El Festival TNT compleix aquest setembre 11 anys. Durant aquest temps s’ha convertit no només en una referència del panorama escènic català, sinó en un apuntament ineludible per als amants de les arts digitals i la tecnologia aplicada als llenguatges expressius. Des de que l’organització va fer pública la programació d’enguay, els membres de l’Àrea de Cultura Digital de l’ICEC no hem parat de revisar-la, subratllant dades i activitats i fent lloc a les nostres agendes. Hem pensat que, potser, us interessaria saber quines obres ens han cridat més l’atenció, i per això compartim avui amb vosaltres aquest itinerari digital pel TNT.
A més a més, l’ICEC, en col·laboració amb el Festival TNT , organitza el dijous 27, de 15:30 a 18:30, una sessió participativa per plantejar una reflexió i una actualització sobre les escenes híbrides i el paper que hi estan jugant les tecnologies aplicades en aquest àmbit. El lloc? El Teatre Alegría. L’objectiu? Generar reflexió i intercanviar informació, tant a creadors com a programadors, sobre l’estat de les escenes híbrides dins el panorama de les arts en viu, així com la vinculació i l’ús de la creació digital en aquest àmbit. Si vols més detalls del programa, del ponents o directament omplir el formulari d’inscripció, fes click en aquest enllaç. Llegeix més »
L’estiu ha acabat i costa acostumar-se de nou a la feina, però no tot està perdut! Aquest divendres 21 de Setembre comencen les Festes de la Mercè, i Barcelona s’omple d’activitats culturals diverses orientades a gaudir un cop haver començat de nou la rutina. Entre tots aquests esdeveniments també trobem un lloc per a la cultura digital, i nosaltres us proposem un itinerari per tal que no us en perdeu cap!Llegeix més »
Un any més s’acosta el gran festival d’estiu de Barcelona. En ocasió del Festival Grec la ciutat s’omple d’espectacles variats de diferents procedències, estètiques i temàtiques. Hem aprofitat per fer-vos una selecció de les obres que destaquen per la incorporació de la tecnologia en escena. Us animeu a veure algun d’aquests espectacles? Ens hi trobem allà!!!
Sense oblidar que el festival s’inicia anticipadament amb el concert especial de dos tòtems de l’electrònica audiovisual com són el compositor Ryuichi Sakamoto i l’artista Alva Noto en col·laboració amb el Festival Sónar diumenge 17 de juny en el Teatre Grec, la programació del festival s’inicia a principis de juliol i tindreu l’agenda ben plena durant tot el mes amb els següents espectacles imperdibles si voleu explorar les possibilitats de la tecnologia en escena:
No hi setmana que no trobem estudis, articles i reflexions periodístiques al voltant de la revolució tecnològica robòtica i el paper en les properes dècades de les forces de treball artificials. Mentre les capacitats dels robots no deixen d’incrementar-se i posen sobre la taula de debat la qüestió de la transformació del mercat laboral en les properes dècades, hem pogut observat l’aparició de diferents experiments que mostren que els robots poden tenir una vena artística i servir de vehicle d’expressió pels artistes o bé directament convertir-se en intèrprets ben especials. Us mostrem les més recents capacitats robòtiques al servei de la cultura: teatre, música, dansa o escultura en mans de robots. Ens acompanyeu a descobrir-los?
NAO / TEATRONIKA. Un Hamlet robòtic existencial.
Us imagineu a un robot interpretant el Hamlet de Shakespeare i interpel·lant-se sobre la seva existència? Doncs això és el que varem poder veure en el recent Festival TNT de Terrassa, on es va presentar el projecte Teatronika del científic especialista en intel·ligència artificial Martí Sánchez-Fibla, que explora el terreny de les arts interpretatives des de la perspectiva tecnològica i posa especial èmfasi en les capacitats actorals dels robots i les màquines. Aquest projecte del laboratori SPECS de la Universitat Pompeu Fabra té com a principal objectiu acostar la robòtica a tot tipus de públics. En el festival vàrem poder veure quatre obres dels autors Hugo Álvarez, Gerard Freixes, Roc Parés i Àngel García-Cerdaña, interpretades per tres robots humanoides Nao, que mostraven les possibilitats actuals de la robòtica escènica a través del control de l’expressivitat, el moviment, el control dels torns per parlar i com focalitzar l’atenció.
Degut a les característiques pròpies del projecte, és necessari disposar de dramatúrgies que s’adaptin a les capacitats especials d’aquests petits actors. Teatronika va convocar el 2015 en col·laboració amb Radio3 un concurs de guions, que han donat com a resultat dos dels muntatges que vàrem poder veure al Festival TNT. Les obres eren curtes i mostraven un ampli registre de les, encara avui, limitades possibilitats actorals per la dificultat de moviment dels robots i la manca d’inflexió de les seves veus artificials, però que permetien una interessant, divertida i entranyable connexió amb aquests éssers artificials. Una feinada de programació que es va veure recompensada amb l’entrega i aplaudiment del públic.
Segurament aquests petits robots humanoides us sonen molt. Els NAO de SoftBanck Electronics es troben en evolució des de 2006 i han estat àmpliament utilitzats en competicions robòtiques i en el sector de l’ensenyament, arribant a realitzar també tasques de recepció en la consergeria d’un hotel. La mateixa empresa és responsable de Pepper, un robot humanoide més gran que ja està agafant experiència com a conserge i recepcionista. En el món artístic varen protagonitzar el 2013 la primera obra on els robots tenien un paper protagonista: Robots de Blanca Li, del que ja us hem parlat en alguna ocasió. Si no coneixeu l’obra, no us perdeu aquest vídeo!
YuMI. S’aproxima la jubilació dels directors d’orquestra?
YuMI és un duo de braços mecànics antropomòrfics col·laboratius de l’empresa ABB que acaba de debutar en el Teatre Verdi de Pisa davant de més de 800 espectadors dirigint al tenor italià Andrea Bocelli i l’Orquestra Filharmònica de Lucca. Aquest robot va ocupar el rol de director d’orquestra en el concert A breath of hope: from the Stradivarius to the robot que va formar part del primer Festivale Internazionale della Robotica. Es varen interpretar peces com La Donna è Mobile de Verdi i O mio babbino caro de Puccini seguint els moviments de la batuta que portava YuMI. Tot i que pot semblar que la feina dels directors d’orquestra pot estar en perill, és evident que YuMI va necessitar una activa preparació humana per part del mestre Andrea Colombini que va servir com a model de captura de moviments durant els assajos per tal de que el robot aprengués a imitar els moviments dels braços per tal de dirigir la orquestra i els solistes de manera fidedigna, amb agilitat i sent capaç de transmetre subtilitats interpretatives. No és la primera vegada que YuMI mostra les seves capacitats artístiques, doncs anteriorment havia fet de dj sota el mestratge de DJ Yoda en una festa de Ford (podeu veure el vídeo aquí).
Anteriorment un altre robot ja havia dirigit una orquestra. Fa uns quants anys el robot Asimo d’Honda ja es va posar davant d’una orquestra però els resultats eren una mica més encarcarats, com podeu veure en aquest vídeo.
KUKA. Què passa quan els robots es rebel·len?
Diuen que hi ha alguna cosa de fascinant per als humans en veure robots fent una activitat tan artística i per a molts tan complexa (i tan humana?) com fer música. Potser per això ens agrada Automatica 4K, el nou vídeo del neozelandès Nigel Stanford. Ja el vam conèixer fa uns anys pel seu videoclip Cymatics on combinava experiments científics amb música amb un resultat que visualitzava la física del so i que va sorprendre els més de 13 milions de persones que han vist el vídeo. Ara ens arriba un nou treball on podem veure el mateix Stanford tocant amb uns robots industrials amb uns resultats igual de fascinants i sorprenents… sobretot quan els robots es rebel·len contra el que està programat. Els KUKA són uns braços mecànics industrials que es poden moure amb una precisió de 0,03 mm i ara els podem veure tocant el baix o un sintetitzador. Gaudiu del vídeo i feu una ullada al making of.
Si penseu que aquests robots us sonen d’alguna cosa, i no precisament d’una gran factoria, és perquè el ballarí i coreògraf Huang Yi interactúa en les seves inusuals obres amb un d’aquests braços robòtics, que també estan provistos de làsers. Podeu llegir una interessant entrevista de El País aquí.
SHIMON, ritme en la sang robòtica
I aquí tenim un robot eminentment músic! Creat exclusivament per tocar la marimba, Shimon ha estat desenvolupat pel Robotic Musicianship Group del Georgia Tech Center for Music Technology. Aquest artista cibernètic està format per quatre braços robòtics. A més a més compta amb un sistema de deep learning que li permet analitzar la música en temps real i improvisar interaccionant amb intèrprets humans, a banda d’arribar a crear les seves pròpies composicions, després d’haver analitzat més de 5.000 composicions musicals. Aquí teniu doncs un robot que composa i interpreta ell mateix per marimba. Tot un crack! Escolteu com sona la seva primera obra pròpia!
POET ON THE SHORE, sensibilitat poètica sobre la sorra
L’estudiant de Disseny Informàtic de la Universitat d’Edimburg Yuxi Liuha creat un robot autònom que a partir d’estímuls multisensorials com el so del vent, el mar o les veus humanes genera poemes efímers sobre la sorra. Un poeta cibernètic amb la sensibilitat a flor de pell robòtica!!!
DOBI, balleu robotets, balleu!
Dobi és un robotet creat per l’empresa xinesa WL Intelligent Technology, especialtizada en joguines de control remot. Parlar, caminar i fer tai txi són algunes de les seves habilitats, però últimament s’han fet famosos per aconseguir el Rècord Guinnes de dansa robòtica sincronitzada. L’estiu de 2016 1.007 robotets, que tenen un preu de venda d’uns $200, ja varen establir un primer rècord mundial, que fa poques setmanes es va incrementar per la dansa de 1.069 Dobis. Una manera ben divertida de demostrar les possibilitats d’aquests robots articulats!
KURI, robot d’estar per casa amb ànima de ballarí
Kuri és un adorable robot per la llar de Mayfield Robotics que es va presentar en el CES de l’any passat. Un robotet que estarà al mercat a finals d’any per $800 dissenyat per ser un assistent virtual per la llar i la familia, un company per jugar amb els petits de la casa o un videograf per la familia que ens acaba de mostrar que també és capaç de ballar.
Robots artístics
Les possibilitats dels robots com a artistes per ells mateixos o com a eines artístiques són un gran camí per explorar. En el món de l’art visual és més usual anar trobant exemples d’instal·lacions artístiques on l’acció està realitzada per un robot. Aquest és el cas de la instal·lació Can’t Help Myself de Sun Yuan i Peng Yuque es va poder veure en el Guggenheim el passat hivern. Una peça que crea una emoció estranya en els visitants mentre observen com un braç mecànic intenta netejar sense èxit un líquid colorejat de vermell que remet irremediablement a la sang.
I per acabar, no podem deixar passar que els mateixos robots poden produir una obra pintant o esculpint. Per a demostrar l’ampli ventall de possibilitats ofertes la Robot Art Competition convoca des de 2016 un concurs a Seattle a la millor obra d’art generada per un robot. No deixeu de fer una ullada als competidors de l’any passat, us sorprendran!
Fins on arribaran les capacitats artístiques dels robots i especialment de cara al futur, amb el desenvolupament de la intel·ligència artificial? Difícil de predir, difícil de valorar… Ho veiem en uns anys?
Hi havia una vegada una nena que vivia en una capsa de sabates… Aquest podria ser el començament d’un espectacle familiar qualsevol que faria les delícies dels més petits de casa. Resulta que aquest és el títol d’una d’espectacle no tan convencional de la companyia Zum-Zum Teatre perquè la protagonista viu dintre d’una capsa que pren vida a través de projeccions audiovisuals.
Durant els últims anys les companyies de teatre familiar han decidit endinsar-se en el món de l’audiovisual digital experimentant el seu llenguatge des de l’artesania, el respecte i la distància que genera un espai de creació desconegut, però amb el convenciment que les eines digitals poden aportar un cop d’aire fresc que ajudi a renovar aquesta disciplina i que també permeti acostar-se a nous públics.
Fa pocs dies assistia content a moderar una taula rodona organitzada per l’Associació Professional de Teatre per a Tots els Públics (la TTP) dintre de les Jornades CREA2016. En la taula hi participaven quatre companyies de teatre familiar que aposten per noves dramatúrgies digitals en major o menor mesura, i que comparteixen discursos d’innovació, d’integració del “tècnics” dintre dels seus processos de creació, i d’accés a nous públics. Vaig sortir de la taula gratament satisfet d’escoltar tantes bones voluntats d’innovació digital en el seu àmbit. I com si d’un efecte d’atracció es tractés, durant alguns dies després de la taula diverses persones m’han fet arribar articles, projectes i recomanacions sobre companyies que innoven digitalment en els seus espectacles per a tots els públics. I resulta que en són unes quantes!
A Fira Tàrrega es presentava recentment de manera exitosa l’espectacle de petit format L’oníric món de dins de la companyia Holoqué Arte fent ús d’uns hologrames que han fascinat tots els públics, petits i més ganàpies.
La jove companyia Bàcum segueix proposant espectacles interactius per a tots els públics, i alguns ja comencen a ser uns clàssics pel llarg recorregut que tenen com és el dolç Bombolles de paper on es desenvolupen diverses tècniques audiovisuals d’interacció gràcies a una Kinect i molt d’enginy.
En el debat de la taula van sorgir diverses qüestions interessants i una d’elles em va cridar l’atenció: el problema de l’accés a la formació digital dintre del món de l’espectacle. Una noia jove del públic assistent, que potser es planteja assolir noves competències, i alguns dels directors de les companyies, exposaven la dificultat de trobar formació digital per les arts en viu, i com a conseqüència, la dificultat de trobar gent que pugui ajudar a realitzar aquests projectes. I aquesta és una qüestió clau. A banda d’una iniciativa que vaig impulsar a la UPF ara ja fa quatre anys, els programes de formació superior segueixen orientant joves dramaturgs i escenògrafs sense uns mínims de coneixement en les plàstiques digitals.
Esperant que arribi el moment en que els estudiants de tècniques del teatre puguin aprendre a fer un mapping haurem d’anar tirant de creadors digitals que venen de l’àmbit tecnològic, figures que ara van molt buscades com l’artesana digital (sic) Anna Carreras que col·labora activament amb la companyia La petita malumaluga realitzant un petit artilugi interactiu dintre de Bitels per a nadons, o l’incansable Román Torre participant en la creació d’aquesta espectacular obra interactiva per a petits d’Imaginart que és Little Night, entre d’altres artistes digitals.
I és que en el fons l’equació és simple: si el públic té ganes de veure i jugar amb ginys i pantalles digitals dintre dels espectacles perquè són part de la nostra cultura popular, si alguns creadors volen explorar nous camins i alguns desenvolupadors volen explorar l’art teatral, si tot això ho tenim, quina és la variable que cal resoldre? Programació! Però tranquils pares i mares que tenim oferta d’alguns valents: aviat podreu recuperar El Petit Príncep de l’Àngel Llàcer a la sala Barts amb un treball audiovisual fantàstic (“escenografia visual”) de Desilence Studio o l’obra Sensacional, “un espai de sensacions audiovisuals”, al SAT Teatre.
Vinga famílies, tots cap al teatre a veure obres digitals que segurament fascinaran tant als més petits com als grans!
La cartellera teatral de Barcelona ens porta les properes setmanes la possibilitat de veure dues obres que s’inspiren en l’efecte de les xarxes socials i la web 2.0. I recuperem dues més que ara són de gira.
La societat digital es caracteritza per haver canviat les nostres relacions socials i la nostra inversió en temps lliure. Amb les xarxes socials ens relacionem amb aquells amb els que vam perdre tracte, mantenim amistats, ens posem al dia de la vida dels altres, coneixem gent nova, lliguem i busquem relacions amoroses, expressem obertament les nostres emocions, pensaments i crítiques, i fins i tot trobem feina. No obstant això, les xarxes socials desperten un debat al voltant de la privacitat, la sobreexposició de les nostres vides i imatge, els riscos d’aquestes noves relacions i l’addicció a estar interconnectats amb centenars d’amics, així com obren la porta a l’assetjament i l’engany virtual.
Evidentment, un ventall de temes perfectes per a que els dramaturgs els portin sobre un escenari. Vàries companyies catalanes han estat treballant els últims mesos per acostar-nos a les relacions creades a través de les xarxes socials. Us parlem de les seves propostes a continuació.
Pretty
Pretty, l’adaptació de l’obra de Neil Labute Reasons to be pretty estarà en cartell a La Villaroel fins el 12 de juny. Aquesta producció de Sixto Paz, responsables d’obres d’èxit com Pulmons o L’Efecte, està dirigida per Marilia Samper i protagonitzada per Joan Carreras, Sara Espígul, Mariona Ribas i Pau Roca.
Pretty és una comèdia moderna sobre la tirania de la bellesa. A través de la relació de dues parelles, l’espectacle analitza l’obsessió de la societat per l’aparença física, qui és qui en realitat, Tinder, la bellesa o les relacions digitals. La companyia vol que l’espectador reflexioni en primera persona sobre com ens afecta el que pensen els altres de la nostra aparença física, en un temps en què es lliga per internet i on el físic és el més important. Per a fer-ho, han creat dos passadissos diferents per entrar al teatre de La Villarroel: el passadís dels guapos i el passadís dels normals. Així es vol aconseguir que quan l’espectador segui tingui una predisposició prèvia i vegi l’obra de manera diferent.
Per a promocionar l’obra la companyia ha creat els perfils dels quatre protagonistes de l’obra a l’app de cites Tinder, amb els quals es pot xatejar, interactuar i aconseguir entrades i descomptes per a la funció.
GRINDER: El musical
El proper 2 de juny s’estrenarà a l’Eixample Teatre GRINDER: El musical de la Companyia RetorCía Teatre, amb direcció de Davo Marín i protagonitzar per Alberto Espinosa, David Teixidó, Àlex Marteen, Oscar Domínguez i Joan Vall. Una combinació de teatre musical i cabaret que ens acosta al món de l’app de contactes Grinder en forma d’esbojarrada comèdia. Grinder és una aplicació geosocial destinada al públic gay que permet als usuaris localitzar i comunicar-se amb altres homosexuals que es trobin a prop seu i està considerada la major xarxa social per la comunitat gay.
iMe
L’smartcomedy iMe de la companyia Dara va fer temporada fa uns mesos al Teatre Tantarantana i ha girat per Catalunya. El proper mes de juny faran temporada al Teatre Luchana de Madrid i el 20 de maig actuaran a Palamós. En una futura societat hipotètica on la gent només es comunica a través de les xarxes socials, una caiguda dels servidors forçarà que els protagonistes hagin d’aixecar la mirada. Aquesta societat on l’única comunicació existent és virtual pateix de cop aquesta brusca apagada tecnològica. Amb el pas de les hores, la inestabilitat, els dubtes, la por i les emocions descobertes faran viure als personatges situacions inimaginables en la seva anterior rutina virtual.
Aquesta comèdia se’n riu de la necessitat que tenim d’explicar a tothom què fem i de que malgrat la gran exposició que fem de la nostra vida estem alhora parapetats darrera els dispositius electrònics. L’obra escrita i dirigida per Roc Esquius planteja una interessant reflexió sobre l’ús de les xarxes i explora les incongruències al voltant de com emprem i gestionem la xarxa 2.0.
#Like_Unfollow
#Like_Unfollow és l’última obra de Gerd Guix i la Cia.TeDEBAT després de l’èxit de Ricard de 3r i tracta sobre l’ús i mal ús que fan els adolescents de les xarxes i les greus conseqüències que pot ocasionar, sobretot, en els usuaris més joves, els més vulnerables, preses fàcils dels depredadors cibernètics. Presentada a La Mostra d’Igualada, fira de Teatre Infantil i Juvenil i produïda per la Fundació AC Granollers, s’està representant amb èxit en molts instituts de secundària de Catalunya.
En Bernat, antic alumne d’un institut, és convidat a parlar dels seus còmics i de com, en penjar-ne un a l’Instagram, li surt feina a l’altra punta del món. La xerrada flueix fins que una mà s’alça entre el públic: és la Sílvia, una antiga amiga que explica que el noi sempre ha tingut interès per les xarxes socials, però no sempre amb finalitats creatives. L’obra dóna peu a parlar de les xarxes socials que tenim a l’abast i de les conseqüències de les nostres accions, que no sempre podem controlar.
Pretty, l’adaptació de l’obra de Neil Labute Reasons to be pretty estarà 
de juny s’estrenarà a l’Eixample Teatre 
ntarantana i ha girat per Catalunya. El proper mes de juny faran temporada al Teatre Luchana de Madrid i el 20 de maig actuaran a Palamós. En una futura societat hipotètica on la gent només es comunica a través de les xarxes socials, una caiguda dels servidors forçarà que els protagonistes hagin d’aixecar la mirada. Aquesta societat on l’única comunicació existent és virtual pateix de cop aquesta brusca apagada tecnològica. Amb el pas de les hores, la inestabilitat, els dubtes, la por i les emocions descobertes faran viure als personatges situacions inimaginables en la seva anterior rutina virtual.
En Bernat, antic alumne d’un institut, és convidat a parlar dels seus còmics i de com, en penjar-ne un a l’Instagram, li surt feina a l’altra punta del món. La xerrada flueix fins que una mà s’alça entre el públic: és la Sílvia, una antiga amiga que explica que el noi sempre ha tingut interès per les xarxes socials, però no sempre amb finalitats creatives. L’obra dóna peu a parlar de les xarxes socials que tenim a l’abast i de les conseqüències de les nostres accions, que no sempre podem controlar.