1998-2006 / El naixement d’Ubisoft Barcelona
i el videojoc català durant el tombant de segle

Amb el canvi de segle, el sector del videojoc a Catalunya va començar a adquirir les característiques pròpies d’una indústria consolidada. Les iniciatives empresarials dels primers pioners van donar pas a estudis de desenvolupament cada vegada més professionalitzats, alhora que començava a sorgir la necessitat d’una formació específica en videojocs. Paral·lelament, l’estandardització de tecnologies com internet o els primers telèfons mòbils van propiciar grans canvis dins d’un ecosistema que, a partir d’aleshores, no deixaria de créixer.

Va ser a finals dels 90 quan dues importants empreses d’origen francès, Ubisoft i Gameloft, van apostar per Catalunya per obrir-hi noves divisions amb l’objectiu de desenvolupar videojocs per a ordinador i consola, i per a mòbil, respectivament. Poc després, durant els primers anys del segle XXI, les van seguir un conjunt de noves empreses creades a casa nostra, com Digital Legends, Novarama o Microjocs, que també van apostar per aquestes plataformes. I tot això sense oblidar l’empresa Barcelona Multimedia, pionera en els jocs educatius en format CD-ROM i nascuda a mitjans d’aquesta dècada.

Tot això es produïa en un moment en què les màquines arcade començaven a perdre pistonada davant l’auge dels videojocs per ordinador, consoles i, progressivament, per a dispositius mòbils. La veterana empresa catalana Gaelco (veure el capítol 7) va continuar tenint èxit amb experiències arcade espectaculars que van fer la volta al món, però a poc a poc es va haver d’adaptar a aquest nou escenari i va haver de començar a desenvolupar videojocs més enllà del seu tradicional negoci de les màquines operades amb monedes.

En aquest capítol de la Història del videojoc a Catalunya ens endinsem en aquests anys de transformació, en les empreses que van començar a construir la indústria del videojoc que coneixem en l’actualitat i en la diversitat de títols que es van desenvolupar durant aquest període. Començarem prestant atenció especial a Ubisoft Barcelona, un cas únic durant molts anys dins l’ecosistema català, i ho farem gràcies al testimoni de la seva fundadora i màxima responsable l’estudi, Marie-Thérèse Cordon.

Tom Clancy’s Ghost Recon Advanced Warfighter (Ubisoft)

De la Bretanya francesa a Sant Cugat del Vallès

Els 90 van arribar a la seva fi amb una important notícia per a la indústria catalana del videojoc: l’any 1998 l’empresa francesa Ubisoft va obrir un estudi de desenvolupament a Sant Cugat del Vallès. Tanmateix, ja feia uns quants anys que aquesta companyia, que amb pas del temps acabaria sent una multinacional coneguda arreu del món, havia començat a operar a Catalunya. A mitjans d’aquella dècada, un petit centre de distribució fundat i operat per una sola persona va posar la primera pedra del que anys després acabaria esdevenint Ubisoft Barcelona.

L’any 1994 Marie-Thérèse Cordon va arribar a Catalunya amb el seu marit després d’haver treballat a Ubisoft des de 1988. Aquesta empresa de videojocs havia estat fundada a la Bretanya per una família de cinc germans emprenedors de cognom Guillemot. Malgrat que la voluntat original d’aquesta companyia era desenvolupar els seus propis títols, durant els primers anys va tirar endavant com a editora i distribuïdora. 

“Ubisoft havia creat equips de programació, de disseny i de moltes altres àrees que vivien i treballaven en un castell de la Bretanya”, rememora Cordon, qui just havia acabat els seus estudis de Comerç Internacional a París quan va llegir una oferta de treball al diari i va acabar entrant a l’empresa l’octubre de 1988. Malgrat no haver tocat mai cap altre videojoc que la maquineta Game & Watch de Donkey Kong de la seva germana, recorda que el cap de l’empresa, Yves Guillemot, va quedar sorprès per la seva motivació envers el comerç internacional.

“En lloc de tenir oficines, teníem un castell i allà deixàvem que els equips de desenvolupament fessin els horaris que volguessin, encara que treballessin de nit i dormissin de dia”, explica la directiva. “Estàvem aprenent a fer videojocs, però, és clar, com que allò s’allargava, els caps de l’empresa van pensar que estaria molt bé distribuir títols de tercers per a finançar la producció dels projectes propis. Va ser llavors quan vam començar a distribuir videojocs a França que compràvem a Anglaterra, Alemanya, Estats Units o Japó”.

Durant els seus primers anys, Ubisoft va assolir un èxit considerable produint i distribuint jocs per a ordinador com Zombie, Iron Lord o Night Hunter. També van resultar exitosos altres títols publicats per l’empresa, com el joc de les populars Tortugues Ninja editat per la britànica Mirrorsoft, les famoses aventures gràfiques de l’empresa nord-americana Lucasfilm Games, com The Secret of Monkey Island, o els jocs d’estratègia de la també nord-americana Blizzard Entertainment, amb Warcraft: Orcs & Humans al capdavant. Les vendes creixien a França i, de forma progressiva, l’empresa es va voler internacionalitzar no tan sols pel que fa a distribució, sinó també de producció.

“Ubisoft començava a produir els seus primers videojocs i acabava de signar un important acord als Estats Units; a banda, havia començat a obrir divisions a Anglaterra, Alemanya i altres països europeus, i va ser llavors quan Yves Guillemot em va proposar obrir la filial espanyola —relata—. Va ser perfecte, perquè, de fet, jo i el meu marit desitjaven traslladar-nos aquí”. I era del tot normal, perquè malgrat viure des dels cinc anys al sud de França amb la seva família, Cordon havia nascut realment a La Rioja i, per tant, hi sentia molta proximitat. Dit i fet, al setembre de 1994 es va traslladar a Sant Cugat del Vallès, on va muntar la primera filial d’Ubisoft a l’estat espanyol.

Marie-Thérèse Cordon (Cedida)

“Vaig estar un any i quatre mesos treballant completament sola —rememora Cordon—, al principi em dedicava a donar suport a la distribuïdora madrilenya Dro Soft (veure capítol 5), que venia els nostres títols aquí, però quan ja portava unes setmanes em vaig decidir a obrir un equip de comercialització”. En un parell de mesos va començar a obrir comptes de distribució amb les principals editores de videojocs a l’estat, com Erbe o Proein; amb grans cadenes magatzems, com El Corte Inglés, FNAC, Toys “R” Us o Pryca; o amb empreses majoristes, com Shine Star, que distribuïa videojocs a les botigues de barri que hi havia per tot el país. “Només teníem dos jocs en aquell moment, un de futbol que es deia Action Soccer i una col·lecció de contes interactius en CD-ROM anomenada Kiyeco i els lladres de la nit. “Recordo que per vendre Kiyeco sempre acabava explicant el conte”, rememora més de tres dècades després.

Ara sí, neix Ubisoft Barcelona

Després d’uns anys produint i distribuint videojocs, el gran canvi per Ubisoft va arribar amb Rayman (1995), un videojoc de plataformes creat pel dissenyador francès Michel Ancel i que va esdevenir un dels grans èxits de consoles com PlayStation o SEGA Saturn a tot el món. “Tot i que des de París em donaven molt suport amb la distribució, quan va arribar Rayman vaig començar a necessitar més gent a l’equip i va ser llavors quan vaig començar a fer les primeres contractacions de l’estudi”, detalla Cordon. Entre aquestes incorporacions hi havia la de David Darnés, qui entre altres responsabilitats va esdevenir product manager dels títols de l’estudi.

De fet, durant aquests anys l’encara incipient divisió barcelonina d’Ubisoft també va començar a contractar programadors per treballar en títols propis o per donar suport a altres estudis de l’empresa. Sense anar més lluny, des d’aquesta filial es va contribuir a la programació del simulador de curses F1 Racing Simulation (1997), però, com a curiositat, el joc que va resultar més beneficiós va ser un senzill títol promocional anomenat Danone World Football (1997), el qual s’aconseguia reunint tapes de iogurts. “Va ser la nostra xifra de vendes més espectacular”, exclama Cordon, que també recorda l’alegria que va suposar, cap als volts de 1997, l’arribada d’internet i la possibilitat de connectar-se directament amb la central de París. Precisament, cap a finals d’aquell any els directius de la companyia van proposar a aquesta especialista en vendes fer un pas endavant i crear l’estudi de desenvolupament. Així, des de la seva fundació l’any 1998 fins al 2016 en va assumir la direcció.

“Ubisoft Barcelona va néixer l’agost de 1998 seguint l’estela d’altres estudis que la companyia havia començat a engegar arreu del món, com al Canadà, a Alemanya o el que teníem a França”, comenta Cordon. A banda del personal dedicat a la comercialització dels jocs, en aquell moment l’estudi ja comptava amb vuit programadors. Atès que el nombre de treballadors creixia o minvava segons la dimensió dels projectes, l’estudi va canviar fins a tres vegades d’oficina durant la seva estada a Sant Cugat. Les primeres es van situar a l’edifici Horizon a la carretera de Rubí, on van arribar a ser 80 persones. “Malauradament, l’any 2001 vam haver de reduir l’equip perquè ens havíem passat de llarg i vam haver d’acomiadar gran part dels treballadors”, detalla. En aquest moment l’estudi es va traslladar a l’Avinguda Ragull. Finalment, ja el 2010 la divisió catalana d’Ubisoft es va moure al Centre Comercial de Mira-Sol, on es va estar deu anys —abans del seu trasllat a les seves actuals oficines a la Torre Diagonal Zero Zero de Barcelona—.

Durant els primers anys, Ubisoft Barcelona va arribar a tenir desenes de treballadors en plantilla. Ara bé, com era la recerca de talent en un moment en el qual encara no hi havia centres formatius dedicats a l’àmbit del videojoc? “Anàvem a les universitats d’informàtica i presentàvem l’empresa —detalla Cordon—. Alguns dels nostres jocs ja començaven a ser coneguts i això els motivava, però al mateix temps hi havia gent que no veia amb gaire bons ulls això d’entrar a treballar en una empresa de videojocs, sobretot els pares”.

En aquesta primera etapa, Ubisoft Barcelona es va especialitzar en videojocs de curses de cotxes. Per tal d’abastar la totalitat del seu desenvolupament, “l’estudi va començar a contractar altres perfils professionals més enllà dels programadors, com artistes, dissenyadors, així com professionals de totes les competències necessàries per desenvolupar un videojoc complet”. El resultat van ser títols com Pro Rally 2001 (2000), Pro Rally 2002 (2002), Monster Jam: Maximum Destruction (2002) o Monsters 4×4: Masters of Metal (2003). 

Fet i fet, va ser l’expertesa de l’estudi en els jocs de curses el que va fer que la direcció general de l’empresa encarregués a la filial de Sant Cugat del Vallès la seva participació en la superproducció Tom Clancy’s Ghost Recon Advanced Warfighter (2006). “En aquest cas, el joc s’estava desenvolupant a París i ens van encarregar les parts on sortien vehicles, i el cert és que va funciona molt bé”, puntualitza Cordon. L’experiència va resultar molt significativa: no tan sols va ser la primera participació de l’estudi en un projecte tan gran com aquell, sinó que va ser un dels primers casos de desenvolupament en paral·lel entre diferents estudis ubicats a diferents parts del món, una forma de treballar de la que aquesta multinacional n’acabaria fent bandera.

¿El primer videojoc de consola en català?

Una dada curiosa dels orígens d’Ubisoft a casa nostra té a veure amb la publicació dels primers videojocs per a consola amb el català com una de les llengües disponibles. Entre el 1999 i el 2000, aquesta empresa va publicar —que no desenvolupar— els jocs Barça Total 2000 i Barça Manager 2000 per a la Game Boy Color, així com el Barça Manager 2000 per a la primera PlayStation. Tots ells disposaven de textos en català tant dins del joc com a la mateixa capsa —cosa gens habitual fins i tot avui en dia—.

Aquests senzills simuladors de futbol van ser desenvolupats per LiveMedia i Anco, dos estudis britànics que, en realitat, es dedicaven a agafar el mateix joc i llicenciar-lo amb el nom dels equips més destacats d’aquella època i vendre’ls com a marxandatge. Tanmateix, parlant amb Cordon, descobrim que, malgrat portar el logotip d’Ubisoft a la caixa, no van ser distribuïts per Ubisoft Barcelona: “En aquella època es podien donar petits conflictes entre algunes filials de l’empresa, se suposava que cadascuna controlava el seu mercat, però, de tant en tant, alguna filial arribava a acords amb alguna distribuïdora local i no en deia res, i en aquest cas concret va passar això”.

Malgrat aquest episodi tan curiós, uns quants anys més tard, la mateixa Ubisoft Barcelona es va encarregar de desenvolupar la versió per a la consola Nintendo 3DS del joc Les aventures de Tintin: El secret de l’unicorn (2011). Aquest títol també va incorporar el català entre les llengües disponibles i, ara sí, es tractava d’un videojoc d’una qualitat més que notable.

En qualsevol cas, es tracta de dos casos absolutament excepcionals. De fet, són els únics jocs comercials per a consola d’aquest període dels quals tenim constància que oferien l’opció de jugar en català. Amb la notable excepció dels jocs educatius per a ordinador de l’empresa Barcelona Multimèdia, no deixa de ser una mostra de la manca d’interès que la majoria d’estudis i editores d’aquella època tenien a l’hora de traduir els seus títols al català. Una situació que, per sort, va millorar molt amb la popularització dels jocs en suport digital i l’eclosió dels estudis independents passada la primera dècada del segle XXI.

Tornant a Ubisoft Barcelona, resulta significatiu com aquest estudi va representar durant molts anys una anomalia dins del sector a Catalunya. Com veurem en el següent capítol, quan a començaments del nou segle moltes empreses van apostar-ho tot per pujar al tren dels videojocs per mòbils, aquesta divisió d’Ubisoft es va mantenir fidel en la seva voluntat de continuar treballant en grans produccions per a ordinadors i consola. “Al cap i la fi, molts dels integrants de l’equip van començar a crear videojocs quan encara no s’havien popularitzat els videojocs mòbils i això va marcar molt el tarannà de l’estudi”, recorda Cordon. “La clau per arribar fins aquí ha estat escoltar l’equip i defensar la seva visió”, sentencia.