Sobre la mort

L’única cosa que podem donar per segura és que tots morim. Memento mori (o si sou una mica freaks i us agrada Joc de Trons: Valar Morghulis). Però també morim a internet?

De moment no s’ha arribat a cap solució per ser immortals o arribar a clonar una persona, però sí que, gràcies a les noves tecnologies, adquirim certa immortalitat (cibernètica) quan deixem les nostres petjades a Internet i les xarxes socials. No hem de tenir por a la mort, és un final inevitable i no és a les nostres mans poder evitar-ho. El que sí que podem fer és adoptar uns hàbits de vida (real i cibernètica) saludables que ens permetin viure millor, i per aconseguir això hi ha diverses aplicacions que us poden ajudar.

En aquest article us parlem d’un parell d’aplicacions o projectes web que plantegen “solucions” de cara a què fer amb la vida cibernètica d’una persona un cop aquesta mor, aplicacions que basant-se en dades de salut de l’usuari determinen quant temps de vida li queda, i altres.

Quan morirem?

S’ha acabat anar a que et tirin les cartes del Tarot o et llegeixin les línies de la mà. Prou de mirar compulsivament l’horòscop, cartes astrals o pòsits del te. Vols saber quan moriràs? Aquí tens un parell d’aplicacions que et donaran la informació.

– Deadline et demana permís per accedir a les dades biomètriques de l’app Salut com a data de naixement, alçada, pes, activitat diària, etc i et demana informació sobre hàbits com fumar o beure. A partir d’aquí calcula la data de la teva mort en base a una sèrie d’algoritmes. La part positiva és que si millores els teus hàbits saludables, veus com s’allunya la data funesta. Així, l’app funciona com un motivador.

– Population.io calcula el teu lloc enmig de la població mundial amb només la data, el gènere i el teu país de naixement. Mitjançant les taules demogràfiques de les Nacions Unides, la web ens situa en el punt exacte que ocupem en aquesta llista, on tots els 7.000 milions d’éssers humans estan ordenats de més ancià a més jove. A més, pots veure quines diferències d’esperança tens depèn del país on estiguis.

No obstant, tot això tampoc és nou. Alguns de vosaltres potser recordeu que ja fa bastants anys a Facebook hi havia pàgines que et deien la data de la teva mort i fins i tot  de quina manera moriries, i després la gent ho compartia al seu mur. La veritat però, és que en aquest cas la majoria de pàgines de Facebook que feien això funcionaven de manera bastant aleatòria, és a dir, a diferència de les Apps que us hem anat esmentant, les de Facebook no es basaven en dades de salut ni informació personal per a determinar una data de mort si no que et deia, perquè sí, que en una setmana et cauria un test al cap mentre camines pel carrer i que això et mataria.

Potser no us fa molta gràcia la idea que una aplicació determini quin dia morireu, i la veritat és que si poguéssim llegir l’última pàgina del llibre de la nostra vida i saber com acabarà tot per nosaltres deixaríem de viure. No es pot viure pensant quant de temps ens queda en aquest món; però aquestes Apps sí poden ajudar a conscienciar-nos per a adoptar hàbits de vida més saludables que ens permetin, ja no viure més anys sinó viure’ls més plenament i amb salut.

Com portar bé la mort

Un cop sàpigues quan moriràs, pots baixar-te l’app Flutter perquè t’ajudi a portar-ho bé. Els adolescents estan constantment connectats. I per això s’ha pensat que la millor manera d’ajudar-los a superar la mort d’alguna persona estimada és a través d’una aplicació mòbil. Un dels més grans problemes de la pèrdua que provoca la mort és el silenci que es crea al voltant de la persona. Flutter ajuda a trencar aquest silenci compartint músiques lligades al sentiment de cada adolescent davant la pèrdua i funciona de forma terapèutica.

Com homenatjar els morts

Alife és un projecte creat per poder compartir records d’algú que hagi mort. És una xarxa social que recopila notícies, fotografies i vídeos que van aporten diferents persones per tal de recordar coses que el difunt/a ha fet en vida amb la intenció de fer-li un homenatge.

La informació s’estructura en una mena de panell d’abelles que inclou tot el contingut sobre aquesta persona.

.

.

.

Què se’n fa de la nostra vida digital quan morim

Parlem ara de plataformes web o aplicacions que poden resultar-vos d’interès o utilitat per tal “d’administrar” el contingut online generat per una persona durant la seva vida.

D’altra banda, un article publicat a El País ens parla de la immortalitat de la qual gaudim ja a dia d’avui: la permanència a les xarxes socials. Facebook per exemple ja ha perdut 30 milions d’usuaris perquè han mort i de vegades es produeixen casos en els què algú rep una sol·licitud d’amistat d’algú que ha mort, cosa que pot desconcertar i afectar la persona que rep la sol·licitud. De fet, Facebook ens ofereix la possibilitat de crear un compte commemoratiu dels usuaris que ens han deixat, i hi ha llocs com Duelia.org que es dediquen exclusivament a això.

Tant si es vol perpetuar el llegat digital del difunt com esborrar-ho, la xarxa ens presenta diverses opcions per aconseguir-ho. D’una banda tenim empreses com el Grupo Mémora, el qual permet recopilar el llegat digital, i d’altra banda altres firmes com Postumer.com se centren en tot el contrari: eliminar els comptes del mort i esborrar el seu pas pel món cibernètic.

Però la tecnologia no només té presència des de casa. Avui dia, es calcula que un terç dels assistents a un enterrament es fan selfies al cementiri, i molts d’ells pengen la foto a Instagram.

És interessant com l’autor de l’article, Javier Sampedro es pregunta què hi ha de nou en el dol en el món contemporani i si la ciència i la tecnologia ens aporten alguna nova forma, ni que sigui metafòrica, d’immortalitat.

Pel que fa a la primera qüestió, ens parla de la situació present i com gràcies a Facebook i altres webs dedicades al dol i la memòria s’està fent “global” un privilegi que abans només pertanyia a una elit, grans escriptors, celebritats… parlem de la immortalitat de la que gaudeixen aquests personatges gràcies a la seva obra.

D’altra banda, existeixen empreses que ajuden a protegir les dades digitals i llegar-les a familiars i amics. Per exemple Acronis, proveïdor líder de software de còpia de seguretat, recuperació en situacions de desastre, etc. Acronis ha fet una enquesta que permet veure com les persones salvaríem d’un incendi les nostres fotografies, vídeos i documents importants; no obstant, el 22% dels enquestats han admès que encara no realitzen còpies de seguretat.

Encara que no es pugui prevenir la pèrdua dels nostres dispositius, sí que es poden protegir els nostres arxius penjats a Internet, la nostra anomenada “vida digital”, gràcies als últims avenços en còpies de seguretat en el núvol que no només salven fotos i vídeos, també ajuden a restaurar contrasenyes, documents, aplicacions i tot el que un dispositiu contingui

Una solució de backup que proposa Acronis costa menys de 100€ l’any. Acronis True Image Cloud és compatible amb Android, iPhone, iPad i Windows, permet accedir a tots els dispositius des d’un mateix lloc per poder restaurar les dades fàcilment i ofereix un doble emmagatzematge: còpia de seguretat en el núvol i emmagatzematge local en un disc dur.

Però haver-nos preocupat de protegir les nostres dades en vida no servirà de res per perpetuar-les després de la nostra mort. Tellmebye és la primera plataforma legal que gestiona i assegura la transferència de totes les pertinences digitals. Avui dia el concepte de Llegat Digital cobra cada cop més importància. En dos anys s’han registrat unes 9.000 herències digitals

Tellmebye gaudeix de noves eines com Tellmebye Funeraries, un nou llibre de condol en format digital que permetrà a les empreses del sector administrar obituaris i publicar-los via web, enviar flors online i entregar murs digitals de records -memorial Wall- per a les famílies.

Si encara dubteu de la importància o utilitat de gestionar la vostra vida digital, preservar-la o saber què fer-ne en causa de mort podeu llegir aquest post en què es parla de casos reals, com per exemple el d’un home que mor inesperadament a causa d’un accident de trànsit i la seva dona es troba amb mil problemes per gestionar tot el que ell portava digitalment. Podeu llegir-ho tot aquí.

Selene B.

Ens agrada passar por. Ho diuen els científics!

Cada any són més les persones que decideixen celebrar Halloween en el nostre país com es fa als paísos anglosaxons. No obstant, també hi ha detractors: si aquí ja tenim la Castanyada, per a què volem Halloween, que no és més que una festa que celebren als Estats Units? Tant si sou dels primers com dels segons, segur que us interessarà saber quins són realment els orígens de la celebració de la nit del 31 d’octubre.

.

El que sí que tenim clar és que, en general, ens agrada passar por. Sí, és cert, passem un mal moment al principi però alhora ens reconforta saber que allò que estem veient és ficció i que la por acabarà amb el final de la pel·lícula o del llibre (fins i tot abans, si no podem suportar-ho i parem la peli o tanquem el llibre). A més, els científics han descobert que, quan veiem una pel·lícula de terror o llegim un relat d’aquest gènere, la zona que s’activa del cervell és la mateixa que la que s’activa quan estem sentint plaer. Aquesta sensació de plaer ens envaeix un cop superem una escena de por, malgrat ens haguem espantat i haguem donat un crit o un petit salt. Als pocs segons som conscients que res dolent ens està passant a nosaltres i podem, fins i tot, riure de la nostra reacció. Sembla ser que aquesta experiència és comparable a la de muntar en una atracció de caiguda lliure i les sensacions que ens produeix.

Per tant, ara que ja sabem que no us estem fent una mala jugada amb aquest post, us parlarem d’unes quantes apps, jocs, pel·lícules, … que tracten el tema de la por. Preparades? Preparats? No apagueu la llum!!!!!

Apps i webs

Ghost Lens

En aquest article podem trobar deu apps per fer por a nosaltres mateixos i/o als altres. Algunes són divertides, com GhostLens, una app per iOS que fa fotos fantasmagòriques. D’altres us ajudaran amb la salut, com el Zombies, Run!, una app que et motiva per córrer mentre t’explica una història de zombies que et persegueixen. Hi ha variacions de Minecraft o, com era de preveure, episodis jugables de Walking Dead. I The Hunting, una peli-app tipus Blair Witch Project catalogada com “la primera aplicació interactiva d’una pel·lícula de zombies”, i que sembla realment aterridora.

També pots mirar webs de contingut terrorífic. Algunes d’elles, com diuen a les pel·lícules, estan basades en fets reals: webs on s’expliquen històries paranormals, avistaments d’ovnis, cases encantades… i d’altres són una font inesgotable de relats, curts, imatges, crítiques de pel·lícules…

Literatura

Si vols practicar el teu anglès amb Edgar Allan Poe, tens l’opció d’escoltar el mític actor Bela Lugosi llegint El cor delator o a Vincent Price declamant El Corb.

I ja que parlem d’Edgar Allan Poe i Vincent Price, passem a un dels seus majors fans: Tim Burton. Un dels seus primers treballs va ser el curt Vincent, on va participar Price anys abans de protagonitzar Edward Scissorhands. Un doble homenatge molt recomanable!

Cinema i sèries

Passem ara a un clàssic passatemps de les nits de Halloween: les pel·lícules de por.

  • El canal de Youtube WatchMojo.com fa una selecció de 10 pel·lícules basant-se en un únic criteri: que siguin prou aterradores com per no voler (o poder!) veure-les sol!
  • MovieSpins ens presenta les 10 pel·lícules de terror que sortiran a la llum i ens aterriran el 2015-2016.
  • Si preferiu llegir una llista convencional enlloc d’un vídeo a Youtube, IGN publica un llistat de 15 pel·lícules acords amb l’esperit de Halloween.
  • Qui no recorda la mítica nena de L’exorcista o els nens d’Insidious? Si creieu que no hi ha res més aterrador que innocents criatures que representen la pura maldat aquesta llista que publica Gizmodo és per a vosaltres.
  • Cansats de les típiques pel·lícules de por en les quals un grup d’amics (adolescents) se’n van a passar-ho bé a una casa rural perduda en mig del no res i de cop un assassí en sèrie apareix i els va matant a tots? No us preocupeu, el cinema de terror no es limita aquí i creiem que les pel·lícules que suggereixen a Xataka poden interessar-vos.
  • Resulta que sou més de sèries? Cap problema. American Horror Story us està esperant. De moment compta amb quatre temporades senceres, i recentment han estrenat la cinquena, Hotel, amb la participació de Lady Gaga.  Amb el títol de la sèrie hi ha prou per imaginar-se de què va, oi?

Videojocs

Aquí el camp també és enorme. Des dels anys 80 que hi ha videojocs de terror. Clar que aquells, vistos avui dia, no fan gens de por: t’havies d’imaginar que aquell pixel era una serra mecànica. Aquí tens uns quants d’aquells jocs de por dels 80 per si els vols revisitar.

Ara, si realment t’agraden els videojocs de terror, si tens ganes de sentir la taquicàrdia, llençar el comandament de l’ensurt i sortir corrents cap al lavabo, aquí tens 12 videojocs de terror amb els quals t’ho passaràs terroríficament bé. Entre ells, com no, les dues parts de Silent Hills i PT, la llavor del que podria haver estat (i mai no serà) Silent Hill 3.

I ja per acabar, la famosísima nina Barbie se’ns presenta en una versió una mica diferent a com estem acostumats veure-la: una núvia zombie!

.

.

.

Selene Baca i Marisol López