Internet és una eina global, poderosa i eficient, que ens facilita la vida en molts aspectes. Però, som conscients de quant contamina la xarxa? Com que internet no es veu, la contaminació que genera és més difícil de percebre i també de calcular. Costa posar-se d’acord amb les xifres, però es calcula que el consum d’internet ja demanda el 7% de l’energia mundial.
La petjada digital és “invisible”, però no per això menys important. El consum d’internet creix, i en època de pandèmia mundial, amb la població semi confinada i treballant des de casa, encara més: les reunions son online, fem més compres per internet, mirem continguts audiovisual a plataformes d’streaming, i en general, hem augmentat el nostre temps de consum d’internet. Es calcula que a partir del 2030, internet i els serveis d’streaming consumiran més del 20% de l’energia elèctrica global.
Però com podem mesurar l’impacte real de la contaminació provocada per internet? Les dades varien segons la font, ja que es fa difícil de mesurar l’impacte real d’una xarxa que és invisible. Segons l’informe Big Data de de l’OBS Business School, elaborat el 2015, es calcula que al 2020 hi ha més de 30 mil milions de dispositius connectats. A més, segons un informe de Greenpeace, actualment hi ha prop de 4100 milions d’usuaris, més de la meitat de la població mundial. Això es tradueix en un flux constant de distribució d’imatges, missatges, vídeos i qualsevol tipus de dades que enviem i rebem a través dels nostres dispositius digitals.
Com es medeix la petjada ecològica d’una xarxa global que és invisible? John Koomey, expert en contaminació digital, parla de 3 elements claus a l’hora de mesurar la contaminació de la xarxa:
- L’equip que fem servir per accedir a Internet (ordinadors, tauletes, portàtils, routers)
- Els centres de dades (que emmagatzemen i allotgen les pàgines web)
- Les xarxes d’accés (el cablejat i les antenes que transporten les dades)
El causant principal de la petjada mediambiental és, per tant, la infraestructura que necessita internet: les antenes de mòbil, els dispositius necessaris per accedir a internet i, sobretot els servidors, requereixen grans quantitats d’energia per funcionar. Els grans centres d’emmagatzematge de dades (fotos, correus, vídeos, etc), que poden arribar a tenir centenars de milers de quilòmetres quadrats, utilitzen grans quantitats d’electricitat i energia per poder processar les dades i, també, per a refrigerar-se.
Cada correu que enviem allibera entre 0,3 i 50 gr de CO2, i cada cerca que fem a internet n’allibera un mínim de 0.2 gr. Si es té en compte que cada minut es fan 4,1 milions de cerques a Googles, es veuen 4,7 milions de vídeos a Youtube o s’envien 190 correus electrònics, l’impacte ecològic és molt gran: l’efecte hivernacle provocat per tan sols mil cerques, per exemple, equivaldria a conduir un cotxe durant 1 km.
A més de les cerques, l’streaming de vídeos és el que més contamina: segons Clicking Clean, l’informe elaborat per Greenpeace el 2017, aquest 2020 ja representa prop del 80% del tràfic global de la xarxa.
Joana Moll, artista i investigadora digital, vol conscienciar sobre la petjada ecològica de la xarxa amb un projecte que ajuda a visualitzar l’impacte ecològic de la xarxa: GO2GLE (2014) és una instal·lació en xarxa que mostra, a temps real, la quantitat de CO2 que emet cada segon Google mentre navegues per la web (uns 500 kg d’emissions per segon).
A més de la quantitat de CO2 emesa pel gegant tecnològic, Moll també ens mostra la quantitat d’arbres que es necessiten per absorbir la quantitat de CO2 generat per les cerques globals de Google cada segon: és el projecte DEFOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOREST (2016), on una línia d’arbres que creix fins l’infinit ens ajuda a visualitzar l’impacte forestal que té internet.
Què es pot fer perquè la nostra petjada digita sigui menor?
El més important perquè es redueixi la contaminació que provoca la xarxa és que l’energia que utilitzen les grans tecnològiques provingui d’energies renovables. Encara ara la majoria dels centres de dades treballa amb empreses energètiques que obtenen l’energia de plantes de carbó i centrals nuclears, altament contaminants. Per això és fonamental l’ús d’energies renovables . En aquest sentit, hi ha un cert compromís de les grans companyies (Netflix, Amazon, Apple, Facebook,) per anar cap a l’ús d’energies 10% renovables i ser neutrals en emissions de CO2: això vol dir que s’equilibren les emissions de diòxid de carboni alliberat a l’atmosfera amb una quantitat equivalent retirada de l’atmosfera.
L’informe Clicking Clean va recollir el 2017 les dades de la procedència de l’energia de les grans empreses tecnològiques. Greenpeace lluita des del 2010 perquè les grans companyies facin servir energies verdes. Gegants de la tecnologia com Facebook, Apple i Google ja aposten per la innovació i estan compromesos a arribar al 100% d’energia verda, però encara queda molt camí.
A la web de Click Clean hi trobareu l’informe, i els estudis per països sobre la procedència de l’energia de les companyies tecnològiques i aplicacions més importants.
Google ha anunciat aquest mateix 2020 que ja ha complert el que va anunciar el 2007: que seria neutral en emissions de CO2. A més, s’ha compromès a generar energia renovable (les 24 hores del dia) per als seus centres de dades i oficines el 2030.
La tendència ha de ser necessàriament anar cap al green data, assegurant que l’energia utilitzada provingui al 100% d’energies renovables. Un dels moviments en aquest sentit és traslladar els centres de dades a països nòrdics, on hi ha una major utilització d’energies renovables, a més del fet que les baixes temperatures ajuden a la refrigeració sense necessitat d’altes quantitats d’energia. Facebook, per exemple, va construir un centre a Lulea (Suècia), a 100km del Cercle Polar Àrtic. A més de tenir accés a energia hidroelèctrica, aprofita les gèlids temperatures per a refredar els servidors. A Noruega hi ha el projecte Kolos, el centre de dades més gran del món, que ocuparà 600.000 metres quadrats i s’abastirà 100% d’energies renovables (hidroelèctrica i eòlica).
El disseny dels webs també hi juga un paper fonamental: les webs amb un bon disseny i una bona programació son més eficients i, per tant, contaminen menys. Un disseny clar, sense popups i amb menys imatges, per exemple, son algunes de les maneres de fer un web més eficient. També una programació més senzilla (feta amb llenguatge html
Webs com Tumblr, per exemple, reben aproximadament 183 milions de visites diàries, poden ser responsables de l’emissió de fins a 2600 tones de CO2 .
L’holandès Kris de Decker va crear el 2007 el Low Tech Magazine, una web que utilitza energia d’un panell solar propi. Aquest web vol demostrar que hi ha una manera menys contaminant de fer les coses. Un web destinat a reduir radicalment l’ús d’energia i les emissions de carbonis associades amb l’accés al seu contingut. Aquí t’expliquen com fer una pàgina web que consumeixi menys energia.
De manera individual, accions com buidar la bústia de correu, suprimir els arxius que no necessitem i eliminar les fotografies del mòbil que ja no mirem. Bàsicament, no emmagatzemar dades de més. Alliberant espai, els servidors no necessiten tanta energia, i per tant contaminen menys. Altres mesures son evitar enviar adjunts que pesin molt, tancar les pestanyes del navegador que no fem servir, buidar regularment la paperera de l’ordinador i assegurar-nos que tanquem les aplicacions que no fem servir. A més, apagar els nostres dispositius i el router. Tots aquests gestos, encara que semblin petits, tenen un gran impacte a nivell mundial.
Empreses de música i tecnologia de Catalunya
