Bytes i creadors pel medi ambient

Els artistes i la tecnologia són dos dels àmbits que tenen un major potencial per ajudar a donar visibilitat a una de les problemàtiques més importants per la societat: el deteriorament del medi ambient i la necessitat d’un acord i determinació global urgent per aminorar el canvi climàtic que ja està afectant la nostra societat de manera irreversible.

Malgrat els intents de les grans corporacions petrolieres i el govern negacionista americà, la comunitat científica ha deixat clar que el temps s’acaba i és necessari prendre mesures urgents per salvar el planeta del negatiu efecte d’una economia salvatge depredadora dels recursos naturals que afectarà no només a la societat actual, sinó que tindrà efectes negatius inevitables sobre les generacions futures, tal i com ens recorden i reclamen la jove activista pel clima Greta Thunberg o el jove inventor holandès Boyan Slat, creador de la iniciativa The Ocean Cleanup per eliminar els plàstics de l’oceà.

De la mà d’artistes, associacions ambientals, divulgadors, festivals, polítics o grans tecnològiques podem observar diverses iniciatives que coincideixen en mostrar un missatge de conscienciació i alerta:

Cal conservar els fràgils i castigats ecosistemes del planeta i treballar intensament per aminorar i revertir els efectes de la contaminació que ha castigat greument al nostre planeta. És l’hora d’actuar!

Read More »

Immersivitat i creativitat a debat a Londres de la mà de Sonar+D

Què és immersió? Què és imprescindible en una experiència virtual? Aquestes i altres qüestions són les que han conduit l’esdeveniment Voices of Sónar+D a Londres.

Per segon any consecutiu, Sonar+D i la cadena hotelera ME by Melià s’han associat per oferir una sèrie d’esdeveniments informals per a professionals de la comunitat creativa. Sota el títol “Voices of Sónar+D for Me by Meliá” aquests esdeveniments comissionats per Sónar+D debaten el paper dels artistes en els processos d’innovació. La qüestió que va donar el tret de sortida va ser si els artistes són els nous intèrprets de la innovació i, alhora, com la creativitat ha esdevingut un fet clau per a sectors econòmics i socials. Així, les diferents sessions han donat veu a artistes que estan transformant el mercat de les experiències en els últims temps.Read More »

En què somien els algoritmes?

La creativitat és una de les qualitats que defineixen als ésser humans. La capacitat de compondre, escriure o pintar ens ha fet creure fins ara que els humans érem únics, però les prestacions cada dia més avançades de la intel·ligència artificial ho estan posant ara mateix en dubte. Analitzem la presència i la participació dels algoritmes en el fet artístic.

Fa tres o quatre anys les capacitats artístiques dels algoritmes, les xarxes neuronals i l’aprenentatge automàtic, eren poc més que uns curiosos experiments que servien per entrenar les eines d’intel·ligència artificial de grans corporacions com IBM o Google en el reconeixement i l’anàlisi d’objectes, formes o patrons de sons. La velocitat de creuer que ha agafat la investigació en aquests camps ha permès l’extensió d’aplicacions comercials en tota classe d’àmbits de coneixement, entre els quals també es troben la música, el periodisme, el disseny o el màrqueting.

Els algoritmes han esdevingut una eina que alguns artistes estan utilitzant per a crear noves obres d’art que exploren els límits de la creativitat. Us mostrarem alguns dels exemples més recents que ens plantegen una gran pregunta: en què somien els algoritmes? Són capaços d’expressar-se de forma única i original? Fins on pot arribar la creativitat de la intel·ligència artificial?

Compositor simfònic. Com sonen les aurores boreals?

El projecte “Unfinished Symphony” del gegant tecnològic xinès Huawei ha completat la famosa Vuitena Simfonia de Schubert, més coneguda com la Simfonia Inacabada. Malgrat que Schubert la va deixar sense acabar uns quants anys abans de la seva mort, els dos moviments completats de l’obra formen part del gran corpus simfònic del segle XIX i s’interpreten molt sovint. Alguns musicòlegs i compositors han intentat crear un tercer moviment final d’aquesta representativa obra, i fa pocs mesos Huawei va treballar amb el compositor Lucas Cantor per crear una partitura orquestral que presentés melodies similars a les que presumiblement buscava Schubert en els primers dos moviments a través de l’anàlisi algorítmica de les melodies, timbres, tonalitats i ritmes que els caracteritzen. La intenció de la companyia era mostrar de manera creativa les capacitats de la tecnologia d’intel·ligència artificial amb què compta el seu telèfon Mate 20 Pro, fusionant el món de la música i de la tecnologia tot utilitzant com a fil conductor una simfonia. L’obra resultant es va interpretar per primera vegada en el Cadogan Hall de Londres el passat 4 de febrer.

Anteriorment Huawei havia viatjat a Noruega per capturar el so de les aurores boreals amb el projecte “Sound of Light”, que va culminar amb la presentació d’una simfonia creada per la mateixa intel·ligència artificial del Huawei Mate20. Durant mesos va analitzar el color, forma i velocitat de les aurores boreals amb la intenció de traduir-les en sons amb la col·laboració del productor musical Mark Sayfritz i el director d’orquesta James Shearman. La simfonia es va interpretar el passat 28 de novembre a Viena per la Synchron Stage Orchestra.

Read More »

Mercat de l’art i tecnologia: quines són les últimes tendències?

Com cada any, quan marxen les festes de nadal arriba a la ciutat Talking Galleries, la cita imprescindible per galeristes i professionals de l’art. I, és clar, les noves tecnologies hi van tenir un espai de debat i reflexió. Com impacta la tecnologia a l’art? Quines són les tendències que estan canviant el mercat de l’art? La Jia Jia Fei ens ho va explicar.

La xerrada de Jia Jia Fei, directora digital del Jewish Museum de Nova York, tenia per títol Xarxes socials: els propers 4.000 milions. I va començar pel que podria semblar una obvietat però no ho és en absolut: definir la feina d’una directora digital de museu. Segons Fei no consisteix en fer el que ella defineix com a “coses brillants” com VR o AR, sinó en ser capaç d’implementar la tecnologia al museu, en ser una traductora entre el món tecnològic i el món museístic. “La tecnologia mira constantment al futur, mentre que els museus conserven el passat”.

La història del món digital és molt curta, però en aquest poc temps ha acabat havent més “població” a Facebook, YouTube o Whatsapp que a la Xina. Citant el CEO de Twitter, Fei afirmava “Sovint pensem que internet ens permet fer coses noves. Però la gent només vol fer les mateixes coses que ha fet sempre.” El secret, doncs, és utilitzarr el món digital per fer més senzilles aquelles activitats que la gent ja fa. Si mirem com ha evolucionat la relació entre el món físic i el món digital, podem veure com algunes plataformes (Amazon, Netflix, Spotify…) han substituït l’experiència real per una de digital. En canvi, no hi ha un recanvi per a l’art. Tot i que la presència a Instagram és molt important, alguns estudis determinen que l’experiència no és intercanviable i que la visita virtual a museus no substitueix la visita física. Vivim a l’època de les experiències i per això viure l’experiència de la visita és important. De fet, instagram és un element important d’aquesta roda: anem al museu, fem fotos, les pengem a instagram, la gent les veu, va al museu… Per això el cas del videoclip de Beyoncé i JAY-Z gravat al Louvre davant de diverses obres d’art no ha fet més que augmentar el nombre de visites: el 2018 el museu ha batut el seu rècord amb 10.2 milions de visitants.

Jia Jia Fei va presentar 10 tendències tecnològiques de 2019 i les va situar en relació al món de l’art.Read More »

Videojocs – guia per a principiants #06: sobre l’art (part 2)

Fa un temps ens preguntàvem si eren art els videojocs. Una pregunta retòrica, perquè teníem la resposta clara: SÍ! I per si us va quedar algun dubte, aquí teniu la segona part del nostre article sobre Art i Videojocs.

Les característiques especifiques

La primera part del nostre article sobre els videojocs i l’art acabava amb una promesa: que en algun moment del futur parlaríem sobre la interactivitat i sobre el fet que, si volguéssim buscar l’esperit artístic dels videojocs, ho hauríem de fer submergint-nos no en aquells aspectes que els vinculen amb les arts més tradicionals sinó precisament en aquells que els diferencien i, per tant, els defineixen.

És en el diàleg entre el jugador i el sistemes dissenyats pels creadors amb les eines al seu abast en cada moment on surten els esclats expressius realment únics. És aquí on un videojoc pot estimular comportaments i fer-nos reflexionar sobre ells, pot modular estats d’ànim, construir mons des del no-res, explorar les possibilitats de narratives no-lineals, fer servir espais virtuals com a texts (en el seu sentit més ampli) que s’han de recórrer per llegir-los o trencar directament les lleis de la física per fer possible experiències como la teletransportació o la ubiqüitat. És a dir, fer servir les partícules elementals de la interacció com a equivalents digitals de metàfores, sinònims, al·literacions, hipèrboles o antítesis.Read More »

Fresc & Freak: maig 18

Fresc & Freak és una secció mensual que vol recollir notícies curioses, estranyes, divertides, i potser no directament relacionades amb la tecnologia però sí amb el món transmèdia i amb la innovació, amb un resultat freak i creatiu.

Read More »

Spotify ha volgut homenatjar la figura de David Bowie als dos anys de la seva mort. I ho ha fet amb una sèrie d’instal·lacions al metro de Nova York, a la vegada que al Museu de Brooklyn es pot veure l’exposició David Bowie is, que va ser a Barcelona fa uns mesos. A l’estació de Broadway-Lafayette els visitants trobaran imatges de mida natural amb textos de Bowie explicant la seva relació amb la ciutat. Cada peça també contè un codi d’Spotify que apropa els fans a la música de Bowie i els acompanya en el viatge. Les MetroCards que es compren a l’estació de Broadway-Lafayette mostren un dels cinc personatges de Bowie, com Ziggy Stardust, Aladdin Sane i Thin White Duke.

Us presentem Francine, el retrat d’una dona que podria ser una dama del segle XIX. En realitat és un dibuix fet amb codi que varia en funció del navegador i el dispositiu que utilitzis. El seu nom real és PureCSS Francine, i és obra de la desenvolupadora Diana A. Smith, que la va crear a base de codi HTML i CSS que diu a l’ordinador com mostrar les imatges. De manera que no hi ha una imatge gravada enlloc sinó línies de codi que el navegador llegeix i ensenya en forma d’imatge. Per això canvia depenent del navegador. En aquest article de Motherboard podreu veure les diferents versions de la imatge. Una forma interessant de fer servir el codi per crear art!