“Agafes prou bé el ′mando′ per ser una noia”

Escoltem diàriament històries de micromasclisme. Però rara vegada hi parem l’atenció. Veiem personatges femenins hipersexualitzats i ens sorprenem quan trobem a una noia que ens diu que és aficionada als videojocs.

Agafes prou bé el mando per ser una noia”, em comentava una vegada un amic. Tot i no voler ofendre, la seva ment li va jugar una mala passada. “Bé, em refereixo a que moltes noies no saben com funciona la primera vegada que n’agafen un”, es va excusar. Va caure en el mateix prejudici que bona part de la societat actual. Potser les meves mans no tenen els mateixos dits que les teves? Necessito una capacitat especial per saber com agafar el comandament d’una videoconsola?

Tanquem un 2017 en què hi ha hagut 9 dones mortes víctimes de violència masclista a Catalunya i encara en parlem poc. Parlem poc de la violència, però també parlem poc dels prejudicis que ens ceguen. Avui diem prou. Diem prou al micromasclisme que envolta a la dona i al videojoc.

“Sóc dona i jugo millor que tu”

Bé, potser no sóc la millor jugadora. De fet, en molts jocs sóc pèssima. Però per ser dona no sóc pitjor que tu. Quantes dones se senten discriminades en entrar a jugar una partida online? Si ens equivoquem, ens envien a fregar els plats. Si guanyem, se sorprenen.

(En aquest compte de Twitter, podeu denunciar aquest tipus de comentaris).

I no, no jugo per cridar l’atenció. Jugo perquè em ve de gust. No pretenc seduir-te a pesar que, molt sovint, si vull escollir un personatge femení, n’hagi d’escollir un d’híperacalorat. Que el meu personatge no sàpiga discernir entre el fred i la calor no vol dir que jo vagi per casa només en calcetes. I per contra, que una noia jugui a videojocs tampoc vol dir que sigui un orc. Així que si penses d’aquesta manera, agafa un pic i una pala, i torna tu a la Terra Mitjana.

Read More »

Videojocs: Resum del 2017

La premsa especialitzada diu que 2017 ha estat un dels anys amb millors videojocs, però, entre tu i jo, això ho diuen cada desembre (en realitat, sempre hi ha prou jocs notables i sorprenents com per dir que ha sigut una bona collita). En tot cas, no hi ha dubte de que hem tingut dotze mesos intensos, amb propostes lúdiques molt estimulants i amb tendències (industrials, estètiques, temàtiques…) que han transformat de forma significativa tot el panorama de l’oci electrònic. Però no ho retardem més: mirem junts què ha significat 2017 per als videojocs.

Fenòmens

switch1.- Amb la WiiU, la seva anterior consola de sobretaula, Nintendo va viure un moment complicat (tot i que d’una fertilitat creativa molt destacable), molt lluny dels temps de flors i violes de l’època de Wii. L’any 2017, no obstant això, Nintendo ha tornat a ser el sol que més brilla en el món dels videojocs amb una nova i original peça de hardware que desdibuixa les fronteres entre consola de sobretaula i portàtil: la Switch. El seu primer any ha tancat amb un catàleg inicial de jocs envejable. Entre ells, dos títols que tota la crítica internacional ha celebrat com el dos millors de l’any (el Super Mario OdysseyThe Legend of Zelda; en aquest últim cas, molts diuen que és el millor de la història). A més, unes xifres de rècord i un altra cosa més difícil d’aconseguir que les xifres de vendes: la sensació, l’intangible de que posseeixen una immensa capacitat d’influència sobre la resta d’actors del sector, que ara mateix són el mirall on es miren els desenvolupadors de tots els continents. I això està bé. Quan Nintendo està forta, tots guanyem.

2.- La competència ha continuat amb les mateixes tendències. Sony domina el mercat internacional sense despentinar-se. Cap sorpresa. Mentre, Microsoft va començar l’any cancel·lant el desenvolupament de Scalebound, un dels pocs títols exclusius de la seva consola i una de les seves apostes més arriscades i atractives. Si algú esperava que l’empresa de Redwood reprengués la senda per la creativitat i la qualitat que va marcar la dècada passada, Microsoft els va invitar a abandonar qualsevol esperança abans d’arribar a Sant Valentí. Per contra, van apostar pel múscul tècnic amb una nova i potentíssima consola, la Xbox One X, una revisió de la seva màquina actual orientada cap al públic més techie (i minoritari), però que no implica canvis importants de la seva política.

Read More »

Propostes de videojocs per entendre la política

Com bé sabeu, som molt fans de Generació Digital, el programa de Catalunya Ràdio que dirigeix l’Albert Murillo. Fa poc van parlar de videojocs i política, i hem volgut fer una reflexió a partir de les propostes que van presentar al programa.

Els videojocs, igual que passa amb la política, avancen a partir de la presa de decisions que pren un o diversos individus. Aquesta tria repercuteix en la narració i en el final de la història. Però tota acció desencadena un munt de variables en el nostre entorn que potser no esperàvem.

Generació Digital

Tots els dissabtes a les 24h de la nit a Catalunya Ràdio

Són moltes les propostes artístiques de caire polític. Des de sempre, el ciutadà ha fet ús de la cultura com a arma per fer sàtira i per expressar el seu desacord. Ara, gràcies als nous formats tecnològics i a la vida 2.0 ens és més fàcil crear i compartir les nostres idees. Els videojocs, entesos com a cultura creada pel poble, també ens parlen de política i ens ajuden a entendre-la.

Molts jocs d’estratègia tenen com a eix central conflictes bèl•lics, des de la Roma Imperial a les dues guerres mundials o bé en universos futuristes. Aquests jocs tenen com a objectiu derrotar el país o territori enemic mitjançant diverses tàctiques, però no entren en l’impacte directe a la societat de les decisions polítiques.

Read More »

Videojocs – guia per a principiants #02: els gèneres

generes1Hola! Sóc l’article número 2 de la guia per a principiants al món dels videojocs del blog de Cultura Digital. Potser ja coneixes al meu germà gran, l’article número 1 que et presentava alguns videojocs especialment indicats per a aquelles persones que es vulguin apropar per primeríssima vegada als videojocs (sinó te’l presento: fés click a aquest enllaç). Ara que ja has provat la temperatura de l’aigua, vinc a parlar-te dels diversos gèneres que et podràs trobar si has decidit continuar submergint-te en aquest estany. No et parlaré de tots els que hi ha, perquè són molts, però sí dels més rellevants, ja sigui per popularitat o per interès estètic o històric. Farem aquest repàs per entregues, amb dues o tres entrades, ja que a aquesta casa no som amics d’acaparaments ni de presses.

Abans de començar, tingues en compte que, com passa a la literatura, al cinema o la música, aquests compartiments no són estancs, sinó que són merament orientatius. La majoria dels videojocs són una amalgama –més o menys harmoniosa, més o menys caòtica- de gèneres, i tot i que existeixen una sèrie de regles, codis i inèrcies que passen de joc a joc com una cadena d’ADN, agafeu aquestes etiquetes amb un ànim flexible, no com a veritats indiscutibles.

Per últim, encara que la majoria de jocs que apareixeran a aquest post són molts accessibles per a tothom, tampoc volem renunciar a recomanar autèntiques fites del mitjà que, potser, exigeixen al jugador habilitats més desenvolupades. No et preocupis si et semblen molt complicats d’entrada; aparta’ls i reserva’ls per a més endavant.

No et faig esperar més, comencem amb els sis primers gèneres:

Read More »

Fun&Serious 2017 – impressions des del festival

A principis d’aquest mes de desembre, un membre de l’Àrea de Cultura Digital (jo) va fer la maleta i va agafar un vol cap a Bilbao, ciutat on es fa el Fun&Serious 2017, un dels festivals de videojocs més reconegut de l’Estat i que celebrava entre els dies 8 i 11 de desembre la seva setena edició. Si voleu saber què vaig veure, a qui vaig veure i què vaig fer al Palacio Eusakalduna, aquí teniu una petita crònica de l’esdeveniment.

Fun-and-Serious-Game-Festival-2017-sabado-mañana-10Si estiguéssim parlant d’un festival de música, diríem que els caps de cartell d’enguany eren el John Romero i el Jordan Mechner, històrics creadors de fites del mitjà com Doom i Prince of Persia, respectivament, a més a més del Jeff Kaplan, cara visible del fenomen Overwatch. Però, com passa sovint, també als festivals musicals, les xerrades més interessants de l’esdeveniment poden no venir de les grans llegendes, sinó dels professionals no tan cèlebres, però amb molt per compartir.

Ens van resultar de particular interès les conferències que van oferir Sergei Klimov i Mauricio García. Ambdós van aconseguir l’impossible: fer estimulant una conferència il·lustrada amb dades, gràfiques i diagrames de barres. Klimov, director de l’estudi rus Charlie Oscar i responsable del hit independent Gremlins, Inc., va explicar els avantatges (i riscos) de traduir els videojocs a quants més idiomes millor. Segons va explicar, tot i perdre diners traduint el projecte a idiomes com el castellà, el portuguès o l’ucraïnès, els beneficis d’oferir suport continuat i localització en territoris tradicionalment oblidats pels desenvolupadors occidentals com Xina, Japó o Rússia fa rendibles els esforços.

Read More »

Videojocs – guia per a principiants #01: primeres passes

Iniciem amb aquest post una sèrie d’articles amb els quals volem posar en valor els videojocs, un dels mitjans més estimulants del paisatge cultural actual. Us exposarem les capacitats dels videojocs per a la poesia, per ser vehicles de discursos autorals, la força del seu llenguatge per actualitzar el relat mitològic clàssic en temps post-moderns i, en definitiva, mostrarem que els videojocs són, indubtablement, cultura.

princeUna de les voluntats d’aquest blog és difondre els valors de la cultura digital. Mentre que activitats com el vídeo mapping 3D, la música electrònica experimental o el net art semblen comptar amb consens social sobre la seva naturalesa artística i cultural, encara trobem avui dia en alguns sectors socials certes reticències a abraçar amb la mateixa naturalitat altres branques de l’arbre de la cultura digital. Aquest és el cas dels videojocs.

Encara que tinguin ja més de quaranta anys d’història, un llenguatge proper a la maduresa i un bon grapat de fites incontestables, és cert que encara perviu certa imatge dels videojocs com a entreteniment superficial vinculat amb el món infantil i incapaç de capturar les complexitats del món i els matisos de l’ànima humana. Se’ls veu com objectes estranys, estridents, de vegades fins i tot descerebrats. És cert que alguns videojocs tenen un caràcter punki, iconoclasta i agressiu en la seva negativa a plegar-se davant de convencions artístiques; però aquest és només una de les cares d’un poliedre molt més ric i complex.

Són cultura els videojocs? [SPOILER: per descomptat] Són art tots els videojocs? [SPOILER2: Umm, ja parlarem d’això en propers posts] Què passa en l’escena independent? Com es relacionen amb d’altres mitjans expressius? Quins són els gèneres més populars? Intentarem donar resposta a totes aquestes preguntes durant els següents lliuraments d’aquesta sèrie. Aquests articles volen ser una porta d’entrada a aquelles persones que mai abans s’han acostat al mitjà (o ho han fet de forma molt superficial) i volen fer-ho però no saben molt bé per on començar. Us proposem deu jocs imprescindibles per tenir una idea de tot el que pot oferir el mitjà.
Read More »