5 dones de l’àmbit tecnològic que has de conèixer

La presència de les dones en camps com la ciència i la tecnologia continua, malgrat els avenços que ha fet el món, sent menor. La bretxa entre sexes posa de manifest una desigualtat històrica i la constant invisibilització de fites femenines aconseguides al llarg dels temps. Aquest mes volem incidir en la problemàtica de la falta de referents femenins dins del món de la tecnologia i la ciència. 

Iniciatives com #NoMoreMatildas, per exemple, volen posar de manifest precisament aquesta invisibilització de la presència femenina en la ciència i la tecnologia, i planteja què hauria passat si els grans científics de la història haguessin estat dones. Un projecte que vol posar el focus sobre la importància dels referents femenins, recuperant gran figures de la ciència i la tecnologia per a portar-les als llibres de text.

Nosaltres us presentem un recorregut vital i professional de cinc dones catalanes que en uns sectors (i en un món) liderats per homes, destaquen en la seva labor. En camps com la informàtica, la robòtica o la divulgació científica, les protagonistes encarnen la tenacitat i la creativitat, ja sigui proposant nous formats, visibilitzant el talent d’altres o apostant per nous mètodes de recerca i experimentació.

Read More »

Fresc & Freak: desembre 20

Fresc & Freak és una secció mensual que vol recollir notícies curioses, estranyes, divertides, i potser no directament relacionades amb la tecnologia però sí amb el món transmèdia i amb la innovació, amb un resultat freak i creatiu.

Read More »

MAAP-article

Elon Musk és un home ple de sorpreses. Cada una de les seves presentacions sembla més esbojarrada que l’anterior. La darrera: el proper any vol organitzar curses de cotxes teledirigits a la Lluna. Tot això ho organitzarà l’empresa Moon Mark conjuntament amb Lunar Otupost, que crea vehicles per missions extraterrestres. Es farà una crida a estudiants de secundària per dissenyar els cotxes juntament amb mentors com dissenyadors de Ferrari o McLaren. Els millors projectes s’enviaran al satèl·lit amb els Falcon 9 de SpaceX, l’empresa de Musk. El llançament està previst per octubre de 2021.

Si teniu un pis petit i no us cap l’arbre o no teniu temps ni ganes de muntar el pessebre, o la il·lusió de la vostra vida és tenir un petit cor cantant-vos nadales al menjador de casa (això darrer és ben estrany), no us preocupeu. Si teniu un projector, tot està resolt. Mireu les opcions que us dona AtmosFX. Trieu la decoració virtual que us agrada més, descarregueu-la i a qualsevol televisió, monitor, paret o vidre tindreu allò que us vingui més gust.

Una aproximació als robots a la cultura popular

El cinema, el teatre, la literatura o el còmic han estat escenaris de l’aparició d’un conjunt heterogeni de robots, màquines i éssers dotats d’intel·ligència artificial. La conjunció del binomi home i màquina ha donat com a resultat narratives on s’obren debats sobre dinàmiques de poder, rebel·lions apoteòsiques i fins i tot relacions emocionals i afectives. Us portem un repàs d’aquesta forma de tecnologia que s’ha infiltrat en un bon grapat de disciplines artístiques, més enllà de la ciència ficció.

La paraula robot deriva del mot txec robota i es pot traduir com esclavitud o servitud. De fet, la primera vegada que apareix un robot és el 1920 quan l’escriptor txec Karel Čapek i el seu germà Josef escriuen l’obra de teatre Rossum’s Universal Robots, on apareixen uns androides esclaus que anonenen robotnic.

Avui dia tenim una imatge diferent dels robots, gràcies a les múltiples representacions a la ficció i també pels avenços tècnics que han portat aquests dispositius al nostre imaginari col·lectiu, i també a les nostres cases i llocs de feina. Aquestes criatures, construïdes a partir de cables, derivats del plàstic i de l’acer, ens generen una reacció de sorpresa degut al misteri del seu funcionament. Són font d’admiració i dubte a parts iguals. 

Utensilis quotidians

Els robots poden desenvolupar funcions i moviments a través d’un programa informàtic predissenyat o bé mitjançant la intel·ligència artificial. Els utilitzem per tal d’evitar-nos la feina feixuga. Podem delegar tasques com la neteja o la cuina a aquests mecanismes refinats, que estan al servei de les necessitats humanes i són part important de les següents ficcions. 

A la comèdia de Woody Allen The Sleeper (1973), una societat altament tecnificada i governada per un règim autàrquic ens presenta els robots majordoms Janis 414, que van uniformats i tenen capacitat per desenvolupar tasques com cuinar, cuidar del jardí, netejar i atendre i servir als convidats. 

Read More »

Fresc & Freak: novembre 20

Fresc & Freak és una secció mensual que vol recollir notícies curioses, estranyes, divertides, i potser no directament relacionades amb la tecnologia però sí amb el món transmèdia i amb la innovació, amb un resultat freak i creatiu.

Read More »

Segurament coneixereu el joc de moda, l’Among Us. Un joc col·laboratiu per mòbil que acumula 90 milions de descàrregues. El videojoc està ambientat en una nau espacial on els jugadors han de fer unes tasques. Però un dels jugadors és un impostor i per guanyar ha d’assassinar els altres sense ser descobert. Un joc molt divertit amb una imatge senzilla i funcional. Un grup d’actors han creat un documental que recrea les situacions del joc, amb escenaris realistes i una molt bona producció. I amb un impostor, és clar! Si sou fans del joc, no us perdeu el curtmetratge!!!

Aquest robot, el Monster Wolf, està instal·lat a la ciutat de Takikawa (Hokkaido, Japó) i la seva funció és evitar els atacs dels óssos, fent moviments i sorolls. 157 persones van ser atacades pels óssos el 2019. Però des que es van instal·lar els Monster Wolves, no s’ha produït cap atac, segons informa The Guardian. Els ossos negres i els llops solien compartir les regions del centre i del nord del Japó, però els llops es van extingir per la caça. En certa manera, els robollops són els seus fantasmes moderns.

10 notícies que no et pots perdre aquest novembre

Hem recollit les notícies i els articles del mes de novembre que no us podeu perdre. Poseu-vos al dia en 10 minuts!

1⃣▶ Si seguiu aquest blog ja sabreu que ens interessa molt l’evolució de la intel·ligència artificial i les seves aplicacions en el nostre dia a dia. Una de les darreres aplicacions (i no precisament la més legítima) és el vishing, la suplantació de la veu. La paraula mateixa ja ho indica, contracció de voice physhing, la suplantació de la identitat amb finalitats fraudulentes. Us preguntareu si és fàcil aplicar aquesta tècnica. Tal com estan passant amb els deepfakes (els muntatges hiperrealistes en vídeo), per poder fer aquesta suplantació cal tenir prou mostres d’àudio que permetin recrear la persona que es vol suplantar o imitar, i per això és comú que només es facin amb personatges populars, com actors o polítics. Tot i així, ja existeix un programari, Lyrebird, que permet generar veu sintètica a partir d’una petita mostra de pocs minuts d’àudio. Amb aquesta aplicació, el periodista Ashlee Vance va xerrar amb la seva mare, que no va distingir que parlava amb un ordinador i no amb el seu fill.

Però també s’està intentant crear eines per detectar el vishing. Són els anomenats ASV (Automatic Speaker Verification). Google va alliberar recentment un conjunt de dades amb parla sintetitzada perquè els investigadors aconsegueixin millorar la detecció de les falsificacions. Es treballa pensant que properament qualsevol smartphone vindrà de sèrie amb detectors de vishing entre els seus sistemes de seguretat.

Com sempre, la ciència ficció obre el camí i aquí tenim a Terminator enganyant (en aquest cas, amb intenció protectora) la mare adoptiva de John Connor:

Read More »

Quan la tecnologia puja a l’escenari

La relació entre les arts escèniques i la tecnologia ve de lluny i va evolucionant amb els avenços tecnològics, que obren tot de possibilitats insospitades i no explorades. Arran de la programació d’una versió de Turandot al Liceu on la tecnologia te un paper destacat, vam organitzar una sessió de treball entre empreses tecnològiques i professionals de les arts escèniques.

El 2018 ja vam organitzar una jornada sobre arts escèniques i tecnologia, on es va posar de manifest la relació que hi ha, projectes existents que han estat ideats amb la tecnologia des del primer moment, i també festivals i programadors que valoren aquesta presència tecnològica a escena. Enguany, i prenent com a excusa la impressionant i molt tecnològica posada en escena de la Turandot del 20è aniversari de la reinauguració del Liceu, i juntament amb Ctecno i el mateix teatre, vam poder conèixer algun dels projectes que poden possibilitar aquesta col·laboració. La sessió va nèixer amb la intenció de fer aflorar aquesta complicitat entre l’escena i la tecnologia, i afavorir el sorgiment de nous projectes potents i sorprenents entre aquests dos mons.Read More »