Els nous escriptors digitals: la intel·ligència artificial guanyarà un proper Nobel de literatura?

Són els algoritmes els propers rivals dels escriptors? La intel·ligència artificial està arribant a un moment de desenvolupament crucial i en poc temps és possible que ens preguntem si una obra literària ha sortit d’una ment humana.  De  fet, ja podem trobar els primers exemples pràctics de la incipient capacitat literària de la intel·ligència artificial.

robotEn els últims temps hem vist sistemes d’intel·ligència artificial dissenyats per compondre música, crear d’obres d’art i fins i tot escriure petits articles periodístics, però ens pot semblar que encara ens trobem en un punt de recerca allunyat de la molt humana capacitat de crear narracions de ficció. El gran repte de que les AI arribin a escriure una bona novel·la o crear un bon guió cinematogràfic ja ha estat afrontat per alguns investigadors i podem trobar els primers pasos d’aquests sistemes intel·ligents com a escriptors, tot i que encara han de comptar amb una bona dosi d’ajuda humana per aconseguir les seves fites de ficció.

L’abril de 2016 es va anunciar que entre els finalistes del premi literari japonès Nikkei Hoshi Shinichi es trobava la novel·la curta Konpyuta ga shosetsu wo kaku hi (El dia que un ordinador escriu una novel·la) que de fet estava coescrita per una intel·ligència artificial. Programada per un equip de la Universitat de Hadokate, la AI va crear una novel·la a partir de les paraules, frases, trames i característiques de personatges que els seus cocreadors humans li van proporcionar. Es calcula que de fet l’autoria de l’algoritme correspon a un 20% del resultat final. Aquest és un premi realment únic, perquè permet propostes creades per escriptors no humans, i en aquesta edició es varen presentar 11 propostes generades per IA.

CuratedAI és un repositori web de poesia i prosa generada per AI. El seu fundador, l’enginyer informàtic Karmel Allison, va dissenyar l’algoritme de xarxa neuronal Deep Gimble per a crear poesies a partir del seu ric vocabulari conformat per més de 190.000 paraules i haver analitzat un volum elevat d’obra poètica.

e23b99f2330bc49d0041e76fb1e8b85b.jpeg

Si voleu tenir les vostres pròpies experiències amb una AI podeu unir-vos a Literai i crear les vostres pròpies històries generades per computador. A la seva web trobareu tutorials que us ensenyen a utilitzar l’algoritme LSTM Neural Network i a com entrenar-lo per tal d’arribar a generar un text propi.

literai.jpg

Hi ha una intel·ligència artificial que és guionista de pel·lícules. Es diu Benjamin i la seva primera pel·lícula, un curt de ciència ficció, acaba de ser llançat a YouTube. Sunspring ha estat dirigida per Oscar Sharp i protagonitzada per Thomas Middleditch, de Silicon Valley. Ross Goodwin, un investigador a la Universitat de Nova York, és qui ha construït Benjamin en un any. Tot el que la AI sap de ciència ficció ho ha après a partir de llegir dotzenes de guions de pel·lícules dels anys 80 i 90. La pel·lícula de nou minuts és, certament, absurda, com absurds són els diàlegs dels tres personatges. Tot i així, els mitjans auguren una brillant carrera a Benjamin en el món del cinema. Ara per ara, ja te una pàgina de Facebook on podeu llegir les sinopsis que escriu i també podeu baixar-vos el guió de Sunspring. Si voleu veure el making of d’aquest curt, el podreu veure aquí.

Potser algun dia la intel·ligència artificial serà capaç de realitzar crítiques d’obres literàries, tot i que per ara per exemple podem jutjar el gènere d’un llibre a partir de la seva coberta. Els investigadors Brian Kenji Iwana i Seiichi Uchida de la Universitat de Kyushu al Japó han creat una xarxa neuronal que ha analitzat les cobertes de 137.788 llibres a Amazon i la seva classificació en 20 possibles gèneres únics per aconseguir trobar una correlació entre el disseny de la coberta i el gènere.

book-covers.png

Si el que desitgem és una aproximació més periodística i descriptiva, ja existeixen aplicacions comercials d’intel·ligència artificial en el mercat. Articoolo és un algoritme capaç de generar un article a partir d’un tema que es descrigui només amb dues a cinc paraules. Com ho fan? ens ho expliquen en aquest vídeo:

Hi ha moltes altres aplicacions comercials d’intel·ligència artificial narratives que ja estan col·laborant amb empreses, agències de notícies i mitjans de comunicació. Un exemple són les plataformes de generació de llenguatge natural Quill de Narrative Science o Wordsmith de Automated Insights, capaces d’analitzar dades i crear textos narratius escrits a partir d’aquestes.  Aquestes eines poden ajudar als periodistes a realitzar treballs d’investigació més profunds mitjançant l’anàlisi de conjunts de dades massius i mostrar les relacions existents difícils de detectar. Però per altra banda també poden ser les responsables d’alimentar de notícies certs canals automàtics a partir de dades en temps real, com fa des del passat mes de juliol l’agència Associated Press per escriure alguns articles d’esports en col·laboració amb Automated Insights.

Emma/MANSI (Machine Augmented Neural Search Interface) és un altre algoritme que fins i tot va desafiar a la periodista Sarah O’Connor del Financial Times a provar qui era capaç d’escriure una notícia curta a partir de l’anàlisi de dades oficials de l’atur al Regne Unit. Emma ho va fer molt més ràpid i amb prou qualitat, però segons Sarah li va faltar el punt analític de l’interès periodístic que va més enllà de la presentació d’unes dades. Podeu llegir el resultat en l’article de la Sarah pel Financial Times

Imma Garcia

10 notícies que no et pots perdre el mes d’abril

Hem recollit les notícies i els articles que no us podeu perdre aquest mes d’abril. Poseu-vos al dia en 2 minuts!

1- Fa un parell de mesos que us estem parlant de la Intel·ligència Artificial i de com afectarà (i de fet, ja afecta) la creació cultural i artística. Ara us presentem un article on explica com es veu l’arribada de la IA des de Google. En resum, amb un entusiasme prou moderat. La intel·ligència artificial, diuen, encara està donant els primer pasos.

Singularity Guru Ray Kurzweil says we will merge with machines by 2045. Interview with Ray Kurzweil in Katalyst VS Singularity: http://katalystnetwork.com/vs/singularity/: 2- En canvi, d’altres fonts situen la Singuralitat en 2030. La Singularitat és el moment en què els robots i la intel·ligència artificial superaran la ment humana. El Director d’Enginyeria de Google i gurú de la innovació, Ray Kurzweil, va afirmar a la darrera edició del SXSW que el 2029 una màquina podria superar el Test de Touring i el 2045 es produiria la Singuralitat.

3- En aquesta mateixa línia, us deixem aquest article que ens avisa que és hora de preparar-se per al Maquinocè. El seu autor, Huw Price, afirma: “Els nostres néts, o els seus néts, probablement viuran en una era diferent, potser més que Maquinocè que Antropocè. La nostra feina és fer el millor possible aquesta transició d’època, per a ells i les generacions futures. Necessitem el millor de la intel·ligència humana per fer el millor de la intel·ligència artificial.”

Ulleres 3D4- La reconstrucció en 3D de la ciutat ibèrica d’Ullastret, realitzada per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, ha estat convidada als congressos internacionals de Cleveland i Bolonya. Museums and the Web és un congrés sobre patrimoni i tecnologia que se celebra a Cleveland (EUA) i que enguany per primer cop presenta projectes en realitat virtual. D’altra banda, la conferència internacional Kainua està organitzada per la Universitat de Bolonya i patrocinada per la UNESCO i s’hi presentarà una ponència en la qual es detalla el procés de reconstrucció virtual en 3D, així com les aplicacions desenvolupades per al gran públic: una sala immersiva i una experiència de realitat virtual per a ulleres HTC Vive. Felicitats als companys de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural!

5- Heu sentit a parlar dels eSports? Segur que sí. Sota aquest nom s’engloben les competicions de videojocs en directe. Darrerament els diaris se n’estan fent ressò i fins i tot hi ha un canal de televisió que emet eSports en exclusivitat. La consultora Newzoo ha determinat en un estudi que el 2020 els eSports tindran més ingressos i audiència que els esports tradicionals. Aquí teniu un resum dels principals resultats.

6- Steve Wozniak va ser el cofundador d’Apple juntament amb Steve Jobs el 1976. Ha plogut molt des de llavors i hem vist crear-se i morir grans empreses tecnològiques, però Apple (amb pujades i baixades) ha superat molts problemes i mals moments, entre ells la mort de Jobs. Ara Woz ha fet unes declaracions afirmant que algunes grans corporacions, com Google i Facebook i la mateixa Apple, no només continuaran en marxa el 2075 sinó que seran més grans i potents que avui. I posa com a exemple IBM, una tecnològica que s’ha reinventat diverses vegades des de la seva creació el 1911. “Mireu el valor d’Apple ($246.1 mil milions). Pot invertir en el que vulgui.” Els rumors de la compra de Disney per part del gegant tecnològic es van revifar.

7- Darrerament s’han produït ciberatacs a diverses empreses (com Adobe, LinkedIn, Dropbox) que han posat en qüestió la seguretat de les nostres dades. Si voleu saber si les vostres dades personals han estat exposades com a conseqüència d’un ciberatac, consulteu la pàgina web https://haveibeenpwned.com. Allà només amb el vostre nom d’usuari o compte de correu podreu saber si la vostra informació ja no és segura.

8- App Annie és una de les webs de referència pel que fa analítica i dades sobre apps. Ara han tret l’estudi App Annie Market Forecast 2016 – 2021, que dóna dades sobre com evolucionarà el mercat de les apps els propers anys i fa recomanacions sobre com aprofitar-lo al màxim possible. Una de les dades és que el consum de videojocs mòbils el 2021 superarà els 105.000 milions de dòlars.

9- La Comissió Europea ha publicat el Digital Economy and Society Index (DESI), un informe que recull els indicadors més rellevants del procés de digitalització a Europa i compara l’evolució dels 28.  La Comissió Europea ha analitzat diversos factors claus: connectivitat, capital humà i competències digitals, ús d’Internet per part de la població, assimilació per part del teixit empresarial de les tecnologies digitals i l’oferta de serveis públics digitals.

10- Per novè any consecutiu. CTecno realitza el Baròmetre del Sector Tecnològic a Catalunya, l’estudi sobre l’evolució del sector TIC que analitza la situació de les empreses del sector i la seva evolució en els propers anys. Si voleu participar-hi, trobareu tota la informació aquí.

 

 

 

Marisol López

10 notícies de febrer que no et pots perdre

Hem recollit les notícies i els articles que no us podeu perdre aquest mes de febrer. Poseu-vos al dia en 2 minuts!

1- captura-de-pantalla-2017-02-20-a-les-22-54-55L’editorial francesa Hachette Livre ha creat Emile, una app que permet descobrir la ciutat de París d’una forma molt diferent a l’habitual: a partir de la mirada dels autors clàssics de la literatura francesa. Quan el viatger passa per un espai que hagi estat retratat en una obra literària, l’app envia una notificació amb l’extracte literari que es pot llegir i fins i tot escoltar llegit per actors de la Comédie Française. Des de l’app es pot comprar directament el llibre a que es refereix el fragment. No us agradaria una app així a la vostra població?

2- Ja sabeu què són les hackatons, aquelles trobades maratonianes en què diversos equips intenten resoldre un repte generalment relacionat amb temes de disseny i programació o creació d’apps tot i que també se n’han fet d’altres tipus. Ara Europeana Space ha publicat una guia per a organitzar hackatons relacionades amb la cultura. Una lectura imprescindible si voleu organitzar una activitat innovadora d’aquest estil!

3- Tot i que semblava que la manera més útil de gravar vídeos amb el mòbil era horitzontal, per estalviar les bandes negres que queden quan es visualitzen, la tendència està canviant i s’està reivindicant el gravar vídeos en vertical. Aquí t’expliquen 5 raons per les quals els vídeos verticals són millors per a les xarxes socials.

4- Si us heu registrat a algun dels grans congressos que hi ha aquests dies a Barcelona haureu hagut de fer servir aquest codi, el Captcha, el ReCaptcha… sabeu què són i perquè serveixen? Com hem passat de posar lletres i números a identificar imatges amb arbres o aparadors? Aquí t’ho expliquen.

5- Segurament sou fans de les pel·lícules de Pixar i de la seva fantàstica forma de narrar històries que acaben enganxant a grans i petits. Ara, Pixar ofereix el curs “Art of Storytelling“, un gratuit de narrativa via la Khan Academy que ensenya com crear històries i sobretot com fer-les millors, crear mons i personatges des d’una perspectiva personal. Aquest curs forma part del paquet Pixar in a Box, que trobareu a l’app de la Khan Academy a Google Play o a l’AppStore

6- ATi Studios ha creat Mondly, una aplicació gratuita de realitat virtual per aprendre idiomes. L’aplicació, per Oculus Gear, barreja sistemes de realitat virtual que interaccionen amb els usuaris de manera que es poden experimentar converses reals amb personatges virtuals. La plataforma te en aquests moments 28 idiomes.

7- Bill Gates ha entrat en el debat sobre la intel·ligència artificial. Ara, ha afirmat que si els robots substitueixen els humans en algunes feines haurien de pagar impostos com fan els humans. En una entrevista a la revista digital Quartz, ha afirmat que fins ara ha estat mitjançant els impostos com s’ha finançat el sistema i que per tant s’hauria de continuar de la mateixa manera siguin robots o persones qui ocupin els llocs de treball. Aquí podeu veure l’entrevista.

8- Youtube ha anunciat que el 2018 farà desaparèixer dels seus canals els anuncis de vídeo de 30 segons que no es poden saltar. S’ha demostrat que aquests vídeos provoquen que els usuaris abandonin el visionat del vídeo que havien seleccionat, i per tant tenen un efecte contrari al desitjat. En canvi, la gent aguanta bé els anuncis de 6 segons així que centraran la seva publicitat en formats més curts.

9- Valve, l’empresa darrera Steam, la pàgina de distribució i venda de videojocs per PC i Mac, ha anunciat que tanca Greenlight, el programa mitjançant el qual la gent votava aquells jocs que eren venuts dins la plataforma. Quedarà substituit per Steam Direct, un nou sistema on els desenvolupadors pagaran per cada un dels jocs que vulguin distribuir a Steam.

10- Es confirma que aquest 2017 tornarem a tenir Barcelona Games World. Serà del 5 al 8 d’octubre. Reserveu les dates a la vostra agenda!!! Aquest vídeo us ensenya com va anar l’edició de 2016.

 

 

Marisol López

Intel·ligència Artificial: Què és? Què som? Què ens diferencia dels robots?

Robots que aspiren el terra de casa nostra mentre eviten xocar amb el gat, assistents virtuals que ens responen preguntes o correctors d’estil i gramàtica que entenen la semàntica. Vivim envoltats d’intel·ligència artificial. Però sabem què és? Què la diferencia dels humans? Pot la intel·ligència artificial crear art?

Què és la intel·ligència artificial?

La intel·ligència artificial és, per fer-ho curt, la intel·ligència exhibida per les màquines. Dit d’una altra manera, és una part de la informàtica, dedicada al desenvolupament d’algoritmes que permetin a una màquina prendre decisions intel·ligents. Segons John McCarthy, creador del terme intel·ligència artificial, “és fer que una màquina es comporti d’una manera que seria considerada intel·ligent en un humà.”

c3poPer què C3PO pot entendre més de 6.000 formes de comunicació i nosaltres no?

Perquè els humans som incapaços de processar tota aquesta enorme quantitat d’informació en el nostre cervell. Però en canvi, som capaços de transferir totes els nostres coneixements (i els coneixements de molta gent) a una màquina. Passem hores i hores davant d’un ordinador programant un seguit d’ordres perquè la computadora sigui capaç no només d’acumular dades sinó també d’establir-hi associacions. Fins i tot, podem programar les màquines perquè sàpiguen improvisar. Però si bé aquestes màquines que hem creat són intel·ligents, podem crear una intel·ligència superior? Podem crear una intel·ligència més gran a la nostra sense tenir nosaltres aquestes capacitats superiors que li hem atorgat als ordinadors? Arthur Samuel, pioner en el camp de la intel·ligència artificial, es va fer la mateixa pregunta.

Breu història de la IA

Ens remuntem a l’any 1956. Samuel es va proposar un objectiu: crear una màquina que fos capaç de guanyar-lo jugant a les dames, un joc ben simple però molt estratègic. Així doncs, havia d’ensenyar a la màquina no només les bases dels moviments de les fitxes sinó l’estratègia per guanyar les partides. Tot i així, com a màxim podria arribar a saber-ne tant com ell.

La solució? Que la màquina jugués contra si mateixa i que aprengués de les seves pròpies jugades per millorar-les. D’aquesta manera, el seu programa va guanyador el campió de dames de Connecticut, quart millor del país,  i Arthur Samuel va ser anomenat el pare de l’aprenentatge automàtic.

Tot i això, tots els descobriments de Samuel no existirien sense el pare de la informàtica moderna, Alan Turing, que el 1936 va crear la primera màquina capaç de realitzar qualsevol càlcul prèviament definit. Potser el seu nom us resulta més familiar pel Test de Turing (o per la pel·lícula The imitation game amb Benedict Cumberbatch).  Turing,  en el seu test, proposava un experiment, un “joc d’imitació” per definir un estàndard que permeti anomenar “intel·ligent” a una màquina: afirmava que un ordinador “pensava” si era capaç d’enganyar un interrogador i fer-li creure que estava conversant amb un humà. El test va sortir a la llum el 1950, quan Turing va publicar l’article Computing Machinery and Intelligence a la revista Mind.

El 1956 es va teoritzar que a la dècada dels 70 viuríem rodejats d’intel·ligència artificial. Va ser la primera vegada que es va emprar aquest terme, que va sorgir de John McCarthy, Marvin Minsky i Claude Shannon a la conferència DarthMouth Summer Resarch Conference on Artificial Intelligence.

Tanmateix, fins a arribar als 90 les empreses no van començar a invertir en aquest camp.

Amb IBM el 1997 la computadora Deep Blue va guanyar ni més ni menys a Gari Kaspárov, campió del món d’escacs. El 2001, una altra màquina d’IBM, Watson, va guanyar als dos millors concursants del programa de televisió Jeopardy.

Però què comportava que Watson guanyés? Volia dir que prèviament havia hagut d’estudiar 200 milions de pàgines que havia processat el seu sistema, després les havia hagut d’entendre, respondre-les i escollir les categories i les apostes depenent de manera estratègica.

La intel·ligència artificial a la creació cultural

Darrerament trobem, cada cop més, la intel·ligència artificial a les nostres vides, siguem-ne o no conscients. Des dels assistents personals dels mòbils (Siri i Cortana) als cotxes i autobusos que condueixen sols. En aquest butlletí us n’hem parlat algunes vegades, tant de si havíem de mirar la IA com un perill com de les sèries que se’n feien ressò o la feien protagonista; tant de com ajuda els refugiats que arriben a les nostres costes com dels premis literaris que ja guanyen els robots o els quadres que pinta seguint l’estil de Rembrandt.

I és arran d’aquesta presència de la intel·ligència artificial en el món de la cultura que volem posar en focus en quin és i quin pot ser el paper dels robots en la creació cultural que ens arriba. En els propers butlletins us anirem explicant quines són les tendències i els casos més interessants on una màquina està creant cultura i… art?

Marta Izquierdo

Saps què són les joguines connectades? Te’n portem 5

Si encara no sabeu què són les joguines connectades i ho cerqueu via Google trobareu alguns exemples però també un recull d’articles alarmistes sobre el perill que comporten. Nosaltres no només us expliquem què són sinó que reflexionem sobre la seva relació amb la ciberseguretat i us apropem alguns exemples de joguines molt interessants.

Què són?

Les joguines connectades o joguines intel·ligents són aquelles que són controlades o interactuen mitjançant un dispositiu mòbil. Com veureu a continuació hi ha una gran varietat encara que les més conegudes són els robots o ninos que interactuen amb els nens.

Quins perills tenen?

El que aparentment és només una nina que parla és també un dispositiu que es connecta a la xarxa. En certa mesura, no cal implementar tècniques de ciberseguretat perquè no deixa de ser una joguina. Però això és el que la fa més vulnerable, ja que no és gaire difícil poder-la hackejar i controlar-la des d’un smartphone. I, per tant, si inclou característiques com l’enregistrament de so o de vídeo poden posar en perill la seguretat dels seus compradors.

Algunes de les polèmiques que han sorgit tenen a veure amb la publicitat encoberta (casos en què les nines feien referència a una marca) i d’altres en què s’acceptava que la joguina enviés informació a tercers. D’aquesta manera, mentre el nen parla al robot, la informació que enregistra pot ser utilitzada per definir el perfil del consumidor o ser enviada a empreses.

No hem de ser alarmistes. estem parlant de casos puntuals. Tanmateix, us recomanem que mireu els termes i condicions que esteu acceptant de les joguines i que actueu amb sentit comú. Actueu amb la joguina amb la mateixa prevenció que actueu amb qualsevol dispositiu que es connecta a la xarxa. És a dir, no us canvieu de roba davant de cap objecte que tingui una càmera, encara que estigui apagat, per exemple.

Aquí teniu la nostra selecció de joguines connectades amb l’edat recomanada.

+4    Grush

Per moltes famílies aconseguir que les criatures es rentin les dents és un drama. Per això molts raspalls de dents són de colors o tenen dibuixos per fer aquesta tasca una mica més lleugera. Tot i així, en molts casos segueix sent un fracàs.

La cosa canvia quan la rutina es torna un moment del dia divertit. Grush és un raspall de dents intel·ligent que es pot connectar a smartphones i a tauleta perquè els infants puguin jugar mentre es renten les dents. Mentre ells se les raspallen, veuran com la granota fa els mateixos moviments.

+7    Lego 

No cal que us expliquem en què consisteix el Lego. Tots hi hem jugat encara que sigui de maneres diferents. Per alguns la gràcia està en construir grans edificis, per altres està en fer casetes per poder jugar amb els ninotets. Lego Fusion fa un pas endavant i combina la construcció i la narrativa perquè construïu tot allò que necessiti la ciutat. Podreu interactuar amb tots els edificis que construïu físicament a la tauleta.

Hi ha quatre Lego Fusion: un constructor de cases, un de fantasia, un de cotxes de carrera i un de disseny de ressorts.

+10    Disney Playmation

Tots hem somiat en ser herois cada vegada que hem llegit un còmic o hem vist una pel·lícula de Marvel. Ara podreu disparar vosaltres amb el braç d’Iron Man i combatre contra Red Skull amb Disney Playmation Avengers. Tant el braç com les figures són intel·ligents de manera que si apunteu bé, fareu caure els adversaris. Però això no és tot, a partir de la tauleta podreu adquirir noves funcions.

+15    Sphero

L’any passat tots ens vam enamorar del BB-8. Quines ganes d’emportar-te’l a casa. Oi? Doncs el vostre (el nostre) somni es pot fer realitat,  ja tingueu 15 anys o 55. Mitjançant l’smartband o un dispositiu mòbil podreu controlar el robot Sphero BB-8 perquè us segueixi allà on aneu. Això sí, és un BB-8 de mida reduïda. Ah! I tampoc no espereu que tregui la flameta blava. No volem que cali foc a res…

I pels que ja no sou tan nens… COZMO

Us portem a la joguina més intel·ligent de totes (i també la que té més mala bava). En Cozmo és un robot petit amb el qual podreu interactuar i jugar. Compte que no us llenci un bloc pel cap, és molt competitiu! La seva principal virtut és la seva expressivitat. Podreu veure la varietat de matisos que té per mostrar-vos com se sent. Això sí, té un caràcter… si no us ho creieu, mireu el vídeo!!!

I vosatres, ja heu fet la llista als Reis? Ja ens explicareu si us han regalat alguna joguina connectada! 

Marta Izquierdo

Ètica robòtica al volant

En aquests moments en què els cotxes de conducció autònoma circulen ja per carreteres britàniques, Ignasi Bonet ens fa una reflexió sobre l’ètica que podrien tenir aquests cotxes i la forma de prendre decisions d’aquests robots davant la disjuntiva de qui ha de ser la víctima d’un accident.

captura-de-pantalla-2016-11-09-a-les-22-10-04
“La velocitat no és qüestió de cavalls al motor, sinó de burros al volant”. El Perich, Autopista.

Cap als anys 50 Isaac Asimov va escriure una sèrie de novel·les que tenien per protagonistes els robots i la seva relació amb els humans. Estem parlant de “Jo, robot” i de la Trilogia dels Robots (formada per “Les bòvedes d’acer”, “El sol nu” i de “Els robots de l’Alba”) essencialment.

Ja se sap que les màquines les carrega el diable. I per això, per assegurar el benestar dels humans i, desenganyem-nos, per garantir-ne la seva acceptació, cal que estem ben segurs que som nosaltres qui controlem les accions dels robots i que aquests no maquinarien, mai més ben dit, en contra dels humans.
Va ser per això que Asimov es va crear les famoses Tres Lleis de la Robòtica que qualsevol robot duu implantades al fons més ocult del seu cervell positrònic alimentat per energia atòmica. Què diuen aquestes lleis?

  1. Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.
  2. Un robot ha d’obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei.
  3. Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera o la segona llei.

Amb això podem estar ben segurs que aquestes maquinotes treballaran sempre per i només per al nostre benefici. Estem salvats. Sobre aquestes tres premisses hi ha força relats curts i novel·les que s’hi recreen per al gaudi del lector àvid de reptes lògics (si no ja ètics) i de paradoxes.

En aquesta línia de raonament, un dels debats d’un llibre concret rau al voltant de què passa si un ser humà comença a maquinar i treballar en benefici propi i en detriment de la humanitat? Què passa si un robot és capaç d’entendre aquesta amenaça, no a un ésser humà, si no al conjunt de la humanitat? En
aquest cas, Asimov fa que un robot, privilegiat entre els seus semblants, capaç d’entendre la diferència entre humà i humanitat i conscient de la tragèdia que ens podria venir a sobre, s’inventi i s’autoimplanti, per damunt de les Tres Lleis de la Robòtica, la Llei Zero:

    0. Un robot no pot fer mal a la Humanitat o, per inacció, permetre que la Humanitat prengui cap mal.

La qual li permet by-passar les tres lleis menys precedents… I carregar-se un humà per salvar la humanitat.

Deixem la literatura i tornem al mon real, a l’actualitat. Estem en vies d’inventar la “conducció autònoma”. O sigui, que un robot condueixi el nostre cotxe, que prengui decisions sobre la ruta, el trajecte, els cops de volant… Que s’anticipi als accidents. I si son inevitables que minimitzi danys. I si també son inevitables, que minimitzi pèrdues de vides. I, es clar, arribem al dubte existencial: i si per minimitzar pèrdues de vida, el robot al volant decideix que és millor sacrificar la nostra vida, la dels propietaris i senyors del cotxe, que la de més d’un vianant? O la d’un sol vianant però millor persona que nosaltres? O més jove i amb més oportunitats? O més gran i amb més experiència? O el més ric, que ja hem pogut llegir un tweet que explica que Mercedes programarà els seus cotxes amb la prioritat de salvar la vida del conductor davant de qualsevol alternativa.

Arribats a aquest punt, jo crec que com a mínim hauríem de debatre dues o tres coses.

La primera: si Asimov va inventar-se les Tres Lleis per als seus robots, per què no les podem aplicar al cervell dels nostres assistents de conducció? Així garantim que les màquines treballaran en igualtat de criteris i sempre per al nostre benefici. I ja que parlem de benefici, com evitem que el benefici primi sobre la pèrdua de vides humanes? Com garantir que tots els cotxes vetllen pels mateixos valors i no prioritzin a uns o altres en funció del preu del cotxe? El sistema de lleis es va crear precisament per resoldre aquests dubtes. I ens podrem fiar o no del sistema judicial, però la realitat és que el cotxe autònom només s’afegeix a un debat que ja existeix amb les petrolieres, l’obsolescència programada o les farmacèutiques.

La segona: què fem amb la llei Zero? Què passa si el cervell del cotxe , en cas d’incident o accident avalua riscos i escenaris i arriba a la conclusió que el mal menor és la nostra mort? Ooopss… Sobre el paper és acceptable, pero a nivell més pragmàtic què vol dir, o qui pot decidir que una vida val més que una altra? Dos delinqüents valen mes que un filàntrop? Quants adults val un nen? O a l’inreves? Crec que hi ha molta llana per cardar encara abans de debatre si una màquina pot decidir o no qüestions de tant calat. Dubto que nosaltres mateixos puguem decidir-ho així que imagineu una màquina!

I tercera: crec que seguim pensant com humans. Estem fent prendre decisions a les màquines pensant com humans. Què vol dir que una màquina ha d’avaluar els danys davant un imminent accident? No es més raonable dedicar tots els recursos computacionals a preveure l’accident i a evitar-lo? Segur que és més
fàcil que recalentar el cervell positrònic amb debats ètics!

Avaluem les estadístiques (poques) que tenim ara per ara. En tots els accidents entre cotxes ‘humans’ i cotxes ‘autònoms’ el 100% eren deguts a “errors humans” (menteixo, un era degut a un error d’apreciació del robot d’un Tesla que no va veure un camió en un encreuament perquè un llum brillant va provocar
errors als càlculs i calibratges del sistema, i per tant és un problema de perfeccionament de la tecnologia i no de debat ètic). No és més fàcil imaginar un futur on el 100% dels cotxes autònoms circulen sense accidents que en uns robots que perden el temps minimitzant les victimes del proper pinyo?

Aqui ho deixo.. Digueu-me ingenu pero realment crec que estem més davant d’una oportunitat que d’una amenaça. Me’n refiaria d’un cotxe autònom? Ara crec que és prematur, però un món on tots els cotxes condueixin em sembla més segur que el mon actual amb humans al volant. Recordeu què deia El Perich…

 

 

 

Josep Ignasi Bonet

Sexe i tecnologia

L’alta tecnologia està canviant la nostra vida sexual, des de la pornografia virtual a joguines sexuals controlades amb Blueetooth. Hem recopilat algunes novetats que podem trobar avui dia al mercat. Si teniu curiositat seguiu llegint! 

“La tecnologia està a tot arreu, així que potser l’hem de fer servir també com a eina per a mantenir forta la relació de parella” diu Suki Dunham, creadora d’OhMiBod blueMotion, un vibrador amb control remot que permet a l’home estimular la dona fins i tot quan estan separats per milers i milers de quilòmetres. Però, encara que ens pugui semblar innovador i únic, la veritat és que el camp dels “teledildos” (aquest és el terme específic per referir-se a aquests objectes) està sent molt explorat i ja existeixen diverses propostes. Per exemple Kiiroo té un dispositiu similar per ambdós sexes que inclou una plataforma social per a que la gent “connecti”. Mojowijo fa servir la Nintendo Wii per transferir vibracions des d’un Wiimote a un altre.

Altres apostes són per exemple Glance i FriXion. La primera és una app de Google Glass que permet les parelles veure el que l’altra persona veu, des del seu punt de vista en temps real. I FriXion té un sistema que dóna feedback sincronitzat. Això vol dir que el dispositiu, que té un braç robòtic amb un dildo o l’equivalent femení, es mou reaccionant als dos usuaris i simulant el contacte. El sistema entrarà aviat en segona ronda de prova i podria sortir al mercat l’any vinent.

Tot això us sembla curiós? Doncs hi ha més. Autoblow 2 és una joguina per homes per a gaudir del sexe oral. Van arribar a més dels 45.000$ que tenien com a objectiu a crowfunding. The New York Toy Collective produeix joguines sexuals úniques creades gràcies a impresores 3D. Transcendeixen els estereotips de génere i donen suport a aquells que no se senten representats.

Com hem comentat abans, fins i tot la pornografia s’està digitalitzant. SugarDVD, una companyia de pel·lícules en streaming, ha desenvolupat una app per veure pornografia en realitat virtual a les Oculus Rift. La portaveu de la companyia, Rebecca Bolen, ha dit que la gent sempre ha volgut veure’s immersa en la pornografia, i ara gràcies a la realitat virtual per fi podran.

La tecnologia també pot servir per a promoure hàbits sexuals saludables. D’una banda apps com exemple SexPositive, desenvolupades per la University of Oregon, ensenyen com practicar sexe segur sense jutjar res. D’altra banda, HappyPlayTime intenta trencar una mica amb el “silenci” i/o vergonya sobre la masturbació femenina a través d’aquesta app que les guia durant el procés.

Hi ha un anell vibrador creat per la companyia Bondara que es diu SexFit que et diu quantes calories has cremat, t’ajuda a millorar el ritme amb llums LED i fins i tot et dóna una puntuació per compartir a les xarxes socials (sembla que cada dia que passa compartim més coses i més íntimes…)

La creadora de HappyTime app, Tina Gong fa una reflexió interessant: el món del sexe s’està expandint amb novetats i hi ha mil coses noves per probar, però: estem preparats mentalment? Probablement no, “la tecnologia sempre va més ràpid que la ideologia”.

En fi, veient tot això i pensant en tot el que està per venir, creieu que els humans acabarem tenint sexe amb robots?

Segons el futuròleg Ian Pearson en menys temps del que pensem això serà una realitat: els robots substituiran les parelles sexuals. Podeu llegir-ne més en aquest enllaç.  El futuròleg britànic creu que l’evolució que ens portarà al sexe amb robots serà gradual i es veurà impulsada per l’auge del sexe virtual en 3D, el qual començarà a completar-se amb l’ús de joguines sexuals per interactuar amb la realitat virtual. Informació extreta de fayerwayer, si voleu llegir més!

Un altre article a The Guardian parla sobre el sexe amb robots. En aquest article es parla també dels teledildos, i de l’equip de ReallDoll (coneguts per crear nines sexuals (molt ben fetes), els quals diuen que ja n’han venut més de 5000. Ara estan desenvolupant un sistema d’intel·ligència artificial capaç de rebre ordres i de respondre a l’usuari.

Val a dir que aquesta discussió sobre mantenir relacions amb robots és força controvertida. L’any 2007, David Levy va publicar Love and Sex with Robots, un llibre que la crítica va trobar “inquietant”. El seu autor comenta que, de la mateixa manera que les relacions i el matrimoni homosexuals s’han acceptat finalment a la nostra societat, també s’acabarà acceptant el sexe amb robots. Levy prediu una gran demanda per part de gent que no té ningú a qui estimar i ningú que els estimi. I, per tant, el món es tornarà un lloc molt més feliç gràcies a que aquesta gent que ara poden sentir-se miserables tindran per fi algú.

Un altre factor clau a tenir en compte és aquesta possible relació que arribaran a tenir humans i robots amb finalitats “hedonistes”, és això ètic? A la segona meitat de l’article de The Guardian (el qual us hem enllaçat més amunt) David Levy respon algunes preguntes al respecte.

I deixant de banda la satisfacció purament física, què passa amb l’emocional? Ens arribarem a enamorar de màquines algun dia? Si encara no les heu vist, les pel·lícules Her i Ex Machina tracten una mica aquesta possibilitat.

original
Fotograma d’Ex Machina

 

Selene B.

El camí del Jedi tecnològic

La setmana passada es va estrenar la setena de Star Wars: El Despertar de la Força. I, com segur que ja sabeu (segur!) ha provocat una gran commoció.

Com que a hores d’ara ja sabreu de què va, qui hi surt, què hi fa el Mark Hammill i totes aquestes coses, us hem volgut portar altres notícies. Perquè conegueu el més freak, estrany i diferent al voltant de Star Wars. La creativitat a l’ordre del dia!!!

Star què???

El primer que heu de saber és que la primera pel·lícula, la que va iniciar la sèrie (o sigui, la número IV) no es diu Star Wars. El nom real del film és Una nova esperança . Tot i que es va estrenar com Star Wars, o La Guerra de les Galàxies, Lucasfilm vol que aquest nom sigui utilitzat només per a la sèrie, donant un nom específic a la pel·lícula que va iniciar la saga.

Disney (l’empresa que va comprar Lucasfilm el 2012 per 4mil milions de dòlars) te previst filmar una nova pel·lícula de la saga mentre l’èxit aguanti. Així que aneu llegint i tindreu una informació que us servirà de per vida!!!

El primer cop

Gairebé tothom recordem quan vam veure per primera vegada Star Wars. El primer que ens va impressionar al cinema, eren les lletres que apareixien des del cel i es perdien a l’infinit.

Google, que s’ha bolcat amb l’estrena, també ha creat una sorpresa relacionada amb aquest moment màgic. Per descobrir-la només heu d’escriure a la finestra del navegador “hace mucho tiempo en una galaxia muy muy lejana” i premeu retorn (hauria de funcionar també en català).

Doncs com dèiem, tots recordem quan vam veure aquestes lletres per primer cop, però poques persones ho tenen gravat i ho han ensenyat arreu. Charlie Chapen i Andy Herald tenen un canal de YouTube anomenat “Com ser pare”. En aquest vídeo, Herald grava el seu fill de 7 anys, Lucas , veient Star Wars per primera vegada. En una mica més de dues hores, Lucas fa 278 preguntes, dues per minut…

Si encara no l’has vista…

Si vas veure les pelis fa molts anys, i et fa por anar a veure la VII i no entendre res, aquí tens un resum del culebrot de la família Skywalker en només tres minuts i força humor o en dos i una mirada més focalitzada a la geopolítica.

Ja sabeu que aquests dies tothom la comenta. Els megafans la van anar a veure el divendres de l’estrena a les 00.05h, així que des de les 02.30h del mateix divendres hi ha spoilers arreu. La meitat de la gent l’ha trobada magnífica, emocionant, èpica… l’altra meitat diu que és una barreja de les anteriors sense imaginació ni creació. Sigui com sigui, si alguna cosa fa una ràbia tremenda és tenir les entrades i que algú te’n faci un spoiler com una casa de pagès. Com evitar-ho? Google Chrome ha fet una extensió, Force Block, que bloqueja tota pàgina que contingui spoilers del darrer episodi de Star Wars. Pràctic!

Què sentiràs quan la vegis?

Quan vegis Star Wars, tot de sentiments i pensaments dins el teu cap viuran una revolució. Que com ho sabem? Perquè Riley, la protagonista d’Inside Out, i les seves emocions (ja saps, Joia, Por, Ira, Fàstic i Tristesa) ja l’han vista. I podem veure com van reaccionar. Aquí teniu el vídeo de Disney-Pixar!

Quin és el teu costat de la Força?

Google ha embogit amb l’estrena de Star Wars, i ha creat uns quants “ous de pasqua” amb resultats espectaculars. Ja n’hem parlat d’alguns. Un altre et permet decidir si la teva lleialtat és al costat de la llum o al costat fosc de la Força. Amb una aplicació per al Chrome, cada cop que obris una pestanya podràs triar entre els dos costats. Quan obris Gmail la barra de càrrega serà un làser de llum. I des d’aquesta mateixa aplicació podràs obrir un joc en realitat virtual que funciona amb Google Cardboard.

Spotify ha llançat una nova característica que ens ofereix conèixer a quin personatge de Star Wars ens semblem més  a partir del nostre historial musical o triant els nostres cinc artistes preferits, si no volem donar permís a l’aplicació per conèixer el nostre historial d’escoltes. A més d’ensenyar-nos el perfil del personatge amb qui més ens identifiquem d’acord amb la música que ens agrada, Spotify també ens mostrarà la sevallista de reproducció ideal, i la barra que marca el progrés de la cançó canviarà a un sabre de llum.

I mentre vas llegint correus o mentre vas escoltant els temes del teu alter ego, pots gaudir dels gelats de la Gelateria Ample Hills, i veure si t’agrada més ‘El costat fosc’, que es fa amb fosc gelat de xocolata amb melindros de xocolata fudge espresso, o ‘El Costat de la Llum’, un brillant gelat de núvol (ja sabeu, la llaminadura) amb un grapat de trossets de cruixent de cacau fets a mà. Els sabors de gelats van ser dissenyats en conjunt amb Disney.

Si vols ser un Jedi…

El primer que has de fer és demostrar que tens un bon coneixement de l’univers Star Wars. Així que, jove padawan, respon el qüestionari i demostra que et mereixes control·lar la Força.

Ara, necessites un sabre de llum.  Ah, que no en tens? Doncs en aquest enllaç t’expliquen la història del primer sabre de llum i com el van fer. I t’ensenyen a reproduir-lo. Només necessites un mànec, un pal i Scotchlite, la cinta reflectant que van fer servir i que el fa lluir (sap greu, però en aquest cas el soroll l’hauràs de fer amb la boca).

D’acord, d’acord!!! Res de fer el cutre!!! Aquí t’expliquen les possibilitats científiques de fer-ne un de debò (però nosaltres no hem gosat a provar-ho… preferim el pal i els sorolls amb la boca, digue’ns prudents).

Vinga, t’ho farem fàcil!!! Aquesta startup de Singapur ha creat un sabre de llum que pesa, fa llum (of course), serveix per lluitar (com si fos de kendo) i fa el soroll (boca tancadeta!). Millor?

I no t’oblidis de posar el sabre de llum a la teva imatge de Facebook!!! Entra a aquest enllaç i demostra al món que ets un Jedi.

Si has superat la primera prova, ja pots practicar amb el sabre de llum. Només necessites un ordinador amb Chrome, un telèfon mòbil i descarregar l’aplicació Lightsaber Escape. Podràs batallar i desviar el foc enemic dels Stormtroopers mentre intentes accedir a la nau que es troba a l’hangar. Un tutorial t’ajudarà a dominar les habilitats en la preparació del duel final. Aquesta aplicació ha estat treballada directament amb Lucasfilm, qui va fer un storyboard i va proporcionar la música original.

Evidentment, qualselvol Jedi voldrà fer servir els emojis de Star Wars als seus tweets. Només que facis servir els hashtags de cada un dels personatges. I el nou personatge d’aquest film que ha robat els cors i que tots voldríem tenir és, sens dubte, BB-8.

BB8- és un droid astromecànic. El seu cos està format per una bola rodant i un cap semblant al R2-D2. El vam poder veure per primer cop al trailer i des de llavors ja va seduir els nostres cors (i els nostres caps, perquè el robot anava rodant de debò! com es mantenia el cap a sobre la bola del cos?).

Si vols viure Star Wars al màxim, posa un BB8 a la teva vida! Sphero ha fet una reproducció (més petita que l’original, és clar) del droid que pots fer anar per casa (i el tema de com aguanta el cap continua sent un misteri!). I també pots posar el BB-8 al teu smartphone amb tota la col·lecció de ringtones que s’han creat amb la seva “veu”.

Però també ens agraden els clàssics droids. Sempre hem sentit la més grans de les envejes per C-3PO i la seva fluïdesa en més de 6 milions de formes de comunicació. A Star Wars veiem sovint textos escrits en un alfabet antic, l’Aurebesh. Si vols ser com C-3PO i comunicar-te en Aurebesh, Google l’ha afegit al seu traductor.

Però si abraces el costat fosc…

La web australiana DesignCrowd ha fet una convocatòria a dissenyadors perquè imaginessin quins llocs ocuparien els personatges de Star Wars si fossin líders mundials. I el guanyador va ser Enzzok qui va presentar Darth Vader com el nou President dels Estats Units. Clar que tampoc tenia desperdici veure Jabba el Hutt fent de Kim Jong-Un!

Viatja a les estrelles

Vols visitar els escenaris de les aventures de Han, Luke, Leia…? Viure als llocs on es van filmar les pel·lícules? Aquí els pots trobar gràcies a Cyplon Travels, una agència de viatges britànica. Les localitzacions es troben a Austràlia, Tailàndia, Noruega, Tunísia, Itàlia, Guatemala… Ja pots començar a planejar el teu viatge!

El que segurament no faràs és volar en l’avió especial que va fer servir l’equip de Star Wars: el Despertar de la Força per assistir a l’estrena de la pel·lícula a Londres. Un avió tunejat per sembla l’oncle gran de R2-D2! I és clar, també hi van viatjar el mateix R2-D2 i el seu amic BB-8…

Ara, per molt que ho intentis, el que no podràs fer segur és veure la pel·lícula com ho faran els astronautes de l’Estació Espacial Internacional. Segons un tweet del l’astronauta britànic Tim Peake “Tenim una pantalla i un projector i m’han dit que Star Wars està esperant-nos allà dalt. El millor lloc per veure-la!”. I certament, no es pot veure millor Star Wars que a prop de les estrelles!

.

.

.

.

Marisol López

La música clàssica s’endinsa (virtualment) a la tecnologia

Quan parlem de música clàssica, quan busquem exemples de bones pràctiques o d’accions interessants, ens costa pensar en la tecnologia. I és que sembla que són a punta i punta de l’espectre. Irreconciliables. D’esquena l’una de l’altra.

Doncs resulta que estem molt i molt equivocats!!!!  I ara us explicarem algunes experiències que ho demostren.

Van Beethoven

L’Orquestra Filharmònica de Los Àngeles (o com ells en diuen, la LA Phil) et vol fer viure i sentir un concert des del mig de l’orquestra, com si fossis un músic més. Que et giris i vegis el director Gustavo Dudamel donant la indicació per atacar els compassos de la cinquena de Beethoven. Que miris amunt i vegis la història de la Simfonia en imatges que sobrevolen l’orquestra. Aquest és el projecte que la Phil està duent a terme amb una aplicació de Realitat Virtual per Oculus Rift i Samsung Gear VR.

“L’objectiu d’aquest projecte és arribar a nous públics”, diu Amy Seidenwurm, directora d’iniciatives digitals de la LA Phil. L’orquestra vol utilitzar les noves tecnologies per arribar a persones que els agrada la música però que no poden veure’ls en viu.

Eh, i encara van més lluny! El següent projecte és un camió, al que han posat per nom Van Beethoven (recordem que en anglès van vol dir furgoneta), que visitarà escoles, parcs, museus i altres llocs públics en els propers cinc anys . Aquest camió, que podem veure a la imatge, està equipat amb els mateixos seients i terra de la sala de concerts de Los Angeles, a més d’un grapat de Gear VR. L’objectiu: arribar a entre 20.000 i 50.000 angelins i que experimentin Beethoven de prop.

Farà la realitat virtual que els aficionats a la música deixin d’anar als concerts per gaudir-los des de casa? Impossible saber-ho a aquestes alçades. Però la LA Phil vol continuar experimentant. Seidenwurm pensa que algun dia es podria arribar a experiències més interactives, com permetre als espectadors afinar els instruments de la mateixa orquestra des del sofà de casa.

L’home que va confondre un robot amb Bach

El titular ens ha quedat com un homenatge a Oliver Sacks, però explica perfectament el projecte que us presentem. I és que  la revolució dels robots ha arribat a la composició de música clàssica.

Donya Quick, professora al departament de ciències de la computació de la Universitat de Yale, ha creat un programa d’ordinador que pot crear música. Fins aquí, tot normal. La notícia arriba quan la universitat informa que les composicions han arribat a confondre alguns entesos i fer-los pensar que eren obra de Johann Sebastian Bach. El programa creat per Quick, anomenat Kulitta, utilitza una biblioteca de diferents gèneres i estils musicals per, a partir d’elles, composar peces originals.

Kulitta també pot compondre sense seguir estils concrets de música clàssica o de jazz, i també pot combinar diferents gèneres. Similar a Watson d’IBM, que utilitza l’anàlisi química per aparellar sabors de plats que els humans no és probable que pensin pel seu compte, Kulitta pot transcendir gèneres per crear música completament nova. En una demostració, Quick va demanar Kulitta escriure una peça curta combinant harmonies de jazz amb cant coral tipus Bach. El resultat? Com va dir Quick, ‘Això seria el que Bach hauria fet si hagués conegut el jazz.’

Continuant amb universitats britàniques, Dartmouth és actualment seu d’una competició per tal que els enginyers dissenyin programes que creïn sonets, històries, i sessions de DJ que facin creure un ésser humà que han estat realitzats per un altre ésser humà, com si fos un test de Turing de la creativitat.

Els arquets creen art

El fotògraf Stephen Orlando ha estat inspirat per Gjon Mili (el fotògraf que va retratar imatges de Picasso dibuixant amb llum) per crear la seva pròpia sèrie de fotografies d’instruments musicals pintant amb llum. En aquest cas, Orlando utilitza LEDs de colors per crear un efecte més actual amb el canvi de colors per representar el pas del temps.

Stephen Orlando

I finalment, si us interessa la relació de la música clàssica amb la tecnologia, us recomanem que llegiu l’estudi Is there an app for that? A case study of the potentials and limitations of the participatory turn and networked publics for classical music audience engagement (gràcies a Interacció).

.

.

.

Marisol López

My Square Lady: robots a escena

A mitjans de la dècada de 1950, el musical de Broadway My Fair Lady es va convertir en el musical de més llarga durada del seu temps. Basada en l’obra Pygmalió de George Bernard Shaw, explica la història de la florista cockney Eliza Doolittle. Eliza coneix el professor de lingüística Henry Higgins, un fonetista, que la treu dels carrers de Londres i li ensenya com ser una dama per guanyar una aposta.

Gairebé 60 anys després, la companyia Gob Squad ha presentat a la Komische Oper de Berlín la seva pròpia versió de la història d’Eliza Doolittle: My Square Lady. El canvi principal? El paper d’Eliza l’interpreta Myon, un robot creat pel Laboratori d’Investigació Nanorobòtica de la Universitat Beuth de Ciències Aplicades de Berlín.

My Square Lady és un projecte de Gob Squad, un col·lectiu d’artistes alemanys i britànics que fan performances i vídeos. Afirmen que cerquen la bellesa en la quotidianitat. Exploren el punt en què el teatre es troba amb l’art, amb els mitjans de comunicació i la vida real.

En aquest cas, la pregunta que mou el projecte és: què fa que una persona sigui una persona? Quines són les emocions i per què els necessitem? No les necessiten també els robots? Per què volem la intel·ligència artificial? Com podria un objecte ser transformat en una persona?

El robot Myon realitza un viatge de descobriment a través de cada departament de l’Òpera Còmica de Berlín, explora l’òpera com si fos una “central elèctrica de l’emoció” i aprèn el que és sentir les emocions humanes, expressar-les i provocar-les en els altres. Si Myon aconsegueix sentir com un ésser humà – o fins i tot com una estrella de l’òpera – ho haurem de veure a l’escenari a la Komische Oper.

Aquí podeu veure un trailer de l’obra:

.
.
.
.
.
.
.
.
Marisol López