En l’article Televisió, distribució i noves formes de consum online us explicàvem com el visionat no-lineal havia canviat la nostra manera de visualitzar continguts audiovisuals a la petita pantalla. Fins fa relativament poc convivíem amb el nostre comandament a distància per fer zàping i avui dia convivim amb el nostre smartphone per anar alternant pel·lícules i sèries sense que ningú ens posi fre.
S’anomena binge-watching al fet de veure molts episodis seguits de la nostra sèrie preferida de televisió. Empassar-nos mitja temporada sense aixecar-nos del sofà. A nivell de temps, significa que passem mateix temps engolint capítols i temporades senceres que el que necessita la Daenerys de Joc de Trons per acabar de pronunciar tos els seus títols. És a dir, entre quatre hores i una eternitat! Ok, ok, deixem les bromes a part.
Per una banda, cada vegada tendim a consumir més hores de televisió no-lineal, el binge-watching s’ha convertit en el pa de cada dia per molts espectadors. Especialment en el cas de les sèries que, mitjançant cliffhangersi altres components narratius ens desperten la necessitat de continuar enganxats a la pantalla hores i hores.
Per una altra, molts de vosaltres ja vau viure a flor de pell el fenomen Lost. Va coincidir amb el moment idoni de la irrupció de les comunitats de fans a Internet. L’impacte va ser tan gran que en el blog oficial en què es debatien les teories participaven els mateixos actors i guionistes. Va suposar el despertar serièfil a Internet, un nou espai social de trobada i reflexió per tots aquells que compartien addicció.
Si agafem el fet que sempre tenim el mòbil o la tauleta a les mans (sovint els utilitzem per veure contingut televisiu) i el sumem a les xarxes i comunitats socials a Internet, la conclusió és clara: necessitem tenir aplicacions per estar al dia de les nostres produccions preferides. Aquí teniu una selecció!!!
No us ha passat mai que veieu una cara coneguda a la pantalla però no sabeu identificar qui és? algú que no podeu buscar perquè no sabeu ni com es diu però recordeu que sortia a una altra sèrie… quina era? O no us heu quedat mai bocabadats amb els paisatges del Senyor dels Anells i amb ganes de viatjar a aquelles valls i muntanyes per vacances, però no sabeu on són les localitzacions?
Dive respon aquestes preguntes mitjançant una sincronització automàtica amb la televisió. A partir d’un sistema de reconeixement d’àudio capta el minut de la pel·lícula o sèrie seleccionada i en va mostrant diversa informació. Des de la marca del vestit de la protagonista o quines cançons estan sonant passant per diverses botigues o curiositats.
TViso és una aplicació en forma de catàleg que té en compte els canals de televisió que podeu veure i les plataformes on esteu subscrits. D’aquesta manera, a mesura que es va utilitzant l’aplicació i va detectant els gustos, crea una llista de suggeriments de tot allò que pot interessar l’usuari. A més, crea col·leccions on guarda allò que l’usuari ja s’ha vist, les sèries que està seguint i les pel·lícules i sèries que vol veure. Si es vol, es pot rebre una notificació quan facin a la televisió aquella pel·lícula tan esperada.
En el vídeo que us deixem a continuació es mostra la tecnologia de Tviso combinada amb el dispositiu intel·ligent Alexa.
Aplicacions socials per marcar per quin capítol vas
Aquesta aplicació és una de les més completes que es poden trobar. Ens presenta des de la vessant social la possibilitat de portar al dia un calendari de les nostres sèries preferides. Podem veure un llistat dels següents capítols que s’emetran però també un altre en què apareixen els que encara no hem vist.
A cada capítol trobem un sistema de valoracions, els perfils de la wikipedia dels actors i un feed semblant al d’Instagram en què predominen els mems, que es pode crear amb la mateixa aplicació seleccionant el fotograma del capítol que es vulgui, una imatge o un GIF i afegint la frase que es cregui més oportuna.
I per si els serieaddictes encara no en tenim prou, podem seguir als nostres amics i veure quines sèries estan veient, quines medalles han estat desbloquejades i les alarmants estadístiques de quants capítols han vist aquest mes o el total d’hores (o mesos) que has passat veient sèries.
És una aplicació que permet marcar els capítols que ja vistos i seguir un calendari de les properes emissions i dels episodis que falten per veure. A diferència de TVShow Time no té una funció social més enllà de la de puntuar els capítols però és molt fàcil d’utilitzar.
Aplicacions per compartir què estàs veient: check-in serièfil
Una de les característiques que ha estimulat aquesta nova manera de consumir sèries de televisió és la recompensa. Aquesta recompensa acostuma a ser social, traduïda al fet de poder opinar sobre gairebé totes les sèries que surtin a la conversa. Tot i així, no hem d’oblidar la gamificació com a mètode d’engagement. Als usuaris 2.0 ens estimula rebre recompenses per tot allò que fem, convertint-se en una motivació més, en aquest cas de veure més capítols, per tal de desbloquejar nous stickers o aconseguir més seguidors.
Telfie és una comunitat 2.0 que es basa en compartir via xarxes socials què és el que s’està veient en aquell precís moment. En ella es pot opinar sobre els capítols, seguir a altres usuaris i el més important, desbloquejar els diferents stickers que hi ha per cada pel·lícula o sèrie i compartir-ho a les xarxes.
I vosaltres, quines sèries esteu veient? Quines us fan fer binge-watching?
L’ésser humà, per naturalesa, sempre s’ha sentit atret pels perills, pel misteri, per tot allò que és prohibit i pel safareig. Serà per això que ens agrada tant endinsar-nos en les sèries de ficció? La realitat virtual, igual que passa amb les sèries, ens allunya de la nostra veritat per submergir-nos en una altra. Busquem viure noves aventures, sentir diverses emocions a flor de pell però tot sense sortir de la nostra zona de comfort. Millor dit, sense moure’ns del sofà de casa. Realitat virtual i sèries. Juntes són l’experiència perfecta.
Tant el 360º com la realitat virtual són l’accés més proper que tenim actualment per aconseguir una experiència immersiva completa. Tot i així, produir en aquests formats és molt laboriós. Suposa una gran despesa de temps i de diners. I, a més a més, el públic objectiu encara és molt reduït. Així que, encara que l’aposta per aquest tipus de contingut és clara, està trigant més del que esperàvem a instaurar-se a les nostres llars.
En els últims anys hem vist aparèixer diverses sèries transmèdia, entre les quals algunes que han apostat per la realitat virtual, encara en una fase experimental. És massa complicat produir íntegrament una sèrie en realitat virtual i hauríem de canviar alguns dels nostres hàbits de consum, com la durada mitjana dels capítols i el temps d’exposició davant de la pantalla.
És per això que la major part del contingut serièfil que podem trobar en RV és basa en la creació i complementació de continguts i no tant en la pròpia producció de sèries en aquest format.
Però existeixen sèries en RV?
Sí, és clar! Si fem un cop d’ull a Internet podem trobar diverses sèries d’animació fetes en RV. Encara no tenim grans títols però és qüestió de temps. Serà aquest any l’any del hype o de la consolidació?
El Ministerio del Tiempo ja va apostar fa uns mesos per aquest tipus de visionat. Va produir un capítol desconnectat de la resta de la sèrie que podem descarregar al nostre dispositiu mòbil i reproduir-lo amb ulleres de realitat virtual o sense. D’aquesta manera. EMDT es va convertir en la primera sèrie espanyola en produir en RV. En aquest cas, es tracta d’un capítol de 10 minuts de durada en el que podem fer un examen per accedir al Ministeri i passejar pels passadissos.
Uns quants mesos després, el canal Syfy va estrenar Halcyon, una sèrie que combina el contingut seriat amb l’immersiu. És a dir, per una banda trobem 10 capítols de 5 minuts que podem visionar de manera normal i per una altra uns altres 5 on podem interaccionar mitjançant unes ulleres Oculus Rift o unes Samsung Gear VR.
Halcyon és una sèrie de ciència-ficció policíaca que porta més enllà la realitat virtual. Blake Creighton és el director de l’empresa Halcyon, que centra la seva activitat a la creació d’uns implants neurològics que creen noves realitats virtuals. Creighton és assassinat i juntament amb la detectiu Jules Dover i l’Asha hauràs de resoldre com s’ha comès el que pot ser el primer crim virtual de la història.
A diferència del capítol el RV de la sèrie de RTVE, l’espectador a Halcyon té una funció sine qua non per avançar en la narrativa. Fins que no s’ha superat, no es pot continuar amb la història seriada. Això fa que l’espectador / usuari no només se senti immers visualment en l’univers que ens proposa la sèrie de Syfy, sinó que en formi part a partir del moment que és converteix en un personatge més ja que sense ell no hi ha història.
Si ens fixem, estem portant les sèries a un altre nivell al poder introduir el terme “usuari” com a sinònim d’espectador. No estem parlant de veure sèries, sinó de viure-les in situ i en persona. Estem davant d’una sèrie, estem davant d’un videojoc? Les fronteres de l’audiovisual interactiu cada vegada són més difoses.
Els dos projectes que us presentem a continuació tenen dues coses en comú: robots i un univers apocalítptic. Trinity ens situa en un món en què els humans s’han extingit i els robots lluiten contra una mena de Déu. En el món de Gappo’s Legacy (que ja us vam presentar a l’article Televisió, distribució online i noves formes de consum), sí que existeixen els humans i aquests són els culpables de tenir esclavitzades a les makinae. Encara haurem d’esperar una mica per gaudir-les però ens morim de ganes de saber-ne més!
La RV com a estratègia d’engagement
El pas qualitatiu que està fent la ficció mitjançant la realitat virtual cap a la immersitat és gegant. De moment, però, haurem d’esperar a que a poc a poc es consolidi per poder gaudir de produccions totalment pensades per ser reproduïdes en RV. Moltes empreses del sector audiovisual han vist en la realitat virtual una nova manera de visualitzar i interaccionar amb les seves produccions però també una nova manera de generar continguts que criden l’atenció i que són un reclam per l’espectador.
En un moment en que tots estem enganxats a una sèrie o una altra, les cadenes i productores es preocupen de mantenir-nos entretinguts i alimentar el nostre hype mentre no apareix la següent temporada. És per això que seguir les seves xarxes socials i les seves campanyes publicitàries és una delícia pels fans. Si visiteu la pàgina d’AMC, per exemple, trobareu una gran varietat de contingut extra de les seves sèries. Des de videojocs, entrevistes, making ofs, o… vídeos en realitat virtual! Mireu tot el contingut que hi arriba a a haver d’una sola sèrie com Better Call Saul.
Molts d’ells encara van un pas més enllà i creen autèntiques experiències. Com és el cas d'”Ascend The Wall” (Game Of Thrones) en què els fans, mitjançant una cabina i unes Oculus es van poder sentir com Jon Snow ascendint El Mur, sentir el vent gelat a la cara i… bé, veieu-ho vosaltres mateixos.
Us deixem amb un recull d’experiències en realitat virtual d’algunes de les sèries més conegudes!
Fa unes setmanes us vam presentar els videojocs catalans que han estat publicats el 2016. I avui us fem arribar les novetats al món de l’animació a Catalunya. Aquesta informació ha estat proporcionada per les mateixes empreses, gràcies a la coordinació de ProAnimats.
Gaudiu de la llista!!!
LLARGMETRATGES
Maricones, el cine de Els 5 QK’S
Direcció: Ricardo González.
Animació: Alberto Urdaneta.
Disseny de Personatges: Pau Sanz i Vila
Alfonso de Serra, Lluis Escribano, Ramón Massa, Ces Martí i Enric Bentz van ser Els 5 QKs, un grup de cineastes aficionats que van decidir unir-se en 1975 per crear una filmografia única, avantguardista i transgressora que trencava amb els convencionalismes socials, religiosos i polítics de l’època, posant al “maricón” (per llavors el terme gai o homosexual no s’estilava) com l’heroi protagonista: orgullós de si mateix, desvergonyit, més enllà del bé i del mal… el plaer absolut com a identitat.
La nostra és una comèdia d’aventures que suposa un entreteniment familiar per a tots els públics i alhora un divertit homenatge als grans clàssics del cinema carcerari. Així doncs, “Ozzy” és una pel·lícula d’animació. També una pel·lícula de gènere carcerari. I també una història protagonitzada, gairebé íntegrament, per gossos. Però no només això, és també una història que parla sobre l’amistat, la lleialtat i el valor, i de com de vegades trobem en els altres el coratge que no som capaços de trobar en nosaltres mateixos.
Paul té 12 anys i viu en un edifici d’apartaments gris en els suburbis de París. La vida en el veïnatge és trist però ell treballa sobre un projecte gran amb el seu pare: renovar un vell vaixell per navegar junts. Paul nota que alguna cosa li passa al seu pare. Ell està lleugerament transparent. Ningú a la família sembla notar-ho. Cada dia la situació empitjora; el pare perd la seva opacitat i la passió per renovar el vaixell. Paul tracta d’entendre que li passa per ajudar abans que ell desaparegui completament.
Cavalls Morts és un curtmetratge d’animació amb ninots on un nen, a través dels seus ulls innocents, intenta comprendre els efectes de la guerra i s’adona de l’absurda autodestrucció de l’ésser humà.
Després de passar molt de temps tancat en la seva torre en la recerca del coneixement, el Mag arriba a un penya-segat on manipula antics símbols en un ritual màgic, amb el qual acaba fusionant corporalment en un mussol.
Units, viatgen pels quatre elements de la natura: foc, terra, aigua i aire, transformant-se en flames, libèl·lula, peix i huracà. Fan un recorregut per mons fantàstics plens d’éssers màgics, fins acabar a la ment d’una nena asseguda a les escales d’una portal enmig de la civilització. La mirada del mag a la nena es fon amb el cosmos.
El nen i l’eriçó és un curtmetratge d’animació amb ninots destinat a un públic infantil on s’explica una petita història de llibertat i aventura plena de fantasia.
Curt de animació 3D. En el jardí de Solstice, una tanca de fusta separa dues parcel·les molt diferents: una poblada de neu amb una caseta vella però resistent. Una altra on es reflexa un càlid sol. L’Hivern, un ancià solitari i perepunyetes viu en un costat del jardí. El seu dia a dia consisteix a treballar perquè la neu no s’amuntegui a l’entrada de la seva caseta. L’arribada d’un nou veí, el jove Estiu, alterarà la pau i tranquil·litat que regna en el veïnat.
Bat Pat és una sèrie d’animació que segueix les aventures còmiques i esgarrifoses d’en Bat Pat (que, en el cas de què no ho hagueu endevinat, és un ratpenat que parla) i els seus amics Martin, Leo i Rebecca Silver.
HORACI L’INUIT és una sèrie d’AVENTURES, HUMOR I MISTERI adreçada als més petits. Situada a les Terres del Nord, els nostres protagonistes l’HORACI i la SEDNA se les hauran amb els malvats plans del nefast Mr. Rudolf per destruir tot allò que els envolten. Rodejats de pintorescos personatges com ara el vell xaman, el caçador milhomes o el despistat cuiner, les aventures d’Horaci reforcen valors essencials com ara el respecte al medi ambient, a la convivència i als valors familiars sense deixar de banda els gags i l’entreteniment.
Invizimals™
Screen 21 (coproducció amb Sony Computer Entertainment Europe, Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i Televisión Española). http://www.screen21.net
La primera sèrie transmèdia que incorpora realitat augmentada a la pantalla. Basada en la saga d’èxit de videojocs de PSP, PSVita i PS3.
I si et diguéssim que un científic anomenat Keni Nakamura ha descobert unes criatures invisibles que viuen al nostre voltant? I si et diguéssim que ha descobert un portal per viatjar des del nostre món al seu? I si et diguéssim que t’embarcaràs amb nosaltres en una missió per resoldre els misteris del món Invizimals?
Vols formar part del nostre equip? Som l’Aliança dels caçadors d’Invizimals, i necessitem el teu ajut!
L’èxit mundial de Lucky Fred torna amb més força que mai! En aquesta segona temporada, Fred, el robot Divendres i Geni viuran aventures intergalàctiques, per protegir i salvar el planeta, dels atacs d’un alien.
A la primera temporada, els amics de la Misha van veure un ovni, es van perdre al bosc, van descobrir el secret d’un veí misteriós, van trobar un tresor, van resoldre el misteri d’una carta anònima, van salvar formigues, van aprendre a anar en bici, van seguir un peix per tota la ciutat, es van salvar d’un tauró, van cuinar, van sobreviure a una terrible tempesta nocturna…. I van saber que la Misha tindrà un germanet.
A la segona temporada, el nou germanet de la Misha els donarà problemes i alegries. Descobrirem nous escenaris i aventures plenes d’acció, suspens i tota mena d’emocions.
52 noves aventures de la Misha, plenes d’humor, aventures i emocions.
Cada dia és una nova i enriquidora experiència amb la Niloya, la seva família, els seus amics i Topik, la seva tortuga. Envoltada de natura, jugant amb la pilota, saltant pels arbres, aprenent amb els animals, la Niloya viu mil aventures en aquest món ple de colors.
Serie de animació 3D (52×7). Els nostres amics Tin&Tan són dos petits germans que viuen a una reserva forestal al cor d’Africa més salvatge. Tan, té sis anys, adora als animals i és summament curiosa. Vol ser veterinària com la seva mare, mentre que el petit Tin, de només tres anys i res de vocabulari, ànsia seguir les passes del seu pare, el guarda forestal de la reserva. Juntament amb els seus amics Tin&Tan començaràn emocionants aventures, descobrint les meravelles de la flora i la fauna que els envolten.
Zoomba és una cria d’elefant que màgicament ha nascut sense el típic color gris, ell té la pell amb ratlles negres i blanques com les zebres! Ell i el seu excèntric amic Quincy el mico viuen a la vall secreta de ZAFARI, on tots els animals són encreuaments d’espècies i on les aventures increïbles estan assegurades. Configuració de pipeline i supervisió de la producció.
En el marc del Saló es van aplegar 16 projectes que es troben en diferents fases de producció i des de Cultura Digital volem donar-los a conèixer. Tot són petites produccions fetes amb molt d’amor i dedicació. Durant el saló, els visitants podien dipositar un codi QDR que els donaven a la entrada per votar els projectes que més els havien agradat. Tanmateix, necessiten més col·laboracions per tirar endavant els seus projectes. Us animeu a descobrir-los i a participar?
Aquí teniu la descripció dels projectes i el seu contacte per si en voleu saber més.
Projecte
Responsable / Productora
Bandada
Bandada és un curtmetratge que deixa en suspens la línia que separa el món de la veritat i de la ficció. La història, basada en la ambigüitat de les fonts escoltades, assigna al dubte la part de la principal protagonista, convertint d’aquesta manera la incertesa en un element de vital importància que portarà a l’espectador a qüestionar activament sobre l’origen de les imatges en pantalla.
Amb els diners de la campanya podrem llogar un equip professional (càmera, lents de cinema, llums i una dolly) amb el qual, gravar la part de ficció de la història i mantenir el nivell de qualitat de les imatges dels arxius utilitzats.
Què passaria si a una dona se li presenta l’oportunitat de trencar amb la rutina diària i, amb això, descobreix que ja no està enamorada del seu marit.
La Manoli és una dona de 55 anys que un dia decideix prendre el control de la seva vida, enfrontant-se al més gran enemic de l’amor: la rutina.
La Berta és una jove executiva que ha estat ingressada tot el dia a l’hospital a causa d’una crisi d’ansietat. A la nit decideix tornar al seu gran pis on viu sola després de la recent ruptura amb la seva parella. A mitjanit, es desperta sobresaltada i comença a patir succeïments estranys i inexplicables.
Mintras Sueñas és un curtmetratge de terror, claustrofòbic i aclaparador. És un relat ple de tensió i misteri, però també una història de coneixement introspectiu i superació personal, amb un final sorprenent.
Al jardí de Solsticio, una tanca de fusta separa dues parcel·les molt diferents. Una poblada de neu i amb una caseta vella però resistent on viu Invierno. I una altra banyada per un càlid sol que s’assembla més a un solar que no pas a un lloc per viure.
Invierno és un ancià solitari i cascarabies que viu l’ocàs de la seva vida intentant que la neu no embussi l’entrada de la seva caseta. Amb l’arribada d’un nou veí a la parcel·la contigua, el jove bona fe Verano, la pau d’Invierno es veurà alterada. Verano està decidit a construir-se una llar, a pesar que no disposa dels coneixements per fer-ho.
Invierno no dubtarà en entorpir la labor de Verano per tal d’aconseguir que aquest no li ocasioni cap molèstia. Tanmateix, quan per fi aconsegueix frenar l’esperit entusiasta de Verano. Invierno se sent miserable i carregat de culpa, intentant no només animar a Verano perquè segueixi endavant amb la seva tasca, sinó ajudant-lo.
La construcció de la casa amb l’ajuda d’Invierno avança ràpidament. No obstant això, quan la casa ja estigui acabada, Invierno i la seva caseta nevada hauran desaparegut. En el seu lloc, la innocent nena Primavera s’instal·la on la neu fosa dóna lloc a un jardí de flors. El que una vegada havia estat Verano, ha madurat tornant-se en un adult Otoño.
“Discovering Ramon Llull” és la lluita èpica d’un equip de cinema per finalitzar la producció d’un llargmetratge documental sobre la vida de Ramon Llull i el judici al Temple, de cara al rodatge d’escenes il·lustratives i a entrevistes de grans autoritats sobre el personatge, l’Islam i l’Edat Mitjana.
Grups és un documental musical en producció que actualment està cercant finançament per finalitzar-se. Aquest documental s’ambienta en el moviment musical de la comarca d’Osona, des dels anys 80 fins a l’actualitat. D’aquí van sorgir grups com El Último de la Fila, Los Trogloditas, Sau o Duble Buble. Duran els anys 80 Osona va ser un lloc molt marcat per la creativitat musical fins el punt que la premsa la va anomenar “El petit Liverpool Català”.
En l’actualitat, després de 3 dècades això es repeteix i una nova onada de joves músics estan sonant amb molta força per tots els festivals del nostre país: Els Catarres, Txarango, Núria Graham, La iaia, Joana Serrat, Oques Grasses i molts més…
Grups, conversa amb tots ells i amb experts per reflexionar sobre què passa musicalment a la comarca d’Osona i sobre les dificultats de l’ofici de ser músic a Catalunya. També és un concert de petites peces audiovisuals de la nova escena musical catalana, tocades en acústic i gravades amb so directe.
Terra d’Edom és un documental que traça la història dels catalans jueus, una història de més de mil anys amb períodes d’absència decisius per a la història d’aquest país.
Terra d’Edom relata uns fets locals d’una naturalesa malauradament global. Partint d’una realitat molt concreta ens dirigim a qualsevol persona sensibilitzada en la persecució de les minories que malauradament tant ha caracteritzat la història de la humanitat. Terra d’Edom no pretén respondre gaire preguntes, ans al contrari, vol que ens en fem. No entenem la història com un entreteniment, sinó com un seguit de lliçons i aquesta en concret ens toca de ben a prop.
Estem acabant la pel·lícula que transcorre a través d’un fil conductor, una persona que para i deixa seguir les imposicions d’una societat que, a més a més, van en contra del seu cor. En aquest moment, fa un gir a la seva vida i emprèn un camí, una aventura impulsada pel que li senyala el cor, per descobrir si hi ha alguna cosa més enllà d'”aquelles normes”. El cor fa temps que truca i ha arribat el moment de l’acció. Aquesta acció el porta a uns retrobaments, durant anys, on grava a més de 70 persones que li van mostrant, van compartint les claus, per viure una vida “des del cor”.
Tancada en un pis aïllat de l’exterior, l’Helena sent gelosia del seu propi fill. Aquest subjecte d’experiments d’Ángel, la seva parella, obsessionat amb la creació d’un ésser capaç de restablir el Bé de la Terra. En veure que el seu fill és una víctima més, l’Helena començarà a posar en dubte la seva situació i tot el que l’Ángel li havia explicat de l’exterior.
En Draco és un noi de barri, criat i que ha crescut al carrer, que s’obre pas a la vida liderant una organització criminal, coneguda com “Los Jinetes”, amb la que controla els negocis bruts de la ciutat. ArKa pertany a una família de classe mitjana que espera la seva oportunitat per avançar a la vida mentre paga el lloguer com pot amb la seva feina de cambrer. Quan el destí creua els seus camins a Salamanca, els seus mons es creuen sense retorn, començant una etapa de transició que els portarà a explorar junts aquest món suburbial d’amistat, violència, ambició, vicis, traïcions, amor, diners, sexe i drogues que totes les urbs amaguen tant en els carrerons més foscs com en les avingudes més cèntriques del seu cor d’asfalt. A partir d’aquest moment, les decisions dels dos jugaran un paper determinant a l’hora de definir el futur immediat, arreglar el passat i descobrir si seran “Amigos de Sangre”, per bé o per malament.
“Cerdos y putas” és la seqüela del curtmetratge d’humor negre “Aborto Negro“, sèrie feta amb carinyo per apassionats del gènere i professionals de l’audiovisual. Diuen d’Aborto Negro que està ple de temes tabús, que només està fet per consciències fortes, que mostra la raça espanyola en la seva pitjo versió i que som uns capullos estúpids. Per a la segona part volem guanyar-nos aquests qualificatius de veritat. En llegir el guió, el nostre director de foto ens va confessar que era ambiciós, per això us demanem la vostra col·laboració. Oh amants del gore, els tabús i situacions escatologiques intenses!
Després de descobrir que són germans i que el pare que tenien en comú acaba de morir, David, Guillem i Jhony comencen a viure junts en el pis que el seu pare, Adán, tenia a Barcelona. Si aconsegueixen conviure durant un any, heretaran la resta de l’herència que el seu pare els ha deixat.
El dia a dia dels tres germans no serà gens fàcil, i és que són molt diferents entre si: David és un faldiller el qual la seva principal afició és fumar porros i beure cervesa, en Guillem és un cervellet expert en astronomia sobreprotegit per la seva mare, a més a més de catalanista extrem, i en Jhony és un delinqüent d’estar per casa originari de Xile, brusc i maleducat. No obstant això, a pesar de les seves diferències, els tres germans tenen una cosa en comú: la por a les dones, que cadascun expressa a la seva manera. En David és incapaç de comprometre’s amb elles, en Guillem mai ha estat amb cap i en Jhony… ja veurem què passa amb en Jhony, que sempre farda d’haver estat amb varies “minas”.
Per garantir que la casa no acaba convertida en una cort de porcs, entra en escena la Blanca, una atractiva assistenta de la llar que, a pesar de mostrar-se dolça i atenta, aviat es descobrirà que no és tan bona com sembla. I és que els germans no estan vivint en un pis normal i corrent, sinó que en el lloc s’amaga un important secret que l’Adán va conservar en vida, encara que això suposés passar tota la vida fugint. De quin secret es tracta? On s’amaga? On s’amaga? Qui hi ha darrere d’ell i per què? Estan en perill els nostres tres despreocupats germans?
“Ojos en espiral” és una websèrie de caràcter despreocupat amb tocs de comèdia sarcàstica A cada episodi es recrea aspectes audiovisuals d’un gènere cinematogràfic diferent. Míguel és un lladre d’estar per casa que sent la necessitat imperioses de cometre actes vandàlics. Amb els descabellats consells del seu cosí retardat i l’ajuda de Santi, un pobre desgraciat que no té on caure mort, insisteixen a executar plans inversemblants per aconseguir un gran botí. Tanmateix, a causa de les seves poques aptituds i falta d’intel·ligència, acaben ficats en problemes del tot innecessaris.
La notícia va arribar abans a les xarxes socials, estenent-se com la pólvora. “El cicle de la vida del sol s’extingirà d’aquí a 30 anys”. De la incredulitat va passar a la inseguretat, va travessar les barreres de la por i es va consumir en un pànic arrasador. El descontrol va durar 15 anys, i el món tal com el coneixem, va mutar per complet. Noves lleis, noves normes i una societat conscienciada de la fi de la seva existència. Ara, queden 10 anys de sol. Ara, queden 10 anys de vida.
¡Portem el cine americà a BCN! Reality Show Online ¡PARTICIPA!
Barcelona vs Hollywood és un projecte transmèdia multidisciplinari que segueix a un grop de joves residents a Barcelona i aspirants a treballar en el món del cine, sota la tutela d’un productor nord-americà acabar d’arribar d’EEUU amb l’objectiu de seguir fent pelis a la nostra ciutat.
També vam assistir a una taula rodona del Cluster Audiovisual en què parlaven de la distribució online i vam poder provar el projecte transmèdia Gappo’s Legacy VR. Us ho hem explicat aquí Marta Izquierdo
El 27, 28 i 29 de gener vam tenir una cita d’allò més robòtica i digital: la 2ª edició del Saló del Cinema i les Sèries a La Farga de l’Hospitalet. Allà vam poder assistir a una taula rodona sobre la distribució audiovisual online però també vam tenir temps de provar el joc Gappo’s Legacy VR i veure un petit tast dels 16 projectes audiovisuals que busquen finançament. T’ho expliquem!
Fa pocs anys, si ens haguessin preguntat què és la televisió probablement coincidiríem tots descrivint-la com un aparell electrònic per visualitzar imatges i so. Mencionaríem els canals i també el comandament a distància. Tot i així, és evident que en molt pocs anys ha viscut una gran transformació.
No va ser fins a 1956 que Televisió Espanyola va començar a emetre de manera regular, ja que al principi la seva senyal només arribava a un nucli petit de Madrid. A poc a poc, aquest nucli es va anar expandint i el 1959 s’inauguraven els estudis de TVE a Barcelona, els estudis Miramar a Montjuïc. El creixement dels primers vint anys va ser espectacular. Durant els inicis de les emissions de TVE no se superaven els 500.000 televisors però el 1970 ja n’hi hauria 4 milions a tota Espanya. Tot i així, no va ser fins al 1965 que es va inaugurar TV2 i fins a la dècada dels 80 no van començar a aparèixer els canals autonòmics. TV3 va ser dels primers, el 1984. I les televisions privades no van arribar fins a la dècada del 90.
Els canvis tecnològics també van ser constants. L’aparició del color va haver d’esperar al 69 amb la retransmissió d’Eurovisió però no es va implantar fins el 77. Més tard va arribar la televisió via satèl·lit i la TDT. I finalment, Internet.
Els primers portals de distribució online a l’estat van ser Filmin (2008) i Wuaki (2009). També teníem altres plataformes de visionat com Youtube o Vimeo. Als Estats Units hi començaven a haver serveis de streaming, sobretot en el món de la música. Filmin va tenir clar que el món del cinema seguiria els mateixos passos. Jacinto Roca, CEO de Wuaki també: el futur de la tele passaria per Internet.
Distribució online i noves formes de consum
Josep Monleón, Responsable de Continguts de Wuaki TV, ens explica que la plataforma va començar en una època en què era complicat tirar endavant un projecte tecnològic de vídeo, quan els drets eren difícils d’adquirir. Wuaki no deixa de ser un videoclub que podem veure des del sofà de casa. Ofereix contingut provinent tant dels grans estudis de Hollywood com de petites productores i pretén impulsar el dare to digital, donar suport a continguts que no es podrien estrenar a les sales de cinema. Juan Carlos Tous, CEO de Filmin, explica que la plataforma se centra a representar petites empreses off Hollywood que no poden arribar a grans distribuïdores i els ofereix la possibilitat de formar part d’un paquet de productes que poden ser enviats a aquestes (com Apple) i formar part del seu catàleg (com l’Itunes).
Manuel Aldana, director de programció de Movistar+, afirma que vivim en un procés de transició. El consum lineal, és a dir, la televisió tradicional, segueix sent el majoritari, però el consum no lineal, que és el que pots escollir què veure, cada vegada és més notori. Aquesta evolució ens remet a parlar d’una generació jove, els mil·lennials, que són els principals consumidors de la nova televisó, però cada vegada s’hi estan sumant més generacions. També cal tenir en compte que el consum varia depenent de la seva tipologia. Des de Movistar observen quin tipus de programació consumeixen els espectadors, pel que fa al cinema, aproximadament, ocupa un 16% i les sèries un 18% del consum total dels espectadors. Tot i així hi ha casos concrets com Game of Thrones en què el seu consum sobre el total oscil·la entre un 45% i un 50%. Aldana també remarca el fet que cada vegada és més important la notorietat dels seus audiovisuals i no tant la quantitat de productes que ofereixen.
Actualment conviuen la televisió clàssica amb aquestes noves plataformes de visionat amb continguts audiovisuals fora del circuit tradicional, explica Quino Fernández de TViso. Es refereix a plataformes com Youtube, les xerrades TED, algunes marques com Red Bull que ofereixen vídeos d’esports extrems, Crunchyroll per veure anime o Twitch per veure partides de videojocs i e-sports.
Emilio Sánchez, responsable de video online de Flooxer, explica com aquesta plataforma ofereix nous continguts digitals de curta durada i destinats a un públic jove, amb una labor d’editorialiació per oferir contingut de qualitat que sigui diferencial, com Paquita Salas, guanyadora de tres premis Feroz. Hi intervenen tant youtubers com gent que prové del món de la televisió.
Finalment, els ponents van estat d’acord en l’important paper que en el futur tindran les smart tv i l’arribada de noves plataformes com HBO o Netflix que distribueixen les seves pròpies produccions.
5 Noves problemàtiques que es presenten amb la nova manera de veure televisió:
1. Cord-Cutting: Als Estats Units, des de fa uns pocs anys, cada vegada hi ha més gent que decideix posar fi a la contractació de diversos canals de pagament que s’emeten via cable i substituir-lo pel visionat a través d’Internet o altres plataformes OTT.
2. Show dumping: Actualment és fàcil començar una sèrie, el problema és seguir-la. El show dumping és el fet de deixar de veure una sèrie no perquè ens hagi deixat d’agradar, sinó perquè ens és massa difícil accedir-hi. Això està relacionat amb els tres punts que vénen a continuació.
3. Rotació de contractacions de plataformes com Netflix, Showtime o HBO: Encara que sigui més econòmic contractar tot un catàleg de productes que no pas comprar una pel·lícula o una sèrie, cada dia estem més lluny de veure tot el contingut que voldríem en una sola plataforma. Cada vegada hi ha més plataformes de visionat, i entre elles, evidentment, competeixen. Cadascuna té els seus grans títols. Però per poder accedir a tots necessitem tenir contractats tots aquests serveis. En podrem pagar un, potser dos. Però no tots. Hem de seleccionar. La proposta que fan aquestes grans empreses com Netflix o HBO és la d’oferir els seus serveis gratis durant un mes, cosa que una plataforma petita com Filmin no podria fer. D’aquesta manera, l’usuari, que encara no ha pogut gaudir del munt d’hores de contingut, probablement opta per seguir subscrit a la plataforma. Tot i així, sempre hi haurà aquella pel·lícula que fa tant de temps que volem veure o aquella sèrie que tant ens agrada en una altra plataforma de pagament. Què fem? Probablement tindrem uns mesos contractada una plataforma fins que estrenin a l’altra la nostra sèrie preferida. I el mateix farem repetides vegades.
4. Temps limitat per l’usuari: Per una banda ens trobem en un moment en què hi ha una gran quantitat de pel·lícules i sèries que no sempre tenim al nostre abast perquè no estem subscrits a la plataforma que l’emet. Per una altra se’ns acumula una quantitat enorme de continguts que competeixen per captar la nostra atenció. No només parlem de pel·lícules, sèries o documentals. També de nous nínxols com els videojocs: alguns joves inverteixen més temps mirant vídeos d’altres jugadors que no pas altre tipus de continguts audiovisuals. El nostre temps d’oci és limitat i cal seleccionar què volem veure. Estem subscrits a canals de Youtube, a plataformes OTT, a la televisió de pagament i, fins i tot, encara pretenem destinar més temps a altres tipus d’oci! El nostre temps és limitat i per més que intentem estirar el nostre dia, seguirà tenint vint-i-quatre hores. De tot el contingut que ens agradaria veure, probablement no en veiem ni la meitat. Això pot causar saturació, que abandonem sèries que estàvem seguint o que ens polim una temporada sencera en un dia.
5. Polítiques regionals i condicions de les majors per emetre el contingut: Per tal de treure el màxim rendiment del producte audiovisual es comercialitza tant com es pot distribuint-lo per diverses finestres. Això vol dir que una producció estrangera primerament s’explotarà al màxim al cinema o a les cadenes del seu país d’origen abans que passin a formar part d’una plataforma de pagament. Per aquest motiu, s’acorda un període en què l’audiovisual no podrà ser emès en altres plataformes. Si a això li sumem el fet que cada lloc té les seves polítiques de distribució, el producte arriba a aquí mesos més tard. Netflix, per exemple, ofereix contingut propi i contingut d’altri. El seu contingut el posa a la disposició de tothom sense barres geogràfiques. En canvi, pel que fa al contingut comprat, no sempre trobarem la mateixa oferta. Això és donat per aquestes finestres de distribució i a les polítiques regionals.
6. Falta de contingut simultani: A causa de l’últim punt esmentat no podem veure l’estrena d’una pel·lícula o d’una sèrie al mateix moment a arreu del món. Estem acostumats al FacebookLive o als Periscopes. Quan podrem veure l’últim capítol de la temporada sense empassar-nos cap spoiler dels que ja ho han vist en un altre lloc?
Si us interessa el món audiovisual i la tecnologia no us perdeu el projecte que us portem a continuació.
Gappo’s Legacy té lloc en un món postapocalíptic i de ciència-ficció. Tot i tenir un univers en comú, la història avançarà en suports diferents: en la sèrie, en el còmic (la preqüela), i en el videojoc en RV. D’aquí a dos segles la nostra relació amb les màquines haurà anat un pas enllà. No com hem vist fins ara a Matrix o a d’altres pel·lícules en què les màquines adopten un paper destructor, sinó en un món desèrtic en què les makinae són esclavitzades per pirates tecnològics. Per una banda, el Doctor Gappo ha desenvolupat una tecnologia que aporta als humans qualitats pròpies de les màquines i, per una altra, tal com hem comprovat a les pel·lícules de robots, l’ésser humà ha anat alimentant la por a una possible revolució d’aquests. És per això que les màquines són desterrades i explotades pels pirates.
Al videojoc que vam provar al Saló del Cinema i de les Sèries acabes d’arribar en aquest món. Mitjançant unes ulleres HTC Vive i els controls d’un escut i d’una arma has de combatre naus i robots que t’ataquen. Uneix-te a la resistència!
La realitat virtual està arribant al mercat de consum massiu i convertint-se en una tecnologia disponible. Arran d’això, les empreses han començat a explorar les seves capacitats com a eina de màrqueting. Quines són les estratègies fins ara emprades per les companyies per tal de publicitar els seus productes emprant les tecnologies de realitat virtual?
Aquest va ser el tema de la Jornada de Casos d’èxit de Realitat Virtual en la comunicació de marques de la 3a edició del Zoom Marques, trobada de marques comercials, agències i productores de cine i TV organitzada pel Clúster Audiovisual de Catalunya. Entre els ponents es trobaven Xavier Conesa, client services director de Visyon, Carlos Fernández, director digital & social media d’Iberdrola, Bernat Aragonès, film editor & VFX supervisor d’Antaviana Films, Ramón Arteman, director de Metropolitana, Josep M. Quintana, CEO de Createl i Eva Domínguez, CEO – Investigadora de formats immersius de Minushu.
A continuació explorarem algunes de les idees que varen apuntar en la jornada i us mostrarem alguns exemples de campanyes publicitàries de realitat virtual.
La realitat virtual, una experiència que captiva als usuaris
La realitat virtual permet a l’usuari gaudir d’una experiència diferent a les experiències que proporcionen les tecnologies tradicionals gràcies a les seves possibilitats d’interacció. Deixant de banda les limitacions tècniques que encara arrossega aquesta nova tecnologia, que van des de la baixa qualitat de la imatge a la incomoditat dels dispositius i el mareig associat a les imatges en moviment, que es troben en vies de millora constant, la VR ofereix experiències amenes i innovadores.
El sector del videojoc és evidentment l’àmbit empresarial que està apostant més fermament per la realitat virtual i per al seu ús intensiu s’estan dissenyant els dispositius de més alta definició i qualitat. Però podem trobar poc a poc nous continguts en sectors tan allunyats com la construcció, el disseny o la medicina. El sector audiovisual està començant a crear noves experiències que s’estan enfocant últimament en la creació de petites experiències transmèdia de realitat virtual per sèries de televisió..
Aquestes incursions en la realitat virtual permeten augmentar la visibilitat de les sèries i crear connexions especials amb els espectadors a través de la interactivitat amb les seves històries i personatges preferits. Quins altres sectors econòmics es poden veure afavorits per la creació de noves experiències interactives amb els clients? La resposta és absolutament infinita: des del mitjans de comunicació a les grans marques de consum estan apostant per la tecnologia virtual.
Els mitjans de comunicació
Els mitjans de comunicació es troben immersos en una crisi sagnant de disminució d’ingressos per publicitat i vendes, i és per això que estan apostant per fórmules lligades a l’accés i les tecnologies digitals. Alguns dels principals diaris de referència del món han creat amb pocs mesos de diferència la seva pròpia oferta d’experiències de realitat virtual, amb la intenció de cridar l’atenció de nous lectors a través de continguts que recreen la realitat i permeten als lectors una major interactivitat, empatia i connexió amb les notícies explicades. Un dels majors punts a favor de la realitat virtual és que permet al públic sentir-se en el mig de l’acció observada, augmentant d’aquesta manera la seva identificació amb les situacions denunciades.
The New York Times ha distribuit entre els seus lectors gratuïtament milions de visors Google Cardboard per fomentar la visita a la seva secció de realitat virtual a través de la seva app a iOS i Android. Els vídeos són reportatges d’investigació narrats per algun dels periodistes més destacats, però no deixen de ser més que vídeos en 360º.
The Guardian ha creat també la seva pròpia secció de realitat virtual, però en aquest cas ens trobem amb vídeos que pretenen recrear experiències i permetre una major exploració per part del “lector”, com ara l’experiència Solitary Confinement per iOS, Android i Gear VR, que podeu veure a continuació en format de vídeo 360.
La seva recent experiència Underwoldestà disponible en app per les noves ulleres Google Daydream, i va acompanyada de reportatges convencionals i un podcast que permeten aprofundir en la temàtica tractada.
Les marques han vist la possibilitat de connectar de manera divertida i diferent a través de la VR. Els primers exemples daten de fa un parell d’anys, quan la tecnologia encara estava en desenvolupament i només estava disponible per als desenvolupadors. Si algunes marques ja ho va fer en un moment en que era bàsicament una demostració destinada a esdeveniments comercials i de màrqueting, què arribarà per part de molts anunciants ara que aquesta nova tecnologia està arribant a les mans dels consumidors?
La realitat virtual permet als comerciants oferir als seus clients l’experiència més propera que poden obtenir d’un producte, servei o lloc sense estar físicament allà. A través de l’emulació de la realitat els espectadors poden sentir el producte i convertir-se en el centre d’una experiència novetosa, immersiva i personal, de manera que augmenta la seva sensibilització, es creen emocions i records associats al producte i es fomenta la seva compra.
Segons un recent estudi de l’Interactive Advertising Bureau ens trobem en un moment interessant en que les companyies poden començar a generar continguts publicitaris en realitat virtual, malgrat el preu encara elevat que comporta l’ús d’aquestes tecnologies en les campanyes.
Algunes marques com Nike han creat petites accions en VR per les simples i barates Google Cardboard, tal i com podem veure en aquest vídeo en 360º de Neymar que promociona les seves noves sabatilles esportives. The North Face va apostar en canvi per crear continguts de qualitat que s’han vist en festivals de cultura digital com SXSW i Sundance amb la creació dels curtmetratges en realitat virtual en 360º “The North Face: Climb” i “The North Face: Nepal”, en col·laboració amb Jauntvrt, que permeten als clients emular les escalades i els freds hiverns a la muntanya.
El 2014 l’app Volvo Reality de Framestorevr per iOS i Android va ser el primer test de conducció virtual que va permetre els usuaris experimentar la conducció d’un Volvo XC90 per les carreteres de Vancouver mesos abans de la seva posada a la venda.
La creació d’una narrativa original que vagi més enllà d’un simple vídeo en 360º que mostri el producte que es vulgui publicitar marca un valor afegit en les estratègiques de difusió de la marca. Aquest és el cas per exemple del petit curt en VR creat per Etihad Airways per mostrar el seus luxosos vols en A380 a Abu Dhabi amb la presència de Nicole Kidman. Un clar exemple de com crear una història mentre mostres els teus serveis o productes.
Podem pensar que aquestes campanyes per ara només són un afegit a la imatge publicitària de les marques en quant les associen a termes de novetat tecnològica o de lideratge innovatiu. Però trobem exemples que han quantificat realment l’impacte molt positiu d’aquestes campanyes en VR.
Virgin Holidays va treballar amb la catalana Vysion per posar en disposició dels compradors que estaven esperant el seu torn per reservar les seves vacances en més de 5o de les seves agències de viatges unes ulleres de realitat virtual. Hi podien veure en vídeo 360º com serien unes vacances a la Riviera Maya que captaven la màgia d’unes assolellades vacances en relaxants hotels mexicans. Els establiments que varen mostrar aquesta experiència en primera persona varen incrementar les seves vendes en un 60 %, mentre que les reserves a la Rivera Maya van augmentar un 86%. Els seus competidors Thomas Cook varen llançar la campanya “Try Before You Fly” que promovia la realitat virtual com a una nova eina per les agències de viatge, on per exemple podien viure en primera persona experiències com fer un tour per Nova York en helicòpter. La campanya va aconseguir un increment del 180% en viatges a la ciutat de la gran poma.
Però i si encara poguéssim augmentar encara més la sensació d’interactivitat i d’estar realment vivint una experiència única? Algunes de les millors experiències s’aconsegueixen amb les instal·lacions immersives, on els usuaris poden experimentar la interactivitat i immersivitat proporcionada per les ulleres de realitat virtual amb l’afegit d’estructures que faciliten el moviment com plataformes giratòries, elements tàctils o olfactius. El passat Nadal Coca-Cola va moure per tot Polònia un camió desenvolupat per Lemon&Orange on es podia emular pilotar el trineu de Santa Claus i sentir-se totpoderós guiant els rens pels cels nocturns. Evidentment, els simuladors de cotxes en realitat virtual s’han convertit en la última moda i moltes marques han desenvolupat aparells immersius com el Hyunday Virtual Rally.
Topshop va oferir a les seves clientes la seva finestra “Topshop Unique” on oferia l’accés virtual en 360º al front row de la seva desfilada en la London Fashion Week de 2014 i experimentar així des de la tenda de Top Shop el que senten les celebrities que seuen a la primera fila de les desfilades.
Però també es poden incloure sensacions molt més tàctils! Samsung ha ofert experiències aterradores plenes de zombies per Halloween, mentre que Merrell va promocionar un nou model de botes de muntanya amb l’experiència immersiva Trailscape, desenvolupada per Framestorevr, per emular una perillosa escalada, on els clients caminaven amb les ulleres de realitat virtual i podien tocar cordes i plantes que recreaven els elements físics de tota escalada.
Els Hotels Marriott han creat vàries experiències de viatge immersiu com Teleporter, on unes Oculus Rift portaven als visitants a la platja de Wai’anapanapa de Maui o la Torre 42 de Londres amb l’ús de sistemes de suport immersiu que afegien altres inputs sensorials com el sol a la cara, el vent al cabell, les olors… Una experiència total.
No sempre és necessari utilitzar uns visors de realitat virtual per crear accions immersives. Això és el que va demostrar l’empresa de tecnologia aeroespecial Lockhead Martin amb Our Mars, un autobús escolar immersiu que creava una gran experiència a la superfície de Mars per inspirar els futurs tecnòlegs de les properes generacions.
L’estratègia de marca ha portat a Johnnie Walker a presentar recentment una dura campanya, “Decisions”, amb la qual, a través de la realitat virtual de 360º, busca generar consciènciació sobre el consum irresponsable d’alcohol i les conseqüències que poden generar-se per conduir en estat d’embriagesa.
Simplement, una tecnologia més
D’altra banda, la realitat virtual ja és en si mateixa un element més del dia a dia dels consumidors i es presenta com a un element més protagonista dins dels anuncis publicitaris, ja siguin de cotxes, parcs d’atraccions o de les mateixes empreses de realitat virtual, que convida als seus clients a gaudir de la realitat virtual, entre altres aparells electrònics que fabrica, en família aquest Nadal.
Definitivament, si la realitat virtual ja protagonitza als anuncis de Nadal de grans gegants electrònics com Samsung és que estem, ara ja sí, en l’era virtual.
Carl Sprague, reconegut il·lustrador i responsable del grafisme de dues pel·lícules guardonades amb un Oscar, The Grand Budapest Hotel i Twelve Years a Slave.
Gavin Strange i Merlin Crossingham d’Aardman Studio, estudi d’animació anglès guanyadors de quatre Oscars per pel·lícules com Wallace i Gromit, Shaun the Sheep, Chicken Run. Enguany son els escollits per la creació dels Main Titles de l’OFFF, la peça més esperada per tots els assistents.
Members Only, exposició de Martin Arnold. Instal·lació audiovisual del cineasta experimental Martin Arnold a partir de dibuixos animats.
Labour in a Single Shot, presentació de la producció documental elaborada sobre els workshops que van fer Harun Farocki i Antje Ehmann arreu del món per crear vídeos d’un o dos minuts d’una sola presa.
Ways of Filmmaking, conferència de Malcolm Le Grice que parlarà de la seva carrera de gairebé cinquanta anys com un artista i escriptor, i reflexionarà sobre les relacions entre l’art i la imatge en moviment s’han desenvolupat i transformat des de la dècada de 1960
Exhibiting Cinema. La comissàri independent i editora Gloria Moure conversarà amb els curadors Caroline Bourgeois (Pinault Collection) i Sabine Breitwieser (Director, Museum der Moderne Salzburg) sobre l’exposició de l’escultura cinemàtica i el cinema en tres dimensions en l’espai d’art.
Ressetejant el llenguatge audiovisual. Workshop de realitat virtual por Future Lighthouse. FutureLighthouse és un estudi de realitat virtual enfocat en la innovació i l’storytelling, utilitzant tecnologia que permet construir mons i explicar històries immersives apuntant al futur de la narrativa. Entre les seves produccions de realitat virtual destaquen “El Tiempo en tus Manos”, un episodi de realitat virtual de la sèrie El Ministerio del Tiempo. En aquest workshop es faran servir les tecnologies necessàries per explicar històries en realitat virtual (hardware i software especialitzats, vídeo 360º, fotogrametria, disseny 3D, so binaural…) i s’exploraran les tècniques de narració específiques per aquest nou mitjà en què les normes del món fílmic tradicional s’han quedat obsoletes.
El Departament de Cultura, a través de l’SDE, col·labora un any més amb Bizbarcelona, cita ineludible dels emprenedors i les empreses que volen fer créixer el seu negoci i els inversors que busquen nous negocis amb potencial d’èxit.
Aquesta sessió pretén presentar la línia de préstecs participatius per a emprenedors culturals digitals, una eina per finançar projectes empresarials relacionats amb el desenvolupament d’aplicacions, videojocs, plataformes de consum o negocis digitals. També té com a objectiu donar visibilitat als emprenedors en l’àmbit de les start-ups digitals del sector cultural per tal que comparteixin la seva experiència en la recerca de finançament i per sensibilitzar els inversors de les possibilitats d’invertir en emprenedoria cultural i creativa.
El format de la sessió serà una taula rodona amb la participació de:
Alberto Tognazzi, soci fundador de LOVE STREAMS, SL, i el projecte Screenly
Marc Santandreu, cofundador i CEO de TEKSTUM SOLUTIONS, SL, responsable de la direcció estratègica i executiva del projecte
Bruno Saguer Duprez, co-fundador d’EYETOK i responsable de desenvolupament de negoci
Miquel Martí, CEO del clúster BARCELONA TECH CITY
Screenly és una plataforma en línia que permet organitzar projeccions sota demanda a sales de cinema.
Tekstum és una plataforma que ofereix informació qualitativa del mercat editorial als diversos agents del sector (editorials, autors i agències literàries) mitjançant un algoritme basat en Ia Intel·ligència Artificial i el Big Data que descobreix quins són els sentiments, les emocions i les sensacions que una obra transmet als seus lectors.
Eyetok és una solució mòbil de reproducció de vídeo en temps real (live-streaming) que permet a les empreses, mitjançant una aplicació web, adquirir i gestionar vídeos creats en directe pels usuaris (UGC) i els fans, mitjançant l’app mòbil Eyetok, allà on es produeixen els fets (esdeveniments musicals i esportius, noticies, etc.). Eyetok és més que un canal de comunicació per a empreses: és una plataforma de vídeos en directe i de persones que contribueixen a generar continguts per als canals digitals d’aquestes.
Barcelona Tech City és una associació oberta a tots els integrants de l’ecosistema del negoci digital i tecnològic presents a Barcelona.
Loop Barcelona és un esdeveniment dedicat a l’estudi i la promoció de les obres d’art contemporani en vídeo. Fundat el 2003, des de la seva creació ofereix al públic especialitzat una tria de continguts relacionats amb el vídeo des de diferents perspectives.
Loop Barcelona es desplega en tres seccions principals:
Loop Fair és una selecció de pel·lícules i vídeos d’artistes contemporanis presentats per galeries internacionals en una experiència visual única, ja que cada projecte es presenta en una habitació d’un hotel, creant així un entorn que se centra en el treball dels artistes i facilita l’atenció especial requerida per aquest mitjà. Té lloc els 2-4 de juny a l’Hotel Catalonia Rambles.
Loop Festival és un seguit de propostes relacionades amb la creació de la imatge en moviment en forma d’exposicions, projeccions i actuacions en directe entre el 26 de maig i el 10 de juny per tota la ciutat.
Loop Studies són una sèrie de xerrades, tallers i trobades professionals per fomentar el coneixement i el reconeixement del vídeoart. Te lloc de l’1 al 3 de juny.
Destaquem:
Why Games? Can an Art Professional Think? per Hito Steyerl. L’artista ha treballat des de la reflexió sobre la globalització, la producció i la difusió de la imatge fins a la influència de la tecnologia en la nostra vida quotidiana. Farà una presentació sobre videojocs, simulació virtual i ficció generativa d’autonomia.
Wonders, exposició de Carles Congost. Wonders és una proposta videogràfica que utilitza recursos propers al biopic musical i la performance per analitzar la figura del “on-hit wonder”, aquells que han assolit el reconeixement massiu de manera fugaç gràcies a un sol senzill reeixit (en col·laboració amb Primavera Pro On-Screen)
Members Only, exposició de Martin Arnold. Instal·lació audiovisual del cineasta experimental Martin Arnold a partir de dibuixos animats.
Labour in a Single Shot, presentació de la producció documental elaborada sobre els workshops que van fer Harun Farocki i Antje Ehmann arreu del món per crear vídeos d’un o dos minuts d’una sola presa.
Ways of Filmmaking, conferència de Malcolm Le Grice que parlarà de la seva carrera de gairebé cinquanta anys com un artista i escriptor, i reflexionarà sobre les relacions entre l’art i la imatge en moviment s’han desenvolupat i transformat des de la dècada de 1960
Exhibiting Cinema. La comissàri independent i editora Gloria Moure conversarà amb els curadors Caroline Bourgeois (Pinault Collection) i Sabine Breitwieser (Director, Museum der Moderne Salzburg) sobre l’exposició de l’escultura cinemàtica i el cinema en tres dimensions en l’espai d’art.
Reset:
Sonar+D:
Fòrum Edita Barcelona
S’anomena 
En el marc del Saló es van aplegar 16 projectes que es troben en diferents fases de producció i des de Cultura Digital volem donar-los a conèixer. Tot són petites produccions fetes amb molt d’amor i dedicació. Durant el saló, els visitants podien dipositar un codi QDR que els donaven a la entrada per votar els projectes que més els havien agradat. Tanmateix, necessiten més col·laboracions per tirar endavant els seus projectes. Us animeu a descobrir-los i a participar?
