Anna Carreras

Les seves obres d’art generatiu ens connecten amb paisatges, colors mediterranis i altres elements de la natura mitjançant figures que es combinen de forma algorítmica però amb molt de sentiment. Per crear-les, Anna Carreras s’inspira en records familiars arrelats al camp i en una exploració molt particular entre “l’ordre i el caos”. El resultat, peces úniques i irrepetibles reconegudes internacionalment i capaces de crear sensacions molt diverses. Algunes d’elles, com “Arrels” o “Trossets”, han triomfat de forma decisiva en el món dels NFTs.

Com va ser el teu primer contacte
amb el món del criptoart?

La meva relació amb els NFT’s va començar d’una manera una mica escèptica, perquè era un món que estava anant molt ràpid. Però el cert és que vaig tenir una entrada molt suau i amable per un reconegut artista dels Estats Units, Casey Reas, que promou l’art generatiu i que em va convidar a una exposició a la plataforma Feral File amb artistes de tot el món amb molt de renom. No es podia dir que no! Així que hi vaig participar amb el meu projecte “Arrels”. Però, com dic, va ser una entrada molt amable, perquè la gent podia comprar amb targetes de crèdit, de forma més senzilla. I arran d’això van arribar més propostes de fer exposicions en altres plataformes. L’obra “Trossets” va ser el projecte més gros, perquè és una edició de 1.000 peces úniques amb el mateix estil i idea però irrepetibles, i va tenir encara més ressò. Aquesta es va exposar en una plataforma (Art Blocks) que sí que funciona amb criptomonedes.

I a què atribueixes exactament
aquest èxit tan rotund?

Va ser un moment en què hi havia molt interès per l’art generatiu i crec que en aquesta plataforma vam trobar molt bé l’encaix del que fem. És una mica particular, perquè la gent sap com és l’obra però no sap exactament què és el que comprarà. Per tant, compra a cegues. S’ha d’entendre molt bé l’art generatiu per poder fer això. Nosaltres no preparem les 1.000 obres que venem, sinó que preparem l’algoritme o el codi que crea aquestes imatges. Per tant, la gent té una idea com serà la peça però no sap exactament què comprarà, perquè l’algoritme la genera únicament per a qui l’adquirit. I és aquella peça que és la teva única per a tu. Art Blocks va explicar molt bé tot això, i hi havia un interès molt gran per l’art generatiu en aquell moment. Tot plegat va fer que ara hi hagi molts “Trossets” escampats per tot el món.

PRiMeR
coNtActe
NFT

Amb aquestes experiències
et devies sentir més reconeguda que mai…

Si, a més és molt gratificant. Com que tot es fa en plataformes digitals, tenim relació directa amb els col·leccionistes, que t’escriuen per dir-te que han vist una obra concreta. Aquesta relació tan propera amb gent de tot arreu que té la iniciativa de comunicar-se amb tu és una experiència molt bonica i molt interessant.

En què consisteix l’art generatiu
i què creus que és capaç de transmetre?

La part creativa és molt personal. Hi ha gent que treballa més cap allò geomètric, i jo tendeixo més cap a aquesta part. Hi ha d’altres que treballen amb coses més representatives, més plurals o pictòriques. Però sempre és molt geomètric i abstracte, no acaba de ser fotogràfic perquè és molt difícil que els ordinadors facin això per nosaltres amb algoritmes.

l’ARt
GeNeRatiu

No és el mateix
que la intel·ligència artificial…

Dins del camp de l’art generatiu hi ha subgrup que treballa amb Intel·ligència Artificial, però no és el meu cas. L’art generatiu que jo treballo està basat en algoritmes i processos, però aquests algoritmes no aprenen res perquè no hi ha una gran quantitat de dades o imatges darrera per obtenir la imatge final. Es una manera de treballar oposada.

cReAtiVitAt
iNtel·liGeNt

Tot i així, t’interessa conèixer més a fons
aquesta manera de crear amb IA?

Sí, m’interessa veure cap a on va la Intel·ligència Artificial, quins processos tenen per inspirar-se. A més és un món amb moltes dones. És una manera de crear que té moltes coses interessants en el procés, però la seva estètica també em queda una mica lluny, per a mi encara una mica cripi, entre barroca i desenfocada, no tant el que jo faig, que és una estètic més plana, més geomètrica i no tan fotogràfica.

Quina part ocupa la interactivitat
en el conjunt de la teva obra?

Abans de tot l’art generatiu com a peces gràfiques, jo havia fet instal·lacions interactives que permeten a l’espectador variar l’obra, manipular la peca i finalitzar-la, aportant la seva part. És una camí molt natural, molt clar de fer. El fet d’estar creant visuals que van canviant amb la contribució de l’espectador fa que hagis de treballar amb coses que es generen en aquell moment, i aquesta generativitat poden acabar convertint-se en peces que poden anar a museus, exposicions o col·leccions.

Comentes que, per crear,
explores entre l’ordre i el caos.
Què vols dir exactament?

Les coses massa endreçades són patrons que poden ser avorrits, mentre que les coses massa caòtiques acaben sent soroll. Per tant, trobar l’equilibri entre una cosa i l’altra és la part complicada de la meva feina i la part interessant d’explorar per veure com trobem aquest equilibri per crear imatges que transmetin, portant a memòries, sent capaces de generar alguna mena de sentiment o expressant alguna cosa, arribant-li a qui les veu.

Pel que fa al contingut,
en què t’inspires?

La inspiració ve molt del paisatge mediterrani i també del camp. Una part de la meva família ve de la part de la Franja, del Matarranya, i de tota la vida del camp. L’altra meitat de la família també eren pagesos, a L’Hospitalet de Llobregat, quan encara hi ha via el Rec Comtal, tots els horts, i no hi havia cotxes. Tot aquest bagatge que he viscut molt de prop estan allà en la meva experiència vital. Per això trobo interessant estirar fils d’inspiració que acompanyin les meves obres, venint també d’aquest bagatge del mediterrani, de tradicions que tenim aquí, de ser urbanita però tenir aquesta part de camp i pagesia que he viscut i que m‘apropa a la natura.

ARReLs
FAMiLiARs

Tu volies estudiar Belles Arts,
però vas acabar fent Enginyeria
de Telecomunicacions.
Va ser una bona decisió?

Sí, jo volia fer Belles Arts, però la meva mare no ho veia clar. Aleshores vaig fer Enginyeria, que estava a prop de casa. Però en realitat és meravellós que la meva mare contribuís en aquesta decisió, perquè he acabat utilitzant les eines més tècniques apreses amb els estudis d’Enginyeria per portar-les al camp creatiu i acabar fent programació creativa i art generatiu.

Devíeu ser molt poques dones…

Poquíssimes. De fet a Enginyeria de la UPC ens feien fer exposicions i xerrades a dones que estaven interessades en aquest món, que sembla que és un camp en el qual no hi puguem entrar i em sembla una tonteria. I en el món de l’art, també és difícil la visibilitat, però en realitat hi ha moltes dones molt potents fent coses pioneres i interessants, també en robòtica. Espero que cada vegada es visibilitzin més i que les dones s’animin a tirar-se a la piscina i fer aquestes coses estranyes que fem.

Potser a vegades apreciem una obra
però ens costa reconèixer
el nom de l’artista
que hi ha darrera?

És que, quan veiem una obra espectacular, potser estem acostumats a pensar que l’ha fet algú de fora i no pensem que potser està a l’Empordà, a les Terres de l’Ebre o a la Plana de Vic. A Catalunya hi ha un ecosistema ric i escampat que fa coses pioneres i interessants. Potser també les ajudes es podrien canalitzar d’una altra manera.

AjUDes
Més DiRectes

Això aniria lligat amb la necessitat
de potenciar també l’àmbit de la recerca
i sobretot la transferència de coneixement?

En el camp de la recerca fem coses molt innovadores i potser sí que el fet que tota aquesta recerca arribi a la part institucional i a les empreses és una tasca pendent. Perquè les empreses saben que estem fent aquestes bogeries? Saben que hi ha gent que fa recerca entre l’art i l tecnologia, entre ciència i coses artístiques? És complicat, perquè tenim un peu a cada àmbit i hibridar això és difícil perquè necessites que la gent dels dos ecosistemes parlin el mateix llenguatge i s’entenguin. Però el que hi ha al mig és molt interessant i molt nou, i està per descobrir.

Com definiries la teva obra?

Uff…no ho sé. La veritat és que som una mica especials perquè treballem de forma híbrida amb l’art i la tecnologia, i som una mica els “friquis”, fent coses que se surten d’allò que és habitual. La meva obra és més aviat colorista, però amb aquesta intenció de què aquestes imatges tan coloristes i tan geomètriques arribin i promoguin memòries i records amb vinculació personals, amb coses més properes i més familiars.

Arrels. Anna Carreras

Estefania Redondo

Periodista