Són joves nascuts dins l’era digital, formen part del que podríem considerar com a la generació audiovisual per excel·lència, són inquiets i no paren de generar continguts que connecten amb el públic ja que responen als seus interessos i motivacions. Aquesta precisament és la clau del seu èxit: els youtubers parlen amb el llenguatge dels seus seguidors, són majoritàriament autodidactes i els ha arribat “la fama” de forma sorprenent i inesperada.
Alguns d’ells van començar enregistrant-se jugant a videojocs i compartint-ho amb els amics, d’altres fent vídeos tutorials sobre formes de maquillar-se, parlant de moda, cuina, viatges, explicant anècdotes o fins i tot parlant de la seva vida i penjant-los a Internet, sense pensar en cap moment quina en seria la seva repercussió. Poc a poc van anar veient com el comptador de visites passava de les 10 a les 100 i de les 100 a les 1000 i anava creixent de forma exponencial com mai no s’haguessin pogut imaginar. Aquest és el cas de Zoe Zugg, coneguda dins l’àmbit com a Zoella, la bloggera anglesa que rep més de 140 milions de visites o de Rubius, el youtuber més famós d’Espanya, que compta amb més de 18 milions de subscriptors.
Però la porta la van obrir l’any 2005 tres amics i ex treballadors de Paypal, Jawed Karim, Chad Hurley i Steve Chen, quan van decidir crear un lloc a Internet on oferir la possibilitat de publicar vídeos i el van anomenar Youtube. Un any més tard Google els va comprar la plataforma per 1.650 milions de dòlars, convertint-los en tres joves molt rics que han donat opció a que molts altres joves es creïn una nova forma de vida.
Amb uns 300.000 subscriptors es poden guanyar uns 500€ al mes. Els youtubers consolidats a Espanya guanyen entre 2.000 i 3.000€ al mes. Tot això fa que molts joves es plantegin fer de la seva afició una professió. Però com tota professió, ser youtuber requereix coneixements especialitzats, dedicar esforços, temps i recursos. La base de la qual ha de partir un potencial youtuber per començar a ser considerats dins d’aquest “mundillo” són els 50.000 subscriptors o el milió de visites mensuals i a partir d’aquí tot el que pugui venir.
És cert que hi ha, com en tots els sectors, algunes “celebrities”que guanyen xifres astronòmiques, com el duet americà Smosh que guanya 3 milions de dòlars l’any, però aquests són casos que es poden comptar amb els dits.
De vegades no s’aconsegueix convertir-se en un youtuber professional, però mentre s’intenta poden sorgir oportunitats laborals que d’una altra manera no s’haurien presentat. Youtube no deixa de ser una plataforma on publicitar de forma indirecta la pròpia feina o capacitats. Qui sap si no es fixa en nosaltres algun creatiu, algun productor de videojocs, algun publicista?
En definitiva els fenomen youtuber no són un boom passatger, un fenomen de masses sorprenent per a algunes generacions. Els youtubers han vingut per a quedar-s’hi i consolidar-se com un nou element de la comunicació tecnològica, una comunicació que parla de tu a tu amb els joves, amb el seu llenguatge i de forma informal i propera.
Segur que alguns pares se sorprendran quan els seus fills els diguin que de “grans” volen ser youtubers.
Si voleu aprendre més coses sobre com ser un youtuber, visiteu el Saló del Manga que tindrà lloc a Barcelona a finals de mes. I si voleu conèixer més sobre els youtubers de casa nostra podeu llegir aquest article que hi vam escriure fa uns mesos.
Mireia
Entre els youtubers, canals i networks participants al Saló hi trobarem: 
podien signicar “stop” però per altres més religiosos significaven “pregar”… I la cara amb les dents d’apple que jo utilitzo com a sinònim d’alegria i que vindria a ser un “ji,ji, ji” per a molts enquestats tenia un significat negatiu! Ai, si ara resultarà que molta gent no entén els meus missatges!!!
