

 

Imma Garcia

 

Millennials: The next great generation

En aquest article us parlem dels Millennials. Ja sabeu qui són i què els caracteritza? Us en fem cinc cèntims.

Pertanyen a la generació Y o Millennial aquelles persones nascudes entre principis dels anys 80 i el 2000, tot i que alguns estudis precisen en els nascuts entre 1981 i 1995. William Strauss, un dels autors de Millennials Rising: The Next Great Generation pensa que un dels trets característics d’aquesta generació és el seu compromís cívic i social. No obstant, altres autors com Jean M. Twenge els qualifica de narcisistes. Això és visible a les xarxes socials, on es dóna una barreja d’activisme social i crítica a la par que cert egocentrisme en els missatges publicats.

La característica més important però, és la importància de la tecnologia en les vides dels Millenials. Han crescut en l’època de major innovació de la història, són nadius digitals i per tant tenen molta facilitat per entendre i fer servir novetats del sector tecnològic. Els Millennials són multitasking (capacitat o necessitat de fer dues o més coses a la vegada), utilitzen múltiples canals i dispositius per realitzar les seves activitats i són molt socials (importància de les xarxes socials, els agrada compartir, crear, comentar…)

La revista GQ ha publicat recentment un article en el què explica de manera clara i entenedora què/qui són els Millennials i quins icones de la infància i adolescència tenen. Pel que fa a sèries de televisió animades n’hem de destacar Dragon Ball i Pokémon. La primera sobretot associada als primers Millennials (nascuts a principis dels 80) i la segona als posteriors. També cal fer una especial menció a South Park, els Simpson, Futurama… D’aquestes sèries els Millenials se saben capítols sencers i les principals frases i diàlegs dels personatges.

D’igual manera que se sabien els noms de tots els concursants de la primera edició d’Operación Triunfo, les Spice Girls, Jurassic Park, Tim Burton… Aquesta generació ha estat la primera en començar a consumir televisió fora de l’aparell televisiu, a Internet.

Cantants? Taylor Swift, Kanye West, Beyoncé, Justin Bieber, Katy Perry, Lady Gaga, Nicki Minaj, Rihanna, Selena Gomez, Demi Lovato, Vanessa Hudgens, Miley Cyrus, Lindsay Lohan… i com oblidar a la princesa del pop del principis dels 2000, una jove Britney Spears i la seva màxima rival professional, Christina Aguilera.

Han viscut en una època en què les videoconsoles han anat millorant i canviant constantment i desenes de títols de videojocs sortien cada any. Els més mítics? GTA, Halo, FIFA, els Sims…

I pel que fa a cinema? A GQ parlen de “la santíssima trinitat”: Wes Anderson, Christopher Nolan i Pixar (després Disney-Pixar). Tampoc podem oblidar els súperherois portats a la gran pantalla: Spider-Man, Iron-Man, Batman… I les sagues de pel·lícules com Harry Potter.

Sens dubte, la característica o el canvi més destacable que ha afectat aquesta generació és la tecnologia i els avenços tecnològics en general. D’aquesta manera l’ús del telèfon mòbil, les aplicacions i les xarxes socials formen part de les seves vides diàries i són pràcticament imprescindibles. Els Youtubers i viners són les noves estrelles del rock ja que acumulen milions de seguidors i arriben a participar en programes de televisió o a publicar el seu propi llibre.  

Us resumim les idees a destacar perquè pugueu entendre bé què vol dir ser Millennial.

No sense el mòbil.

Un nou estudi d’Invoca diu que el 76% dels joves es consideren, almenys en part, addictes al mòbil (la mitja global és del 58%). Els Millennials fan servir el mòbil tota l’estona i per tot tipus de coses però el que més triomfa són els usos més tradicionals: trucar o enviar missatges. Segons l’estudi d’Invoca un 37% de joves truquen per telèfon unes cinc vegades al dia. Curiosament entre els majors de 45 anys només el 29% truca tan sovint. A més, segons dades de Nielsen els usuaris de mòbil d’entre 18 i 24 anys estan invertint més temps en trucar per telèfon del que van invertir l’any passat (en concret 33 minuts més).

Un altre ús habitual del mòbil a destacar entre els Millennials és la compra. Fan compres des dels seus dispositius mòbils amb freqüència, en concret, 1 de cada 2 enquestats havia realitzat més d’una compra online des de l’smartphone durant l’últim mes. Els joves també solen fer servir molt la petita pantalla per fer transferències i petites operacions bancàries.

Això sí, si abans de comprar es plantegen qualsevol dubte és hora de trucar, ja que contactar via web mòbil és molt més incòmode. Més de la meitat d’enquestats prefereixen trucar si han de contactar una empresa.

Podeu llegir l’article complet d’on hem extret aquesta informació fent click aquí. 

 

Enganxats als dispositius

Els adolescents nord-americans (13-18 anys) passen de mitjana nou hores al dia consumin media. Els pre-adolescents (8-12) unes sis hores diàries. Els pares es preocupen pel temps que dediquen els seus fills a estar enganxats als dispositius electrònics. Els telèfons mòbils aglutinen un 41% de tot el temps que els pre-adolescents passen davant una pantalla i un 46% pels adolescents.  I què fan durant tot aquest temps? És difícil generalitzar, però la resposta més popular entre les noies (37%) va ser escoltar música, i entre els nois (27%) jugar a videojocs.

Malgrat que podríem pensar que els adolescents estan molt enganxats a les xarxes socials les enquestes demostren que de tot el temps que passen a les pantalles només una hora d’aquest temps la passen en social media. Només un 10% d’adolescents trien les xarxes socials com a activitat preferida. Els adolescents tendeixen a dividir el seu temps entre consum passiu (39%), comunicació (26%), consum interactiu (25%), i contingut creatiu (3%). El 7% restant es gasta en activitats inclassificables.

Fins i tot durant la realització de tasques d’importància primària la tecnologia digital segueix estant present. El 51% diu que de vegades o sovint miren la televisió mentre fan els deures, el 50% fan servir xarxes socials, el 60% envia missatges, i el 76% escolta música. No només són multi tasques. També estan convençuts que això no afecta la qualitat de la seva feina.

En el món en què vivim la vida dels pre i adolescents és inseparable de les tecnologies actuals. Però no només passen hores en digital media, també practiquen viure junts, desenvolupar competències de comunitat i mediar la seva experiència del món a través de les lents de televisors, ordinadors, consoles de videojocs i smartphones.

L’article sencer en aquest enllaç.

Llegir online

A Mèxic els joves llegeixen i ho fan per gust. No obstant, cada cop més consumeixen contingut breu i efímer: xats, blogs, tutorials, còmics.

Un estudi elaborat per la societat civil Consultores en Investigación  y Comunicación (CIC) ha determinat que un 87% dels joves de les zones urbanes del país són usuaris d’Internet i fan servir la xarxa unes 6 hores al dia entre setmana i 8 els caps de setmana.

Es van enquestar joves de població oberta i universitaris, dels quals un 89% té un smart phone amb el què accedeixen a Internet.

Què llegeixen els joves? En primer lloc notícies i blogs, després tips o consells, ressenyes de cine, música o literatura, còmics, poesia i contes.  Tot i que existeix gran varietat de temes d’interès dels joves en sobresurten quatre: música, esports, notícies i mirar vídeos . Només 1 de cada 10 va mencionar la literatura com un assumpte d’elecció personal.

L’enquesta IBBY/Banamex indica que els llibres segueixen tenint més pes en format imprès, un 84% dels estudiants universitaris (i 66% dels joves de població oberta) prefereixen llegir i comprar un llibre “tradicional” que en format digital.

Informació extreta d’aquest post.

 

 

I vosaltres, Millennials catalans, què feu amb el vostre temps? Ens ho expliqueu?

 

Selene B.