Etiqueta: òpera

El futur de l’storytelling: noves maneres de comunicar-nos

culturadigicatDeixa un comentari

Ho hem sentit mil vegades: Internet i les noves tecnologies han aportat una nova manera d’explicar històries. Els famosos –i ja una mica oblidats– Vine, Snapchat i els seus filtres, YouTube, Instagram i les seves stories, el límit de caràcters de Twitter, els vídeos en directe a les xarxes socials i, fins i tot, els drons i els pals selfie… Totes aquestes plataformes i eines han canviat la manera en què ens comuniquem i, per tant, la manera en què comuniquem el món que ens envolta.

Fa anys que expliquem els viatges des del lloc a través de posts i stories d’Instagram en comptes d’esperar a ensenyar les fotos als amics i família quan arribem a casa. Que fem vídeos en directe del concert que estem veient mentre som allà mateix, i que expliquem el que ens acaba de passar a l’autobús a través de Twitter. Tot aquest conjunt d’eines, però, ha traspassat el marc de la comunicació personal i han canviat radicalment la manera en què consumim informació i altres productes audiovisuals.

A França, un bon exemple és Konbini, un mitjà de comunicació que tracta hard news a través de les stories del seu Instagram. Un dels seus periodistes més coneguts, Hugo Clément, ha explicat temes com la guerra de Síria, la situació dels escorxadors de porcs a França, la crisis de fam a Kasaï o el moviment de les armilles grogues amb reportatges al mitjà però també, en paral·lel, amb stories.

Aquest, però, és només un dels mitjans de comunicació que actualment utilitzen el seu compte d’Instagram, Facebook i Twitter no només per fer ressò de les seves publicacions, sinó que adapten el seu contingut a aquestes noves plataformes per arribar a un públic el més ampli possible. Els comptes de YouTube de mitjans com The Guardian, The New York Times o El País també són, d’altra banda, exemples de com les noves plataformes canvien la manera en què transmetem els continguts.Read More »

Òpera i tecnologia. Una combinació en digital

immagar1 comentari

L’òpera és un art total on conflueixen la música, el teatre, el cant, la poesia, les arts plàstiques i fins i tot en ocasions la dansa. Tots els components de l’òpera es combinen en una complexa alquímia creant espectacles que desperten la imaginació i la sensibilitat del públic tot posant de relleu les passions i misèries de la condició humana.

Aquestes especials característiques han donat lloc a que els escenaris operístics hagin utilitzat des de fa segles espectaculars escenografies, efectes visuals i gran maquinària.  No és d’estranyar per tant que les grans produccions operístiques, que compten també amb grans recursos pressupostaris, hagin estat un dels primers camps on s’ha experimentat amb les noves tecnologies aplicades a l’escena a través de projeccions audiovisuals, mappings i tecnologia digital.

Norma
Norma de Bellini amb direcció escènica d’Àlex Ollé de La Fura dels Baus

Des de de fa un temps en els muntatges operístics hi tenen una especial importància els directors d’escena, que ofereixen unes aproximacions molt personals a la història que es narra, arribant en ocasions a transposar l’acció a una altra època, situacions o contexts. Aquestes noves recreacions de les òperes canvien la manera en què el públic percep i comprèn les obres. L’ús de les noves tecnologies pot ajudar a recolzar i donar una força especial a la visió dels directors d’escena. A més a més, des de la composició contemporània més recent s’experimenta amb la hibridació dels formats visuals, la interactivitat i la composició musical influenciada i coordinada  amb els suports audiovisuals.

Darrerament hem pogut veure en els escenaris de la nostra ciutat alguns exemples de l’ús de les noves tecnologies en les produccions operístiques. Us els expliquem i també us mencionarem altres produccions europees molt interessants. Ens acompanyeu en aquest viatge de descobriment?

Read More »

Hatsune Miku a l’Auditori

palgabaDeixa un comentari

THE_END_-Web

illustration & direction by YKBX © Crypton Future Media, INC. http://www.piapro.net © LOUIS VUITTON

El lloc: Sala Pau Casals de l’Auditori de Barcelona. El dia: 27 de març de 2018. El què: la representació en directe per primera vegada a Barcelona de The End, òpera d’avantguarda concebuda pel músic experimental japonès Keiichiro Shibuya i que es presenta com la primera òpera completament digital. Sense orquestra. Sense intèrprets humans. La protagonista de la funció es tracta de la Hatsune Miku, la cantant virtual més coneguda de l’arxipèlag nipó, un autèntic fenomen pop que no ha parat de créixer des de 2007.

Read More »

My Square Lady: robots a escena

marisolbcnDeixa un comentari

A mitjans de la dècada de 1950, el musical de Broadway My Fair Lady es va convertir en el musical de més llarga durada del seu temps. Basada en l’obra Pygmalió de George Bernard Shaw, explica la història de la florista cockney Eliza Doolittle. Eliza coneix el professor de lingüística Henry Higgins, un fonetista, que la treu dels carrers de Londres i li ensenya com ser una dama per guanyar una aposta.

Gairebé 60 anys després, la companyia Gob Squad ha presentat a la Komische Oper de Berlín la seva pròpia versió de la història d’Eliza Doolittle: My Square Lady. El canvi principal? El paper d’Eliza l’interpreta Myon, un robot creat pel Laboratori d’Investigació Nanorobòtica de la Universitat Beuth de Ciències Aplicades de Berlín.

My Square Lady és un projecte de Gob Squad, un col·lectiu d’artistes alemanys i britànics que fan performances i vídeos. Afirmen que cerquen la bellesa en la quotidianitat. Exploren el punt en què el teatre es troba amb l’art, amb els mitjans de comunicació i la vida real.

En aquest cas, la pregunta que mou el projecte és: què fa que una persona sigui una persona? Quines són les emocions i per què els necessitem? No les necessiten també els robots? Per què volem la intel·ligència artificial? Com podria un objecte ser transformat en una persona?

El robot Myon realitza un viatge de descobriment a través de cada departament de l’Òpera Còmica de Berlín, explora l’òpera com si fos una “central elèctrica de l’emoció” i aprèn el que és sentir les emocions humanes, expressar-les i provocar-les en els altres. Si Myon aconsegueix sentir com un ésser humà – o fins i tot com una estrella de l’òpera – ho haurem de veure a l’escenari a la Komische Oper.

Aquí podeu veure un trailer de l’obra:

.
.
.
.
.
.
.
.
 Marisol López