El podcast: un format en expansió

El podcast és un format cada vegada més popular, i que poc a poc va prenent protagonisme en un món cada vegada més digital, on el consumidor vol poder escollir com, on i quan consumir contingut.

La paraula podcast és el resultat de combinar les sigles “pod”, de play on demand (reproducció sota demanda) amb broadcast (emissió) en anglès. Aquest format sonor, que té els seus orígens en la ràdio, és cada dia més popular: requereix poca inversió tècnica, i per tant és fàcil de produir. A més, com que la majoria de podcasts van començar en format indie autoproduït, el podcast té una llibertat creativa i editorial que la ràdio tradicional no permet. Amb això, i en un món on la digitalització i la segmentació de continguts son imparables, el podcast s’erigeix com un dels formats d’àudio del futur.

Els podcasts es poden escoltar per internet, en plataformes especialitzades i en algunes ràdios. L’oient pot escollir quan i on escoltar els seus podcasts preferits. L’oferta és rica i variada, i podem escoltar des de podcasts fets a casa fins a projectes produïts amb molts més mitjans. Sigui com sigui, el podcast encara manté un esperit més lliure, de xerrada informal, que fa que el faci més proper als oients, que se senten part de la conversa.

A Catalunya, es considera que el primer podcast en català va ser un programa d’onze minuts publicat el 2004 per Pau Oliva. Avui, aquest àudio és impossible de trobar, però des d’aleshores el format no ha fet més que créixer. En xifres que recullen audiències de tot l’Estat, el consum ha crescut un 100% en quatre anys fins a arribar a gairebé un milió d’oients al dia a finals de setembre. Coincidint amb el confinament del març de 2020, les xifres van ser encara més notòries: les audiències de podcasts van créixer un 25%.

Llegeix més »

5 dones de l’àmbit tecnològic que has de conèixer

La presència de les dones en camps com la ciència i la tecnologia continua, malgrat els avenços que ha fet el món, sent menor. La bretxa entre sexes posa de manifest una desigualtat històrica i la constant invisibilització de fites femenines aconseguides al llarg dels temps. Aquest mes volem incidir en la problemàtica de la falta de referents femenins dins del món de la tecnologia i la ciència. 

Iniciatives com #NoMoreMatildas, per exemple, volen posar de manifest precisament aquesta invisibilització de la presència femenina en la ciència i la tecnologia, i planteja què hauria passat si els grans científics de la història haguessin estat dones. Un projecte que vol posar el focus sobre la importància dels referents femenins, recuperant gran figures de la ciència i la tecnologia per a portar-les als llibres de text.

Nosaltres us presentem un recorregut vital i professional de cinc dones catalanes que en uns sectors (i en un món) liderats per homes, destaquen en la seva labor. En camps com la informàtica, la robòtica o la divulgació científica, les protagonistes encarnen la tenacitat i la creativitat, ja sigui proposant nous formats, visibilitzant el talent d’altres o apostant per nous mètodes de recerca i experimentació.

Llegeix més »

Les propostes més innovadores han acomiadat l’any més especial

Escenaris virtuals, nous usos dels drons, hologrames festius i espectacles luminotècnics. El 2020 ha estat plagat d’iniciatives curioses, i totes elles han fet un ús original d’una tecnologia prèvia. Recordem alguns dels esdeveniments geeks que han dotat el 2020 i el que portem de 2021 de vivències alternatives a la corporeïtat.

L’espai virtual és cada vegada més present en les nostres experiències de consum i d’oci, en la nostra educació i en el desenvolupament de la nostra activitat professional. La pantalla ja no és un accessori adherit a la nostra vida, sinó que te un paper protagonista, sobretot en un escenari pandèmic. A través de la tecnologia ens comuniquem, aprenem, innovem i aportem noves dimensions de significat. Utilitzar els dispositius i les aplicacions electròniques resulta un pas lògic per suplir la manca de connexió física. Aquesta presència de la tecnologia més puntera l’hem pogut veure en els diversos comiats de l’any 2020 arreu del món. Us en portem els més interessants!

Adéu 2020

Cap celebració per pantalla pot equiparar-se amb l’emoció palpable d’una reunió social, un concert o qualsevol activitat en viu. La vida en directe i la vida a internet són dues pràctiques diferenciades i cadascuna té el seu encant particular. Enyorem la interacció real però no podem subestimar les possibilitats que ens ofereix l’escenari 2.0, que pot simular experiències dins d’un espai físic compartit.

Així va ser amb el concert “Welcome To The Other Side” que Jean Michel Jarre va oferir a la plataforma AltspaceVR des de la catedral de Notre-Dame de París la mitjanit del 31 de desembre. El concert va tenir 75 milions de visionats amb un espectacle que combinava l’actuació en directe de Jarre des d’un estudi a prop de la catedral de París, mentre que el seu avatar semblava actuar a l’interior d’una Notre-Dame virtual.

Llegeix més »

Deepfake: més enllà de la desinformació

El deepfake, la tècnica d’intel·ligència artificial que permet simular situacions i persones, no para d’evolucionar per ser més ràpida, fàcil de fer servir, i realista. Cada vegada serà més fàcil falsejar vídeos, creant una sensació de desinformació general. Però podem trobar-li altres usos al deepfake, que no siguin necessàriament negatius?

El deepfake és una tècnica de síntesi d’imatges basada en la intel·ligència artificial. A través de la manipulació de fotografiesvídeos i sons, es simula, amb gran realisme, l’existència de persones, objectes o situacions inventades. Amb aquesta tècnica es poden fer dir coses a persones que mai les han dit, i pe tant és molt fàcil crear i difondre fake news utilitzant aquesta eina. 

En un moment en què les fake news son més nombroses que mai, tecnologia com la del deepfake pot fer que la nostra confiança en els mitjans de comunicació, i en la informació en general, disminueixi.  A mida que la tecnologia avança, els programes son cada vegada més eficients, pràctics i fàcils d’usar, per la qual cosa cada vegada es crearan més continguts, que seran més realistes, i que a més seran més difícils de controlar. Per això és important contrastar la veracitat de la informació que rebem a través de les xarxes o veiem a internet. Els humans som capaços de detectar un deepfake si ens fixem en el parpelleig o els canvi de to de la pell en un vídeo, però aquesta identificació requereix atenció, per una banda, i la consciència que vivim envoltats de notícies falses i que per tant cal estar atents. 

El deepfake, però, també pot ser utilitzat com a crítica i advertència sobre el risc de la proliferació, precisament, de vídeos fets amb aquesta tècnica. Al 2018, l’actor i cineasta nord americà Jordan Peele intentava advertir-nos dels perills del deepfake i de la necessitat de pantejar-nos l’autenticitat del que veiem a internet. En un vídeo creat amb intel·ligència artificial, Peele s’apoderava de la imatge d’Obama i el feia parlar, mostrant-nos com de fàcil és enganyar l’usuari amb la tècnica del deepfake

Llegeix més »

Mascaretes, gel hidroalcohòlic i tecnologia: invents en temps de Covid

Sembla que les mascaretes i el gel hidroalcohòlic han vingut per quedar-se. Arreu del món han anat sorgint iniciatives per fer que aquests productes, ara essencials, no siguin avorrits. Us en portem alguns exemples.

Amb la idea que ningú vagi pel carrer sense mascareta, el youtuber americà Allen Pan ha creat una pistola que dispara mascaretes. L’invent, una espècie de tiraxines creat amb una pistola de pintura, dipòsits de CO2 i molta imaginació, permet disparar una mascareta a distància, que queda perfectament col·locada a la cara de qui la rep. L’invent és només per divertir-se, no el proveu a casa vostra!

Llegeix més »