L’aigua del mar és un dels escenaris rei dels videojocs. Sigui bussejant a les profunditats abissals o sigui dalt d’un vaixell del segle xviii abans d’una gran batalla, el medi aquàtic proporciona una experiència de joc lligada a l’aventura, a l’onirisme, a la realitat en suspensió i a l’exploració d’un entorn molt diferent del de la terra ferma. En aquest article repassarem alguns dels videojocs catalans més memorables que ens conviden a fer una bona capbussada.
Des que fa quaranta anys aquella ja mítica aventura conversacional anomenada Guillem de Berguedà (Joan Argemí, 1985) ens convidava a salpar rumb a les illes, els videojocs catalans no han parat de prendre com a punt de referència la rosa dels vents i d’alçar històries i reptes jugables al mig de les aigües del mar. Som mediterranis de cap a peus i no ho podem evitar. Les històries de la costa ens fan venir salivera; qui més qui menys té un avantpassat pescador o mercader i quan s’acosta Sant Joan a la majoria ja ens venen ganes de posar-nos a bussejar i, és clar, als més agosarats, unes ànsies infinites de llançar-se a fer submarinisme. Si no, que ho preguntin a Carlos Coronado, un desenvolupador de videojocs de Cerdanyola del Vallès que fa uns anys es va embarcar a Sant Andreu de Llavaneres per fer una travessia en veler d’onze dies al llarg de la Costa Brava i que va acabar a la platja de Portlligat de Cadaqués, on va fer, com si encara no n’hagués tingut prou, unes quantes immersions. A banda de fer bronzo, tota aquella experiència li va servir per crear Koral (2019), un videojoc que mostra quinze sistemes marins i que procura conscienciar el jugador sobre la fragilitat de la posidònia, dels cavallets de mar, de les meduses i de tota la biodiversitat del litoral. Es tracta d’una experiència relaxant, lluminosa, cromàtica i tremendament hipnòtica.
El plantejament de Koral té punts de contacte amb un altre títol català més antic ideat per jugar amb el comandament de la consola Wii: Dive: The Medes Islands Secret (2010). Es tracta d’una proposta de l’estudi ja extint Cosmonaut Games que, malauradament, ja no està a la venda i en la qual controlàvem un bussejador a la recerca de nombrosos cofres amb tresors per les aigües de les illes Medes, el cap de Creus, Madeira, Santorini i les Bermudes. Enginyosament, aquí la barra de vida representava l’oxigen que ens quedava per seguir explorant el fons marí i escapolir-nos dels taurons.
L’any següent, el 2011, l’equip d’Ubisoft Barcelona es va fer càrrec de la versió per a Nintendo 3DS de Les aventures de Tintín: El secret de l’Unicorn, coincidint amb el llançament de la pel·lícula de Spielberg que portava a la pantalla gran el conegudíssim còmic d’Hergé. En aquest títol, que es considera el primer videojoc de consola en català, hi havia nombroses escenes marítimes: batalles de pirates, un vaixell que s’enfonsava i el capità Haddock que n’havia de fugir a correcuita amb un bot salvavides. I ja que parlem d’Ubisoft i d’històries de pirates, no podem oblidar que va ser precisament l’equip d’aquesta empresa a Barcelona qui va dur a terme la remasterització d’Assassin’s Creed iii, el joc que incorporava per primer cop els vaixells que tanta fortuna farien en la següent entrega de la saga titulada Black Flag.
Un capítol a part són els jocs educatius que estan dedicats al mar. Un dels darrers, ConsolApp (2023), amb unes il·lustracions evocadores i amb mecàniques senzilles, però ben trobades, va servir per celebrar el 750è aniversari d’una institució tan important com el Consolat de Mar. Ara bé, és llàstima que aquest títol tan treballat ja no estigui disponible, cosa que ens fa pensar en la importància d’assegurar la preservació del videojoc, que, com qualsevol altra expressió artística, també forma part del nostre patrimoni. En canvi, sí que es pot jugar a l’altra aplicació educativa de temàtica marítima: L’Illa dels Tresors (2018) de Cubus Games. També per a mòbil, el joc proposa la descoberta de Mallorca a través d’un mapa perdut i de les llegendes populars.
No podíem fer un recorregut marí d’aquestes característiques sense fer referència al tercer capítol de GRIS (Nomada Studio, 2018), que s’ambienta sota l’aigua i, com si es tractés d’una Atlàntida estilitzada, presenta una ciutat submergida. Tot amb l’estètica visual de Conrad Roset, que s’inspira en les aquarel·les i que proporciona al jugador una experiència serena i fluida.
El mar, i més el Mediterrani, sempre pot ser llegit des del punt de vista de la història de les cultures que l’han navegat i que s’han establert a les seves costes. A aquest punt de partida s’agafa Treasures Of The Aegean (2021), l’energètic i interessant títol d’Undercoders que, amb una estètica de còmic molt reeixida, presenta un thriller històric d’acció on cal explorar què va succeir amb l’antiga civilització minoica. També d’Undercoders, però en aquest cas en col·laboració amb dos estudis més, Chibig i Talpa Games, fa dos anys va sortir al mercat Koa and the Five Pirates of Mara (2023), una aventura de plataformes en tres dimensions en la qual el jugador ha d’afrontar els reptes d’una cursa pirata de cap a cap de l’arxipèlag de Mara. La diversió està assegurada i, a més, amb un estil visual veritablement estiuenc.
Per al final de la nostra travessia, hem deixat una petita joia: Curse of the Sea Rats (2023) de Petoons Studio. Es tracta d’un metroidvania amb gràfics amb estil de còmic, animacions fetes a mà i un disseny de nivells que el doten de molt de ritme. El jugador pot anar canviant de protagonista i triar entre quatre personatges que han acabat convertits en ratolins a dalt d’un vaixell de pirates o bé hi poden jugar fins a quatre jugadors alhora. Si us hi endinseu, us arrencarà un somriure pels homenatges recurrents a pel·lícules i videojocs, en especial a The Secret of Monkey Island… Tot un clàssic del mar.
Eva Comas-Arnal
Periodista i escriptora
Empreses de música i tecnologia de Catalunya
