Malalties d’internet: quina pateixes?

Nomofobia, phubbing, cibercondria, cibermareig, síndrome de la vibració o trucada fantasma, vamping, síndrome selfie, whatsappitis… potser no saps què són però probablement pateixes algun d’ells.

La tecnologia forma part de la nostra vida, això és un fet. Però la dependència de la tecnologia ha provocat l’aparició de tota una sèrie de trastorns amb els que no comptàvem.

open-24hL’ús quotidià d’internet i sobretot dels smartphones ha suposat un canvi en les nostres vides i en la nostra forma de relacionar-nos amb l’entorn, una sèrie de canvis que no sempre sabem gestionar de la millor manera. És possible, doncs, que el fet de voler estar permanentment comunicats i actualitzats pugui comportar desordres psicològics i fins i tot físics?

Actualment ja hi ha descrits una sèrie de síndromes i afectacions que, si bé potser no són causades directament per la tecnologia, si són potenciades per l’ús de l’smartphone, la tablet, l’ordinador o la vídeoconsola, elements que en fan de catalitzador.

Creus que a tu també t’afecten d’alguna manera? Et lleves al matí i el primer que fas és mirar el mòbil? Vas a sopar amb els amics i estàs més pendent del telèfon que de la conversa que es pugui generar a la taula? Creus que has sentit una trucada inexistent? Has notat una vibració al mòbil i no has rebut cap missatge? O tens un atac d’angoixa perquè t’has quedat sense bateria i no duus el carregador?

Aquests comportaments, molt habituals i on molts ens podem veure reflectits, estan tipificats i reben el seu propi nom. A continuació en fem una relació tot i que ben segur que n’hi ha més. De fet, els trastorns evolucionen al mateix ritme en que apareixen noves aplicacions tecnològiques.

Trastorn d’adicció a internet o IAD. Alguns estudis, com The world unplugged o el realitzat per la Universitat de McMaster a Ontario, afirmen que el fet de no poder-nos connectar per comprovar el correu o entrar a les diferents xarxes socials pot  provocar que ens enfadem, estiguem tristos o ens sentim deprimits.

Síndrome de la vibració fantasma o de la trucada que no existeix però que ens fa mirar el telèfon. Sovint estem tan pendents del telèfon que fins i tot sentim o creiem notar una trucada o vibració quan en realitat no s’ha produït.

Vàmping: s’anomena així el fenomen de quedar-se despert a la nit xatejant o navegant per internet i les xarxes socials. Al dia següent és molt probable que tinguem molt mal de cap.

Phubbingno ser capaç de deixar de mirar en el mòbil el whatsapp, el fphubbingacebook el correu o qualsevol tipus de xat o connexió, malgrat estiguis amb altres persones.

Nomofòbia: és la sensació d’angoixa que patim quan ens quedem sense bateria o quan ens hem deixat el mòbil a casa i ens sembla que ens falta una part de nosaltres.

Cibermareig: es dóna quan després de molta estona d’estar mirant una pantalla, ja sigui la videoconsola o l’ordinador, ens apartem i el nostre cap dona voltes com si haguéssim pujat a una barca sense prendre la biodramina.

Síndrome selfie: el tens si no pots deixar de fer fotografies de cada instant, si tot allò que fas o allà on vas ho has de retratar i penjar a Instagram o qualsevol altre xarxa, si el fet d’haver-ho de fotografiar tot no et permet gaudir de la realitat que estàs plasmant amb la càmera del mòbil. T’has plantejat que potser et perds moltes coses?

Cibercondria: o hipocondria digital, és una patologia que afecta aquells que, com els hiponcondriacs, s’obsessionen pel seu estat de salut i consulten a través d’Internet què podria afectar-los, fet que deriva en una obsessió malaltissa.

També podem trobar afectacions físiques causades per l’ús de la tecnologia.

WhatsAppitis és l’etiqueta emprada per definir una patologia física  provocada per l’ús excessiu de les noves tecnologies, especialment del WhatsApp. Aquest terme és el que va utilitzar la doctora Inés Fernández-Guerrero, especialista de l’Hospital General Universitario Virgen de las Nieves de Granada, a la revista The Lancet per explicar algunes de les conseqüències de l’abús de WhatsApp amb què s’ha trobat a la consulta. Problemes en dits, canells i coll perquè, tot i que el dolor inicial és a l’arrel del dit polze, es pot estendre a altres regions, provocant sobrecàrregues en altres estructures musculo-esquelètiques, i fer-se cròniques en forma de tendinitis.

Síndrome del túnel carpià:  és habitual en les persones que treballen o passen moltes hores treballant, navegant o jugant amb un ordinador

Si cliqueu a la imatge veureu una infografia que recull estadístiques d’unes activitats que tots reconeixerem: percentatge de gent que dorm amb el telèfon mòbil a sota el coixí, que se’l mira mentre tenen relacions sexuals, que envien missatges de whatsapp mentre són al volant…

Com sempre, l’important és conèixer les eines i la seva potencialitat. Cal aprendre tant el funcionament de la tecnologia com el seu efecte a nivell personal i, a partir d’aquí, intentar utilitzar-les de forma racional.

Mireia

Operació bikini: aquestes apps et posen a dieta

Ja és aquí, una altra vegada. Fa dies que s’insinua, que vol sortir a la llum… Amb l’arribada de la primavera tot torna a començar: s’allarga el dia, les terrasses de les places s’omplen de gent carregant-se de vitamines i cervesa… i… ja torna a ser aquí… esperant que pengi l’abric i les jaquetes dalt l’armari. Per què ha de tornar cada any? No podria continuar amagat sota els jerseis gruixuts i les fabuloses capes de ceba? Però no, les capes poc a poc van caient deixant-lo al descobert en la seva gran esplendor, plantant cara, orgullós, després de mesos relegat a l’oblit. Si senyors, aquí el tenim: el mixelín i amb ell la seva fidel companya de ball: l’operació bikini.

operació

Però aquest any estic preparada. No aniré a l’endocrí ni al dietista, no contractaré una coach ni una entrenadora personal, no seguiré la dieta de la carxofa, de la pinya o del pollastre. Utilitzaré la tecnologia que tinc més a l’abast, el mòbil, per gestionar el meu propi programa de dieta i esport que m’ajudi a guanyar la matemàtica de la caloria.

Per a fer-ho, però, he de fer una tria entre un munt d’aplicacions que he trobat,  que m’han aconsellat les meves amistats o de les que n’he sentit parlar. Potser entre elles en trobareu alguna que us farà més senzilla aquesta travessa pel desert. Ànims!

Per començar, cal que controlem el nostre pes i l’índex de massa corporal (Body Mass Index, BMI). Per fer-ho podem fer servir:

Bàscules Withings i Fitbit Aria que ens mostraran el nostre pes, el percentatge de greix i el BMI. Se sincronitzen a través de wifi amb el nostre smartphone i així podem tenir gràfics dels nostres avenços sense haver d’introduir cap dada.

Però si en comptes d’utilitzar una d’aquestes bàscules volem entrar les dades directament amb un app, podem  fer-ho amb TactioSalud per a iOS que, a més del control de pes, pot registrar altres dades sobre la nostra salut com ara la pressió sanguínia o l’activitat física.

I seguidament és important conèixer quin és el nostre pes ideal, segons la nostra edat i morfologia per a fer una dieta saludable:

BMI Calculator per a Android és una aplicació que ens calcula el BMI, el percentatge de greix corporal, També ens diu la quantitat de calories diàries que hem de consumir depenent del nostre nivell d’activitat física.

 

I a partir d’aquí  tenim apps que ens ajuden a controlar les calories, que ens indiquen quin consum en fem amb la nostra activitat física, que ens permeten compartir dades amb els nostres amics i d’aquesta manera animar-nos i no defallir. Les podem trobar fàcilment a l’App Store o al Google Play.

Diet Point. Organitza una dieta amb àpats que contenen la quantitat diària de calories necessàries. L’aplicació suggereix menús classificats en diverses categories. Cada pla de dieta va acompanyat d’una llista completa per fer la compra i permet el contacte amb altres persones.

Calorie counter and Diet TrackerAmb una base de dades modificable de més de  1,5 milions d’aliments, informació nutricional i un escàner que llegeix les dades nutricionals del que consumeixes, comptar calories és més fàcil que mai.

Weight Watchers Mobile.  La dieta de Weight Watchers porta 50 anys ajudant la gent a perdre pes. Ara pots tenir el teu entrenador personal de WW allà on vagis. receptes, històries inspiradores, informació, exercicis i estudis nutricionals a més a més del programa PointsPlus.

NutrinoAquesta aplicació et permet personalitzar la teva dieta amb una sèrie de dades sobre el teu perfil, els teus hàbits d’exercici, objectius, si ets o no vegetarià o no, i fins i tot els teus gustos. Basant-se en aquesta informació, el sistema elabora un detallat menú per  a cada dia.

nutrino

Fooducate. El seu escàner de codi de barres et permet comparar productes al teu rebost o al passadís del supermercat. Allà hi veuràs alertats els nivells alts de trans fats, sucre o greixos. La seva àmplia base de dades et permet comparar entre dos productes i triar-ne el més saludable.

fast food checkFast Food Check. Si menges molt sovint fora de casa i a cadenes de restaurants coneguts, aquesta aplicació t’ajudarà a estar en forma sense que importi on menges. Utilitza la informació nutricional dels menús complerts de milers de cadenes de restaurants internacionals. Et permet decidir què triar dels menús disponibles.

Runtastic. L’objectiu d’aquesta aplicació és estar amb tu mentre fas esport. Permet tenir un registre de les activitats que realitzes a través del GPS, o bé guardar l’historial d’entrenaments. Facis l’esport que facis, l’aplicació es posarà en marxa i mesurarà la velocitat, la distància recorreguda, la velocitat mitjana i les calories cremades. És perfecte pels que els agradi córrer.

Noom. Es pot convertir en el teu assistent personal per perdre pes o per aconseguir una rutina esportiva. Un cop registrat, l’aplicació demana el sexe, l’edat i el pes per crear un pla adaptat a les característiques de cadascú.

Endomondo. El que la diferencia de les aplicacions anteriors, és que inclou una xarxa social, amb la qual podem posar-nos a prova amb els nostres amics. També es pot utilitzar com a entrenador personal.

Sworkit. Aquest entrenador personal i virtual et permet escollir el múscul i la zona del cos a treballar, així com el temps de dedicació. Ofereix vídeos de rutines d’exercicis, explicats pas a pas.

WaterLog. Aplicació creada per recordar-nos cada dia la quantitat d’aigua que hem de beure. No només per perdre pes, sinó per la nostra salut.

aigua

FatSecret. Permet trobar aliments, receptes saludables i estratègies de dieta, entre d’altres. També permet controlar la informació nutricional dels aliments que es consumeixen i fer un seguiment dels àpats, els exercicis i el pes.

Good Food. Proposen una infinitat de plats saludables classificats segons tipus de menjar, ingredients, especials per vegetarians o indicades per perdre pes.

NexTrack. És una de les aplicacions més divertides. Consisteix en un joc que et premia cada vegada que compleixes un dels teus objectius. Ajuda a mantenir la motivació.

My Fitness Pal. És el comptador de calories més famós d’Android. Mesura les calories dels àpats i crea objectius personalitzats.

Nike Training Club. Per fer exercici a qualsevol lloc i a qualsevol hora sense haver d’anar al gimnàs, aquest és l’aplicació perfecta. Disposa de més de 100 exercicis en vídeo, que es poden reproduir a través de Chromecast o un cable HDMI a la televisió.

Moves. Recentment adquirida per Facebook, és la vostra app. S’encarrega d’anar emmagatzemant de manera transparent tots els vostres recorreguts i organitzar-los en una línia temporal de manera que d’una sola ullada pugueu veure què heu fet i on heu estat durant el dia.

Strava. Vàlida tant per anar a córrer com en bicicleta, registra els vostres recorreguts sobre un mapa, velocitats, temps, increments d’altitud i calories consumides, i ho compara amb les dades de la resta d’usuaris de l’aplicació.

Ja ens explicareu quines heu fet servir i si us han funcionat!!! Bona sort!!!

 

 

Mireia

 

 

 

 

 

 

 

 

Com la tecnologia mòbil ajuda la maternitat

Vivim en un món globalitzat on quelcom tan bàsic com la salut en moltes ocasions és tractat com un luxe. Aquesta és una realitat per a moltes embarassades que viuen en zones subdesenvolupades on l’accés a un centre sanitari pot suposar hores de caminar sota la intempèrie per manca de qualsevol tipus de transport.

És el cas de la protagonista del vídeo que veureu a continuació. La Chancelline, una dona de la República del Congo, embarassada de 7 mesos, a qui un recorregut de 27km, 5 hores a peu, la separa de la seva cita amb el metge. Recorregut que repetirà com a mínim 5 vegades durant tot l’embaràs.

El vídeo segueix en temps real la Chancelline qui, com ella mateixa diu, té la sort de poder ser visitada per un metge. Camineu una estona amb ella: una imatge val més que mil paraules…

La Organització Mundial de la Salut denuncia que més de 800 dones moren cada dia al món per temes relacionats amb l’embaràs o en el moment de donar a llum. El 99% dels casos viuen en països en vies de desenvolupament.

La majoria d’aquestes morts es podrien evitar amb una bona prevenció ja que vénen derivades de la manca de control de la pressió arterial de la mare, infeccions,  pèrdues importants de sang, complicacions durant el part…  L’accés tant per part de la gestant com dels sanitaris a una bona informació i educació resoldria molts d’aquests casos.

Tenim una idea equivocada sobre l’accessibilitat als mòbils als països anomenats del tercer món: són molt presents i habituals en el dia a dia de la població general. És per això que aquests dispositius poden ser part de la solució, facilitant informació, permetent fer consultes, comunicant usuaris i serveis sanitaris a través del que es coneix com a mHealth (mobile health).

Tant els missatges de text com l’ús d’apps desenvolupades especialment per informar i educar les mares sobre la seva situació de gestants i als professionals mèdics, són eines que, cada vegada més, salven vides.

A continuació podeu veure algunes d’aquestes apps.

GiftedMom

Aquest proveïdor d’mhealth amb base a l’Àfrica, treballa a través d’algunes ONGs facilitant serveis lliures de mòbil per a embarassades i mares que acaben de tenir els seus fills. A través de l’aplicació recorda les mares temes tant importants com les vacunes i les primeres cures que s’han de dur a terme amb els recent nascuts, entre d’altres.

Aquesta aplicació es va llançar al Camerun, on més de 7000 dones moren cada any per temes relacionats amb la gestació, i pretén canviar la corba de mortalitat al país.

Actualment aquest són els números que mou l’aplicació: 6.700 embarassades i mares recents registrades; 2 països: Camerun i Nigèria; 330.000 SMS enviats; 520 treballadors sanitaris locals implicats

Zero Mothers Die

Proporciona mòbils, prèviament carregats amb minuts de franc, per facilitar que les gestants o les mares puguin trucar en cas d’emergència als treballadors sanitaris.  També facilita informació a les dones que es troben en zones aïllades per tal que puguin tenir cura del seu embaràs i a les llevadores perque puguin atendre millor les pacients.

Dóna servei principalment en zones com Ghana, Gabon, Mali, Nigèria, i Zàmbia

Maymay

Aquesta app gratuïta envia tres alertes sobre salut cada setmana a les embarassades per ajudar-les a tenir una correcta gestació.

Va ser creada per Population Services International, i proporciona consells molt diversos sobre nutrició, símptomes durant l’embaràs i el part així com recomanacions sobre el món del bebè.

D’altra banda ofereix un directori mèdic per especialitats que facilita la recerca dels metges o assistents sanitaris de la zona.

Safe Delivery

Safe Delivery ha estat desenvolupada per Maternity Foundation amb la finalitat de proporcionar instruccions als metges i llevadores de les zones remotes per a assistir a parts problemàtics. D’aquesta manera es pretén millorar la qualitat dels parts i disminuir la mortalitat de nounats.

Utilitza vídeos d’animació i imatges tant en anglès com en les llengües regionals. Té com a mercats principals Etiòpia i Ghana.

MAMA

12032675_804243359672898_1542050535963122128_o

La Mobile Alliance for Maternal Action (MAMA) ha creat una app per ajudar les futures mares de països com Bangladesh, Sud Àfrica o Nigèria a millorar els seus coneixement sobre salut. Coneixements als quals normalment no tenen accés.

A més a més, MAMA envia 3 missatges setmanals a les persones inscrites basant-se en tres àrees principals: senyals d’alarma, recordatoris i suport.

Mobile Midwife

Aquesta app, que s’utilitza principalment a Ghana, dóna la possibilitat a metges i infermeres de poder monitoritzar les pacients. Actua com a base de dades per aglutinar els diferents registres de les futures mares.

Envia missatges a les gestants, tant escrits com de veu, personalitzats segons el moment d’embaràs en que es trobi la dona.

Suyojana

Auxiliary nurse midwives (ANM) és una associació de llevadores que intenta suplir amb els seus serveis la distància que hi ha entre l’accés als centres de salut i les embarassades en països com l’India. Per donar un millor servei han creat una aplicació a la que han anomenat Suyojana.

L’aplicació, a més a més de donar suport clínic per mitjà de guies per als diferents estadis de l’embaràs, també arxiva les dades mèdiques de les pacients, fet que ajuda els metges a identificar i analitzar les característiques i tendències de cada comunitat per proveir els serveis de la forma més adient.

Safe Pregnancy and Birth

Preg-Icon-App

Aquesta app ajuda tant les futures mares com als tècnics sanitaris a portar a terme un embaràs saludable a partir de quatre elements principals: recopilació de dades, monitoratge de les pacients, educació sanitària i recordatori de cites mèdiques.

També explica quines són les passes que ha de fer un treballador sanitari quan es troba davant una pacient amb problemes com ara pèrdues de sang post-part.

 

Mireia

Sobre la mort

L’única cosa que podem donar per segura és que tots morim. Memento mori (o si sou una mica freaks i us agrada Joc de Trons: Valar Morghulis). Però també morim a internet?

De moment no s’ha arribat a cap solució per ser immortals o arribar a clonar una persona, però sí que, gràcies a les noves tecnologies, adquirim certa immortalitat (cibernètica) quan deixem les nostres petjades a Internet i les xarxes socials. No hem de tenir por a la mort, és un final inevitable i no és a les nostres mans poder evitar-ho. El que sí que podem fer és adoptar uns hàbits de vida (real i cibernètica) saludables que ens permetin viure millor, i per aconseguir això hi ha diverses aplicacions que us poden ajudar.

En aquest article us parlem d’un parell d’aplicacions o projectes web que plantegen “solucions” de cara a què fer amb la vida cibernètica d’una persona un cop aquesta mor, aplicacions que basant-se en dades de salut de l’usuari determinen quant temps de vida li queda, i altres.

Quan morirem?

S’ha acabat anar a que et tirin les cartes del Tarot o et llegeixin les línies de la mà. Prou de mirar compulsivament l’horòscop, cartes astrals o pòsits del te. Vols saber quan moriràs? Aquí tens un parell d’aplicacions que et donaran la informació.

– Deadline et demana permís per accedir a les dades biomètriques de l’app Salut com a data de naixement, alçada, pes, activitat diària, etc i et demana informació sobre hàbits com fumar o beure. A partir d’aquí calcula la data de la teva mort en base a una sèrie d’algoritmes. La part positiva és que si millores els teus hàbits saludables, veus com s’allunya la data funesta. Així, l’app funciona com un motivador.

– Population.io calcula el teu lloc enmig de la població mundial amb només la data, el gènere i el teu país de naixement. Mitjançant les taules demogràfiques de les Nacions Unides, la web ens situa en el punt exacte que ocupem en aquesta llista, on tots els 7.000 milions d’éssers humans estan ordenats de més ancià a més jove. A més, pots veure quines diferències d’esperança tens depèn del país on estiguis.

No obstant, tot això tampoc és nou. Alguns de vosaltres potser recordeu que ja fa bastants anys a Facebook hi havia pàgines que et deien la data de la teva mort i fins i tot  de quina manera moriries, i després la gent ho compartia al seu mur. La veritat però, és que en aquest cas la majoria de pàgines de Facebook que feien això funcionaven de manera bastant aleatòria, és a dir, a diferència de les Apps que us hem anat esmentant, les de Facebook no es basaven en dades de salut ni informació personal per a determinar una data de mort si no que et deia, perquè sí, que en una setmana et cauria un test al cap mentre camines pel carrer i que això et mataria.

Potser no us fa molta gràcia la idea que una aplicació determini quin dia morireu, i la veritat és que si poguéssim llegir l’última pàgina del llibre de la nostra vida i saber com acabarà tot per nosaltres deixaríem de viure. No es pot viure pensant quant de temps ens queda en aquest món; però aquestes Apps sí poden ajudar a conscienciar-nos per a adoptar hàbits de vida més saludables que ens permetin, ja no viure més anys sinó viure’ls més plenament i amb salut.

Com portar bé la mort

Un cop sàpigues quan moriràs, pots baixar-te l’app Flutter perquè t’ajudi a portar-ho bé. Els adolescents estan constantment connectats. I per això s’ha pensat que la millor manera d’ajudar-los a superar la mort d’alguna persona estimada és a través d’una aplicació mòbil. Un dels més grans problemes de la pèrdua que provoca la mort és el silenci que es crea al voltant de la persona. Flutter ajuda a trencar aquest silenci compartint músiques lligades al sentiment de cada adolescent davant la pèrdua i funciona de forma terapèutica.

Com homenatjar els morts

Alife és un projecte creat per poder compartir records d’algú que hagi mort. És una xarxa social que recopila notícies, fotografies i vídeos que van aporten diferents persones per tal de recordar coses que el difunt/a ha fet en vida amb la intenció de fer-li un homenatge.

La informació s’estructura en una mena de panell d’abelles que inclou tot el contingut sobre aquesta persona.

.

.

.

Què se’n fa de la nostra vida digital quan morim

Parlem ara de plataformes web o aplicacions que poden resultar-vos d’interès o utilitat per tal “d’administrar” el contingut online generat per una persona durant la seva vida.

D’altra banda, un article publicat a El País ens parla de la immortalitat de la qual gaudim ja a dia d’avui: la permanència a les xarxes socials. Facebook per exemple ja ha perdut 30 milions d’usuaris perquè han mort i de vegades es produeixen casos en els què algú rep una sol·licitud d’amistat d’algú que ha mort, cosa que pot desconcertar i afectar la persona que rep la sol·licitud. De fet, Facebook ens ofereix la possibilitat de crear un compte commemoratiu dels usuaris que ens han deixat, i hi ha llocs com Duelia.org que es dediquen exclusivament a això.

Tant si es vol perpetuar el llegat digital del difunt com esborrar-ho, la xarxa ens presenta diverses opcions per aconseguir-ho. D’una banda tenim empreses com el Grupo Mémora, el qual permet recopilar el llegat digital, i d’altra banda altres firmes com Postumer.com se centren en tot el contrari: eliminar els comptes del mort i esborrar el seu pas pel món cibernètic.

Però la tecnologia no només té presència des de casa. Avui dia, es calcula que un terç dels assistents a un enterrament es fan selfies al cementiri, i molts d’ells pengen la foto a Instagram.

És interessant com l’autor de l’article, Javier Sampedro es pregunta què hi ha de nou en el dol en el món contemporani i si la ciència i la tecnologia ens aporten alguna nova forma, ni que sigui metafòrica, d’immortalitat.

Pel que fa a la primera qüestió, ens parla de la situació present i com gràcies a Facebook i altres webs dedicades al dol i la memòria s’està fent “global” un privilegi que abans només pertanyia a una elit, grans escriptors, celebritats… parlem de la immortalitat de la que gaudeixen aquests personatges gràcies a la seva obra.

D’altra banda, existeixen empreses que ajuden a protegir les dades digitals i llegar-les a familiars i amics. Per exemple Acronis, proveïdor líder de software de còpia de seguretat, recuperació en situacions de desastre, etc. Acronis ha fet una enquesta que permet veure com les persones salvaríem d’un incendi les nostres fotografies, vídeos i documents importants; no obstant, el 22% dels enquestats han admès que encara no realitzen còpies de seguretat.

Encara que no es pugui prevenir la pèrdua dels nostres dispositius, sí que es poden protegir els nostres arxius penjats a Internet, la nostra anomenada “vida digital”, gràcies als últims avenços en còpies de seguretat en el núvol que no només salven fotos i vídeos, també ajuden a restaurar contrasenyes, documents, aplicacions i tot el que un dispositiu contingui

Una solució de backup que proposa Acronis costa menys de 100€ l’any. Acronis True Image Cloud és compatible amb Android, iPhone, iPad i Windows, permet accedir a tots els dispositius des d’un mateix lloc per poder restaurar les dades fàcilment i ofereix un doble emmagatzematge: còpia de seguretat en el núvol i emmagatzematge local en un disc dur.

Però haver-nos preocupat de protegir les nostres dades en vida no servirà de res per perpetuar-les després de la nostra mort. Tellmebye és la primera plataforma legal que gestiona i assegura la transferència de totes les pertinences digitals. Avui dia el concepte de Llegat Digital cobra cada cop més importància. En dos anys s’han registrat unes 9.000 herències digitals

Tellmebye gaudeix de noves eines com Tellmebye Funeraries, un nou llibre de condol en format digital que permetrà a les empreses del sector administrar obituaris i publicar-los via web, enviar flors online i entregar murs digitals de records -memorial Wall- per a les famílies.

Si encara dubteu de la importància o utilitat de gestionar la vostra vida digital, preservar-la o saber què fer-ne en causa de mort podeu llegir aquest post en què es parla de casos reals, com per exemple el d’un home que mor inesperadament a causa d’un accident de trànsit i la seva dona es troba amb mil problemes per gestionar tot el que ell portava digitalment. Podeu llegir-ho tot aquí.

Selene B.

Propòsits d’any nou

Qui de nosaltres no ha començat l’any dient-se “aquest cop sí, compliré tots els meus propòsits” . Exactament el mateix que ens vam dir l’any passat, i l’anterior, i l’anterior. I sí, encara guardem en un calaix la llista que ens vam fer amb l’esperança de poder tatxar d’ella tots aquells objectius que hauríem assolit abans de l’entrada del proper nou any, però la llista segueix igual, no hem pogut tatxar res. Però aquest any us ho volem posar més fàcil i animar-vos a esforçar-vos per aconseguir tot allò que voleu assolir. I ja que no ens separem dels nostres smartphones en tot el dia, per què no aprofitar-los per a que ens ajudin a complir els nostres propòsits? Ja sigui fer més esport, menjar més sa, tornar-se vegetarià, deixar de fumar, aprendre un nou idioma… segur que entre les opcions que us proposem trobeu alguna que us sembli interessant.

Toshl Finance

Si voleu ser més organitzat en temes finances i intentar estalviar, aquesta aplicació pot interessar-vos. Toshl Finance sincronitza tots els vostres dispositius amb un compte en la seva web. Podeu fer un seguiment de les vostres despeses i veure quin és el vostre pressupost per tal d’assegurar-vos que no gasteu més diners del convenient. A més, ofereix l’opció d’afegir factures de manera que sempre recordeu les dates de pagament d’aquestes.

Disponible per iOS, Android i Windows Phone. Gratuïta.

MoneyPad

Aquí teniu una manera senzilla d’organitzar el vostre pressupost i despeses. Es pot configurar un pressupost mensual per a categories determinades (per exemple dinars, factures…) i veure si excediu els límits que havíeu posat prèviament o no.

Disponible per iOS, 3.99$

Sworkit – Circuit Training Workout

Si el que voleu és fer una mica d’exercici i posar-vos en forma Sworkit pot ser d’utilitat. En aquesta app podeu trobar uns quants moviments i instruccions per fer entrenaments de força i yoga. Podeu configurar el temps que voleu que duri l’entrenament i la app et donarà un programa fet per a tu.

Disponible per iOS i Android. Gratuïta.

Whole Foods Market Recipes

Amb aquesta aplicació disposareu d’un interessant ventall d’opcions/idees per menjar sa. Té receptes de plats sense gluten,  sense greix, i altres varietats.

Disponible per Android i iOS.

My Diet Diary

Aquesta és l’aplicació ideal per perdre aquells quilos que ens volem treure de sobre, guanyar pes o mantenir-nos com estem. Fa un seguiment del menjar que mengem, exercici, pes, consum d’aigua…

Disponible per iOS i Android

Però no tots els propòsits d’any nou estan relacionats amb dur una vida sana i assolir uns objectius físics. Potser vosaltres us heu proposat aprendre un nou idioma o perfercionar-ne un que ja sabeu. Hi ha molta varietat d’aplicacions disponibles per ajudar-vos a practicar una llengua. Us en presentem unes quantes:

Duolingo

És una plataforma la qual permet practicar i millorar un idioma fent un seguiment alhora que els usuaris ajuden a traduir webs i altres documents. Ofereix diverses opcions per a parlants de nacionalitats diverses i es pot accedir a la plataforma a través de la seva pàgina web o de l’aplicació per l’smartphone o tablet. Actualment podeu triar entre: espanyol, francès, italià, portuguès, anglès, danès, gaèlic, holandès, suec, rus, polonès, esperanto, turc, noruec, i ucraïnès. Vaja, que teniu opcions per a triar!

Disponible per iOS i Android. Gratuïta.

Memrise

És un sistema d’aprenentatge online enfocat en tècniques de memorització a partir de l’ús d’elements visuals, auditius o de qualsevol tipus, en sessions repetides i distribuïdes en el temps. Amb Memrise les sessions d’aprenentatge són curtes, de cinc o deu minuts, reiterades i espaiades en el temps per tal de donar temps al cervell per descansar i assimilar el coneixement, i evitar així saturar-lo d’informació.

És una aplicació molt interessant, podeu trobar més informació aquí.

Disponible per iOS i Android. Gratuïta.

Si el que voleu aconseguir és deixar el nociu hàbit de fumar, també hi ha apps que us poden ajudar, com per exemple Quitter.

Quitter

Aquesta app us ajudarà a deixar de fumar ensenyant-vos quants dies, mesos i anys porteu sense fumar i els diners que porteu estalviats fins el moment. Pots compartir el teu progrés a xarxes socials.

Disponible per iOS. (Hi ha una altra app semblant per a Android amb el mateix nom)

Hi ha moltíssimes aplicacions que poden ajudar a complir propòsits d’any nou, si aquestes us han semblat poques us deixem un enllaç on en podeu trobar més. Feu click aquí!

Després d’això esperem que us animeu a provar-ne alguna i a motivar-vos per complir allò que us proposeu, ànims!

Selene B.

Com ens poden ajudar els robots en el nostre dia a dia?

La incorporació de robots al món laboral no és un fet nou. Ja fa anys que aquestes eines tecnològiques han estat incorporades en el dia a dia de molts humans i s’utilitzen per realitzar un procés o facilitar una determinada feina. Per exemple, en les cadenes de muntatge.

La recerca en robòtica ha evolucionat; actualment ens trobem davant d’una situació on els robots no només faciliten les nostres feines, sinó que són capaços de substituir directament els humans en determinades tasques.

Un exemple el podem veure en el robot Quill,  creat l’any 2010 per Narrative Science, una companyia amb seu a Chicago.  Aquest robot en els seus inicis realitzava reportatges de beisbol per la televisió i per mitjans esportius online. També era capaç de realitzar les declaracions dels ingressosde diferents companyies (com Forbes). Aquest va ser un indici que els robots podien ser prou competents com per realitzar de forma coherent i eficient el treball d’un ésser humà, igualant-ne la qualitat

Cinc anys desprès de la seva aparició, Quill no només es dedica al periodisme esportiu o a la realització d’informes d’inversions, sinó que  ha estat “contractat” per la CIA on identifica empreses que desenvolupen tecnologies que relacionades amb la seguretat nacional.

Un dels elements claus que permeten a Quill elaborar aquest tipus de feina són les dades; necessita anàlisis estadístics i inspiracions numèriques per realitzar aquests informes i obtenir informació i desenvolupar-la de manera correcta. Les companyies poden personalitzar els informes i seleccionar el llenguatge i el to amb el que volen que siguin redactats.

Un altre exemple de noves funcions atorgades a aquests éssers tecnològics ha sorgit de la Universitat de Calgary. El nou robot s’anomena MEDi i la seva tasca és ajudar als infants a perdre la por d’anar als hospitals a que els visiti el pediatre o a fer-se algun tipus anàlisis. Tots sabem que aquest fet no agrada a cap nen i que aquests solen tenir por i estan nerviosos. Així doncs, en MEDi interactua amb l’infant, li explica que ha d’anar fent i es converteix en el seu company durant la consulta. El nen empatitza amb aquest nou robot i es sent acompanyat. En el vídeo es pot veure com aquest robot parla i es relaciona perfectament amb la nena i com aquesta li fa cas en tot moment.

Uns estudis realitzats en aquesta universitat han demostrat que la presència de MEDi fa disminuir en un 50% dels casos els nervis que pateixen abans, durant i desprès de la intervenció els infants. És per aquest motiu que aquest robot ja s’està utilitzant en fase de prova a un hospital infantil de Alberta (Canadà) i està apunt de ser utilitzat en aquest 2015 en hospitals d’EEUU.

L’any que hem deixat enrere ens ha ensenyat com els robots poden ser una peça fonamental a les nostres vides. Hem vist robots que realitzen una simfonia de llums, amb habilitats en el camp del tap dance o en el ballet,  en el món culinari…

La innovació i la tecnologia continuen i continuaran innovant en aquest cap. No sabem quin és el futur que ens espera ni com aquests individus acabaran formant part de les nostres vides. El que  és segur és que existeixen moltes tipologies diferents de robots, i que molts d’aquests ens poden facilitar el dia a dia i influir en el nostre entorn més pròxim d’una manera positiva i agradable.

Clàudia Coll