Nous models de negoci al sector editorial en l’era digital

El Liber 2016 ha estat un any més el punt de trobada dels professionals del sector editorial espanyol i s’ha convertit en un privilegiat espai de reflexió al voltant del futur del negoci editorial a l’era digital.

estudiDosdoce acaba de presentar el tercer estudi sobre l’estat i consolidació dels models de negoci en l’era digital dins el món del llibre amb el patrocini i col·laboració de CEDRO. L’estudi ha estat elaborat a partir dels resultats d’una enquesta per identificar els models de negoci que s’utilitzen en el sector editorial, quina és la opinió del sector sobre aquests models i el seu grau d’ús.

Les conclusions de l’enquesta varen ser el tema de debat d’una taula moderada per Javier Celaya, fundador de Dosdoce, en la recent fira Liber amb la partició de Laura Ceballos, cap de Desenvolupament de Negoci del Centro Español de Derechos Reprográficos (CEDRO); Margarita Guerrero, directora de Bookwire per Espanya i Llatinoamèrica; Ignacio Latasa, soci fundador de Metaforic; i Carmen Ospina, directora de l’Àrea Digital de Penguin Random House.

Després d’uns quants anys d’adaptació del sector editorial als formats digitals la majoria dels professionals consideren que el futur del llibre serà una fusió dels models de venda digital amb els tradicionals

graficoSegons l’enquesta de Dosdoce els models de negoci pels que apostaran les editorials els propers dos anys es troben centrats en la venda directa a través de la pròpia web, la venda unitària de ebooks a través de tendes (Amazon, Apple, Casa del Libro, Kobo, etc.), la publicació de continguts en obert, la venda a través de plataformes de distribució de ebooks como Bookwire, la venda de llicències a biblioteques (com eBiblio o eLiburutegia a Espanya). Però és especialment destacable que comença a haver-hi un cert número d’editorials pioneres que pretenen provar nous models de negoci emergents que s’allunyen dels models ja coneguts de vendes unitàries a través de llibreries i plataformes online o la venda directa en les webs pròpies, com són ara els serveis d’autoedició, la venda en models de subscripció o la fragmentació de continguts (posar a la venda articles independents o capítols separats).

En xifres generals podem aproximar que les vendes digitals representen el 25% del mercat editorial a Espanya, que segueix dominat per un 90% de ventes unitàries i un 10% de vendes per subscripció. En funció de la tipologia de cada editorial i segons els gèneres, àmbits i formats del catàleg cada editorial ha d’explorar quines són les diferents vies de negoci digital que s’adapten millor a la idiosincràsia pròpia de l’empresa.

El model de subscripció del llibre està poc desenvolupat a Espanya però s’estan observant casos d’èxit en altres sectors com el de la televisió (VOD – vídeo sota demanda), els videojocs, cinema i música, com ara Netflix i Spotify. A Espanya han sorgit vàries plataformes i iniciatives com 24Symbols, Nubico, Skoobe, ScribdKindle Unlimited, però malauradament el funcionament del model de subscripció és molt complicat ja que hi ha poca cultura de pagament en el país i s’està implantant de manera molt lenta. Els models existents tenen un cost similar de subscripció al mes, que es troba entre els 8 i 9 euros. Aquest tipus de model funciona en general com més especialitzat és el contingut o el format, per exemple centrant-se en l’àmbit de l’educació i els llibres de text, o els audiollibres, o bé en gèneres que tinguin un públic molt específic i de gran recurrència en el consum i un número d’autors limitats, com ara la novel·la romàntica i de ciència-ficció.

Però un dels models de negoci que es presenten més interessants són els serveis d’autoedició.  En aquests moment es calcula que un 25% dels llibres a Espanya són autoeditats. En els últims anys importants editorials i llibreries estan apostant per aquest model, amb exemples com Book Country (Penguin ), Author SolutionsAuthor Solutions (PenguinRandomHouse), Kobo Writing Life, Kindle Direct Publishingmegustaescribir, Entrescritores o Bubok. Els autors paguen per obtenir uns serveis d’autoedició i és una bona oportunitat de negoci perles editorials, que poden d’aquesta manera fins i tot detectar nous autors. D’altra banda cal no perdre de vista que s’incrementen el número de llibres en les plataformes de venda unitària, on tots els llibres es troben en exposició i poden saltar a la vista del consumidor i reduir la visibilitat dels llibres propis de l’editorial.

Els audiollibres són un format de gran èxit en els mercats editorials dels Estats Units, Gran Bretanya i Alemanya en format de subscripció. En el mercat espanyol hi ha un gran desconeixement entre els usuaris finals sobre què és un audiollibre i es consideren negativament destinats a les persones grans. Existeix un gran nínxol de mercat en aquest nou format, ja que en aquests moments no hi ha gaire oferta perquè poques editorials en tenen en el seu catàleg i no acostumen a ser de gaire qualitat. Els audiollibres són un format amigable per a públic que realitza menys consum tradicional perquè permet fer altres activitats mentre s’escolta la narració. Tot i que el cost de producció és alt i que és necessari utilitzar bons narradors per crear produccions de qualitat, tal i com fan en altres mercats estrangers on es contracten actors per fer les narracions, les opcions de negoci són interessants, ja que hi ha molts consumidors llatins als Estats Units però hi ha una gran manca de productes de qualitat en audiollibres en espanyol.

Precisament és en el mercat llatinoamericà i d’Estats Units on cal que moltes de les editorials espanyoles focalitzin els seus negocis digitals. La penetració dels formats digitals en la lectura és molt més elevada a Amèrica, i els preus per unitat pel llibre electrònic són molt més elevats, essent fins i tot el preu de venda mitjà llatinoamericà per ebook superior al preu mig de venda a Espanya degut a l’assimilació de preus amb el mercat estadounidenc. És per tant important entrar en aquests mercats pel llibre en espanyol, i definir també una clara política de preus diferenciada per zones, autors i temàtica.

Per a una editorial entrar en el model de negoci digital és un canvi important  i cal aprendre a moure’s en l’entorn digital. És un procés d’adaptació llarg, en el qual inicialment l’editorial només es focalitza en la venda unitària digital però que li comporta una gran càrrega de feina  (DRM, establiment de política preus digitals, metadades, contractes, llicències, acords de comercialització amb grans plataformes, etc) a canvi d’un retorn econòmic baix al principi. Un cop les editorials es troben familiaritzades amb les vendes unitàries en la web pròpia i les grans plataformes digitals, les editorials comencen a estar interessades en entrar a explorar altres models de negoci digital com ara la subscripció o models freemium / premium, la venda a biblioteques, la venda mitjançant campanyes de crowdfunding o la gamificació. Les grans editorials poden apostar per vàries d’aquestes noves vies de negoci però les petites editorials centraran esforços probablement en només una o dues noves addicionals.

Quin és el resultat que veurem en els propers dos anys en el sector editorial espanyol? Trobarem moltes més editorials que s’han animat a incorporar la digitalització del seu catàleg en la seva línia de negoci?  Quantes editorials s’animaran a explorar noves vies i apostaran pels models de subscripció o la gamificació? Quins serveis nous de subscripcions apareixeran en el mercat, es consolidaran o desapareixeran? Els audiollibres tindran acceptació entre els consumidors espanyols? La resposta esperem que ens la segueixin portant Dosdoce i els seus estudis sobre el negoci digital editorial en els propers anys.

Imma Garcia

 

 

 

 

 

 

 

Què té a veure el Premi Nobel a Bob Dylan amb Liber?

Aquest any el Liber ha estat més digital que mai. Això ens ha permès reflexionar sobre el futur del llibre digital, la seva narrativa i l’educació. Tot està relacionat, fins i tot el perquè li han concedit el Premi Nobel a Bob Dylan.

El mòbil sempre ha estat una mostra detallada del que passa amb la lectura, diu Diego Moreno. editor de Nórdica Libros. “Abans, veies la gent llegint Liberen paper, després en eReader i ara la gent llegeix directament al mòbil”. Per tant, el que cal fer és trobar formats de lectura adequats per llegir amb el mòbil i pensats per ser llegits en períodes de temps reduïts.

El sector de la lectura competeix amb Twitter, Facebook i altres xarxes socials i continguts que consumim des del nostre smartphone. Aquests no fan més que explicar microrelats del que fa la gent del nostre voltant. I és més: el contingut està pensat, a partir dels nostres gustos, per mantenir-nos enganxats a la pantalla.

perc3b2_no_hi_ha_suportPer tant, el sector del llibre no hi pot competir directament, però cal pensar també en el trajecte que farà el lector, el dispositiu en què llegeix i en els tipus de lectura que poden adequar-se als dispositius mòbils. Els relats curts poden ser perfectes en aquest tipus de lectura. Textos que no et robin més de 40 minuts. Tanmateix, per portar a terme aquestes propostes es requereix el suport de les institucions per fomentar la lectura.

De fet, ja existeix una literatura per mòbil. Al Japó fa quatre o cinc anys va sorgir la tendència que la gent autopubliqués per plataformes mòbils. Des de novel·les per capítols fins a novel·les escrites per Whatsapp. La consultora editorial Arantxa Mellado afirma que, quan la tecnologia canvia, canvia la manera de narrar.

Això no vol dir que s’hagi d’instaurar la novel·la per Whatsapp com a única forma de consumir lectura, sinó que a mesura que van apareixent en el mercat noves formes de comunicació la narrativa s’adapta a aquestes, cosa que també es va comentar al Festival de Sitges quan s’abordava el tema de la narrativa.

el_nobel_que_es1Quin és el problema? Que no estem acostumats. Ens hem educat des de petits en un format únic, el llibre tradicional. I aquest format no està “complementat”, no està enriquit a partir d’altres textos no escrits. I recordem que, segons la semiòtica, tot és un text.

Aquest és el motiu pel qual Arantxa Mellado relaciona el Nobel amb el sector del llibre. El llibre està format per un text, però també hi ha altres maneres de narrar. Dylan feia poesia tant amb paraules com amb música.

Els més menuts comencen a créixer amb unes bases diferents. Cada vegada es veuen més continguts escrits que reforcen els seus textos amb àudios, vídeos i d’altres. Mellado creu que les generacions que s’estan educant amb aquest contingut, també el demanaran pel seu temps d’esbarjo i afegeix que potser queden un parell de generacions perquè s’implanti, però que cada vegada està creixent amb més força.

Francisco Peláez, professor d’ESADE, en una xerrada sobre el llibre digital com a oci i en usos professionals, parla des del seu punt de vista de docent. L’alumne el que vol és aprovar i si el món digital l’ajuda a complir aquest fi, el farà servir. Remarca la presència de Pcs, Macs i d’altres suports digitals que s’utilitzen avui dia a les aules. Tanmateix, hi ha una gran absència, l’e-book.

Els joves d’avui dia no tenim tanta tendència com abans a consultar fonts bibliogràfiques, sinó que ens és més fàcil consultar la informació que trobem a Internet. És més ràpid i, en el cas del material didàctic que ens faciliten els professors, és el que ens ajuda a aprovar. Peláez, s’adona de la problemàtica. Els professors suggereixen materials, però després el que es fa servir són els apunts. Ni tan sols sent una generació que hem crescut de la mà d’Internet fem servir de manera habitual un llibre online per reforçar el nostre aprenentatge.

Potser ara per ara el llibre digital no està consolidat. Però és qüestió de temps. Cada vegada estem veient més elements transmèdia, dins i fora del sector del llibre. En el Barcelona Games World es parlava molt de la gamificació. És més fàcil aprendre jugant que no llegint un llibre perquè el joc facilita l’assimilació d’un major nombre d’estímuls i coneixements. Això ens obre portes a experimentar amb els formats que tenim i a crear nous llenguatges. Cada vegada ens agraden més les experiències immersives i les generacions que pugen estaran més acostumades a aquest tipus de convergències. Podem trobar des de les aplicacions per fomentar la lectura i estimular als nens de Sami Apps i Ludibum a aplicacions per promoure la poètica com Poetica 2.0 o els llibres immersius i interactius de iClassics i de Cubus Games. Potser és moment de deixar-nos de plantejar el futur del llibre digital i qüestionar-nos els límits d’aquesta transversalitat. Si ens donen tants estímuls, ens quedarà res per imaginar?

Marta Izquierdo

Liber, cada vegada més digital.

Entre el 12 i el 14 d’Octubre més de 300 empreses i editorials de 10 països diferents exposaran la seva oferta en la 34a edició de Liber.

fira-de-barcelonaEnguany Liber vol donar una atenció molt especial a l’àmbit digital, ja sigui per mitjà de les seves Jornades Professionals com impulsant la Zona Digital, un dels espais creats l’any 2015 i que va tenir molt bona acollida. En aquests espais de treball es volen donar cabuda a les noves tendències dins l’àmbit digital relacionades amb el món editorial, presentant productes o debatent entorn a temes com ara la recollida de metadades, les noves eines per a l’edició, la creació i difusió de noves aplicacions per a mòbils, la distribució del llibre digital… Aquests espais són un punt de trobada del que ja sí han de ser dos companys de viatge, el món editorial i el món digital. A més l’organització, seguint amb aquesta línia, ha obert la zona d’expositors a empreses del sector dels vídeojocs i l’audiovisual.

Per a facilitar-vos una mica la visita al Liber hem fet una tria entre l’amplíssim programa d’activitats que ha preparat el certamen. Hi ha un munt de taules, xerrades i debats molt interessants que miren el sector des de totes les seves vessants i que ens deixaran veure l’estat actual del mercat i, sobretot, ens donarà les pistes de cap on es dirigeix.

Podeu descarregar-vos la tria clicant a sobre la imatge.

baixa

I si no teniu temps de visitar la fira… llegiu, ja sigui en format paper o digital.

 

Mireia

Literatura enriquida

L’arribada del format digital al sector del llibre ha comportat múltiples canvis i innovacions durant els últims. Actualment són innumerables els diferents formats digitals en que podem llegir (o inclús escoltar a través d’audiobooks) les novetats editorials com els clàssics literaris, en multitud de suports (ja sigui en lectors de llibres digitals com el Kindle d’Amazon o tauletes com l’iPad) i a través d’incomptables serveis (des d’Amazon, iTunes a Nubico, Oyster, Scribd, Kobo, Nook…).

Però les innovacions no només han arribat en la manera en que consumim els llibres, sinó en els mateixes possibilitats que els formats digitals han permès anar explorant. Aquí us volem presentar alguns exemples per a que pugueu fer un tast:

La realitat augmentada

La realitat augmentada permet traspassar els límits físics dels llibres. A través de l’ús de dispositius electrònics, sensors i webcams es poden descobrir continguts que no es troben presents directament en el llibre físic, que poden correspondre a animacions, textos afegits, etc.

El projecte Digital Pop-up book ha reinventat la poesia visual a través del que anomenaríem poesia augmentada. El llibre només mostra patrons en blanc i negre que a través de l’ordinador i una web-cam es transformen en textos poètics.
Un altre exemple diferent és Sensory Fiction, un llibre que a través de sensors pretén comunicar diferents estats d’ànim en el lector.

El dissenyador Martin Kovacovski també utilitza aquestes eines per permetre’ns interactuar i descobrir aspectes dels llibres que estem llegint:

Jekyll and Hyde Augmented Reality Book Die Kelten

Però on realment la realitat augmentada ha estat àmpliament utilitzada és en el sector de la narrativa infantil. Són molts els exemples que podem trobar en el mercat des del nivell lúdic fins l’educatiu.

Monsters Inc., An Augmented Reality Book MagicBook, app mòbil augmentada per lectors de 3 a 5 anys
IMAG·N·O·TRON.The Fantastic Flying Books of Mr. Morris Lessmore
IMAG·N·O·TRON: Numberlys Edition

.

L’any 2012 Sony va presentar els Wonderbooks, els primers llibres que arribaven a PlayStation 3. A través d’un llibre físic els nens podien interaccionar amb el llibre i trobar-se immersos dins d’ells. El primer títol que es va presentar va ser un Llibre d’Encanteris ambientat en l’univers de Harry Potter que va escriure la coneguda escriptora J.K.Rowling.
.

Wonderbook: Book of Spells de J.K. Rowling Wonderbook: Book of Spells de J.K. Rowling. Making off

Les bookapps

Les apps per a llibres són un altre segment del nou mercat desenvolupat en els últims anys. El ventall de possibilitats que s’obra als editors és molt ampli, però els resultats no són sempre tan aconseguits com els que us proposem a continuació.  La interactivitat, la barreja entre animació i lectura, la inclusió de so, la informació afegida sobre alguns dels aspectes de la història o els personatges, o la possibilitat d’escollir el teu propi recorregut per la novel·la són alguns dels aspectes a destacar.

Alice for the iPad
The Fantastic Flying Books of Mr. Morris Lessmore iPad App
The Anne Frank App
Moby Dick  i Great Expectations de Interactive Novels de Penguin Books
The Invisible Kingdom
American Interiors de Penguin Books
Beside Myself: An interactive novel for the iPad iPoe – Edgar Allan Poe Collection de Play Creatividad
Los colores olvidados de Play Creatividad
Babel, the cat who would be king

.

Pry destaca entre els últims exemples que trobem de llibre sense fronteres, un híbrid entre el cinema, el joc i el text.

El còmic

El còmic digital encara està explorant totes les possibilitats que li pot oferir la tecnologia. Existeixen també diferents apps que permeten la lectura i la compra de còmics digitals com ara la coneguda Comics de ComiXology, però encara s’està lluny d’aconseguir les màximes potencialitats que la tecnologia ofereix per proporcionar als lectors una bona experiència de lectura.

La Douce de François Schuiten en realitat augmentada Midnight Rises, app de novel·la gràfica interactiva que comparteix univers amb el videojoc Midnight Star
Bottom of the ninth de Ryan Woodwards, la primera novel·la gràfica animada
2084, la primera app de novel·la gràfica en 3D

A la xarxa també podem trobar múltiples exemples de webcòmics com JL8 o Always Raining Here, que són pàgines web que ofereixen narratives serialitzades en formats que aprofiten les possibilitats que les xarxes poden oferir.

Tot un món per descobrir!

Imma Garcia

La narrativa i les possibilitats de la web i les xarxes socials

Les xarxes socials i els llibres

Les xarxes socials estan permetent crear noves interaccions entre els autors i els lectors, alhora que creen grans possibilitats per augmentar la visibilitat de les novetats editorials. YouTube, Twitter, Facebook, Instragram, Tumblr, els blogs o altres iniciatives originals a la xarxa són algunes de les eines que es comencen a explorar.

A la web hi trobem escriptors, lectors, crítics, editors… Però és la comunitat virtual de booktubers la que ha aconseguit la més gran capacitat prescriptora i  són l’última tendència, especialment entre els joves. Els booktubers  fan crítiques de llibres, alhora que comparteixen amb els seus seguidors costums, filies i fòbies relacionades amb els llibres.

La lectura dels llibres digitals està cada cop més estesa i les xarxes de biblioteques estan incorporant el préstec digital. Internet permet tot tipus d’accions per fomentar la lectura i facilita compartir les experiències dels lectors. És per això que Mark Zuckerberg, fundador de Facebook, va crear a principis d’any un club de lectura A Year of Books a Facebook que ja compta amb gairebé quatre-cents mil seguidors.

Les empreses editorials estan fent esforços per augmentar l’impacte publicitari de les seves novetats editorials a la xarxa. Una de les eines que estan a la seva disposició són els booktrailers. La qualitat i l’originalitat del trailer ha de despertar la curiositat del possible lector. Llegiríeu aquests llibres?

Underground de Haruki Murakami

Colorless Tsukuru Tazaki and His Years of Pilgrimage de Haruki Murakami

One More Thing de B.J. Novak

Recentment Twitter i l’editorial Hachette s’han associat per promoure per vídeo la feina de diversos autors durant aquest mes d’abril a través de la pàgina web www.whereiwrite.tv. Els vídeos seran tuitejats pels autors, els seus editors i per Twitter amb el hashtag #WhereIWrite.

Instagram també pot ser un mitjà per promocionar llibres. La polonesa Empik ha creat el compte @storygram_empik i el hashtag #Storygram, per oferir extractes dels nous capítols de llibres recentment editats per tal d’arribar a nou públic i fomentar que es comparteixin aquests continguts.

Altres narratives digitals a la xarxa

No només podem trobar novel·les en suport físic o en suport digital convencional, sinó que també estan apareixent a la xarxa maneres alternatives de mostrar-nos narracions. Serial Chicken va ser la primera novel·la espanyola a Twitter, escrita per Jordi Cervera durant la celebració de la Setmana Negra de Barcelona.

Twitter i els seus 140 caràcters han esdevingut un mitjà ideal per la micropoesia i els haikus amb els hashtags #haiku i #micropoetry. Si us agraden algun dels comptes que podeu trobar dedicats als haikus hi ha webs que permeten crear el Tweet Book de qualsevol compte, d’igual manera que amb  l’empresa catalana Tiny Books podeu editar un llibre  a partir de les converses de WhatsApp.

Les marques comercials estan trobant en les noves narratives digitals la manera de crear campanyes innovadores i incrementar la seva presència a la xarxa de manera original i moderna. Aquest seria el cas per exemple de The Vanishing Game, una novel·la en Tumblr de 17.000 paraules, creada per l’escriptor William Boyd com a part d’una campanya de la marca automovilistica Land Rover. Mentre que el món del còmic i la interactivitat ha arribat fins i tot a inspirar campanyes comercials, com aquesta de Peugeot: The Hybrid Graphic Novel. Un altre projecte recent és Wild Beasts, la novel·la interactiva en gif de l’artista francès Mattis Dovier i el grup de música britànic Wild Beast amb suport de l’empresa de whisky Jameson.

L’experimentació en la narrativa digital està donant lloc a experiències en la frontera entre el llibre, l’audiovisual o el periodisme digital. El projecte guanyador del Digital Book Award de 2015 We are hungry és una obra de ficció multimèdia que inclou fotografies, audio i il·lustracions conjuntament amb estadístiques i altres dades reals, que es pot simplement llegir o experimentar una nova manera d’entendre la narrativa digital.

Stephen Fry va proposar fa pocs mesos el projecte de narrativa digital House Your Fry. A digital storytelling for everyone en aliança amb Penguin. A  partir de material de Stephen Fry posat a disposició dels participants, aquests podien crear material nou en el format digital que volguessin com ara vídeo, apps, videojocs, etc… El projecte ha resultat una manera original d’experimentar amb noves formes de narrar històries.

House Your Fry

Map Your Fry. Projecte seleccionat pel jurat

Les tecnologies digitals permeten aproximar-se als lectors de maneres diferents a través de múltiples eines. Les editorials i els autors han de seguir explorant les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies per intentar captar l’interès dels possibles lectors, allà on hi siguin i a través dels canals de comunicació disponibles.

Un exemple de campanya de promoció editorial molt original la va protagonitzar l’últim llibre de James Patterson, Private Vegas. Durant un dia va posar a disposició dels fans 1.000 exemplars digitals del llibre que s’autodestruirien en 24 hores a la web Selfdestructing Books.

Però els llibres primer s’han d’escriure. Els escriptors han de trobar la inspiració i posar sobre paper (o digitalment) les seves històries. Amb l’app  Write or die (escriu o mor) els escriptors vocacionals (i també alguns de ben coneguts) estan obligats a escriure sense parar si no volen patir conseqüències catastròfiques, perquè la feina s’esborra si les muses no els visiten i mantenen les pàgines en blanc. Algun dia podran arribar a escriure els robots? Per ara, només són capaços de transcriure llibres com el robot industrial copista de la Biblia de robotlab

I si cal anar fins a on sigui per captar lectors, s’hi va. Durant l’últim any podem trobar casos de promoció de la lectura en el transport públic, com la campanya de Vodafone al Metro de Madrid a través de la App Vodafone L2  on posava a disposició dels usuaris la descàrrega d’un llibre al mes gratuïtament. Mentre que el Metro de Pekín va permetre descarregar-se gratuïtament llibres electrònics de clàssics de la literatura xinesa que van canviant cada dos mesos mitjançant codis QR, campanya similar a la també es va realitzar en el metro de Moscou.

Imma Garcia

Gamebooks: narrativa i videojocs

La combinació entre la narrativa, l’animació i la il·lustració interactiva han obert el camí als gamebooks, relats interactius que trenquen les fronteres entre la narrativa i els videojocs. Us proposem alguns gamebooks per a que us hi submergiu:

Device 6 de Simogo, on Anna es desperta en una illa remota sense recordar com hi ha arribat, excepte un lleuger record sobre una desagradable nina. Resol els misteris que envolten l’illa i l’Anna.

Framed de Loveshack Entertainment, premiat joc-puzzle on reubiques i reescrius les vinyetes d’un comic d’estil noir.

80 days d’Inkle Studios, dóna la volta al món com tot un Phileas Fogg.

The Thirty-Nine Steps, de The Story Mechanics, un videojoc que et fa viure el thriller de Hitchcock en primera persona.

Blood of Zombies, de Gamebooks Adventures/Tin Man Games, una de les moltes aventures interactives que proposa aquest estudi australià.

The Sailor’s Dream, de Simogo Games, passa el temps visitant un oceà i unes illes oblidades.

Sorcery, d’Inkle Studios, una aventura fantàstica èpica interactiva.

To be or not to be de Gamebooks Adventures/Tin Man Games, adaptació digital interactiva per la divertida versió de Ryan North de la història del príncep danès.

Analogue, a hate story, un misteri interactiu interestel·lar que es converteix en una mena de novel·la epistolar.

Blood & Laurels, de Richard Evans, una intriga política en els palaus de l’Antiga Roma.

Your Pizza Adventure, una gamberra aventura narrativa audiovisual per viure en primera persona l’stress laboral dels repartidors de pizza.

Type:rider, descobreix la història de la tipografia amb aquest premiat videojoc.

Una altra experiència entre la literatura i el joc és A Dark Room, de Double Speak Games, aventura textual minimalista per ordinador i app que va obtenir crítiques molt elogioses.

A casa nostra algunes empreses estan començant a apostar per aquest tipus de narrativa, com ha fet amb gran èxit la catalana Cubus Games.

La Feria Tenebrosa/The Sinister Fairground, de Cubus Games.

Necklace of Skulls, de Cubus Games, una aventura dins dels mites maies.

Sobre aquest tema també va escriure Ricard Ruiz Garzón a Candy Crush Hamlet.

Imma Garcia

Alícia, la novel·la

______________________

Alícia, la novel·la, en paper i en digital

Són innombrables les edicions que s’han fet arreu del món dels llibres de Lewis Carroll. La primera edició d’Alícia en terra de meravelles en català data de 1927 amb traducció del poeta Josep Carner i il·lustracions de Lola Anglada.

Una de les noves eines de promoció que utilitzen les editorials són els book trailers, que utilitzen l’animació i les eines audiovisuals per apropar al públic les seves novetats. Aquí en podem veure dos exemples.

Podem trobar tota classe d’ebooks i audiollibres sobre Alícia, però va ser l’any 2010 quan ens va arribar la que probablement sigui una de les millors i de més èxit aplicacions digitals i interactives d’un llibre: Alice for the iPad, que té amb unes cuidades i detallades il·lustracions. Compta amb una continuació: Alice for the iPad 2: Alice in New York.

L’últim fenòmen entre els joves lectors són els booktubers. Com Alícia és un dels llibres que més es llegeixen i treballen a les escoles, és normal que hi trobem vídeos dedicats a la seva figura.

També pots llegir la novel·la en emojis. Això sí, amb una lupa!

Més Alícia:

150 anys d'Alícia

Celebrem 150 anys de la publicació d’Alice Adventure’s in Wonderland, el clàssic de la literatura universal de Lewis Carroll. Alícia és un obra única lligada a un món ple d’humor, imaginació i absurditat que ha transcendit les fronteres de la literatura infantil i ha inspirat artistes, escriptors, cineastes, filòsofs, científics i psicoanalistes. El llibre té una segona part menys coneguda, Through the looking-glass, and what Alice found there.

Alícia està considerat un dels exemples més característics de la literatura de l’absurd i la seva estructura narrativa ha estat enormement influent. Alguns dels seus personatges com ara el Conill Blanc, el Barreter, el Gat de Cheshire o la Reina de Cors han esdevingut veritables icones de la nostra cultura.

És justament en els seus personatges icònics i en la seva especial narrativa en el que volem fer una especial incidència. L’univers d’Alícia ha estat utilitzat en una gran varietat d’àmbits diferents, adaptant la narrativa a les necessitats i capacitats dels diferents mitjans. Les adaptacions que s’han fet en cinema, sèries de televisió, dibuixos animats, còmics, animes, videojocs, obres de teatre,  musicals, òperes o ballets, han resultat molt variades en estil i  grau de fidelitat als personatges, escenaris o històries. També ha estat font d’inspiració d’obres d’art, des de les primeres il·lustracions que acompanyaven les edicions del llibre, fins a obres de grans pintors, escultors, videoartistes o fotògrafs. Així mateix Alícia i els seus personatges han inpirat nombroses obres literàries i cançons.

És tanta la influència i popularitat d’aquesta obra, que ha inspirat heroïnes que s’anomenen Alice com a homenatge en tota classe de productes culturals actuals. Així mateix ha donat nom al síndrome d’Alícia en terra de meravelles (AIWS, inicials en anglès) o micropsia, un trastorn neurològic que afecta la percepció visual on els pacients veuen els objectes molt més petits del que són.

Hem trobat tantes referències a l’obra de Lewis Carroll en diferents formats que ho hem separat en diferents articles:

Imma Garcia

Llegir en paper o en digital?

Fa 50 anys ningú hauria qüestionat les característiques fonamentals d’un llibre: dues tapes i un seguit de pàgines unides per un llom.

Però amb la implantació de la tecnologia , la imatge que  teníem d’aquest llibre tradicional ha canviat radicalment. Ara no només podem llegir articles, contes o novel·les a través dels llibres de paper, sinó que també podem utilitzar les plataformes digitals: ordinadors, mòbils, tablets, e-books… Aquestes noves incorporacions, però, no s’han vist exemptes de polèmica i, com gairebé totes les innovacions que tenen lloc en la nostra societat, han rebut crítiques tant positives com negatives.

El diari argentí La Voz realitza una anàlisi basada en la revista Scientific American. Aquesta va elaborar un article on explicava que el cervell prefereix la superfície de paper a l’hora de llegir. Aquest fet es deu a que el cervell humà percep el text com un conjunt. A mesura que la lectura amb el llibre tradicional avança, s’aconsegueix un ritme que ajuda el lector a interpretar millor el contingut. El fet d’anar passant les pàgines del llibre provoca que existeixi una realitat més física; el lector necessita sentir el paper (el cervell ho demana de manera inconscient).

Molts altres estudis demostren que la lectura realitzada a través d’una pantalla és molt més lenta i que el lector memoritza menys informació. La llum que desprenen alguns suports digitals també provoquen fatiga visual al lector, mal de cap i visió borrosa.

La Voz acaba el seu article amb la següent conclusió: “És probable que l’organisme dels nous nadius digitals creï altres xarxes neuronals que prefereixin el suport electrònic al paper, però avui en dia, la resta de la població segueix preferint el contacte amb el paper tradicional”.

Tot i que el nostre cervell prefereixi el suport tradicional, el número de vendes de llibres, revistes i diaris parla per ell mateix. La societat cada vegada presta menys atenció als continguts físics i s’interessa més pels digitals, ja sigui per comoditat o per moda. Aquest fet ha produït que  llibreries i biblioteques hagin de desenvolupar noves estratègies per adaptar-se a les noves necessitats dels clients i recuperar les vendes fallides.

Algunes d’aquests novetats són la incorporació del préstec de llibres digitals en les biblioteques.

El sistema de biblioteques de Queens, Nova York, ha desenvolupat una app que permet a l’usuari accedir a un únic portal per a realitzar les seves cerques digitals. La unificació dels diferents portals facilita aquesta cerca ja que es du a terme a través de totes les col·leccions que conté la biblioteca, sense tenir en compte el proveïdor que les ofereix.

Un cas semblant el trobem al projecte E-Biblio de la Red de Biblioteques Públiques d’Andalusia, que ha decidit impulsar la lectura digital en la seva comunitat ja que un tant per cent molt elevat de la població no té accés a bones llibreries o fins i tot a biblioteques que continguin un fons ampli d’informació o de dades. Es pot accedir a aquest servei des d’ordinadors, tablets, mòbils o llibres electrònics personals.

L’últim exemple és el de dos creadors d’apps per a biblioteques que han utilitzat els Beacons per interactuar amb els seus usuaris: Capira Technologies i BluuBeam. Aquests han llençat serveis d’informació de micro-localització que permeten a les biblioteques enviar missatges als dispositius mitjançant bluetooth. Aquests missatges poden contenir informació diversa sobre la localització dels diferents continguts de la biblioteca, així com els pròxims esdeveniments en l’àrea infantil, informació de cursos , les noves adquisicions literàries, etc.  L’usuari rebrà diferents missatges depenent de la zona de la biblioteca en que es trobi (més informació).

Les llibreries no volen quedar-se fora d’aquests canvis, i per això s’ha fet realitat un acord entre CEGAL (que reuneix 1600 llibreries) i Odilo (una plataforma tecnològica i distribuïdora de continguts) per a la implementació dels préstecs digitals a les biblioteques mitjançant compres a les llibreries. Aquest acord, però, no agrada a tothom; alguns experts opinen que el projecte ebiblio fa la mateixa funció. També pensen que no li veuen utilitat i que els usuaris no ho faran servir.

A part de les revistes, novel·les i llibres, trobem un quart implicat amb l’actual substitució del paper a les plataformes digitals: els còmics. Aquest també s’han hagut de reinventar i adaptar-se als canvis constants de la nostra societat per no quedar-se enrere. Comixology és una plataforma digital (igual que iTunes) en la qual els consumidors podran llegir, comprar, emmagatzemar els seus còmics digitals.

Aquesta nova implantació també canvia la manera de consumir aquests continguts. Alguns experts com White i Johnson donen la seva opinió sobre el futur dels còmics i aquesta nova reinvenció (llegir aquí).

Clàudia Coll

Per fi arriba la pau entre Amazon i Hachette

Amazon y Hachette firman la paz
Las dos multinacionales llegan a un acuerdo para trabajar juntos.
20 de noviembre de 2014. Estandarte

Saquen los pañuelos y enjuguen sus lágrimas, lectores de Estandarte, porque uno de nuestros culebrones favoritos llega a su fin: Amazon y Hachette han firmado la paz. El gigante de internet y la filial en Estados Unidos del emporio editorial francés, a su vez uno de los cuatro principales grupos del negocio de la literatura en Norteamérica, firman un acuerdo y dan por zanjada su particular guerra.

Un conflicto en el que han involucrado a autores y lectores, apelando a que el consenso entre ambos proporcionaría beneficios mayores a unos y precios más bajos a otros, según se diera el caso. Para quienes se estremecieron con la carta de los autores de Hachette en defensa de sus editores, y también para aquellos que se emocionaron con la petición por parte de Amazon de lluvia de correos electrónicos al consejero delegado de Hachette, esta historia de desamor —más que de amor— se resuelve con un acuerdo vigente a partir de 2015 y sobre el que no han querido proporcionar detalles, según con breve comunicado conjunto. Sin embargo, que no cunda el pánico: Amazon ya ha levantado el veto a los libros de este grupo.

Hachette Book Group y Amazon han anunciado que las dos compañías han cerrado un nuevo acuerdo de varios años para las ventas de libros físicos y electrónicos. Hachette bajará los precios gracias a los incentivos económicos específicos que Amazon le brinda, más generosos conforme el grupo editorial más rebaje el precio de sus libros electrónicos, y a cambio Hachette podrá fijar los precios de los libros que les parezca conveniente, teniendo siempre en cuenta la cláusula anterior.

En opinión de Michael Pietsch, consejero delegado de Hachette en Estados Unidos, y a quien el equipo de Amazon Books te pedía que escribieras este verano, el acuerdo supone una gran noticia para los escritores, beneficiados por una enorme capacidad de marketing con uno de sus socios comerciales más importantes.

Termina así un rosario de acusaciones y protestas cruzadas, que entretuvo el verano de los interesados en el futuro del libro electrónico. Condiciones propuestas y difundidas para forzar una respuesta, manifiestos respaldados por escritores influyentes… ¿Han escrito Amazon y Hachette el final de su tormentosa historia con este acuerdo, o se trata tan solo de un penúltimo capítulo?

Llegir la notícia original.