Quan les fulles cauen i es mengen castanyes, és temps de recordar els difunts. La literatura ha explorat els morts vivents des de múltiples angles, endinsant-se en un espai on atemoreixen i alhora conviden a reflexionar sobre identitat i memòria. Des de novel·les per a adults fins a títols juvenils i infantils, passant per relats i novel·les gràfiques, els zombis continuen inspirant autors i captivant lectors. Us convidem a descobrir-los.

Pels volts de Tots Sants és tradició, a casa nostra, recordar aquells que ja no hi són, fent la visita de rigor al cementiri. És el dia en què el vel entre el món dels vius i el dels morts es torna més fi i, d’alguna manera, sembla més fàcil que aquests tornin a casa. Aquesta mateixa creença és la base del Halloween anglosaxó, una festa que en els darrers anys ha anat guanyant pes arreu del món i que les noves generacions celebren com si fos pròpia.

Amb aquesta integració cultural, l’imaginari dels morts vivents ha anat desbancant el de les ànimes en pena o els fantasmes, més tradicionals. En l’àmbit literari i cinematogràfic, el gènere zombi és relativament modern: va començar a consolidar-se amb la pel·lícula Night of the Living Dead de George A. Romero (1968). Des d’aleshores, els morts vivents no només tenen nom propi, sinó que han viscut diversos moments d’esplendor, com el de l’any 2010 amb la sèrie The Walking Dead.

A Catalunya, moltes de les novel·les de zombis sorgeixen d’aquell boom, mentre que en llengües com el castellà o l’anglès el flux d’obres d’aquesta temàtica mai no s’ha aturat. Actualment, la figura del zombi o mort vivent és molt més present en la literatura juvenil i infantil en català que en la destinada a lectors adults. A continuació, us proposem un recull d’obres d’aquesta temàtica disponibles en la nostra llengua.

La novel·la de Vendrell ens transporta a una Catalunya apocalíptica on els zombis avancen inexorablement. Enmig del caos, l’Hèstia i l’Emili lluiten per sobreviure i mantenir la seva humanitat en un món que s’esfondra. Juntament amb representants del poble, intenten organitzar-se i plantar cara a la crisi, tot i l’ambient de “campi qui pugui” que ho domina tot. 

Dos periodistes, en Pep i l’Andreu, reben l’encàrrec de recuperar una memòria USB amb informació comprometedora sobre el govern. El que hi descobreixen és inquietant: Catalunya es troba al llindar de l’Apocalipsi i els morts vivents han començat a aparèixer. Decidits a impedir el col·lapse, tots dos faran tot el possible per salvar el món. 

De l’èxit aclaparador del joc de cartes del mateix nom, en sorgeix la història d’una fallera que mor a causa d’un accident durant la celebració de la súper-híper-mega-mascletà. L’alcaldessa i els seus assessors decideixen ocultar els fets, però la primavera següent la fallera emergeix de la seva tomba decidida a venjar-se. 

Al Cap de Creus esclata una infecció zombi arran de l’arribada del Dimoni Macula Scura. L’autor recupera alguns personatges de Llançà, paral·lel 80 per portar-los a aquesta nova aventura, en què dos policies, investigant uns misteriosos assassinats, s’uneixen amb diversos col·laboradors per enfrontar-se a la maledicció del Mal Negre. 

L’obra de la reconeguda T. Kingfisher, premiada amb els Locus i finalista dels Hugo, és una reescriptura de La caiguda de la casa Usher d’Edgar Allan Poe. En aquesta versió, Madeline Usher mor a causa d’una malaltia desconeguda i torna sense consciència. La protagonista, Alex Easton, investiga l’origen d’aquest misteri en una novel·la que es llegeix d’una sola tirada. 

Aquesta novel·la, guanyadora del Premi Ciutat de Badalona de Narrativa Juvenil 2012, imagina com seria una invasió zombi a Barcelona, trencant tots els tòpics sobre la manera d’actuar dels personatges de les pel·lícules del gènere. La història es narra des del punt de vista d’una nena de catorze anys que es troba sola a casa amb el seu germà petit quan esclata la crisi. 

El protagonista de l’obra, Waldemar Izczyszyn, arriba a Catalunya procedent dels països de l’Est… i és un mort vivent. El seu principal repte és integrar-se entre els seus companys d’escola, malgrat les evidents dificultats: no té dents ni sang, i perd extremitats a la primera de canvi. Fins i tot sembla no tenir identitat pròpia, ja que a casa seva l’anomenen simplement Ningú. 

Col·lecció de Peter Walker (pseudònim d’Òscar Vendrell) formada per catorze títols, tots ambientats a la peculiar població de Morisville, un lloc on els zombis són estimats i acceptats. En aquest escenari insòlit, els personatges viuen aventures diverses i històries paral·leles que, sovint, poc tenen a veure amb els morts vivents, però que comparteixen el mateix to irònic i fantàstic que caracteritza l’univers de l’autor. 

El relat, finalista del Premi Ictineu al millor relat publicat en català el 2012, narra les vivències de Nathan Gripp, un professor de microbiologia que s’ha d’enfrontar a un món devastat per una plaga vírica que ha convertit la major part de la humanitat en zombis. Es tracta d’una adaptació literària del disc conceptual de la banda de rock progressiu Midnight Zombie Alligator. 

Edicions SECC, especialitzada en mitologia i folklore català, compta amb un relat sobre zombis en l’antologia de relats El cercle fetiller. Es tracta del conte Les muntanyes d’Aguiró, de Sònia Boj, on apareixen els morts vivents de la nostra mitologia, els Marfantos.

Aquesta novel·la gràfica, inspirada en Frankenstein, narra la història d’una científica que intenta ressuscitar la seva germana petita, morta en un tràgic accident. Tanmateix, la criatura que torna a la vida a la taula d’autòpsies no és exactament com era la germana en vida. L’obra reflexiona sobre la identitat i sobre què significa viure sotmès a les expectatives que imposen els altres. 

L’interès per les trames relacionades amb els morts vivents continua ben viu a casa nostra, tot i que la producció en català és clarament inferior a la d’altres llengües. Aquesta fascinació també es reflecteix en l’àmbit acadèmic: la segona Beca d’Estudis Literaris Antoni Munné Jordà va recaure en la investigadora Laura Torres Bauzà, pel projecte Ficció zombi. El seu treball, presentat aquest mes d’octubre després d’un any de recerca, recull totes les obres d’aquesta temàtica escrites a Catalunya. Tot plegat confirma que encara hi ha moltes històries per escriure —i per llegir— sobre els morts vivents.