El festival lumínic per excel·lència de la ciutat de Barcelona torna a deixar-nos amb la boca oberta, un any més, i ja en van 13! El primer cap de setmana de febrer ja és tradició que al vespre ens apleguem al barri del Poblenou per deixar-nos enlluernar per les propostes més innovadores d’artistes locals i internacionals. Ens hi hem passejat, hem badat, ens hem deixat envoltar i acaronar pel seu embolcall lluminós i hem hagut de córrer per arribar al màxim de propostes possibles (enguany 46!) que ens esperaven a la plaça de les Glòries i més enllà.
El festival lumínic per excel·lència de la ciutat de Barcelona torna a deixar-nos amb la boca oberta, un any més, i ja en van 13! Ens hi hem passejat, hem badat, ens hem deixat envoltar i acaronar pel seu embolcall lluminós i hem hagut de córrer per arribar al màxim de propostes possibles (enguany 46!) que ens esperaven a la plaça de les Glòries i més enllà.
Enguany podem dir, sense cap punt de meliquisme, que ha estat la creació catalana la que ha brillat amb llum pròpia al festival. Grans propostes de noms amb llarga trajectòria i també noves mirades han omplert els espais de la ciutat. Us en destaquem tres!
A l’Auditori, Jou Serra ha presentat Range in Between. Un dispositiu làser immersiu, contemplatiu i en moviment, que reflexiona sobre les identitats de gènere. El jove artista visual és, a més, llicenciat en dansa contemporània i aquest coneixement del moviment i la mutació contínua es podia copsar en l’espai creat a la Llanterna de l’Auditori. A més, Jou Serra és codirector de la companyia de circ Animal Religion que basa les seves obres en el cos, la música i la llum.
Just al davant, el TNC se sumava per primera vegada al festival amb Canopée, d’Antoni Arola. El vestíbul del teatre esdevé les profunditats d’un gran bosc, mentre la llum de la lluna travessa les fulles dels arbres i trenca la foscor arbòria. Olors humides i botàniques i sorolls d’animals creen un mon de reflexió i de calma. Un espai intangible i poètic, fora del temps, on perdre’s i oblidar el soroll exterior.
I sense abandonar els espais poètics i de recolliment, al MUBAH Oliva Artés trobàvem Lux Domus de Josep Poblet, col·laborador habitual precisament d’Antoni Arola. La llum crea un espai arquitectònic que emmarca el passeig tranquil i pausat entre les arcades lumíniques que esdevenen gairebé físiques. Una obra inspirada en l’església de Pont de Suert, el poble de la mare de l’artista.
Si bé en primer lloc hem volgut destacar el talent català, també volem donar veu als artistes internacionals que ens han acompanyat amb les seves propostes artístiques trencadores.
Una renglera llarguíssima de persones feien cua el divendres al vespre a les portes del Disseny Hub per poder veure de prop la peça Patterns and Recognitions, una composició en tres parts de l’estudi d’art londinenc United Visual Artists (UVA). La proposta és el resultat d’una investigació sobre els sistemes científics i econòmics que donen forma al nostre coneixement de l’univers, la societat i la percepció humana i ho fa a través d’escultures cinètiques, so i il·luminació dinàmica. La primera de les peces, ‘Silent Symphony’, que de silenciosa en té ben poc, sorprèn l’espectador amb un conjunt de vuit escultures cinètiques de grans dimensions que projecten plans giratoris de llum i so per tota la sala. Feixos de llum travessen la sala com si de la llum d’un far es tractés, i de la mateixa manera que fan els fars, hipnotitzen tots aquells que s’aturen a observar el ball oscil·lant de la llum i el so intens com de botzina de vaixell. Tot plegat una interpretació massa marítima tenint en compte que la intenció de l’artista és la de plasmar les freqüències ressonants i les sincronicitats que es produeixen al cosmos. La segona de les peces que conformen el tríptic d’UVA és ‘Vanishing Point’, una instal·lació eminentment lumínica en què els raigs de llum blanca que parteixen d’un punt de fuga imperceptible creen diverses formes geomètriques i divisions dins la sala, fent-nos plantejar el nostre sentit de la perspectiva. Entrem en una altra sala i a la paret del fons hi trobem una munió de pantalles digitals que ens reben amb una allau d’informacions en temps real sobre el món en què vivim, des de dades de consum energètic o esdeveniments globals que canvien la vida fins a d’altres dades més trivials, com el nombre de persones que han descarregat una app per aprendre una llengua estrangera en el darrer mes. ‘Present Shock’ ens fa reflexionar sobre l’abast a tot tipus d’informació a la qual tenim accés avui en dia i la quantitat de dades que arribem a processar en tan sols uns minuts. Però realment estem preparats cognitivament per absorbir tanta informació?
Si t’has perdut aquesta instal·lació durant el cap de setmana del festival, venim amb bones notícies, perquè tens l’oportunitat de visitar-la fins el 17 de març al Disseny Hub.
No ens movem del DHUB i aquest cop alcem la vista i posem l’atenció a la seva façana. Davant nostre es desplega un mural interactiu de colors molt vius que dibuixen cossos humans amb cares reals rialleres i amables plenes d’espontaneïtat que es van fent el relleu cada pocs segons. Són la cara de Barcelona, rostres de ciutadans que volen ser part de l’obra, encara que sigui per un moment, i es projecten en directe a la façana lateral de l’edifici, que fa de llenç sobre el qual s’apleguen amistats, familiars i persones desconegudes per personificar el lloc que ocupa la gent dins la ciutat. Si alguna cosa té de particular el festival Llum és la seva capacitat de transformar les façanes d’edificis emblemàtics amb un toc de llum i color. I és això el que aconsegueixen Caroline Robert i Vincent Morisett (estudi canadenc) amb el mural interactiu Being Giants.
Tanquem el nostre circuit pel Llum més internacional a la plaça Gutenberg, a l’interior d’illa de la Universitat Pompeu Fabra, amb la instal·lació Jacob’s Wall, de l’artista britànic Parker Heyl. A simple vista ens pot semblar una reproducció a gran escala del joc infantil homònim, l’escala de Jacob, però el que l’artista ens intenta transmetre amb la seva obra és la possibilitat de reparar tot allò analògic en contraposició amb allò digital, que presenta greus problemes de reparabilitat. Heyl ens ho demostra amb aquesta peça, del 2018, que al llarg dels anys ha anat acumulant marques i desperfectes, símbol del pas del temps, però també senyals de la mà reparadora de l’autor.
Seguim el nostre recorregut pel Llum visitant peces de joves artistes de les escoles barcelonines d’art, arquitectura i disseny, que amb la seva participació al festival ja ens deixen palès el seu gran talent.
Al voltant de l’Auditori un punt gegant, allargat i flotant, en suspensió, de color roig intens, que crida l’atenció i que va creixent a mesura que t’hi acostes. Un cop allà trobem un globus de 15 metres, una instal·lació anomenada You are here – 41°23’59’’N 2°11’04’’E, de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB UPC), que recorda els globus aerostàtics. L’aire calent de la instal·lació manté el punter enfilant-se cap al cel, i situa el visitant en l’espai i en el temps. Qui sap si en el futur el ‘pin’ digital que ens geolocalitza i que fins ara només veiem en els nostres dispositius electrònics es traslladarà a la realitat física i es convertirà en un punter gegant com el que han creat els estudiants de l’ETSAB UPC, un tipus de realitat mixta molt real. Serà llavors que podrem aixecar els ulls del mapa que mirem en el mòbil per retrobar-nos altre cop en l’espai físic real.
L’obra S’accepten ofrenes, cants i pregàries, de l’Institut del Teatre, és una mostra del talent jove creatiu de la ciutat que ha estat guardonada amb el Premi Talent Jove. Es tracta d’una instal·lació ubicada al voltant de la xemeneia de l’antiga fàbrica de Can Framis que reivindica la presència del passat industrial. Tanques metàl·liques envoltant el monument històric, rams de flors que decoren les tanques, llums estroboscòpiques i un so rítmic i tribal que ens col·loca enmig d’un ritual nocturn que pot arribar a incomodar. ‘Què passa?’ ens preguntem. Un altre tipus d’il·luminació són les ombres que es reflecteixen a les parets de Can Framis, com si fos un teatre d’ombres xineses, transmetent una altra història, com si estiguéssim dins d’un conte. Els participants en la performance llueixen unes armilles amb la inscripció ‘Salvem la xemeneia’, un missatge reivindicatiu que fa palès el malestar per l’amenaça d’un futur que cada cop pren més espai als elements del passat que encara romanen. La interpretació és lliure, però una primera impressió pot fer pensar en un accident a la carretera, amb els llums d’alerta, d’emergència, les tanques, els rams de flors… L’espectador es veu atret per les llums i la música ritual i va reduint la velocitat, aguaitant entre els caps de la gent, un altre tipus d’efecte tafaner, per veure l’acció. Una altra interpretació de l’obra.
I acabem aquest repàs per l’edició d’enguany del LlumBCN amb una col·laboració estel·lar d’una artista reconeguda a qui seguim la seva trajectòria de ben a prop des de fa temps. A la plaça interior del centre comercial de les Glòries, l’obra de la visualista Alba G.Corral La roda de la llum-El zoòtrop roig crida l’atenció del públic a través del creuament de música i imatges, un ‘directe visual’ en paraules de l’artista. El nom del muntatge fa referència al zoòtrop, un dispositiu que va inventar William George Horne a mitjans del segle XIX. En aquell moment es mostraven imatges en moviment a través de diversos talls col·locats al voltant de la roda mentre l’aparell girava. A la peça de LlumBCN, les dimensions són enormes i l’artista crea la seva obra des de l’interior, mentre l’espectador contempla la projecció des de fora de la roda. En aquesta reinterpretació de l’antic zoòtrop s’ha mantingut l’essència original de crear una narrativa visual i s’ha combinat amb música en directe amb la participació d’@AlexAugier i el col·lectiu #mesientoextraña: Veruska, Anruna i Demonia. Això ha originat una pista de ball improvisada al mig del centre comercial que ha sorprès –i fet ballar- als visitants.
Aquest article recull tres mirades que s’han passejat per les façanes i els carrers de LlumBCN. Un festival que és, alhora, una gran exposició a l’espai públic d’art i de creació tecnològica i digital, i que permet i provoca diferents recorreguts i diferents experiències. Us hem explicat les nostres. I ens agradarà saber quines han estat per a vosaltres les peces més interessants del LlumBCN 24!