Com ens poden ajudar els robots en el nostre dia a dia?

La incorporació de robots al món laboral no és un fet nou. Ja fa anys que aquestes eines tecnològiques han estat incorporades en el dia a dia de molts humans i s’utilitzen per realitzar un procés o facilitar una determinada feina. Per exemple, en les cadenes de muntatge.

La recerca en robòtica ha evolucionat; actualment ens trobem davant d’una situació on els robots no només faciliten les nostres feines, sinó que són capaços de substituir directament els humans en determinades tasques.

Un exemple el podem veure en el robot Quill,  creat l’any 2010 per Narrative Science, una companyia amb seu a Chicago.  Aquest robot en els seus inicis realitzava reportatges de beisbol per la televisió i per mitjans esportius online. També era capaç de realitzar les declaracions dels ingressosde diferents companyies (com Forbes). Aquest va ser un indici que els robots podien ser prou competents com per realitzar de forma coherent i eficient el treball d’un ésser humà, igualant-ne la qualitat

Cinc anys desprès de la seva aparició, Quill no només es dedica al periodisme esportiu o a la realització d’informes d’inversions, sinó que  ha estat “contractat” per la CIA on identifica empreses que desenvolupen tecnologies que relacionades amb la seguretat nacional.

Un dels elements claus que permeten a Quill elaborar aquest tipus de feina són les dades; necessita anàlisis estadístics i inspiracions numèriques per realitzar aquests informes i obtenir informació i desenvolupar-la de manera correcta. Les companyies poden personalitzar els informes i seleccionar el llenguatge i el to amb el que volen que siguin redactats.

Un altre exemple de noves funcions atorgades a aquests éssers tecnològics ha sorgit de la Universitat de Calgary. El nou robot s’anomena MEDi i la seva tasca és ajudar als infants a perdre la por d’anar als hospitals a que els visiti el pediatre o a fer-se algun tipus anàlisis. Tots sabem que aquest fet no agrada a cap nen i que aquests solen tenir por i estan nerviosos. Així doncs, en MEDi interactua amb l’infant, li explica que ha d’anar fent i es converteix en el seu company durant la consulta. El nen empatitza amb aquest nou robot i es sent acompanyat. En el vídeo es pot veure com aquest robot parla i es relaciona perfectament amb la nena i com aquesta li fa cas en tot moment.

Uns estudis realitzats en aquesta universitat han demostrat que la presència de MEDi fa disminuir en un 50% dels casos els nervis que pateixen abans, durant i desprès de la intervenció els infants. És per aquest motiu que aquest robot ja s’està utilitzant en fase de prova a un hospital infantil de Alberta (Canadà) i està apunt de ser utilitzat en aquest 2015 en hospitals d’EEUU.

L’any que hem deixat enrere ens ha ensenyat com els robots poden ser una peça fonamental a les nostres vides. Hem vist robots que realitzen una simfonia de llums, amb habilitats en el camp del tap dance o en el ballet,  en el món culinari…

La innovació i la tecnologia continuen i continuaran innovant en aquest cap. No sabem quin és el futur que ens espera ni com aquests individus acabaran formant part de les nostres vides. El que  és segur és que existeixen moltes tipologies diferents de robots, i que molts d’aquests ens poden facilitar el dia a dia i influir en el nostre entorn més pròxim d’una manera positiva i agradable.

Clàudia Coll

La realitat virtual és el proper repte per al periodisme

Virtual reality is journalism’s next frontier

Why newsrooms need to consider telling stories in a different way

Columbia Journalism Review, Erin Polgreen November 19, 2014

Virtual reality is ascendant, and it’s time for media outlets to take notice. Why? Consumer access to VR devices is about to take off thanks to ambitious prototypes from Oculus Rift and, in the past year, several major projects have redefined immersion journalism.

In September, The Des Moines Register released Harvest of Change, a detailed tour of one family farm in Iowa. In January, Nonny de la Peña and the USC School of Cinematic Arts debuted Project Syria at the World Economic Forum. Project Syria is a full-body experience that places viewers at the scene of a bombing, then allows them to explore a refugee camp. And October’s round of Knight Prototype Fund grants included support for a blockbuster collaboration collaboration between The Tow Center for Digital Journalism at Columbia University’s Graduate School of Journalism, Frontline, and Secret Location, an interactive digital agency. These organizations are working together to produce a documentary work focused on the Ebola crisis and will share best practices and strategies for producing virtual reality-augmented journalism once they’ve finished.

These new forms of journalism are ambitious documentary enterprises, comprising many team members, cross-organizational partnerships, and potentially shocking prices to those familiar with prose journalism budgets. (Harvest of Change was produced for under $50,000.) But this work is also providing valuable, vital public services with remarkable emotional punch. Full-body journalism is a remarkable tool for encouraging empathy through what de la Peña calls “presence.”

Wide consumer adoption of virtual reality is now the horizon.  Oculus Rift, the crowdfunded VR headset that was acquired by Facebook for $2 billion in cash and stock, recently released Development Kit 2 at a price point of $350. That smaller up-front investment makes it easier than ever for developers to test virtual reality projects. The company is also taking steps towards hardware that is readily available to consumers, offering a sneak peek of the Crescent Bay prototype in September. In short, it’s time to start strategizing.

“Our reporters go to places where few venture or get inside,” says Raney Aronson-Rath, deputy executive producer at Frontline. “I’ve long held a curiosity about how we might take our viewers with us in a more visceral way, so that they can feel what it’s like to actually be there.”

There are a number of challenges to producing VR work. No matter how the user interacts, the audio must be authentic and high quality, or it can take the participant out of the place. And while the production of 3D avatar characters is possible, the threat of the Uncanny Valley is huge—if you’re telling a realistic story, people-esque animations might not cut it. That’s why Gannett chose to augment the 3D environment with 360 Cinema and spherical Ladybug Cameras to allow users to interact with the family on the farm.

With these potential challenges in mind, here’s what you need to consider to launch VR projects in your newsroom.

Start with the story

Each of these projects is built on a firm foundation of traditional journalism, which is critical to crafting an honest experience. de la Peña’s team meticulously constructed the street scenes in the Syria Project using cellphone video from multiple sources. Harvest of Change utilized hi-res photographs to map the farm beforehand.

“I remain devoted to the idea of longform documentary linear film as well, so I see this as an important experiment and expansion, but not replacing documentary film as we know it,” Aronson-Rath says. “That’s crucial to understanding my vision—I don’t see these as an either/or, but rather as an important exploration for myself and Frontline creatively and journalistically.”

Forge unusual alliances

Dan Pacheco, professor of journalism innovation at the S.I. Newhouse School at Syracuse University, served as a consultant with Gannett Digital and the Des Moines Register on Harvest of Change. He describes team-building as part two of a “three act” process. (Act one: Find the story and conduct preliminary research.) Pacheco hired a game designer to handle 3D rendering who enjoyed the experience so much that “he got the journalism bug” and stayed with Gannett. They also brought in a second intern who had experience with Unity, a multiplatform gaming engine. The team was rounded out with Total Cinema 360, a New York-based film company.

Llegir l’article original