Cultura
digital
Tendències i cultura
digital a Catalunya

Conrad Roset
Aquella història que havia imaginat en blanc i negre, i que després es transformava en colors, es va fer realitat i s’ha convertit en un èxit mundial capaç de seduir fins i tot un públic no aficionat als videojocs. L’aventura de Gris va néixer de la mà de l’il·lustrador català Conrad Roset i va començar a caminar gràcies a una trobada casual al barri barceloní de Gràcia. El joc, constantment elogiat per la seva bellesa i qualitat artístiques, ja ha superat els dos milions de còpies venudes. L’il·lustrador afirma que, ni en el millor dels seus somnis, s’hagués pogut pensar que Gris emocionaria a tanta gent.
Aquesta gran acollida de Gris també s’ha traduït en nombrosos guardons, entre ells un premi Annie i un Game Awards. Quina ha estat exactament la clau de l’èxit?
Han estat diversos factors. En primer lloc, vam posar molt el focus en el fet que Gris cridés molt l’atenció a nivell estètic. És un videojoc molt artístic, quasi pintat a mà, amb molta aquarel·la, pintat frame a frame. Això és un primer reclam. Però a més, és un joc per a tots els públics, també per a gent que no havia jugat mai, com la generació dels meus pares. Intentava ser un joc molt casual, molt transversal. No ho sé…hi ha molts factors. També la feina del nostre Publisher, que ens ha ajudat molt amb el màrqueting.

Com es va realitzar tot el procés per aconseguir aquesta combinació tan elogiada per tothom entre l’art i la programació del joc?
PInTAT
fRAme a fRAme
Gris genera moltes emocions. Què volíeu compartir exactament amb el públic?
Nosaltres volíem emocionar, òbviament, però no d’una manera premeditada en moments determinats del joc. Simplement volíem que poguessis endur-te el videojoc al teu terreny vital i donar-li la teva interpretació. En realitat expliques una història, improvises, tens un punt d’intuïció i després reses perquè funcioni i que a la gent li arribi. Recordo que el dia abans que sortís estàvem molt nerviosos, perquè havíem estat dos anys i mig treballant sense cap feedback. I la veritat, ni en el millor dels meus somnis m’hagués imaginat que Gris acabaria emocionant a tanta gent.
eMocIoNs
Com arribes a la creació del personatge i de la història del joc?

A mi sempre m’han agradat molt els videojocs i jo ja tenia al cap des de feia temps la idea de fer-ne un. La història començava en blanc i negre, feta a llapis i, a mesura que anaves avançant, el món s’anava pintant de colors. També tenia clar com era la protagonista. El seu vestit anava canviant de color (tot i que això després ho vam canviar). Ho tenia al cap des de feia temps, però sense una intenció real de portar-ho a terme. En realitat era un projecte que jo veia inviable.
I de sobte, una trobada casual al barri barceloní de Gràcia fa que el somni es comenci a fer realitat…
Sí! Va ser una nit de marxa! A través d’un amic, vaig conèixer un grup de nois i noies que treballaven a l’estranger, a grans empreses del sector, i que s’havien trobat per Nadal. Allà, mentre preníem unes cerveses, vaig comentar la idea que em rondava. En aquell moment no em van fer gaire cas, però la meva parella- la Clara- els va ensenyar el meu Instagram i els hi va agradar el que feia. L’endemà vaig rebre un correu electrònic d’un d’ells, vam tornar a quedar i així va començar tot. Aleshores ja van deixar la feina, vam crear una empresa, vam fer una demo i va ser l’inici per crear Gris. Era la peça que em faltava: programadors professionals que coneguessin bé la indústria. Va ser una sort trobar-los.
Després d’aquesta experiència, tens en ment la idea de fer algun altre videojoc?
Què li diries a altres il·lustradors que també volen introduir-se en el món del videojoc?
Jo els aconsellaria treballar uns anys a una empresa del sector per conèixer com funciona l’engranatge i la metodologia de treball. També cal estudiar molt bé de quina manera pots destacar en el mercat, perquè avui en dia hi ha molt overbooking de novetats. La sort que vam tenir nosaltres és que, tant jo com els meus socis, ja portàvem anys de professió: jo com a il·lustrador i ells treballant en empreses molt grans. I això ens va ajudar molt.
Il·lUstRAcIó
eN eL móN
DeLs VIDeojocs
Què ens aporten els videojocs? Com defensaries que també són art?
Catalunya és un motor important en aquest sector. La teva percepció coincideix amb les xifres?
Quina valoració en fas i com creus que ens veuen des de fora?
cATALuNyA
moToR DeL VIDeojoc
Respecte la presència del català en els videojocs, quina seria la teva reflexió?
Parlem dels teus inicis i de la teva evolució com a artista. Dibuixes des de ben petit.
Dibuixar és un do?
Dius que ara ho trobes a faltar…
DIbUIXAR,
LA seVA PAssIó
I a més també compagines projectes editorials
Sí, hem tret el llibre de Gris, que recull part dels dibuixos que no van sortir en el videojoc i que era una llàstima que no es poguessin veure. I també ha sortit el llibre Nua, que mostra les obres més personals… Estic molt content de poder picotejar en el món editorial, cosa que he fet durant molts anys i que també es troba a faltar.
A Nua podem veure precisament algunes de les teves Muses. Com i quan va néixer aquesta col·lecció?
Les Muses són fruit d’un treball de final de carrera. En aquell moment jo no sabia pintar…sabia dibuixar, però no sabia pintar, i vaig decidir dibuixar el cos femení amb diferents tècniques (olis, aquarel·les, acrílics, etc). Això em va servir per aprendre a utilitzar aquestes tècniques i a la vegada ho vaig pujar a un blog. Els dibuixos van agradar i vaig trobar la meva primera feina. Aleshores les Muses es van convertir en el fil conductor durant els primers anys de la meva carrera.
Has treballat per a galeries d’art, agències publicitàries, grans marques comercials….Has triomfat amb Gris. Alguna altra forma artística que t’agradaria provar?
Estefania Redondo
Periodista