Nomofobia, phubbing, cibercondria, cibermareig, síndrome de la vibració o trucada fantasma, vamping, síndrome selfie, whatsappitis… potser no saps què són però probablement pateixes algun d’ells.
La tecnologia forma part de la nostra vida, això és un fet. Però la dependència de la tecnologia ha provocat l’aparició de tota una sèrie de trastorns amb els que no comptàvem.
L’ús quotidià d’internet i sobretot dels smartphones ha suposat un canvi en les nostres vides i en la nostra forma de relacionar-nos amb l’entorn, una sèrie de canvis que no sempre sabem gestionar de la millor manera. És possible, doncs, que el fet de voler estar permanentment comunicats i actualitzats pugui comportar desordres psicològics i fins i tot físics?
Actualment ja hi ha descrits una sèrie de síndromes i afectacions que, si bé potser no són causades directament per la tecnologia, si són potenciades per l’ús de l’smartphone, la tablet, l’ordinador o la vídeoconsola, elements que en fan de catalitzador.
Creus que a tu també t’afecten d’alguna manera? Et lleves al matí i el primer que fas és mirar el mòbil? Vas a sopar amb els amics i estàs més pendent del telèfon que de la conversa que es pugui generar a la taula? Creus que has sentit una trucada inexistent? Has notat una vibració al mòbil i no has rebut cap missatge? O tens un atac d’angoixa perquè t’has quedat sense bateria i no duus el carregador?
Aquests comportaments, molt habituals i on molts ens podem veure reflectits, estan tipificats i reben el seu propi nom. A continuació en fem una relació tot i que ben segur que n’hi ha més. De fet, els trastorns evolucionen al mateix ritme en que apareixen noves aplicacions tecnològiques.
Trastorn d’adicció a internet o IAD. Alguns estudis, com The world unplugged o el realitzat per la Universitat de McMaster a Ontario, afirmen que el fet de no poder-nos connectar per comprovar el correu o entrar a les diferents xarxes socials pot provocar que ens enfadem, estiguem tristos o ens sentim deprimits.
Síndrome de la vibració fantasma o de la trucada que no existeix però que ens fa mirar el telèfon. Sovint estem tan pendents del telèfon que fins i tot sentim o creiem notar una trucada o vibració quan en realitat no s’ha produït.
Vàmping: s’anomena així el fenomen de quedar-se despert a la nit xatejant o navegant per internet i les xarxes socials. Al dia següent és molt probable que tinguem molt mal de cap.
Phubbing: no ser capaç de deixar de mirar en el mòbil el whatsapp, el f
acebook el correu o qualsevol tipus de xat o connexió, malgrat estiguis amb altres persones.
Nomofòbia: és la sensació d’angoixa que patim quan ens quedem sense bateria o quan ens hem deixat el mòbil a casa i ens sembla que ens falta una part de nosaltres.
Cibermareig: es dóna quan després de molta estona d’estar mirant una pantalla, ja sigui la videoconsola o l’ordinador, ens apartem i el nostre cap dona voltes com si haguéssim pujat a una barca sense prendre la biodramina.
Síndrome selfie: el tens si no pots deixar de fer fotografies de cada instant, si tot allò que fas o allà on vas ho has de retratar i penjar a Instagram o qualsevol altre xarxa, si el fet d’haver-ho de fotografiar tot no et permet gaudir de la realitat que estàs plasmant amb la càmera del mòbil. T’has plantejat que potser et perds moltes coses?
Cibercondria: o hipocondria digital, és una patologia que afecta aquells que, com els hiponcondriacs, s’obsessionen pel seu estat de salut i consulten a través d’Internet què podria afectar-los, fet que deriva en una obsessió malaltissa.
També podem trobar afectacions físiques causades per l’ús de la tecnologia.
WhatsAppitis és l’etiqueta emprada per definir una patologia física provocada per l’ús excessiu de les noves tecnologies, especialment del WhatsApp. Aquest terme és el que va utilitzar la doctora Inés Fernández-Guerrero, especialista de l’Hospital General Universitario Virgen de las Nieves de Granada, a la revista The Lancet per explicar algunes de les conseqüències de l’abús de WhatsApp amb què s’ha trobat a la consulta. Problemes en dits, canells i coll perquè, tot i que el dolor inicial és a l’arrel del dit polze, es pot estendre a altres regions, provocant sobrecàrregues en altres estructures musculo-esquelètiques, i fer-se cròniques en forma de tendinitis.
Síndrome del túnel carpià: és habitual en les persones que treballen o passen moltes hores treballant, navegant o jugant amb un ordinador
Si cliqueu a la imatge veureu una infografia que recull estadístiques d’unes activitats que tots reconeixerem: percentatge de gent que dorm amb el telèfon mòbil a sota el coixí, que se’l mira mentre tenen relacions sexuals, que envien missatges de whatsapp mentre són al volant…
Com sempre, l’important és conèixer les eines i la seva potencialitat. Cal aprendre tant el funcionament de la tecnologia com el seu efecte a nivell personal i, a partir d’aquí, intentar utilitzar-les de forma racional.
Mireia
Empreses de música i tecnologia de Catalunya
