Art digital
a l’espai natural:
connexió 100%
El satèl·lit com a pinzell:
l’art de les dades
planetàries
El pols de l’experiència:
la biometria emocional
Art digital a l’espai natural: connexió 100%
Comunicacions satel·litàries – Nanosatèl·lits – Festivals connectats
Aquesta tendència utilitza xarxes de nanosatèl·lits de baixa òrbita per desplegar «capes» de connectivitat en zones on la fibra òptica o les torres de telefonia no arriben. En l’àmbit cultural, permet que instal·lacions d’art digital situades en entorns naturals o patrimonis aïllats estiguin permanentment connectades, enviant i rebent dades en temps real.
Funcionament
La clau d’aquesta tecnologia és la democratització de l’espai mitjançant l’ús de diferents tipus d’òrbites segons la necessitat de dades.
- Captació: sensors ambientals o sistemes de control d’obres digitals capturen dades (so, llum, moviment) en llocs remots.
- Processament: la dada viatja fins a un nanosatèl·lit en òrbita LEO (Low Earth Orbit, entre 500 i 2.000 km d’altura). A diferència dels satèl·lits geoestacionaris (molt més llunyans i lents), els LEO redueixen la latència (el retard en la comunicació), la qual cosa facilita una resposta gairebé instantània.
- Resultat: l’obra d’art funciona de manera autònoma i es pot gestionar o visualitzar des de qualsevol centre de control del món, trencant la barrera de l’aïllament geogràfic.
Aplicacions culturals potencials
La connectivitat satel·litària transforma el territori en un gran laboratori creatiu:
- Monitoratge de l’eco-digitalisme: permet que instal·lacions que depenen de dades biològiques (com el creixement d’un bosc o el cabal d’un riu) enviïn informació constant a l’algoritme de l’artista sense necessitat d’infraestructura terrestre.
- Gestió tècnica de festivals «Lloc específic»: garanteix la comunicació interna dels equips de producció i el control remot de la il·luminació i el so en espais naturals protegits o zones d’alta muntanya.
- Arxiu i transmissió de patrimoni remot: facilita la tramesa de dades d’escaneig 3D o telemetria des de jaciments arqueològics o monuments aïllats cap a servidors de recerca de forma directa.
Reptes i Reflexions
L’ús de l’espai com a eina cultural planteja nous interrogants sobre la gestió del cel i les dades.
- Sobirania digital (NewSpace): l’aposta de Catalunya per tenir la seva pròpia constel·lació permet que el sector cultural no depengui exclusivament de grans corporacions globals per connectar els seus projectes.
- Sostenibilitat orbital: l’augment de nanosatèl·lits requereix una gestió responsable per evitar la deixalla espacial i l’impacte en l’astronomia professional.
- Preservació de l’experiència analògica: cal reflexionar sobre si la hiperconnectivitat en la natura pot alterar la «fascinació suau» o el silenci digital que el públic busca en aquests entorns.
FONTS
Sateliot | Connectivitat IoT amb 5G satel·lital | https://sateliot.space/
i2CAT | Recerca en comunicacions avançades i tecnologia volumètrica | https://i2cat.net/
Digital Catalonia | Estratègia NewSpace de la Generalitat de Catalunya | https://smartcatalonia.gencat.cat/ca/projectes/newspace/
El satèl·lit com a pinzell: l’art de les dades planetàries
Data art – Monitoratge ambiental – Imatgeria satel·litària
Aquesta tendència transforma la ciència de dades en estètica pura mitjançant l’ús de dades geoespacials captades des de l’espai. Artistes com Grayson Cooke utilitzen la informació de sensors remots per crear obres visuals que revelen la transformació del paisatge terrestre a una escala impossible de percebre per a l’ull humà.
Funcionament
El sistema converteix dades científiques abstractes de monitoratge ambiental en una experiència sensorial i emocional directa.
- Captació: es recuperen dades de radiació electromagnètica (com infrarojos i ultraviolats) recollides per sensors de satèl·lits (programes Landsat de la NASA o Digital Earth Australia).
- Processament: aquesta informació s’interpreta i es processa mitjançant la tècnica del «color fals», assignant tons cromàtics a espectres invisibles per crear imatges surrealistes i dinàmiques de la superfície terrestre.
- Resultat: el públic experimenta una visualització immersiva que mostra la fragilitat del planeta, transformant dades fredes en una narrativa visual sobre el canvi climàtic i l’evolució geològica.
_
Per exemple, l’«Open Air» és un projecte produït per l’artista multimèdia Grayson Cooke, en col·laboració amb la pintora Emma Walker i amb la música de The Necks. A través d’una associació amb Geoscience Australia, el projecte també utilitza imatges de satèl·lit Landsat d’Austràlia del programa Digital Earth Australia.
The Australian Cloud Atlas en el The Lume a Melbourne, Grayson Cooke
Aplicacions culturals potencials
L’ús de dades planetàries ofereix noves vies per connectar la recerca científica amb la sensibilitat de la societat:
- Museografia i divulgació científica: visualització de conceptes complexos com la desforestació de manera intuïtiva, convertint el públic en explorador de la informació ambiental.
- Instal·lacions d’art públic: transformació de façanes en llenços digitals que reflecteixen el pols ambiental del planeta, per generar conscienciació ecològica en l’espai urbà.
- Experiències educatives immersives: narratives generatives on l’obra evoluciona segons dades reals de la Terra, per fomentar una connexió emocional amb la salut dels ecosistemes.
Reptes i Reflexions
El futur d’aquest art a escala planetària depèn d’equilibrar la innovació amb la responsabilitat social.
- Sostenibilitat del processament: l’alt consum energètic necessari per renderitzar grans volums de dades satel·litàries planteja un dilema sobre la petjada ecològica de la mateixa obra d’art.
- Superar l’espectacle: el repte resideix a evitar que l’obra es quedi en una simple imatge atractiva i aconseguir que tingui una profunditat narrativa i un significat cultural real.
- Accessibilitat a les dades: l’accés a dades d’alta resolució sol dependre de col·laboracions amb grans agències espacials, fet que pot limitar la participació d’artistes independents.
FONTS
Grayson Cooke | Open Air Project | https://www.graysoncooke.com/open-air
NASA Landsat | Science as Art | https://landsat.gsfc.nasa.gov/outreach/earth-as-art/
Digital Earth Australia | Art from Data | https://vimeo.com/764405673?fl=pl&fe=sh
El pols de l’experiència: la biometria emocional
Bio-feedback – Dades en viu – Intel·ligència artificial
La biometria emocional és una disciplina tecnològica que permet mesurar, de manera objectiva i quantificable, les respostes psicològiques i emocionals de les persones davant d’un estímul. Mitjançant sensors i algorismes, transforma reaccions invisibles (com un calfred, un canvi en el ritme cardíac o una mirada fixa) en dades que ajuden a entendre el grau de connexió del públic amb un contingut cultural.
Funcionament
Aquest sistema opera com un «traductor» entre el cos humà i el programari informàtic:
- Captació: recollida de senyals fisiològics a través de dispositius (polseres PPG de l’ anglès, photoplethysmography, per al pols, sensors de conductivitat de la pell o càmeres d’anàlisi d’expressió facial).
- Processament: la intel·ligència artificial neteja el «soroll» de les dades i identifica patrons que corresponen a estats d’ànim concrets (sorpresa, joia, avorriment o estrès).
- Resultat: l’autoria de l’obra o el personal gestor rep un «mapa emocional» o gràfics de rendiment que indiquen la intensitat de l’experiència de l’audiència minut a minut.
Funcionament de la tecnologia d’Emogg
Aplicacions culturals potencials
Aquesta tecnologia desenvolupada per Emogg ja s’està aplicant per transformar l’experiència d’oci. Algunes de les aplicacions en el sector cultural podrien ser:
- Curadoria basada en dades: permet als museus o galeries d’art saber quina obra d’una exposició genera realment curiositat i quina passa desapercebuda, la qual cosa facilita una millor disposició de les peces.
- Ajust de continguts en viu: en congressos o festivals, l’organització pot rebre alertes si el nivell d’atenció del públic baixa, fet que permet ajustar el ritme de l’esdeveniment a l’instant.
- Inclusivitat i accessibilitat: identificació d’espais o continguts que poden generar estrès o angoixa excessiva en determinats col·lectius, per ajudar a crear entorns culturals més amables.
Reptes i reflexions
La digitalització de les emocions obre debats necessaris sobre l’ètica de les dades:
- El consentiment en l’espai públic: com informar de manera clara i entenedora que les nostres emocions són «llegides» mentre gaudim d’un espectacle i, tanmateix, garantir l’aplicació dels estàndards europeus de privacitat (RGPD) en la gestió de dades tan sensibles.
- Objectivitat vs. subjectivitat: el repte d’entendre que una dada biomètrica és un indicador, però que l’experiència artística és sempre personal i impossible de reduir completament a un número.
- Manipulació vs. creació: el debat sobre si el sector cultural ha d’adaptar les seves obres només per «agradar» als espectadors o si ha de mantenir la seva autonomia creativa.
FONTS
MIT Media Lab | Affective computing research | https://www.media.mit.edu/groups/affective-computing/overview/
Emogg Analytics | Emocions, dades i decisions: producte i tecnologia | https://www.emogg.com/es/product
El Punt Avui (Saül Gordillo) | Mesurar l’impacte emocional en temps real | https://www.elpuntavui.cat/societat/article/15-ciencia/2593690-mesurar-l-impacte-emocional-en-temps-real.html