El Liber 2016 ha estat un any més el punt de trobada dels professionals del sector editorial espanyol i s’ha convertit en un privilegiat espai de reflexió al voltant del futur del negoci editorial a l’era digital.

Dosdoce acaba de presentar el tercer estudi sobre l’estat i consolidació dels models de negoci en l’era digital dins el món del llibre amb el patrocini i col·laboració de CEDRO. L’estudi ha estat elaborat a partir dels resultats d’una enquesta per identificar els models de negoci que s’utilitzen en el sector editorial, quina és la opinió del sector sobre aquests models i el seu grau d’ús.

Les conclusions de l’enquesta varen ser el tema de debat d’una taula moderada per Javier Celaya, fundador de Dosdoce, en la recent fira Liber amb la partició de Laura Ceballos, cap de Desenvolupament de Negoci del Centro Español de Derechos Reprográficos (CEDRO); Margarita Guerrero, directora de Bookwire per Espanya i Llatinoamèrica; Ignacio Latasa, soci fundador de Metaforic; i Carmen Ospina, directora de l’Àrea Digital de Penguin Random House.

Després d’uns quants anys d’adaptació del sector editorial als formats digitals la majoria dels professionals consideren que el futur del llibre serà una fusió dels models de venda digital amb els tradicionals

Segons l’enquesta de Dosdoce els models de negoci pels que apostaran les editorials els propers dos anys es troben centrats en la venda directa a través de la pròpia web, la venda unitària de ebooks a través de tendes (Amazon, Apple, Casa del Libro, Kobo, etc.), la publicació de continguts en obert, la venda a través de plataformes de distribució de ebooks como Bookwire, la venda de llicències a biblioteques (com eBiblio o eLiburutegia a Espanya). Però és especialment destacable que comença a haver-hi un cert número d’editorials pioneres que pretenen provar nous models de negoci emergents que s’allunyen dels models ja coneguts de vendes unitàries a través de llibreries i plataformes online o la venda directa en les webs pròpies, com són ara els serveis d’autoedició, la venda en models de subscripció o la fragmentació de continguts (posar a la venda articles independents o capítols separats).

En xifres generals podem aproximar que les vendes digitals representen el 25% del mercat editorial a Espanya, que segueix dominat per un 90% de ventes unitàries i un 10% de vendes per subscripció. En funció de la tipologia de cada editorial i segons els gèneres, àmbits i formats del catàleg cada editorial ha d’explorar quines són les diferents vies de negoci digital que s’adapten millor a la idiosincràsia pròpia de l’empresa.

El model de subscripció del llibre està poc desenvolupat a Espanya però s’estan observant casos d’èxit en altres sectors com el de la televisió (VOD – vídeo sota demanda), els videojocs, cinema i música, com ara Netflix i Spotify. A Espanya han sorgit vàries plataformes i iniciatives com 24Symbols, Nubico, Skoobe, Scribd i Kindle Unlimited, però malauradament el funcionament del model de subscripció és molt complicat ja que hi ha poca cultura de pagament en el país i s’està implantant de manera molt lenta. Els models existents tenen un cost similar de subscripció al mes, que es troba entre els 8 i 9 euros. Aquest tipus de model funciona en general com més especialitzat és el contingut o el format, per exemple centrant-se en l’àmbit de l’educació i els llibres de text, o els audiollibres, o bé en gèneres que tinguin un públic molt específic i de gran recurrència en el consum i un número d’autors limitats, com ara la novel·la romàntica i de ciència-ficció.

Però un dels models de negoci que es presenten més interessants són els serveis d’autoedició.  En aquests moment es calcula que un 25% dels llibres a Espanya són autoeditats. En els últims anys importants editorials i llibreries estan apostant per aquest model, amb exemples com Book Country (Penguin ), Author SolutionsAuthor Solutions (PenguinRandomHouse), Kobo Writing Life, Kindle Direct Publishing, megustaescribir, Entrescritores o Bubok. Els autors paguen per obtenir uns serveis d’autoedició i és una bona oportunitat de negoci perles editorials, que poden d’aquesta manera fins i tot detectar nous autors. D’altra banda cal no perdre de vista que s’incrementen el número de llibres en les plataformes de venda unitària, on tots els llibres es troben en exposició i poden saltar a la vista del consumidor i reduir la visibilitat dels llibres propis de l’editorial.

Els audiollibres són un format de gran èxit en els mercats editorials dels Estats Units, Gran Bretanya i Alemanya en format de subscripció. En el mercat espanyol hi ha un gran desconeixement entre els usuaris finals sobre què és un audiollibre i es consideren negativament destinats a les persones grans. Existeix un gran nínxol de mercat en aquest nou format, ja que en aquests moments no hi ha gaire oferta perquè poques editorials en tenen en el seu catàleg i no acostumen a ser de gaire qualitat. Els audiollibres són un format amigable per a públic que realitza menys consum tradicional perquè permet fer altres activitats mentre s’escolta la narració. Tot i que el cost de producció és alt i que és necessari utilitzar bons narradors per crear produccions de qualitat, tal i com fan en altres mercats estrangers on es contracten actors per fer les narracions, les opcions de negoci són interessants, ja que hi ha molts consumidors llatins als Estats Units però hi ha una gran manca de productes de qualitat en audiollibres en espanyol.

Precisament és en el mercat llatinoamericà i d’Estats Units on cal que moltes de les editorials espanyoles focalitzin els seus negocis digitals. La penetració dels formats digitals en la lectura és molt més elevada a Amèrica, i els preus per unitat pel llibre electrònic són molt més elevats, essent fins i tot el preu de venda mitjà llatinoamericà per ebook superior al preu mig de venda a Espanya degut a l’assimilació de preus amb el mercat estadounidenc. És per tant important entrar en aquests mercats pel llibre en espanyol, i definir també una clara política de preus diferenciada per zones, autors i temàtica.

Per a una editorial entrar en el model de negoci digital és un canvi important  i cal aprendre a moure’s en l’entorn digital. És un procés d’adaptació llarg, en el qual inicialment l’editorial només es focalitza en la venda unitària digital però que li comporta una gran càrrega de feina  (DRM, establiment de política preus digitals, metadades, contractes, llicències, acords de comercialització amb grans plataformes, etc) a canvi d’un retorn econòmic baix al principi. Un cop les editorials es troben familiaritzades amb les vendes unitàries en la web pròpia i les grans plataformes digitals, les editorials comencen a estar interessades en entrar a explorar altres models de negoci digital com ara la subscripció o models freemium / premium, la venda a biblioteques, la venda mitjançant campanyes de crowdfunding o la gamificació. Les grans editorials poden apostar per vàries d’aquestes noves vies de negoci però les petites editorials centraran esforços probablement en només una o dues noves addicionals.

Quin és el resultat que veurem en els propers dos anys en el sector editorial espanyol? Trobarem moltes més editorials que s’han animat a incorporar la digitalització del seu catàleg en la seva línia de negoci?  Quantes editorials s’animaran a explorar noves vies i apostaran pels models de subscripció o la gamificació? Quins serveis nous de subscripcions apareixeran en el mercat, es consolidaran o desapareixeran? Els audiollibres tindran acceptació entre els consumidors espanyols? La resposta esperem que ens la segueixin portant Dosdoce i els seus estudis sobre el negoci digital editorial en els propers anys.

Imma Garcia

Aquest any el Liber ha estat més digital que mai. Això ens ha permès reflexionar sobre el futur del llibre digital, la seva narrativa i l’educació. Tot està relacionat, fins i tot el perquè li han concedit el Premi Nobel a Bob Dylan.

El mòbil sempre ha estat una mostra detallada del que passa amb la lectura, diu Diego Moreno. editor de Nórdica Libros. “Abans, veies la gent llegint Liberen paper, després en eReader i ara la gent llegeix directament al mòbil”. Per tant, el que cal fer és trobar formats de lectura adequats per llegir amb el mòbil i pensats per ser llegits en períodes de temps reduïts.

El sector de la lectura competeix amb Twitter, Facebook i altres xarxes socials i continguts que consumim des del nostre smartphone. Aquests no fan més que explicar microrelats del que fa la gent del nostre voltant. I és més: el contingut està pensat, a partir dels nostres gustos, per mantenir-nos enganxats a la pantalla.

Per tant, el sector del llibre no hi pot competir directament, però cal pensar també en el trajecte que farà el lector, el dispositiu en què llegeix i en els tipus de lectura que poden adequar-se als dispositius mòbils. Els relats curts poden ser perfectes en aquest tipus de lectura. Textos que no et robin més de 40 minuts. Tanmateix, per portar a terme aquestes propostes es requereix el suport de les institucions per fomentar la lectura.

De fet, ja existeix una literatura per mòbil. Al Japó fa quatre o cinc anys va sorgir la tendència que la gent autopubliqués per plataformes mòbils. Des de novel·les per capítols fins a novel·les escrites per Whatsapp. La consultora editorial Arantxa Mellado afirma que, quan la tecnologia canvia, canvia la manera de narrar.

Això no vol dir que s’hagi d’instaurar la novel·la per Whatsapp com a única forma de consumir lectura, sinó que a mesura que van apareixent en el mercat noves formes de comunicació la narrativa s’adapta a aquestes, cosa que també es va comentar al Festival de Sitges quan s’abordava el tema de la narrativa.

Quin és el problema? Que no estem acostumats. Ens hem educat des de petits en un format únic, el llibre tradicional. I aquest format no està “complementat”, no està enriquit a partir d’altres textos no escrits. I recordem que, segons la semiòtica, tot és un text.

Aquest és el motiu pel qual Arantxa Mellado relaciona el Nobel amb el sector del llibre. El llibre està format per un text, però també hi ha altres maneres de narrar. Dylan feia poesia tant amb paraules com amb música.

Els més menuts comencen a créixer amb unes bases diferents. Cada vegada es veuen més continguts escrits que reforcen els seus textos amb àudios, vídeos i d’altres. Mellado creu que les generacions que s’estan educant amb aquest contingut, també el demanaran pel seu temps d’esbarjo i afegeix que potser queden un parell de generacions perquè s’implanti, però que cada vegada està creixent amb més força.

Francisco Peláez, professor d’ESADE, en una xerrada sobre el llibre digital com a oci i en usos professionals, parla des del seu punt de vista de docent. L’alumne el que vol és aprovar i si el món digital l’ajuda a complir aquest fi, el farà servir. Remarca la presència de Pcs, Macs i d’altres suports digitals que s’utilitzen avui dia a les aules. Tanmateix, hi ha una gran absència, l’e-book.

Els joves d’avui dia no tenim tanta tendència com abans a consultar fonts bibliogràfiques, sinó que ens és més fàcil consultar la informació que trobem a Internet. És més ràpid i, en el cas del material didàctic que ens faciliten els professors, és el que ens ajuda a aprovar. Peláez, s’adona de la problemàtica. Els professors suggereixen materials, però després el que es fa servir són els apunts. Ni tan sols sent una generació que hem crescut de la mà d’Internet fem servir de manera habitual un llibre online per reforçar el nostre aprenentatge.

Potser ara per ara el llibre digital no està consolidat. Però és qüestió de temps. Cada vegada estem veient més elements transmèdia, dins i fora del sector del llibre. En el Barcelona Games World es parlava molt de la gamificació. És més fàcil aprendre jugant que no llegint un llibre perquè el joc facilita l’assimilació d’un major nombre d’estímuls i coneixements. Això ens obre portes a experimentar amb els formats que tenim i a crear nous llenguatges. Cada vegada ens agraden més les experiències immersives i les generacions que pugen estaran més acostumades a aquest tipus de convergències. Podem trobar des de les aplicacions per fomentar la lectura i estimular als nens de Sami Apps i Ludibum a aplicacions per promoure la poètica com Poetica 2.0 o els llibres immersius i interactius de iClassics i de Cubus Games. Potser és moment de deixar-nos de plantejar el futur del llibre digital i qüestionar-nos els límits d’aquesta transversalitat. Si ens donen tants estímuls, ens quedarà res per imaginar?

Marta Izquierdo

Entre el 12 i el 14 d’Octubre més de 300 empreses i editorials de 10 països diferents exposaran la seva oferta en la 34a edició de Liber.

Enguany Liber vol donar una atenció molt especial a l’àmbit digital, ja sigui per mitjà de les seves Jornades Professionals com impulsant la Zona Digital, un dels espais creats l’any 2015 i que va tenir molt bona acollida. En aquests espais de treball es volen donar cabuda a les noves tendències dins l’àmbit digital relacionades amb el món editorial, presentant productes o debatent entorn a temes com ara la recollida de metadades, les noves eines per a l’edició, la creació i difusió de noves aplicacions per a mòbils, la distribució del llibre digital… Aquests espais són un punt de trobada del que ja sí han de ser dos companys de viatge, el món editorial i el món digital. A més l’organització, seguint amb aquesta línia, ha obert la zona d’expositors a empreses del sector dels vídeojocs i l’audiovisual.

Per a facilitar-vos una mica la visita al Liber hem fet una tria entre l’amplíssim programa d’activitats que ha preparat el certamen. Hi ha un munt de taules, xerrades i debats molt interessants que miren el sector des de totes les seves vessants i que ens deixaran veure l’estat actual del mercat i, sobretot, ens donarà les pistes de cap on es dirigeix.

Podeu descarregar-vos la tria clicant a sobre la imatge.

I si no teniu temps de visitar la fira… llegiu, ja sigui en format paper o digital.

Mireia