Llei de les Voluntats Digitals: hi ha vida (digital) després de la mort?

Tenim dues vides: la real, on compartim activitats, converses i moments especials, i la digital, on cada dia més compartim les activitats que estem fent, tenim converses amb amics i coneguts, i creem i mostrem els moments que ens emocionen. Què passa amb tot això quan morim? La recentment aprovada Llei de Voluntats Digitals ho regula i aquí us ho expliquem.

Cada vegada que sortim a prendre una cervesa amb els amics, a veure una obra de teatre, un concert o a fer una volta per la Barceloneta tenim la necessitat de fotografiar l’instant i pujar-lo a les xarxes socials. Ens encanta compartir fragments  de la nostra vida sense pensar que estem creant una altra vida, una vida digital, el nostre jo digital. Els nostres records i emocions són efímers, moren juntament amb nosaltres, mentre que el nostre comentari, felicitació o historial de conversa perdurarà en el temps.

Per petita que sigui la nostra aportació a les xarxes, cobra valor pels nostres pròxims quan ja no hi som. Aquella foto borrosa o distorsionada que tant odiàvem passa a ser entranyable i el perfil d’aquell que ja no hi és es converteix en un lloc de culte on aferrar-nos quan el necessitem a prop.Però què passa amb la voluntat d’aquella persona? Potser per a nosaltres aquella foto borrosa passa a significar un món. Però li hauria agradat a ell o a ella que perdurés pels segles? Voldria que continués aquell comentari ple de faltes d’ortografia? És ètic que siguin visibles totes les seves comparticions? Fins i tot aquelles en què havia begut una copa de més?

Hi ha familiars que optaran per tancar totes les xarxes socials i esborrar els perfils. Ben mirat, ja no es faran servir i a partir d’ara l’únic que apareixeran seran missatges de condol. Hi ha qui els conservarà intactes per mantenir el record de la persona entre els seus amics. Tot i així, cada vegada que Facebook enviï a tots els contactes del difunt una notificació recordant que el felicitin pel seu aniversari o cada vegada que qualsevol algoritme faci esment d’aquella persona, els farà reflexionar sobre si cal mantenir vius els perfils a les xarxes.

Però qui té el poder de decidir com s’administrarà tota aquesta informació sinó un mateix?

La Llei de les Voluntats Digitals neix amb la intenció de regular el control dels continguts i perfils que es troben a la xarxa a través d’un testament digital que prèviament haurà designat un hereu virtual. El registre serà totalment gratuït i es podrà detallar què cal mantenir visible, què no i qui s’encarregarà de gestionar les antigues i noves informacions. La llei també vol dotar d’una major protecció als menors atorgant més control parental a partir d’aquest sistema d’herència digital. Amb això es pretén evitar l’accés a continguts que els poden ser perjudicials així com vídeos que promouen l’anorèxia.

Si bé els comptes a xarxes socials presenten un debat, els serveis digitals contractats, també. Què passarà amb el compte d’Steam amb tots els jocs? O el compte premium d’Spotify? Experts com Genís Roca veuen necessària una regulació de voluntats digitals. Tot i així, són una mica escèptics amb la seva aplicació, ja que grans empreses com Google no sempre posen fàcil la resolució de conflictes d’aquesta mena, com és el cas de la legislació del dret a l’oblit.

“Estem intentant legislar coses que pertanyen a empreses de característiques supranacionals. Quan per exemple hem volgut legislar pel dret a l’oblit i que Google no guardi segons quins resultats ens ha costat molt i hem tingut que apel·lar a Europa i ha sigut conflictiu, ha sigut un procés llarg. Segurament aquí passarà el mateix.”, deia Genís Roca a Tv3.

La normativa és pionera i està inspirada en la llei de República Digital francesa, en què posa en valor els béns virtuals com qualsevol altre bé que puguem tenir a casa. A diferència de la llei catalana, la llei francesa disposa d’un sistema jeràrquic d’heretatge dels béns digitals.

Termcat ha creat una infografia arran d’aquesta llei en què explica termes com herència digital, registre de voluntats digitals, identitat digital, petjada /rastre digital i dret a l’oblit digital per facilitar la comprensió d’aquesta nova normativa.

Font: Termcat amb la col·laboració del Departament d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya i d’experts del sector.

 

I vosaltres, què en penseu?

 

 

Marta Izquierdo 

Sobre la mort

L’única cosa que podem donar per segura és que tots morim. Memento mori (o si sou una mica freaks i us agrada Joc de Trons: Valar Morghulis). Però també morim a internet?

De moment no s’ha arribat a cap solució per ser immortals o arribar a clonar una persona, però sí que, gràcies a les noves tecnologies, adquirim certa immortalitat (cibernètica) quan deixem les nostres petjades a Internet i les xarxes socials. No hem de tenir por a la mort, és un final inevitable i no és a les nostres mans poder evitar-ho. El que sí que podem fer és adoptar uns hàbits de vida (real i cibernètica) saludables que ens permetin viure millor, i per aconseguir això hi ha diverses aplicacions que us poden ajudar.

En aquest article us parlem d’un parell d’aplicacions o projectes web que plantegen “solucions” de cara a què fer amb la vida cibernètica d’una persona un cop aquesta mor, aplicacions que basant-se en dades de salut de l’usuari determinen quant temps de vida li queda, i altres.

Quan morirem?

S’ha acabat anar a que et tirin les cartes del Tarot o et llegeixin les línies de la mà. Prou de mirar compulsivament l’horòscop, cartes astrals o pòsits del te. Vols saber quan moriràs? Aquí tens un parell d’aplicacions que et donaran la informació.

– Deadline et demana permís per accedir a les dades biomètriques de l’app Salut com a data de naixement, alçada, pes, activitat diària, etc i et demana informació sobre hàbits com fumar o beure. A partir d’aquí calcula la data de la teva mort en base a una sèrie d’algoritmes. La part positiva és que si millores els teus hàbits saludables, veus com s’allunya la data funesta. Així, l’app funciona com un motivador.

– Population.io calcula el teu lloc enmig de la població mundial amb només la data, el gènere i el teu país de naixement. Mitjançant les taules demogràfiques de les Nacions Unides, la web ens situa en el punt exacte que ocupem en aquesta llista, on tots els 7.000 milions d’éssers humans estan ordenats de més ancià a més jove. A més, pots veure quines diferències d’esperança tens depèn del país on estiguis.

No obstant, tot això tampoc és nou. Alguns de vosaltres potser recordeu que ja fa bastants anys a Facebook hi havia pàgines que et deien la data de la teva mort i fins i tot  de quina manera moriries, i després la gent ho compartia al seu mur. La veritat però, és que en aquest cas la majoria de pàgines de Facebook que feien això funcionaven de manera bastant aleatòria, és a dir, a diferència de les Apps que us hem anat esmentant, les de Facebook no es basaven en dades de salut ni informació personal per a determinar una data de mort si no que et deia, perquè sí, que en una setmana et cauria un test al cap mentre camines pel carrer i que això et mataria.

Potser no us fa molta gràcia la idea que una aplicació determini quin dia morireu, i la veritat és que si poguéssim llegir l’última pàgina del llibre de la nostra vida i saber com acabarà tot per nosaltres deixaríem de viure. No es pot viure pensant quant de temps ens queda en aquest món; però aquestes Apps sí poden ajudar a conscienciar-nos per a adoptar hàbits de vida més saludables que ens permetin, ja no viure més anys sinó viure’ls més plenament i amb salut.

Com portar bé la mort

Un cop sàpigues quan moriràs, pots baixar-te l’app Flutter perquè t’ajudi a portar-ho bé. Els adolescents estan constantment connectats. I per això s’ha pensat que la millor manera d’ajudar-los a superar la mort d’alguna persona estimada és a través d’una aplicació mòbil. Un dels més grans problemes de la pèrdua que provoca la mort és el silenci que es crea al voltant de la persona. Flutter ajuda a trencar aquest silenci compartint músiques lligades al sentiment de cada adolescent davant la pèrdua i funciona de forma terapèutica.

Com homenatjar els morts

Alife és un projecte creat per poder compartir records d’algú que hagi mort. És una xarxa social que recopila notícies, fotografies i vídeos que van aporten diferents persones per tal de recordar coses que el difunt/a ha fet en vida amb la intenció de fer-li un homenatge.

La informació s’estructura en una mena de panell d’abelles que inclou tot el contingut sobre aquesta persona.

.

.

.

Què se’n fa de la nostra vida digital quan morim

Parlem ara de plataformes web o aplicacions que poden resultar-vos d’interès o utilitat per tal “d’administrar” el contingut online generat per una persona durant la seva vida.

D’altra banda, un article publicat a El País ens parla de la immortalitat de la qual gaudim ja a dia d’avui: la permanència a les xarxes socials. Facebook per exemple ja ha perdut 30 milions d’usuaris perquè han mort i de vegades es produeixen casos en els què algú rep una sol·licitud d’amistat d’algú que ha mort, cosa que pot desconcertar i afectar la persona que rep la sol·licitud. De fet, Facebook ens ofereix la possibilitat de crear un compte commemoratiu dels usuaris que ens han deixat, i hi ha llocs com Duelia.org que es dediquen exclusivament a això.

Tant si es vol perpetuar el llegat digital del difunt com esborrar-ho, la xarxa ens presenta diverses opcions per aconseguir-ho. D’una banda tenim empreses com el Grupo Mémora, el qual permet recopilar el llegat digital, i d’altra banda altres firmes com Postumer.com se centren en tot el contrari: eliminar els comptes del mort i esborrar el seu pas pel món cibernètic.

Però la tecnologia no només té presència des de casa. Avui dia, es calcula que un terç dels assistents a un enterrament es fan selfies al cementiri, i molts d’ells pengen la foto a Instagram.

És interessant com l’autor de l’article, Javier Sampedro es pregunta què hi ha de nou en el dol en el món contemporani i si la ciència i la tecnologia ens aporten alguna nova forma, ni que sigui metafòrica, d’immortalitat.

Pel que fa a la primera qüestió, ens parla de la situació present i com gràcies a Facebook i altres webs dedicades al dol i la memòria s’està fent “global” un privilegi que abans només pertanyia a una elit, grans escriptors, celebritats… parlem de la immortalitat de la que gaudeixen aquests personatges gràcies a la seva obra.

D’altra banda, existeixen empreses que ajuden a protegir les dades digitals i llegar-les a familiars i amics. Per exemple Acronis, proveïdor líder de software de còpia de seguretat, recuperació en situacions de desastre, etc. Acronis ha fet una enquesta que permet veure com les persones salvaríem d’un incendi les nostres fotografies, vídeos i documents importants; no obstant, el 22% dels enquestats han admès que encara no realitzen còpies de seguretat.

Encara que no es pugui prevenir la pèrdua dels nostres dispositius, sí que es poden protegir els nostres arxius penjats a Internet, la nostra anomenada “vida digital”, gràcies als últims avenços en còpies de seguretat en el núvol que no només salven fotos i vídeos, també ajuden a restaurar contrasenyes, documents, aplicacions i tot el que un dispositiu contingui

Una solució de backup que proposa Acronis costa menys de 100€ l’any. Acronis True Image Cloud és compatible amb Android, iPhone, iPad i Windows, permet accedir a tots els dispositius des d’un mateix lloc per poder restaurar les dades fàcilment i ofereix un doble emmagatzematge: còpia de seguretat en el núvol i emmagatzematge local en un disc dur.

Però haver-nos preocupat de protegir les nostres dades en vida no servirà de res per perpetuar-les després de la nostra mort. Tellmebye és la primera plataforma legal que gestiona i assegura la transferència de totes les pertinences digitals. Avui dia el concepte de Llegat Digital cobra cada cop més importància. En dos anys s’han registrat unes 9.000 herències digitals

Tellmebye gaudeix de noves eines com Tellmebye Funeraries, un nou llibre de condol en format digital que permetrà a les empreses del sector administrar obituaris i publicar-los via web, enviar flors online i entregar murs digitals de records -memorial Wall- per a les famílies.

Si encara dubteu de la importància o utilitat de gestionar la vostra vida digital, preservar-la o saber què fer-ne en causa de mort podeu llegir aquest post en què es parla de casos reals, com per exemple el d’un home que mor inesperadament a causa d’un accident de trànsit i la seva dona es troba amb mil problemes per gestionar tot el que ell portava digitalment. Podeu llegir-ho tot aquí.

Selene B.

Coneix la data de la teva mort…

S’ha acabat anar a que et tirin les cartes del Tarot o et llegeixin les línies de la mà. Prou de mirar compulsivament l’horòscop i l’I Ching. Ni cartes astrals ni pòsits del te. Vols saber quan moriràs? Aquí tens un parell d’aplicacions que et donaran la informació.

Deadline treballa a partir de les dades biomètriques de l’app Salut, com la data de naixement, alçada, pes, activitat diària, etc i demana informació sobre hàbits com fumar o beure. A partir d’aquí calcula la data de la mort en base a una sèrie d’algoritmes.

La part positiva és que si es canvien els hàbits saludables, es pot veure com s’allunya la data funesta. Així, l’app funciona com un motivador que es pot consultar quan es vulgui.

Population.io calcula el lloc enmig de la població mundial amb només la data, el gènere i el teu país de naixement. Mitjançant les taules demogràfiques de les Nacions Unides, la web ens situa en el punt exacte que ocupem en aquesta llista, on tots els 7.000 milions d’éssers humans estan ordenats de més ancià a més jove. I amb la informació de sexe i país calcula la data de la teva mort.

La mort dels sers estimats és un moment molt dur, i el dol ha canviat en el darrer segle. Per això, l’equip Being and Dying està creant l’app Flutter. Pensen que la millor manera d’ajudar els adolescents amb smartphone, els humans més connectats de la història, a superar la mort d’alguna persona estimada és a través d’una app. Un dels més grans problemes de la pèrdua que provoca la mort és el silenci que es crea al voltant de la persona. Flutter permet els adolescents crear melodies curtes que expliquin com se senten i que poden compartir amb els seus amics.

Flutter s’editarà al llarg d’aquest any. Us deixem un vídeo amb imatges de l’aplicació. I mentre ens arriba l’hora, podem jugar a Sometimes You Die, un videojoc de plataformes amb missatges inquietants, o a Dumbs Way To Die, el joc creat pel metro de Melbourne per prevenir els accidents d’una manera divertidament salvatge.

Marisol López