Pep Salazar

No es vol fer dir artista, però ningú dubta que és un creador que dedica el seu talent al servei de la gestió cultural. De la mà de l’inseparable Héctor Ayuso, entre el 23 i el 25 de març ens obsequiarà amb una nova edició del Festival Internacional de Creativitat, Art i Disseny Digital, l’OFFF Barcelona, i a finals d’abril, amb l’exposició d’art digital més gran feta mai a Espanya.

D’on surt aquest interès
pel món de la cultura digital?

Jo crec que surt a partir d’unes inquietuds i d’uns gustos, i sobretot d’uns entorns. Soc de Terrassa i vaig créixer en un entorn cultural, participatiu i col·laboratiu, en un espai que es diu Els Amics de les Arts. És allà on jo crec que vaig veure que això podria ser una via de fer allò que t’agrada i d’implicar te en l’associacionisme. Recordo preparar amb quatre col·legues unes festes temàtiques, i després vaig començar a treballar al Festival de Jazz de Terrassa, on em va atreure tot l’ambient cultural, escenogràfic i musical. A més, ho combinava fent un programa de de música electrònica a Ràdio Matadepera, un altre de jazz i, fins i tot, vam muntar un club de música electrònica. Tot això em va fer pensar que podríem ser organitzadors de coses que, a més de a nosaltres, també podien interessar al públic.

T’omple més la faceta de gestor
i de parir esdeveniments
o la de sentir com neix una nova música,
un disseny, una obra?

No tinc formació artística, és a dir, jo no em considero molt artista perquè no soc creador de peces, perquè m’he dedicat a la gestió. El que faig és intentar que aquesta gestió dels projectes sigui molt artesanal, molt manual. Així que introdueixo aquest punt de creativitat en tota la gestió dels projectes en els que m’implico. I em sento absolutament còmode fent gestió.

I als inicis del segle XXI, l’Héctor Ayuso i tu us inventeu la primera edició de l’OFFF Barcelona.
Com s’ha acabat convertint en un referent internacional?

Mantenim encara la primera idea, que és l’ànima del projecte: l’OFFF és un punt de trobada dels creatius de tot el món que treballen amb eines digitals, i que estan creant la visualització del món tal com l’entenem ara mateix. Fa vint- i-tres anys va néixer amb internet i va ser molt trencador, molt innovador, perquè hi havia una necessitat imperiosa de generar un espai de trobada de la gent que estava treballant en aquelles eines creatives digitals. Ara el format és de festival, però té un contingut molt de congrés, i s’ha fet internacional perquè és un projecte global. En l’última dècada hem organitzat uns 50 esdeveniments i sempre, allà on anem, ens trobem amb una reacció molt similar, que és que els creatius ens agraeixen que l’OFFF existeixi perquè és el seu Disney World, on jugar, on aprendre i on compartir moltes coses.

LA BiceFÀLiA
AMb L’hécToR AYUso

Falten pocs dies per l’edició de Barcelona
d’aquest any. En línies generals,
què hi trobaran els assistents?

Doncs un espai molt similar al dels últims anys amb uns continguts totalment nous. Per tant, trobaran molta informació i molts projectes que tenen a veure amb noves eines o amb noves maneres de veure el món. Per exemple, introduïm intel·ligència artificial i realitats virtuals que cada convidat explica a la seva manera. I també hi haurà sorpreses, perquè sempre ens agrada molt innovar i investigar.

UNA noVeTAT
A L’offf
BARceLoNA

Després de Barcelona, entre setembre i desembre, vindran Tel Aviv, Mèxic i Sevilla.
Què ens pots avançar?

Encara estem treballant en els continguts i en el programa. Tenim socis locals que ens ajuden a entendre bé la comunitat creativa i la comunitat artística a la qual ens hem de dirigir. Sempre que viatgem fora aportem la capa catalana o barcelonina, és a dir, aportem el nostre talent creatiu, i també estem captant talent local d’allà on anem. Israel, per exemple, és un país molt complex, però Tel Aviv té una dinàmica creativa molt potent perquè hi ha molta empresa tecnològica i molt dinamisme; em recorda moltíssim a Barcelona. A Sevilla englobem tota la part del centre i sud d’Espanya amb una creativitat bestial, i amb un públic molt àvid per entendre altres disciplines com pot ser el disseny gràfic o les aplicacions de la intel·ligència artificial en certs processos creatius. I Mèxic és un món en si mateix, amb dimensions d’audiència diferents i molt més locals que a Barcelona, on l’audiència és molt internacional.

Hi ha un prototipus de visitant
de l’OFFF?

Sí, són agents creatius que estan treballant en agències, per exemple, en l’equip creatiu d’una agència de publicitat: són les persones que ideen l’espot, les que ideen la dinàmica d’aquest espot o d’aquest anunci, tot el flux d’imatges que després creen i generen. Per tant, aquesta tipologia és present a l’OFFF. Si bé el contingut és molt de congrés, el prototipus d’assistent no és el CEO de les empreses, sinó el creatiu.

offf,
pUNt De TRoBADA

I per acabar-ho d’adobar,
el 27 d’abril irromprà el Digital Impact,
una exposició mai vista al nostre país…

Jo crec que és una evolució molt lògica. És a dir, portem vint-i-tres anys amb l’OFFF coneixent artistes i les seves peces amb creativitat de primera mà. I fa tres anys que estem preparant el Digital Impact perquè és una exposició molt gran, no només en dimensió d’espai, sinó en contingut i en idea. I aquesta idea és generar un espai per un públic molt ampli, no específic. I el 2023 crec que és el millor moment per fer això, perquè el digital ja està a les nostres vides, integrat i acceptat. Fins fa tres, quatre o cinc anys, els que estàvem en el sector digital ens havíem d’explicar tres vegades; ara ja no. Per tant, és una evolució orgànica i natural. En metres quadrats és l’exposició d’art digital més gran d’Espanya. Són 16 instal·lacions úniques de creatius digitals. Jo crec que a Espanya no ha passat mai, i a Europa ha passat poc.

Quina part ocupa la interactivitat
en el conjunt de la teva obra?

Abans de tot l’art generatiu com a peces gràfiques, jo havia fet instal·lacions interactives que permeten a l’espectador variar l’obra, manipular la peca i finalitzar-la, aportant la seva part. És una camí molt natural, molt clar de fer. El fet d’estar creant visuals que van canviant amb la contribució de l’espectador fa que hagis de treballar amb coses que es generen en aquell moment, i aquesta generativitat poden acabar convertint-se en peces que poden anar a museus, exposicions o col·leccions.

DiGiTAL
iMPAcT

Per quins motius feia falta aquest nou esdeveniment?

Teníem ganes de fer-ho i de fer-ho gran, perquè venim d’un bagatge molt potent. A més, és un moment on les institucions públiques també s’han unit i orgànicament han afavorit que això pugui passar, perquè això és una iniciativa publico-privada. És a dir, hi ha una iniciativa privada i un promotor privat, però és una iniciativa compartida amb el Disseny Hub, amb l’Ajuntament de Barcelona i amb la Generalitat de Catalunya, perquè també, orgànicament, els departaments de Cultura i d’Innovació d’aquestes dues administracions han detectat que és el moment de fer aquestes coses per posicionar Barcelona i Catalunya al lloc on els toca en aquest nivell. I per això és emocionant el projecte. Per moltes coses.

L’art Digital està reservat al consumidor jove o nascut a finals del segle passat? És a dir, creus que el públic més adult l’entén?

El pot entendre i l’entendran quan vegin el Digital Impact perquè s’emocionaran, igual que quan van al Prado o quan van al Louvre, o com en el Victoria and Albert, per posar exemples de museus molt grans o reconeguts. Una persona de 60 anys que s’enfronta davant d’un Velàzquez s’emociona i té un enfrontament davant d’allò, perquè aquella obra l’interpel·la d’alguna manera, i quan visiti l’exposició i s’enfronti davant de la pantalla de la peça del Refik Anadol, per exemple, que serà la pantalla més gran, sentirà una emoció perquè aquella pantalla també l’interpel·larà. A més, l’art digital té moviment, és dinàmic; és a dir, les pantalles poden generar dinamisme i moviment. Llavors jo crec que el llenguatge artístic digital té una connexió molt ràpida amb tot tipus d’espectador. Evidentment, hi ha un discurs que la gent més jove entendrà molt més ràpid, però tots, ara mateix, estem dintre del món digital i, per tant, jo crec que és molt fàcil sentir-te a dintre de l’art digital.

eL fUtUR
DeL MetAVeRs

Què pot aportar (o què està aportant ja)
la intel·ligència artificial, de la que tant es parla ara, en el món de la creació digital?

Això té mesos… ni anys. I hi ha un punt de debat: la IA és capaç de crear per si mateixa? Necessita de la ma d’un humà per generar art? És obvi que sí. La IA com a mitjà creatiu és molt potent, però sense la visió externa i final d’un artista es queda curta. Però ens trobem en un punt de la humanitat on estem assistint a un abans i a un després, perquè podem donar unes coordenades, unes informacions a una IA i que generi coses per a nosaltres. Això, ben utilitzat, és meravellós, però mal utilitzat, és perillosíssim, com tot. Haurem de veure com s’encaixa, però és molt interessant. De fet, l’exposició Digital Impact, sense explicar-ho, té IA darrera.

Deixant a banda la intel·ligència artificial, es poden vaticinar noves tendències en aquest món?

Ara mateix, la nova tendència és aquesta, i no m’atreviria a dir-ne una de més nova, perquè venim de moltes innovacions en els últims anys. Les tendències tenen una cosa molt divertida, que és que quan en surt una de molt potent, com la IA, la oposada comença a créixer; per tant, durant l’OFF hi hauran molts artistes que ens parlaran de la necessitat de la presència, de l’orgànic, del natural i de l’analògic, fins i tot.