Tanca

La rebel·lió artística de les màquines

No hi setmana que no trobem estudis, articles i reflexions periodístiques al voltant de la revolució tecnològica robòtica i el paper en les properes dècades de les forces de treball artificials.  Mentre les capacitats dels robots no deixen d’incrementar-se i posen sobre la taula de debat la qüestió de la transformació del mercat laboral en les properes dècades, hem pogut observat l’aparició de diferents experiments que mostren que els robots poden tenir una vena artística i servir de vehicle d’expressió pels artistes o bé directament convertir-se en intèrprets ben especials. Us mostrem les més recents capacitats robòtiques al servei de la cultura: teatre, música, dansa o escultura en mans de robots. Ens acompanyeu a descobrir-los?

NAO / TEATRONIKA. Un Hamlet robòtic existencial.

 

Us imagineu a un robot interpretant el Hamlet de Shakespeare i interpel·lant-se sobre la seva existència? Doncs això és el que varem poder veure en el recent Festival TNT de Terrassa, on es va presentar el projecte Teatronika del científic especialista en intel·ligència artificial Martí Sánchez-Fibla, que explora el terreny de les arts interpretatives des de la perspectiva tecnològica i posa especial èmfasi en les capacitats actorals dels robots i les màquines. Aquest projecte del laboratori SPECS de la Universitat Pompeu Fabra té com a principal objectiu acostar la robòtica a tot tipus de públics. En el festival vàrem poder veure quatre obres dels autors Hugo Álvarez, Gerard Freixes, Roc Parés i Àngel García-Cerdaña, interpretades per tres robots humanoides Nao, que mostraven les possibilitats actuals de la robòtica escènica a través del control de l’expressivitat, el moviment, el control dels torns per parlar i com focalitzar l’atenció.

Degut a les característiques pròpies del projecte, és necessari disposar de dramatúrgies que s’adaptin a les capacitats especials d’aquests petits actors. Teatronika va convocar el 2015 en col·laboració amb Radio3 un concurs de guions, que han donat com a resultat dos dels muntatges que vàrem poder veure al Festival TNT. Les obres eren curtes i mostraven un ampli registre de les, encara avui, limitades possibilitats actorals per la dificultat de moviment dels robots i la manca d’inflexió de les seves veus artificials, però que permetien una interessant, divertida i entranyable connexió amb aquests éssers artificials. Una feinada de programació que es va veure recompensada amb l’entrega i aplaudiment del públic.

 

 

 

 

Segurament aquests petits robots humanoides us sonen molt. Els NAO de SoftBanck Electronics es troben en evolució des de 2006 i han estat àmpliament utilitzats en competicions robòtiques i en el sector de l’ensenyament, arribant a realitzar també tasques de recepció en la consergeria d’un hotel. La mateixa empresa és responsable de Pepper, un robot humanoide més gran que ja està agafant experiència com a conserge i recepcionista. En el món artístic varen protagonitzar el 2013 la primera obra on els robots tenien un paper protagonista: Robots de Blanca Li, del que ja us hem parlat en alguna ocasió. Si no coneixeu l’obra, no us perdeu aquest vídeo!

YuMI. S’aproxima la jubilació dels directors d’orquestra?

YuMI és un duo de braços mecànics antropomòrfics col·laboratius de l’empresa ABB que acaba de debutar en el Teatre Verdi de Pisa davant de més de 800 espectadors dirigint al tenor italià Andrea Bocelli i l’Orquestra Filharmònica de Lucca. Aquest robot va ocupar el rol de director d’orquestra en el concert A breath of hope: from the Stradivarius to the robot que va formar part del primer Festivale Internazionale della Robotica. Es varen interpretar peces com La Donna è Mobile de Verdi i O mio babbino caro de Puccini seguint els moviments de la batuta que portava YuMI. Tot i que pot semblar que la feina dels directors d’orquestra pot estar en perill, és evident que YuMI va necessitar una activa preparació humana per part del mestre Andrea Colombini que va servir com a model de captura de moviments durant els assajos per tal de que el robot aprengués a imitar els moviments dels braços per tal de dirigir la orquestra i els solistes de manera fidedigna, amb agilitat i sent capaç de transmetre subtilitats interpretatives. No és la primera vegada que YuMI mostra les seves capacitats artístiques, doncs anteriorment havia fet de dj sota el mestratge de DJ Yoda en una festa de Ford (podeu veure el vídeo aquí).

https://youtu.be/sBI3CZPWST4 https://www.youtube.com/watch?time_continue=112&v=fohc1Qg-rQU

Anteriorment un altre robot ja havia dirigit una orquestra. Fa uns quants anys el robot Asimo d’Honda ja es va posar davant d’una orquestra però els resultats eren una mica més encarcarats, com podeu veure en aquest vídeo.

KUKA. Què passa quan els robots es rebel·len?

Diuen que hi ha alguna cosa de fascinant per als humans en veure robots fent una activitat tan artística i per a molts tan complexa (i tan humana?) com fer música. Potser per això ens agrada Automatica 4K, el nou vídeo del neozelandès Nigel Stanford. Ja el vam conèixer fa uns anys pel seu videoclip Cymatics on combinava experiments científics amb música amb un resultat que visualitzava la física del so i que va sorprendre els més de 13 milions de persones que han vist el vídeo. Ara ens arriba un nou treball on podem veure el mateix Stanford tocant amb uns robots industrials amb uns resultats igual de fascinants i sorprenents… sobretot quan els robots es rebel·len contra el que està programat. Els KUKA són uns braços mecànics industrials que es poden moure amb una precisió de 0,03 mm i ara els podem veure tocant el baix o un sintetitzador. Gaudiu del vídeo i feu una ullada al making of.

Si penseu que aquests robots us sonen d’alguna cosa, i no precisament d’una gran factoria, és perquè el ballarí i coreògraf Huang Yi interactúa en les seves inusuals obres amb un d’aquests braços robòtics, que també estan provistos de làsers. Podeu llegir una interessant entrevista de El País aquí.

SHIMON, ritme en la sang robòtica

I aquí tenim un robot eminentment músic! Creat exclusivament per tocar la marimba, Shimon ha estat desenvolupat pel Robotic Musicianship Group del Georgia Tech Center for Music Technology. Aquest artista cibernètic està format per quatre braços robòtics. A més a més compta amb un sistema de deep learning que li permet analitzar la música en temps real i improvisar interaccionant amb intèrprets humans, a banda d’arribar a crear les seves pròpies composicions, després d’haver analitzat més de 5.000 composicions musicals. Aquí teniu doncs un robot que composa i interpreta ell mateix per marimba. Tot un crack! Escolteu com sona la seva primera obra pròpia!

POET ON THE SHORE, sensibilitat poètica sobre la sorra

L’estudiant de Disseny Informàtic de la Universitat d’Edimburg Yuxi Liu ha creat un robot autònom que a partir d’estímuls multisensorials com el so del vent, el mar o les veus humanes genera poemes efímers sobre la sorra. Un poeta cibernètic amb la sensibilitat a flor de pell robòtica!!!

DOBI, balleu robotets, balleu!

Dobi és un robotet creat per l’empresa xinesa WL Intelligent Technology, especialtizada en joguines de control remot. Parlar, caminar i fer tai txi són algunes de les seves habilitats, però últimament s’han fet famosos per aconseguir el Rècord Guinnes de dansa robòtica sincronitzada. L’estiu de 2016 1.007 robotets, que tenen un preu de venda d’uns $200, ja varen establir un primer rècord mundial, que fa poques setmanes es va incrementar per la dansa de 1.069 Dobis. Una manera ben divertida de demostrar les possibilitats d’aquests robots articulats!

KURI, robot d’estar per casa amb ànima de ballarí

Kuri és un adorable robot per la llar de Mayfield Robotics que es va presentar en el CES de l’any passat. Un robotet que estarà al mercat a finals d’any per $800 dissenyat per ser un assistent virtual per la llar i la familia, un company per jugar amb els petits de la casa o un videograf per la familia que ens acaba de mostrar que també és capaç de ballar.

Robots artístics

Les possibilitats dels robots com a artistes per ells mateixos o com a eines artístiques són un gran camí per explorar. En el món de l’art visual és més usual anar trobant exemples d’instal·lacions artístiques on l’acció està realitzada per un robot. Aquest és el cas de la instal·lació Can’t Help Myself de Sun Yuan i Peng Yu que es va poder veure en el Guggenheim el passat hivern. Una peça que crea una emoció estranya en els visitants mentre observen com un braç mecànic intenta netejar sense èxit un líquid colorejat de vermell que remet irremediablement a la sang.

I per acabar, no podem deixar passar que els mateixos robots poden produir una obra pintant o esculpint. Per a demostrar l’ampli ventall de possibilitats ofertes la Robot Art Competition convoca des de 2016 un concurs a Seattle a la millor obra d’art generada per un robot. No deixeu de fer una ullada als competidors de l’any passat, us sorprendran!

Fins on arribaran les capacitats artístiques dels robots i especialment de cara al futur, amb el desenvolupament de la intel·ligència artificial? Difícil de predir, difícil de valorar… Ho veiem en uns anys?

 

 

 

Imma Garcia

10 notícies que no et pots perdre l’octubre

Hem recollit les notícies i els articles que no us podeu perdre aquest mes d’octubre. Poseu-vos al dia en 2 minuts!

  • Suposem que a aquestes alçades tothom haurà trobat ja el catàleg d’IKEA a la bústia. La notícia és que va acompanyat d’Ikea Place, una app de realitat augmentada perquè puguem veure com quedaria el sofà en aquella paret o l’armari en aquell racó. Ja el 2013 Ikea va fer algunes proves de realitat augmentada amb el seu catàleg, però només funcionava en alguns dels mobles i el funcionament era molt complicat. Ara, gràcies al lligam que han fet amb Apple, només caldrà enfocar el mòbil al lloc on es voldria posar el moble, triar-lo i posicionar-lo dins l’habitació per veure’n l’efecte. El vídeo mostra com és de senzill. Per ara, només funcionarà en mòbils iOS però s’espera que properament hi hagi una versió per Android.
  • Inteligencia artificial para dummies” és el fantàstic títol d’aquest article de Fabio Arenas, product marketing manager de Huawei Consumer Business Group Spain, que vol resoldre tots els dubtes que teniu sobre aquest terme, del que tant se sent a parlar darrerament, i altres conceptes com machine learning, a més de fer una mirada sobre quin és el futur de tot plegat. I ens dona la definició que sobre IA ha fet Astro Teller, el cervell darrera els projectes més innovadors de Google. Segons Teller, la intel·ligència artificial és “la ciència que estudia com fer que les màquines facin el que fan a les pel·lícules”.
  • Una notícia que podria ser més adequada per al Fresc&Freak si no fos per les implicacions que te de cara als drets d’autor en temps digitals. I és que finalment i després de sis anys de debat, un 25% dels drets de la imatge que acompanya aquestes línies, una selfie que es va fer el Naruto amb la càmara del fotògraf David Slater, aniran a parar al mico, o millor dit, per a les associacions de defensa dels micos a Indonèsia. El fotògraf ha arribat a un acord amb PETA, l’associació que el va denunciar, tot i que les dues parts afirmen que els animals no humans (sic) no poden rebre compensació pels drets d’autor.
  • El suïcidi és la segona causa de mort dels joves d’entre 15 i 24 anys. Darrerament s’està parlant molt obertament d’aquest tema i buscant formes de prevenció. 10 escoles de Cincinnati s’han unit a una iniciativa que vol detectar possibles casos de risc mitjançant una app. Quan els adolescents s’adrecin al psicòleg de l’escola, l’app escolta la conversa i detecta els estudiants que necessiten ajuda. Aquesta tecnologia ha estat provada durant dos anys. Evidentment que l’app sola no és suficient, però sí és, segons els psicòlegs que l’han fet servir, una bona ajuda per captar una sèrie d’usos de termes i expressions que són més usades per joves amb tendències suïcides.
  • El 12 de setembre, el robot YuMi va dirigir la Filharmònica de Lucca (Itàlia) amb el tenor Andrea Boccelli al Teatre Verdi de Pisa. Va ser la inauguració del Festival de Robòtica de la ciutat italiana. Segons Andrea Colombini, el director de l’orquestra, treballar amb el robot (o més aviat, amb els tècnics que el programaven) va ser un plaer i la primera dificultat d’entendre els seus moviments es va resoldre fàcilment quan els músics es van acostumar a seguir-lo. El robot estava programat seguint la direcció de Colombini, i durant la vetllada l’orquestra va tocar 18 temes, inclosa La Donna e’Mobile de Rigoletto. Els músics van comentar que l’experiència va ser interessant però que la direcció va ser, com dir-ho, un tant robòtica, impossible improvisar!
  • Apple ha fet la seva tradicional presentació de novetats. I enguany les novetats no eren només els dispositius, sinó la mateixa seu de la companyia: inauguraven l’auditori Steve Jobs amb una cerimònica de record al creador de la companyia de Cupertino. A més van presentar, és clar, les novetats en iPhone (el 8 i 8Plus, i el X, creat per commemorar els 10 anys de la creació del primer iPhone), en Apple Watch i en Apple TV. Els titulars van anar, és clar, cap als nous iPhones, amb comentaris diversos en referència a la desaparició del botó d’inici, ja que el mòbil es desbloqueja amb un reconeixement de la cara de l’usuari. Aquesta tecnologia va fallar a la presentació i ha donat molt de joc en bromes i mems, i preocupació per un mòbil que costarà més de 1.000€.
  • I també Amazon s’ha fixat en Barcelona, i obrirà properament un centre de R+D que ocuparà més de 100 científics i enginyers de software. L’empresa ha començat ja la selecció de l’equip que treballarà al barri de 22@. Les oficines d’Amazon a Barcelona s’encarregaran de temes relacionats amb el machine learning i la intel·ligència artificial, i treballaran sobretot amb reconeixement de veu, traducció automàtica, comportament de clients i predicció de comandes. A més d’aquesta oficina, Amazon disposa ja de diverses seus a Catalunya: un camp logístic al Prat de Llobregat de 63.000 m2, un centre a Castellbisbal dedicat al servei Amazon Pantry, la nova forma de fer la compra setmanal, i un espai a l’Eixample de Barcelona per trameses ultraràpides (en una o dues hores) del servei Prime Now, i properament obrirà un magatzem a Martorelles. “Barcelona és un lloc ideal per al nostre nou centre de recerca i desenvolupament”, diu François Nuyts, vicepresident i responsable d’Amazon Espanya i Itàlia. “Compta amb una gran xarxa d’universitats i la qualitat de vida de la ciutat fa que sigui una destinació molt atractiva per al talent internacional”.
  • Finalment coneixerem el nou títol de transport T-Mobilitat. A partir del proper 29 de febrer, arran del Mobile World Congress, començarà la prova pilot amb la línia 9 del metro. Aquest nou títol ha de substituir els 84 títols de transport que actualment hi ha a Catalunya, i substitueix la banda magnètica per un xip que permetrà el pagament posterior, depenent del recorregut realitzat. També te tecnologia contactless que permetrà pagar amb el rellotge o el mòbil. Està previst que la primera corona metropolitana pugui fer servir el nou títol a partir de finals de 2018.
  • L’Ajuntament de Barcelona ha presentat el Pla d’Acció contra les Drogues 2017 – 2020. I per primera vegada hi inclou l’addicció a les pantalles i al joc tecnològic. Aquest estudi afirma que entre el 3 i el 4% dels joves  fan un ús problemàtic del mòbil i d’internet. “Es considera ús problemàtic quan deixes de fer el que estàs fent per connectar-te, quan la vida és un problema sense internet o quan estàs preocupat si no estàs connectat”, ha explicat Maribel Pasarín, directora de l’Observatori de Salut Pública de Barcelona. El Centre d’Atenció i Seguiment d’Horta-Guinardó actuarà com a centre especialitzat per donar resposta a aquesta addicció.

Marisol López

10 notícies que no et pots perdre el juny

Hem recollit les notícies i els articles que no us podeu perdre aquest mes de juny. Poseu-vos al dia en 2 minuts!

  • El passat dia 19 de juny va ser el Dia Internacional dels Refugiats. Nosaltres vam parlar fa uns mesos de com la tecnologia ajuda els refugiats quan arriben al país d’acollida. Una sèrie d’artistes i dissenyadors també han posat el seu granet de sorra i creat aquests projectes per als refugiats o per donar visibilitat a la crisi i la problemàtica de totes aquestes persones que han hagut d’abandonar les seves llars.
  • El CIDOB edita cada any un Anuari sobre política, economia i societat. A la darrera edició podem trobar un interessant article de Henning Meyer, de la London School of Economics, sobre “Entendre la revolució digital i el que realment implica“. Interessant mirada sobre com el canvi tecnològic afecta el món del treball i les organitzacions.
  • Vona, “Ella” en ucranià, és un videojoc que reflexiona sobre el paper de la dona a la societat a partir dels objectes que formen part del Kharkiv’s Gender Museum, el museu de gènere d’Ucraïna. Aquest projecte sorgeix de la campanya#SaveGenderMuseum que es va posar en marxa arran de l’amenaça de tancament d’aquest museu. El joc sorgeix de la unió de Gammera Nest (estudi especialitzat en la creació de videojocs per a museus i responsables també del videojoc del Museu Thyssen) i la investigadora María Sánchez a Factoria Cultural.
  • I ara us parlarem d’un altre joc. Però no d’un videojoc, sinó d’un joc de taula. Es diu Ex Libris i és un joc amb un bonic objectiu: crear la millor biblioteca del món. Al joc, cada jugador té el paper d’un col·leccionista de llibres rars i valuosos en una ciutat de fantasia. Quan l’alcalde anuncia el lloc de Gran Bibliotecari, tots els participants han d’ampliar les seves biblioteques personals i aconseguir els millors llibres. Juguem?
  • Dijous 15 de juny va marcar el final del roaming. Un dia històric! Ara ja podem viatjar per Europa sense que la nostra tarifa telefònica canviï quan fem trucades, enviem missatges o naveguem per internet. Les negociacions han estat llargues i complicades, però finalment el projecte s’ha posat en marxa i no podem fer res més que celebrar aquest avanç cap al sentiment europeu.
  • El Gremi d’Editors de Catalunya ha creat una nova eina: “Tendències del món editorial”. Un nou espai web que cada quinze dies recopilarà les novetats del sector, especialment les relacionades amb el món tecnològic. A més, han creat un butlletí amb aquestes informacions, i us en podeu subscriure aquí. Molt recomanable!!!

I us deixem amb la Gina Tost, que te un canal de youtube molt recomanable! En aquest cas, parla dels videojocs com a art i ens deixa uns quants (bons) exemples. Gaudiu-ne i fins el mes vinent!

 

 

Marisol López

Tornar al principi
%d bloggers like this: