Cultura
digital

Tendències i cultura
digital a Catalunya

Conrad Roset

Aquella història que havia imaginat en blanc i negre, i que després es transformava en colors, es va fer realitat i s’ha convertit en un èxit mundial capaç de seduir fins i tot un públic no aficionat als videojocs. L’aventura de Gris va néixer de la mà de l’il·lustrador català Conrad Roset i va començar a caminar gràcies a una trobada casual al barri barceloní de Gràcia. El joc, constantment elogiat per la seva bellesa i qualitat artístiques, ja ha superat els dos milions de còpies venudes. L’il·lustrador afirma que, ni en el millor dels seus somnis, s’hagués pogut pensar que Gris emocionaria a tanta gent.

Aquesta gran acollida de Gris també s’ha traduït en nombrosos guardons, entre ells un premi Annie i un Game Awards. Quina ha estat exactament la clau de l’èxit?

 

Han estat diversos factors. En primer lloc, vam posar molt el focus en el fet que Gris cridés molt l’atenció a nivell estètic. És un videojoc molt artístic, quasi pintat a mà, amb molta aquarel·la, pintat frame a frame. Això és un primer reclam. Però a més, és un joc per a tots els públics, també per a gent que no havia jugat mai, com la generació dels meus pares. Intentava ser un joc molt casual, molt transversal. No ho sé…hi ha molts factors. També la feina del nostre Publisher, que ens ha ajudat molt amb el màrqueting.

Com es va realitzar tot el procés per aconseguir aquesta combinació tan elogiada per tothom entre l’art i la programació del joc?

 

Van ser dos anys i mig de molta feina. Teníem clar que volíem explicar una història de forma no explícita, sinó poètica, i que la imatge, la música i la jugabilitat anessin de la mà. Preferíem fer un joc curt (no més de tres hores) però ben pensat. No volíem excedir-nos en la quantitat, però sí que tingués molta qualitat. Així que vam fer un producte molt treballat, amb molts processos de prova-error, i on la part artística fos el més important. La música també hi juga un paper molt destacat.

PInTAT
fRAme a fRAme

Gris genera moltes emocions. Què volíeu compartir exactament amb el públic?

 

Nosaltres volíem emocionar, òbviament, però no d’una manera premeditada en moments determinats del joc. Simplement volíem que poguessis endur-te el videojoc al teu terreny vital i donar-li la teva interpretació. En realitat expliques una història, improvises, tens un punt d’intuïció i després reses perquè funcioni i que a la gent li arribi. Recordo que el dia abans que sortís estàvem molt nerviosos, perquè havíem estat dos anys i mig treballant sense cap feedback. I la veritat, ni en el millor dels meus somnis m’hagués imaginat que Gris acabaria emocionant a tanta gent.

eMocIoNs

Com arribes a la creació del personatge i de la història del joc?

 

A mi sempre m’han agradat molt els videojocs i jo ja tenia al cap des de feia temps la idea de fer-ne un. La història començava en blanc i negre, feta a llapis i, a mesura que anaves avançant, el món s’anava pintant de colors. També tenia clar com era la protagonista. El seu vestit anava canviant de color (tot i que això després ho vam canviar). Ho tenia al cap des de feia temps, però sense una intenció real de portar-ho a terme. En realitat era un projecte que jo veia inviable.

I de sobte, una trobada casual al barri barceloní de Gràcia fa que el somni es comenci a fer realitat…

 

Sí! Va ser una nit de marxa! A través d’un amic, vaig conèixer un grup de nois i noies que treballaven a l’estranger, a grans empreses del sector, i que s’havien trobat per Nadal. Allà, mentre preníem unes cerveses, vaig comentar la idea que em rondava. En aquell moment no em van fer gaire cas, però la meva parella- la Clara- els va ensenyar el meu Instagram i els hi va agradar el que feia. L’endemà vaig rebre un correu electrònic d’un d’ells, vam tornar a quedar i així va començar tot. Aleshores ja van deixar la feina, vam crear una empresa, vam fer una demo i va ser l’inici per crear Gris. Era la peça que em faltava: programadors professionals que coneguessin bé la indústria. Va ser una sort trobar-los.

Després d’aquesta experiència, tens en ment la idea de fer algun altre videojoc?

 

Sí, li donem voltes, però de moment encara no puc avançar res…

Què li diries a altres il·lustradors que també volen introduir-se en el món del videojoc?

 

Jo els aconsellaria treballar uns anys a una empresa del sector per conèixer com funciona l’engranatge i la metodologia de treball. També cal estudiar molt bé de quina manera pots destacar en el mercat, perquè avui en dia hi ha molt overbooking de novetats. La sort que vam tenir nosaltres és que, tant jo com els meus socis, ja portàvem anys de professió: jo com a il·lustrador i ells treballant en empreses molt grans. I això ens va ajudar molt.

Il·lUstRAcIó
eN eL móN
DeLs VIDeojocs

Què ens aporten els videojocs? Com defensaries que també són art?

 

El mateix que les pel·lícules, que ens expliquen històries, més profundes o més d’entreteniment. Per mi són un mitjà més, un mitjà cultural. Jo sempre intento explicar a la gent que no sap res dels videojocs que són una peli interactiva, i a partir d’aquí pots fer el que vulguis. Pots crear un producte enfocat a la jugabilitat i a donar-li valor a la competitivitat o pots fer alguna cosa diferent, més profunda, més narrativa, més poètica o més explícita.

Catalunya és un motor important en aquest sector. La teva percepció coincideix amb les xifres?
Quina valoració en fas i com creus que ens veuen des de fora?

 

No sé com ens veuen a altres països, però està clar que a Catalunya han sortit joies amb ressò mundial. De fet, crec que estem vivint una segona Edat Daurada del món dels videojocs al nostre país. És un indústria molt potent que està en constant creixement. Crec que la dinàmica és aquesta i que s’ha d’apostar cap aquí seguríssim.

cATALuNyA
moToR DeL VIDeojoc

Respecte la presència del català en els videojocs, quina seria la teva reflexió?

 

El que està clar és que el català està en recessió, i tot el que jo pugui aportar en aquest sentit, ho lluitaré. També és cert que parlem d’un producte comercial i has de trobar l’equilibri entre ambdues coses. Passa el mateix que amb les pel·lícules. El català és una llengua que parla menys gent i has de fer més esforços perquè hi estigui present. Ho hem parlat amb els socis.

Parlem dels teus inicis i de la teva evolució com a artista. Dibuixes des de ben petit.
Dibuixar és un do?

 

No, jo crec que no. Dibuixar bé és que t’agradi fer-ho i aleshores dibuixaràs moltes hores i et convertiràs en dibuixant. I quant més bagatge, més podràs innovar. Per a mi és constància. Ningú aprèn a dibuixar anatomia sense dibuixar moltes vegades anatomia…o cotxes, o el que sigui. No tens coneixements innats. Pots tenir més facilitat, però la clau és que t’agradi, i això és el que a mi m’ha fet aprendre. És perseverança, i molts moments de prova-error, sobretot.

Dius que ara ho trobes a faltar…

 

Sí, ara tinc molt menys temps per dibuixar cada dia. Nosaltres a l’equip som d’aquells que “ens flipem” i volem anar al màxim. I si vols fer un producte de qualitat necessites gent bona i molts professionals. Això ha fet que ara em dediqui més a dirigir que a dibuixar. Sempre intento trobar el meu espai per fer una exposició a l’any i els meus projectes personals més artístics, però ara mateix tinc massa poc temps per fer-ho.

DIbUIXAR,
LA seVA PAssIó

I a més també compagines projectes editorials

 

Sí, hem tret el llibre de Gris, que recull part dels dibuixos que no van sortir en el videojoc i que era una llàstima que no es poguessin veure. I també ha sortit el llibre Nua, que mostra les obres més personals… Estic molt content de poder picotejar en el món editorial, cosa que he fet durant molts anys i que també es troba a faltar.

A Nua podem veure precisament algunes de les teves Muses. Com i quan va néixer aquesta col·lecció?

 

Les Muses són fruit d’un treball de final de carrera. En aquell moment jo no sabia pintar…sabia dibuixar, però no sabia pintar, i vaig decidir dibuixar el cos femení amb diferents tècniques (olis, aquarel·les, acrílics, etc). Això em va servir per aprendre a utilitzar aquestes tècniques i a la vegada ho vaig pujar a un blog. Els dibuixos van agradar i vaig trobar la meva primera feina. Aleshores les Muses es van convertir en el fil conductor durant els primers anys de la meva carrera.

Has treballat per a galeries d’art, agències publicitàries, grans marques comercials….Has triomfat amb Gris. Alguna altra forma artística que t’agradaria provar?

 

Sí! Una “peli”! Ara mateix ho veig com una cosa molt llunyana i molt difícil, però a vegades en els nostres videojocs sembla que vulguem fer una pel·lícula, explicant les coses amb una narrativa molt de cine. Fer una peli d’animació és una cosa que em sembla massa bèstia, però a la vegada m’encantaria aconseguir-ho. Tant de bo d’aquí uns anys ens tornem a veure en una entrevista i estiguem parlant d’això. Mai se sap!

Estefania Redondo

Periodista