Un any de llum, píxels i creativitat: així ha bategat la cultura digital el 2025

Si diem Immensiva Festival, Jardí Digital, Invideogame Jam i Invideogame Summit, Festival Mira, Girotrònica, BotCamp, Festival Digit, Antípodes, Festival TGAM… sabrieu dir què tenen en comú tots aquests termes? Tic, tac, tic, tac, tic, tac… temps! Els seguidors del nostre butlletí potser ho haureu endevinat perquè tots aquests esdeveniments, activitats i jornades s’han subvencionat per mitjà de la convocatòria d’esdeveniments de cultura digital 2025. En repassem alguns, ens hi acompanyeu? 

I ja en tenim un altre al sac. Un 2025 que va començar prou tranquil i que gairebé ha acabat amb la nostra salut, amb un carregament inusual de jornades, exhibicions, performances i tota mena d’experiències culturals que barregen tradició i tecnologia. El final d’any ha estat intens, i ens agrada d’allò més… D’entre tots els esdeveniments de cultura digital que s’han celebrat hi trobem uns quants clàssics (com més els coneixem, més ens agraden) però també novetats, i el que és millor, una bona oferta cultural per tot el territori. En fem balanç.

Els clàssics

En primer lloc, destaquem la celebració del 25è aniversari de l’OFFF Barcelona, el festival internacional per antonomàsia de creativitat, art i disseny digital. La novetat de l’edició d’enguany la trobem en l’estrena de The Screen, una experiència de màping espectacular a la façana del Disseny Hub: La magnificència de la façana lateral del museu, coberta amb artistes seleccionades per Nathalie Van Sasse Van Ysselt i l’equip creatiu d’OFFF, els artífexs del festival.

The screen a l’OFFF Barcelona

Una altra cita obligada que ja compta amb una llarga trajectòria a la ciutat de Barcelona és el Festival Mira, que va tornar a sorprendre amb una experiència futurista en realitat virtual que encaixava perfectament amb l’ambient de rajos làser i lumínic del Mira. Onionlab va entomar l’encàrrec i va proposar una experiència de l’estil ‘Tria la teva aventura’ en què, en funció de les pròpies decisions, es plantejava una civilització futura utòpica, que podia ser més o menys terrorífica. A The Outcome podies veure el futur del planeta com un malson en què patrulles militars vigilaven a tothom i no podies desviar-te del camí marcat, assumint les conseqüències del camí a què t’havien portat les teves decisions de consum … Estem advertits. Més divertida era la instal·lació d’Abril Tormos El batec de la música’, en què es convidava els visitants a connectar el seu mòbil a la instal·lació en qüestió amb qualsevol classe de música i posar el Play. La reacció de la làmina d’aigua a les ones sonores era imprevisible: en funció del volum i del ritme de la música obtenies unes bones esquitxades, o bé unes precioses ones concèntriques… En l’apartat dedicat a projectes de centres educatius va destacar el sac de boxa que no va poder sostenir la Ràbia (el nom de la peça) dels que el van posar a prova: una instal·lació interactiva que transformava la ràbia (d’aquells que hi deixaven puntades de peu i cops de puny) en pura expressió a través del so, el moviment i les reaccions visuals. 

Festival Mira

Deixant de banda els esdeveniments més veterans, n’hi ha d’altres que ja han esdevingut un clàssic, com són les jornades que se celebren al hub de creació artística ‘Brava Arts’, a la Bisbal d’Empordà, i el seu Brava Arts Weekend. El centre volia esdevenir un referent en la creació d’art digital immersiu i en la generació de nous espais per a la innovació i la investigació en aquest àmbit a la zona de l’Empordà i creiem que l’objectiu ja s’ha assolit, i amb escreix. La participació d’artistes i estudis de reconegut prestigi i la projecció d’algunes obres immersives impactants en el Domo van posar la cirereta del pastís en l’edició d’enguany: Posidònia, de Xavi Bové Studio, i Les incertes quatre estacions, de l’estudi Eyesberg, van sorprendre i emocionar a parts iguals. El ‘cinema del futur’ també hi va trobar un lloc a través de la presentació de l’última obra de Josol, una peça de realitat virtual rodada a la Costa Brava i desenvolupada amb tècniques de narració immersiva, intel·ligència artificial generativa i cinema expandit. 

Les incertes quatre estacions de l’estudi Eyesberg

I una altra trobada que ha repetit edició amb força és El Jardí Digital, a Tarragona.  L’esdeveniment ha ampliat l’experiència iniciada l’any 2024 en diversos emplaçaments de la ciutat amb l’objectiu d’esdevenir un referent en la intersecció entre art, tecnologia i patrimoni al Camp de Tarragona. Coincidint amb el 25è aniversari del reconeixement de Tarragona com a Patrimoni Mundial de la UNESCO, el festival ha convertit la ciutat en un centre d’experimentació cultural, promovent la creació digital, la innovació tecnològica i el pensament crític. L’activitat del festival s’estructura en dos blocs d’activitat: en un primer moment el Mèdol i l’Escola d’Art de Tarragona han acollit trobades en què s’ha debatut sobre intel·ligència artificial, blockchain i nous formats creatius, entre altres temàtiques tecnològico-artístiques. A posteriori, i al Tinglado del Port de Tarragona, s’ha celebrat un cap de setmana de cloenda en què s’han presentat els resultats de les activitats artístiques tecnològiques que s’han dut a terme prèviament: instal·lacions digitals, performances audiovisuals, etc. L’activitat enguany ha tancat amb un majestuós mapping a l’amfiteatre que ha sorprès i ha emocionat a parts iguals a tot el públic que s’hi ha acostat. De fet, és la primera vegada que es fa una cosa així sobre un amfiteatre romà; ‘El futur ja té memòria’ quedarà en la memòria de tots els que el van poder gaudir. 

Mapping a l’amfiteatre de Tarragona. El Jardí Digital

Una de les coses que més ens agraden de l’organització d’esdeveniments són les col·laboracions que es produeixen entre artistes i empreses, i d’això en trobem una mostra en la producció conjunta entre el Jardí Sonor i el Festival Real 360 en alguns espectacles. Dins la programació del festival tarragoní es va poder gaudir d’un concert immersiu per part del grup Ölivias que va arribar als oients d’una forma poc usual. La immersió sonora es basa en la tecnologia binaural que permet la recreació d’una escolta tridimensional. Això genera un efecte tan realista que fa que cada assistent al concert senti la música com si estigués al centre de l’acció. D’aquesta manera s’assoleix una experiència íntima i profunda que fa de cada escolta una vivència única i excepcional. I sembla que aquesta tendència va a l’alça! 

Un altre experiment artístico-tecnològic que va sorprendre en les activitats programades dins del Jardí Digital va ser l’experiment de Myriam Bleau & Nien Tzu Weng. L’obra Second self impacta en l’espectador, però transmet la idea que allò  que és digital també pot ser profundament humà.

Així doncs, si el 2026 ens ofereix una nova edició del Jardí, no hi faltarem pas. 

Des de les perifèries 

Com en els canvis d’estació, cada any ens arriben alenades d’aire fresc en forma de nous projectes que se sumen a l’ecosistema de cultura digital del nostre país. Són fenòmens que sorprenen i confirmen la idea que encara queda molt per inventar. 

Una proposta que just acaba de néixer al Baix Camp la trobem en el Festival Digit, un microfestival d’arts digitals que integra espectacles audiovisuals, sonors i nous formats teatrals, sense deixar de banda l’acció educativa. Enguany hi han participat fins a 17 artistes que han practicat el live coding, han innovat en l’exercici de la improvisació i han estrenat una passejada sonora immersiva pels afores de Pratdip. Digit aposta per la descentralització de la cultura digital i s’ha situat en 3 municipis fora de l’àrea metropolitana de Barcelona: Montbrió del Camp, Pratdip i Reus. Els organitzadors s’han proposat construir una audiència estable en aquest territori i, alhora, apropar la cultura digital a les poblacions rurals. I sembla que els ha funcionat, ja han iniciat els preparatius d’una nova edició per l’any que tot just comença. 

Festival Digit al Baix Camp

Si ens movem pel territori i apuntem direcció nord hem trobat una proposta que, tot i que no és del tot nova, es presenta fresca, experimental, i definida pels seus propis creadors com “un espai-temps per investigar, produir i connectar de maneres que els ritmes quotidians rarament permeten”. Parlem de ‘Les antípodes’. Enguany, l’Activació 5 de Numèric (converses informals per diluir la frontera entre públic i creadors) s’ha desenvolupat entre l’Hospitalet de Llobregat i Agullana, a l’Alt Empordà. I de teòrics, pensadors i artistes no n’hi han faltat. Des de Lolo & Sosaku fins a Albert Barqué-Duran, passant per Yolanda Uriz, Hamill Industries, o Lúa Coderch entre molts d’altres. Segons els organitzadors de l’esdeveniment, la tecnologia “ha transformat radicalment el planeta i tots els aspectes de la vida humana, cosa que planteja noves formes de producció i experiència en l’art contemporani”, com n’és bona mostra la performance col·laborativa que proposa Roger Pibernat  en què imatge i so s’acosten a un nou tipus de jam session musical i on també s’utilitza el programari lliure per fer una mena de ‘live-cinema’ (cinema en viu?). Les antípodes empordaneses són converses i peces artístiques futuristes amb un bon arrelament al present. 

Les Antípodes a Agullana

Des de l’altra punta del país, el BotCamp ha repetit edició a les Terres de l’Ebre. Ja en van dues, i ens consta que ja s’està preparant la tercera. Podríem dir que són unes colònies digitals d’estiu, una trobada d’amics, i de nous amics, que proposen una immersió lúdica en el món de les automatitzacions i l’art generatiu. La idea original del Botcamp es basa en la pràctica artística dels participants, fent-los explorar la pròpia creativitat utilitzant bots i algoritmes com a motors d’innovació. El valor afegit d’aquesta experiència és l’exercici de mentoria que realitzen noms il·lustres de l’art digital acompanyant tots els processos creatius. Alba G. Corral, Antònia Folguera, Lina Bautista i Irma Vilà es posen a disposició dels nous creadors per ajudar-los en la seva pràctica. Així doncs, els ‘bots’ (entesos com a programes dissenyats per executar tasques de manera automàtica) s’han convertit en aliats dels visitants al Botcamp, atiant-ne la creativitat i potenciant noves formes d’expressió i interacció. Arriba un punt en què la frontera entre artistes, dissenyadors, programadors i públic en general es desdibuixa. Tots som artistes en potència.  

BotCamp – Les colònies digitals d’Eufònic al Montsià

Canviant de segment i de territori cal fer referència a una novetat dins el podi de projectes subvencionats: el festival Lumlab de Sant Feliu de Guíxols. L’esdeveniment no és pas nou (ja porta 4 edicions) però cada any guanya una mica més de protagonisme en el panorama català de les instal·lacions lumíniques. En aquest cas, posant el focus en el mar i el far, i establint un diàleg entre aquests dos elements que s’ha reflectit en el desplegament de diverses instal·lacions artístiques en punts clau del municipi. L’espectacle inaugural a la badia del municipi, un xou en què 120 drons sincronitzats representaven els quatre elements de la natura, van recrear un poema visual de llum al cel memorable, culminant un homenatge al compositor local Juli Garreta.

Espectacle inaugural de drons del Festival Lumlab a Sant Feliu de Guíxols

I com a punt i final d’aquest repàs al territori hem trobat una curiositat molt vistosa al petitíssim poble de Bossost, a la Vall d’Aran. La música de les plantes dona fe que la vida vegetal pot ser, alhora, font d’art i de música. El Bio Art esdevé el fil conductor d’una sèrie d’experiències que revelen la vida secreta de les plantes, les emocions de la natura i la capacitat de la tecnologia per escoltar-la, interpretar-la i transformar-la en art. Sensors capten l’energia i l’activitat interna de les plantes i la converteixen en un instrument capaç de crear melodies úniques, ‘el so invisible de les plantes’. El més curiós de tot això és un ‘jardí robòtic’ on un robot té cura de les plantes mentre converteix les seves dades vitals en sons i melodies canviants. 

El Bio Art de La música de les pantes a Bossost

El videojoc també és cultura digital

Dins l’àmbit del videojoc ens ha sorprès una iniciativa molt rellevant centrada en la salut mental i la inclusió social. En això s’han centrat les Game jam anomenades inVideogames jam, unes jornades que han congregat un públic majoritàriament jove que ha respost a la crida per crear prototips de videojocs per promoure la salut mental i la inclusió.

Com a mostra de transformació destaquem la Game Jam de Terrassa, amb un format intergeneracional, que va possibilitar que 30 persones de més de 60 anys treballessin amb els equips joves coocreant videojocs amb Minecraft. A Cornellà i a Girona l’eix temàtic del concurs es va centrar en la depressió i l’ansietat juvenil, els joves van respondre al repte i van ser capaços de desenvolupar en un termini de 72 hores diversos prototips de jocs. Ens quedem amb una mostra dels videojocs nascuts d’aquesta iniciativa: Aiden’s world.  Es tracta d’un videojoc per promoure la inclusió social d’infants amb autisme. (Disposem del teaser d’Aiden’s World, si és del vostre interès).

I com que això de desenvolupar un videojoc es pot fer des de tot arreu, ens hem fixat també en la Videojocs Lleida Lan Party, vol. 4, una reunió de joves de tot Catalunya interessats per la tecnologia i tot el  que està relacionat amb el món digital que s’han trobat durant 3 dies per seguir l’estela de les Invideogames Jam. Segur que repeteixen. 

Tenint en compte que tot això que acabem d’explicar és tan sols una petita mostra dels projectes subvencionats en la convocatòria 2025 d’esdeveniments de cultura digital només ens queda per dir… Déu-n’hi-do, quin bé de Déu! 

Sapigueu que la convocatòria 2026 ja és oberta i teniu temps fins al pròxim 12 de febrer a les 2 de migdia per presentar la vostra sol·licitud. Ara bé, si sou dels que preferiu mirar, sempre podeu estar atents a la nostra agenda de cultura digital perquè no se us n’escapi ni una!