Si escriviu la paraula estiu al Google Imatges, veureu que les fotos que imperen són platges amb estrelles de mar, gandules, gelats, palmeres, xancletes. I, és clar, ni rastre de gent. Però l’estiu no és només això. De fet, hi ha uns llocs frescos on el mòbil es posa en silenci i hi impera la foscor, i on s’expliquen històries per mitjà d’objectes, llums i colors. Són els museus, les galeries i els centres culturals que no tanquen per vacances i us esperen perquè en recorreu les sales i els passadissos; això sí, en sandàlies.
Comencem, doncs, aquest recull d’exposicions d’art digital i experiències immersives que no us podeu perdre si viatgeu a alguna de les ciutats proposades pels i les artistes i especialistes en creativitat digital que hem entrevistat els darrers mesos per al Bump!
El MEET de Milà és un centre suggerit per Carles Sora.
El Barbican de Londres és un centre suggerit per Pep Salazar.
L’espai Khroma és un espai suggerit per l’estudi Desilence.
La DAM Gallery és un espai suggerit per l’artista d’art generatiu Anna Carreras.
Milà, Itàlia
Milà sempre resulta una bona escapada: arquitectura moderna, moda, disseny i, per descomptat, una pasta boníssima. Però, a més, també és la ciutat del MEET, el centre de cultura digital que té una premissa que em sembla interessant, i que penso que els lectors compartiran: la innovació és un tema cultural, no tecnològic. Sota aquest valent punt de partida, hi trobem un espai que és alhora una sala d’exposicions, un espai per a esdeveniments i un laboratori.
Aquest estiu hi podreu trobar dues coses interessants. Per una banda, l’exposició «Out of Order», de l’artista John Sanborn, comissariada per Maria Grazia Mattei, fundadora i presidenta del MEET. John Sanborn és un dels pioners del new media art. Va començar la seva carrera als anys vuitanta amb el videoart (a Barcelona hem pogut veure la seva obra en el marc del LOOP) i, més concretament, amb vídeos musicals. Amb una carrera tan plena d’experimentació com la seva, una exposició dedicada sempre és una bona idea.
D’altra banda, a la sala immersiva de l’espai, els dimarts (important, només els dimarts!), s’hi pot gaudir de l’obra Renaissance Dreams, de Refik Anadol. Aquest artista, que hem pogut conèixer de prop a Barcelona com a conferenciant del festival OFFF, com a artista a l’exposició «Digital Impact», o transformant la façana de la Casa Batlló, presenta, en aquesta ocasió, una peça audiovisual en què la matèria primera de la creació són milers d’imatges del renaixement italià. L’escultor de dades ho ha tornat a fer.
Londres i Leicester
El Barbican de Londres anuncia per a aquest estiu l’exposició immersiva «Francis Alÿs: Ricochets», del 27 de juny a l’1 de setembre, amb l’obra que va ser la proposta del pavelló de Bèlgica a la Biennal de Venècia de l’any 2022 i que, personalment, em va captivar. Francis Alÿs és un creador que en les últimes dues dècades ha viatjat per tot el món filmant jocs de nens: des de les «cadires musicals», a Mèxic, fins al «salt de la granota», a l’Iraq, i també el joc de «saltar a corda», a Hong Kong, i el del «llop i xai», a l’Afganistan. Trobareu tots aquests vídeos repartits per la sala, cosa que crea un laberint envoltant que us farà sentir que torneu a ser al pati de l’escola. I la pregunta que no podreu evitar és: són sempre tan innocents, els jocs infantils, o s’hi poden intuir realitats socials complexes, al darrere?
Nota. D’entrada, jo no hauria inclòs aquesta exposició en un recull de mostres d’art digital, però és cert que el muntatge busca una escenografia completament immersiva, en què la llum i el so ens transporten a altres mons. Aquesta experiència no la tindríem si no fos per les tecnologies digitals que s’hi fan servir.
A Londres, una altra visita obligada és la de la Tate Modern, que ofereix una proposta interessant per veure (o viure): l’exposició «Solid light», d’Anthony McCall, del 27 de juny de 2024 al 27 d’abril de 2025. Rajos de llum projectats a través d’una boira fina creen grans formes tridimensionals que canvien en passar per la sala. Realment, la llum sembla sòlida. Una nota interessant: la Tate té reservades hores de visita per a persones neurodivergents o amb necessitats sensorials diferents que prefereixen una experiència més relaxada amb els seus amics, les seves famílies o els seus cuidadors. Se’n diuen relaxed hours.
I un extra: si la vostra visita al Regne Unit no s’acaba a Londres, sinó que penseu pujar cap a Escòcia, pel camí podeu parar a Leicester, on trobareu l’Attenborough Arts Centre, que ara té en cartellera l’exposició «ARTIST ROOMS», de Jenny Holzer, del 14 juny al 29 de setembre. Jenny Holzer és una artista coneguda per les seves poderoses i provocadores instal·lacions, i per l’ús creatiu que fa de les tecnologies, sobretot amb el LED i la projecció. Hi trobareu col·laboració, tecnologia, frases lapidàries (literalment, inscrites en làpides) i molta política, i sempre amb un llenguatge propi i, alhora, reconeixible per tots. I, és clar, els afortunats que aquest estiu poseu un peu a Nova York, podreu veure la línia de llum que vesteix tota l’espiral interior del Guggenheim amb missatges i reflexions.
Berlín i Karlsruhe, Alemanya
Si aquest estiu heu escollit Berlín com a destí per a les vacances, tenim dues propostes per fer-vos. La primera és la visita al Khroma, un centre d’art digital que presenta obres d’artistes de renom internacional. Hi podreu crear un animal marí i deixar-lo anar a l’enorme aquari digital de Philipp Artus, o podreu jugar al Playground immersiu de Garamentis, on els visuals respondran als moviments que feu. I si el 2022 us vau perdre el Llum BCN, el Khroma us permet recuperar la fantàstica obra Row, del col·lectiu Tundra, una peça feta a partir de projectors hologràfics que tradueixen el so ambiental a imatges.
La segona proposta és una visita a la DAM Projects, la galeria que clama amb orgull que mostra art digital des de 1965 fins avui. Aquests dies s’hi mostra l’exposició «Artificial Individuality», que tracta sobre un tema tan candent com el de la intel·ligència artificial i els reptes que suposa per a la creativitat i l’art, tot explorant les obres de quatre artistes que la fan servir en la seva pràctica: Memo Akten (també l’hem vist per Barcelona, convidat per l’OFFF i el Sónar), Mario Klingemann, Leah Schrager i Robert Seidel.
Per cert, el director de la galeria, Wolf Lieser, també va fundar el Digital Art Museum, un repositori i arxiu virtual que permet consultar obres emblemàtiques des del mòbil, mentre espereu un vol o viatgeu en tren!
Travessem ara el país de nord a sud i d’est a oest. A Karlsruhe, a prop de la frontera amb França, a una hora en tren de Stuttgart, hi ha el centre ZKM, del qual s’ha dit que és «la Meca de l’art digital, la Bauhaus electrònica». Actualment, s’hi pot veure l’exposició «(A)I Tell You, You Tell Me. Three Encounters for People and Machines», del 4 maig al 24 novembre, comissariada per Clara Runge i Philipp Ziegler. I quin és l’enfocament que els comissaris han donat a aquesta exposició? Parteixen de la premissa que la intel·ligència artificial (IA) és el tema del moment, i que, com tot gran canvi tecnològic, no deixa d’anar acompanyat d’escepticisme i desconfiança. En aquesta mostra podreu interactuar amb sistemes algorítmics de diferents naturaleses per respondre preguntes (o fer-vos-en més).
I si viatgeu amb nens, no us podeu perdre l’altra exposició del centre, titulada «zkm_gameplay. the next level», que és una exposició permanent i dirigida a usuaris de videojocs de totes les edats i amb qualsevol experiència. Ara que farà cinquanta anys (sí, cinquanta!) de la primera videoconsola, és un bon moment per recórrer aquest itinerari, el qual explora des dels jocs més retro fins a les diferents estètiques i arquitectures, passant pels jocs més polítics.
Montreal, Canadà
I per a les persones que travesseu l’oceà, aquest és any de biennal, i no parlo de la de Venècia (que també mereix fer-hi una visita), sinó de la d’art digital. La Biennal Elektra, de Montreal, que té lloc del 31 de maig al 21 de juliol i està comissariada per Alain Thibault, reuneix més de trenta artistes sota el tema d’enguany: «IL·LUSIÓ», amb instal·lacions que us faran qüestionar els conceptes de realitat i simulació.
I si aquestes dates tampoc no us encaixen, no patiu, perquè Montreal respira art digital tot l’any, i a tot arreu. Si passegeu de nit pel centre de la ciutat, podeu activar diferents vídeos que es projecten en edificis i expliquen la història de la ciutat; la catedral ofereix un mapatge espectacular de Moment Factory, i el PHI Centre sempre presenta les propostes més contemporànies i interessants. Una ciutat 100 % recomanable!
Gijón
I als que, per vacances, busqueu la fresca del nord de la Península, us recomano fer una visita al centre d’art LABoral, de Gijón. Ara s’hi presenta l’exposició, comissariada per Pablo de Soto, «Millennials, El arte multimedia de la Generación Y», del 13 de juny al 31 de desembre, la qual, per mitjà de les obres d’onze artistes d’aquesta generació, posa en relleu el fet que el jovent nascut entre inicis dels anys vuitanta i mitjans dels anys noranta ha estat marcat per l’auge dels mitjans digitals. La sostenibilitat, la justícia social o la tecnologia mateixa són els temes que estan sobre la taula i que es tracten amb vídeos, instal·lacions, robòtica i art interactiu.
Fins aquí el nostre viatge per les exposicions d’art digital. Esperem que, tot completant aquestes recomanacions amb passejos llargs, bons àpats i una bona companyia, gaudiu molt de les vacances. Bon estiu!