Gamebooks: narrativa i videojocs

La combinació entre la narrativa, l’animació i la il·lustració interactiva han obert el camí als gamebooks, relats interactius que trenquen les fronteres entre la narrativa i els videojocs. Us proposem alguns gamebooks per a que us hi submergiu:

Device 6 de Simogo, on Anna es desperta en una illa remota sense recordar com hi ha arribat, excepte un lleuger record sobre una desagradable nina. Resol els misteris que envolten l’illa i l’Anna.

Framed de Loveshack Entertainment, premiat joc-puzzle on reubiques i reescrius les vinyetes d’un comic d’estil noir.

80 days d’Inkle Studios, dóna la volta al món com tot un Phileas Fogg.

The Thirty-Nine Steps, de The Story Mechanics, un videojoc que et fa viure el thriller de Hitchcock en primera persona.

Blood of Zombies, de Gamebooks Adventures/Tin Man Games, una de les moltes aventures interactives que proposa aquest estudi australià.

The Sailor’s Dream, de Simogo Games, passa el temps visitant un oceà i unes illes oblidades.

Sorcery, d’Inkle Studios, una aventura fantàstica èpica interactiva.

To be or not to be de Gamebooks Adventures/Tin Man Games, adaptació digital interactiva per la divertida versió de Ryan North de la història del príncep danès.

Analogue, a hate story, un misteri interactiu interestel·lar que es converteix en una mena de novel·la epistolar.

Blood & Laurels, de Richard Evans, una intriga política en els palaus de l’Antiga Roma.

Your Pizza Adventure, una gamberra aventura narrativa audiovisual per viure en primera persona l’stress laboral dels repartidors de pizza.

Type:rider, descobreix la història de la tipografia amb aquest premiat videojoc.

Una altra experiència entre la literatura i el joc és A Dark Room, de Double Speak Games, aventura textual minimalista per ordinador i app que va obtenir crítiques molt elogioses.

A casa nostra algunes empreses estan començant a apostar per aquest tipus de narrativa, com ha fet amb gran èxit la catalana Cubus Games.

La Feria Tenebrosa/The Sinister Fairground, de Cubus Games.

Necklace of Skulls, de Cubus Games, una aventura dins dels mites maies.

Sobre aquest tema també va escriure Ricard Ruiz Garzón a Candy Crush Hamlet.

Imma Garcia

Alícia, la novel·la

______________________

Alícia, la novel·la, en paper i en digital

Són innombrables les edicions que s’han fet arreu del món dels llibres de Lewis Carroll. La primera edició d’Alícia en terra de meravelles en català data de 1927 amb traducció del poeta Josep Carner i il·lustracions de Lola Anglada.

Una de les noves eines de promoció que utilitzen les editorials són els book trailers, que utilitzen l’animació i les eines audiovisuals per apropar al públic les seves novetats. Aquí en podem veure dos exemples.

Podem trobar tota classe d’ebooks i audiollibres sobre Alícia, però va ser l’any 2010 quan ens va arribar la que probablement sigui una de les millors i de més èxit aplicacions digitals i interactives d’un llibre: Alice for the iPad, que té amb unes cuidades i detallades il·lustracions. Compta amb una continuació: Alice for the iPad 2: Alice in New York.

L’últim fenòmen entre els joves lectors són els booktubers. Com Alícia és un dels llibres que més es llegeixen i treballen a les escoles, és normal que hi trobem vídeos dedicats a la seva figura.

També pots llegir la novel·la en emojis. Això sí, amb una lupa!

Més Alícia:

150 anys d'Alícia

Celebrem 150 anys de la publicació d’Alice Adventure’s in Wonderland, el clàssic de la literatura universal de Lewis Carroll. Alícia és un obra única lligada a un món ple d’humor, imaginació i absurditat que ha transcendit les fronteres de la literatura infantil i ha inspirat artistes, escriptors, cineastes, filòsofs, científics i psicoanalistes. El llibre té una segona part menys coneguda, Through the looking-glass, and what Alice found there.

Alícia està considerat un dels exemples més característics de la literatura de l’absurd i la seva estructura narrativa ha estat enormement influent. Alguns dels seus personatges com ara el Conill Blanc, el Barreter, el Gat de Cheshire o la Reina de Cors han esdevingut veritables icones de la nostra cultura.

És justament en els seus personatges icònics i en la seva especial narrativa en el que volem fer una especial incidència. L’univers d’Alícia ha estat utilitzat en una gran varietat d’àmbits diferents, adaptant la narrativa a les necessitats i capacitats dels diferents mitjans. Les adaptacions que s’han fet en cinema, sèries de televisió, dibuixos animats, còmics, animes, videojocs, obres de teatre,  musicals, òperes o ballets, han resultat molt variades en estil i  grau de fidelitat als personatges, escenaris o històries. També ha estat font d’inspiració d’obres d’art, des de les primeres il·lustracions que acompanyaven les edicions del llibre, fins a obres de grans pintors, escultors, videoartistes o fotògrafs. Així mateix Alícia i els seus personatges han inpirat nombroses obres literàries i cançons.

És tanta la influència i popularitat d’aquesta obra, que ha inspirat heroïnes que s’anomenen Alice com a homenatge en tota classe de productes culturals actuals. Així mateix ha donat nom al síndrome d’Alícia en terra de meravelles (AIWS, inicials en anglès) o micropsia, un trastorn neurològic que afecta la percepció visual on els pacients veuen els objectes molt més petits del que són.

Hem trobat tantes referències a l’obra de Lewis Carroll en diferents formats que ho hem separat en diferents articles:

Imma Garcia

Llegir en paper o en digital?

Fa 50 anys ningú hauria qüestionat les característiques fonamentals d’un llibre: dues tapes i un seguit de pàgines unides per un llom.

Però amb la implantació de la tecnologia , la imatge que  teníem d’aquest llibre tradicional ha canviat radicalment. Ara no només podem llegir articles, contes o novel·les a través dels llibres de paper, sinó que també podem utilitzar les plataformes digitals: ordinadors, mòbils, tablets, e-books… Aquestes noves incorporacions, però, no s’han vist exemptes de polèmica i, com gairebé totes les innovacions que tenen lloc en la nostra societat, han rebut crítiques tant positives com negatives.

El diari argentí La Voz realitza una anàlisi basada en la revista Scientific American. Aquesta va elaborar un article on explicava que el cervell prefereix la superfície de paper a l’hora de llegir. Aquest fet es deu a que el cervell humà percep el text com un conjunt. A mesura que la lectura amb el llibre tradicional avança, s’aconsegueix un ritme que ajuda el lector a interpretar millor el contingut. El fet d’anar passant les pàgines del llibre provoca que existeixi una realitat més física; el lector necessita sentir el paper (el cervell ho demana de manera inconscient).

Molts altres estudis demostren que la lectura realitzada a través d’una pantalla és molt més lenta i que el lector memoritza menys informació. La llum que desprenen alguns suports digitals també provoquen fatiga visual al lector, mal de cap i visió borrosa.

La Voz acaba el seu article amb la següent conclusió: “És probable que l’organisme dels nous nadius digitals creï altres xarxes neuronals que prefereixin el suport electrònic al paper, però avui en dia, la resta de la població segueix preferint el contacte amb el paper tradicional”.

Tot i que el nostre cervell prefereixi el suport tradicional, el número de vendes de llibres, revistes i diaris parla per ell mateix. La societat cada vegada presta menys atenció als continguts físics i s’interessa més pels digitals, ja sigui per comoditat o per moda. Aquest fet ha produït que  llibreries i biblioteques hagin de desenvolupar noves estratègies per adaptar-se a les noves necessitats dels clients i recuperar les vendes fallides.

Algunes d’aquests novetats són la incorporació del préstec de llibres digitals en les biblioteques.

El sistema de biblioteques de Queens, Nova York, ha desenvolupat una app que permet a l’usuari accedir a un únic portal per a realitzar les seves cerques digitals. La unificació dels diferents portals facilita aquesta cerca ja que es du a terme a través de totes les col·leccions que conté la biblioteca, sense tenir en compte el proveïdor que les ofereix.

Un cas semblant el trobem al projecte E-Biblio de la Red de Biblioteques Públiques d’Andalusia, que ha decidit impulsar la lectura digital en la seva comunitat ja que un tant per cent molt elevat de la població no té accés a bones llibreries o fins i tot a biblioteques que continguin un fons ampli d’informació o de dades. Es pot accedir a aquest servei des d’ordinadors, tablets, mòbils o llibres electrònics personals.

L’últim exemple és el de dos creadors d’apps per a biblioteques que han utilitzat els Beacons per interactuar amb els seus usuaris: Capira Technologies i BluuBeam. Aquests han llençat serveis d’informació de micro-localització que permeten a les biblioteques enviar missatges als dispositius mitjançant bluetooth. Aquests missatges poden contenir informació diversa sobre la localització dels diferents continguts de la biblioteca, així com els pròxims esdeveniments en l’àrea infantil, informació de cursos , les noves adquisicions literàries, etc.  L’usuari rebrà diferents missatges depenent de la zona de la biblioteca en que es trobi (més informació).

Les llibreries no volen quedar-se fora d’aquests canvis, i per això s’ha fet realitat un acord entre CEGAL (que reuneix 1600 llibreries) i Odilo (una plataforma tecnològica i distribuïdora de continguts) per a la implementació dels préstecs digitals a les biblioteques mitjançant compres a les llibreries. Aquest acord, però, no agrada a tothom; alguns experts opinen que el projecte ebiblio fa la mateixa funció. També pensen que no li veuen utilitat i que els usuaris no ho faran servir.

A part de les revistes, novel·les i llibres, trobem un quart implicat amb l’actual substitució del paper a les plataformes digitals: els còmics. Aquest també s’han hagut de reinventar i adaptar-se als canvis constants de la nostra societat per no quedar-se enrere. Comixology és una plataforma digital (igual que iTunes) en la qual els consumidors podran llegir, comprar, emmagatzemar els seus còmics digitals.

Aquesta nova implantació també canvia la manera de consumir aquests continguts. Alguns experts com White i Johnson donen la seva opinió sobre el futur dels còmics i aquesta nova reinvenció (llegir aquí).

Clàudia Coll

Per fi arriba la pau entre Amazon i Hachette

Amazon y Hachette firman la paz
Las dos multinacionales llegan a un acuerdo para trabajar juntos.
20 de noviembre de 2014. Estandarte

Saquen los pañuelos y enjuguen sus lágrimas, lectores de Estandarte, porque uno de nuestros culebrones favoritos llega a su fin: Amazon y Hachette han firmado la paz. El gigante de internet y la filial en Estados Unidos del emporio editorial francés, a su vez uno de los cuatro principales grupos del negocio de la literatura en Norteamérica, firman un acuerdo y dan por zanjada su particular guerra.

Un conflicto en el que han involucrado a autores y lectores, apelando a que el consenso entre ambos proporcionaría beneficios mayores a unos y precios más bajos a otros, según se diera el caso. Para quienes se estremecieron con la carta de los autores de Hachette en defensa de sus editores, y también para aquellos que se emocionaron con la petición por parte de Amazon de lluvia de correos electrónicos al consejero delegado de Hachette, esta historia de desamor —más que de amor— se resuelve con un acuerdo vigente a partir de 2015 y sobre el que no han querido proporcionar detalles, según con breve comunicado conjunto. Sin embargo, que no cunda el pánico: Amazon ya ha levantado el veto a los libros de este grupo.

Hachette Book Group y Amazon han anunciado que las dos compañías han cerrado un nuevo acuerdo de varios años para las ventas de libros físicos y electrónicos. Hachette bajará los precios gracias a los incentivos económicos específicos que Amazon le brinda, más generosos conforme el grupo editorial más rebaje el precio de sus libros electrónicos, y a cambio Hachette podrá fijar los precios de los libros que les parezca conveniente, teniendo siempre en cuenta la cláusula anterior.

En opinión de Michael Pietsch, consejero delegado de Hachette en Estados Unidos, y a quien el equipo de Amazon Books te pedía que escribieras este verano, el acuerdo supone una gran noticia para los escritores, beneficiados por una enorme capacidad de marketing con uno de sus socios comerciales más importantes.

Termina así un rosario de acusaciones y protestas cruzadas, que entretuvo el verano de los interesados en el futuro del libro electrónico. Condiciones propuestas y difundidas para forzar una respuesta, manifiestos respaldados por escritores influyentes… ¿Han escrito Amazon y Hachette el final de su tormentosa historia con este acuerdo, o se trata tan solo de un penúltimo capítulo?

Llegir la notícia original.

Creix la lectura als mòbils

Crece el hábito de la lectura móvil

Comunicación Cultural, 23 oct 2014

2014-mobile-reading-research-1-638En la pasada Feria del Libro de Frankfurt, desde Publishing Technology presentaron un estudio sobre la lectura en los móviles (en Estados Unidos y Reino Unido) que ofrecía datos muy interesantes dentro del marco los hábitos de lectura digital.

Cada vez es más habitual la lectura en los smartphones (el 43% de los encuestados afirmaron hacerlo), y lo que queda claro es que los dos líderes en este sentido siguen siendo Apple y Amazon, ambos con el 81% de cuota de mercado.

En cuanto al uso de apps de lectura, la de Kindle alcanza el 50%, frente al de 31% iBooks y el 9% de Kobo. Sin embargo, la distancia se acorta en lectores entre 18 y24 años: el 41% lee ebooks a través de la app de Kindle, y el 39% a través de iBooks.

Por otra parte, el 72% de los estadounidenses dicen que leen más con sus teléfonos inteligentes en 2014 que en 2013, y un 59% en el Reino Unido. Así, el 23% de los estadounidenses lee un ebook de todos los días en su móvil, y un 30% más de dos veces por semana, frente al el 12% y el 14%, respectivamente, en el Reino Unido.

Son algunos datos que las editoriales deberían tener en cuenta a la hora de plantear sus estrategias móviles.

Llegir el post original