Cultura digital

Tendències i cultura digital
a Catalunya

Ibran Trassierra

Del grafit a les pantalles globals, Ibran Trassierra no ha deixat mai de buscar noves maneres d’explicar coses. Cofundador de BOL, s’ha mogut entre el disseny, l’animació, la musicació i la producció amb la mateixa naturalitat amb què abans pintava murs. Parlem amb ell de creativitat, de pantalles i del moment de canvi que viu el sector. I de com continuar destacant quan tot sembla ja vist.

pReseNTAció

Als 14 anys comences a fer grafits a Vic
amb el nom de DEGON…

Doncs sí, vaig començar una mica amb aquesta inquietud, que al final jo crec que rau en la creativitat, l’expressivitat i l’espai físic. I va ser una pràctica que he estat desenvolupant durant més de 20 anys i que, d’alguna manera, em va permetre tenir molt clar que sempre m’he volgut dedicar al món creatiu. I va ser una espècie de pont cap a la creativitat: primer, pel disseny; després, per l’animació, i, finalment, pel món de l’empresa. Però sí que ho veig com l’inici de tot això.

Et formes a Elisava en disseny gràfic.
Quan i per què vires cap al motion design
i la producció creativa?

Això va passar durant la meva estada a Elisava, on hi havia uns crèdits que tractaven d’això, de la publicitat, de l’animació al cinema… i, d’alguna manera, em va atreure el fet de poder posar la dimensió del temps a la imatge, que era una cosa que em semblava interessant i que podia completar. Podia explicar històries i transmetre sensacions, i, a partir d’aquí, vaig virar cap a treballar la dimensió del temps dintre del món del disseny.

Device, All in Pixel, Amigo Total i finalment BOL.
Responen a etapes diferents o
a maneres complementàries
d’entendre la creativitat?

Jo crec que responen a una necessitat, que des del nostre punt de vista és general, de què volem aportar, com ho expliquem i com ho podem fer entendre d’una forma fàcil i que, a més a més, pugui ser interessant per a la gent. Llavors, totes aquestes marques i submarques que hem anat fent responen al fet que hem tingut inquietuds molt diverses i a la necessitat d’haver-ho d’ordenar i que fos fàcil d’entendre de portes enfora. També hi ha tota una part d’entendre el projecte de l’empresa com un projecte més o un projecte global, no només el que fem dins l’empresa, sinó com és aquesta empresa, com es comunica, quin nom té… I això sempre ens ha semblat quelcom molt interessant.

AbANs De BoL jA hi hAVia UNA bAse MoLt foRTA AMb DeVice. peR qUè eRA iMpoRtANT cReAR UNA NoVA MArcA eN lloc de FeR cRéiXeR l’ANTerioR?

Device és la part més experimental
i BOL la més comercial?

No té per què. Nosaltres sí que teníem una altra marca que es deia Amigo Total i que sí que es va separar voluntàriament pel tipus d’output, de narrativa i d’experimentació que fèiem, conscientment, per no barrejar les sensacions a l’hora de veure el portafolis. Però Device és un estudi que apunta a tots els públics, per dir-ho així, i BOL també. I encara més, BOL pot donar suport tant aquí baix com a altres estudis o a altres persones.

També entres al món de la música amb Judder,
un duo de postrap experimental
format per Degon i Ralp…


A mi sempre m’agrada fer aquesta analogia per posar en context el Raül Peix, que és una de les persones que m’han inspirat més en l’àmbit creatiu durant la meva carrera; ell va ser-hi des del principi i, pel que fa al tema del grafit que has comentat, també en formava part. Ens coneixem molt bé i, per mi, sincerament, va ser un privilegi tenir una persona tan talentosa i tan propera, que em fes sentir tan segur per fer un pas en un món en el qual jo tenia molt poca experiència, com és el musical. I al final, també, al llarg dels anys, crec que és molt interessant veure les diferents aplicacions que pot tenir la creativitat i el que t’aporten des d’angles diferents i, fins i tot, com et relaciones amb la teva pròpia feina en funció del medi. És a dir, si tu fas música, pots revisitar la teva pròpia música mentre estàs fent una altra cosa; si tu fas un pòster, el pots penjar a la paret i el pots contemplar; pots fruir del teu propi cos de treball de formes diferents: l’impacte que té, la relació que té… Hi ha una part del directe amb la música que també és molt interessant i n’hi ha una altra de més emocional, d’alliberar sensacions, que és molt més física que això. I, al final, vaig buidar el pap d’una forma molt plena i és una etapa de la qual vaig gaudir molt, la veritat.

hAs pAssAT de seR DisseNyADoR A LideRAR eqUips I pRojecTes gLobALs.
qUè hAs hAgUT d’ApReNdRe eN AquesT sALT cAp a RoLs Més eXecUtIus?

Què faltava a l’ecosistema creatiu de Barcelona
quan vau crear BOL perquè sorgís
una estructura com aquesta?

Jo crec que potser hi havia més espais, sobretot en la part de producció audiovisual d’animació, perquè, històricament, a Barcelona hi ha hagut productores de rodatge molt bones, però sí que vam pensar que el nostre model, el nostre enfocament, especialment en l’àmbit local, tenia molt de sentit, almenys per nosaltres. I també pensàvem que aquesta situació, a l’hora d’exportar-la a altres països, també podia ser molt atractiva. Barcelona té un nom i aquí hi ha molt de talent, i nosaltres ho vam voler aprofitar.

Treballeu amb marques globals com Google, Netflix o Adidas. Com es manté una veu pròpia quan treballes dins lògiques tan corporatives?

És una molt bona pregunta, perquè és on hi ha més part de repte. Segurament també importa com fas les coses més enllà del possible output, perquè, òbviament, cada campanya i cada client tenen unes necessitats diferents i, per descomptat, també hi ha diferents èpoques, modes, tendències… Aquí hi podríem posar moltes variables, però crec que és una manera de com fer les coses. De fet, és quelcom on intentem posar el focus en el terreny humà i personal, tenir la cultura d’empresa molt present i intentar aprendre molt d’això per poder generar aquestes relacions humanes que transcendeixin la qualitat de la feina, que puguin durar més enllà d’un únic projecte i que puguin donar fruits d’una manera molt més sòlida.

Heu treballat en festivals com el MIRA
o el Primavera Sound. Com enfoqueu aquests projectes en comparació amb les campanyes publicitàries tradicionals?

En aquest tipus de projectes, especialment en el MIRA, sí que teníem el privilegi i la responsabilitat del full en blanc, la qual cosa és un espai de joc i d’experimentació increïble. És un enfocament una mica diferent en aquest sentit de no tenir un brífing al principi, sinó de plantejar-lo des d’aquí. A més, és una mena de projecte bastant global en el terreny de les necessitats; no només és un vídeo que queda en una campanya i prou, sinó que hi ha tota la part física: pòster, part experiencial i fins i tot l’espai en moltes ocasions. Crec que hi havia aquesta combinació de les dues coses: el projecte molt íntegre i el full en blanc que ens permetia explorar tota mena de tècniques o idees.

eN UN MomeNT eN qUè ToT són pANTalles, qUè fa qUe uNA peçA AUDioVisUAL ReALMeNt iMpActi I No es peRDI eN l’scRoLL?

Al món de la publicitat, sobretot,
s’està produint un abús
de la intel·ligència artificial?

Nosaltres pensem que estem en un moment de transició, com ja ha passat en altres etapes, en què apareix una tècnica nova i tothom sent que l’ha de fer servir. Però ni la tècnica està del tot madura ni tampoc la manera d’abordar-la, tant en l’àmbit legal com en el social i amb totes les implicacions que té. De tota manera, ens sembla un pas necessari. Per nosaltres és una eina més que dona un context i que depèn molt de com s’utilitza, però és molt potent i nosaltres també la fem servir. Tanmateix, entenem que és un moment de canvi en què passaran moltes coses que encara no sabem com evolucionaran. El que sí que creiem és que la qualitat creativa i d’execució continuaran sent necessàries, especialment la creativa, perquè també pensem que, a mesura que aquesta tecnologia es vagi democratitzant, hi haurà marques que voldran diferenciar-se d’aquesta certa homogeneïtat de resultats. I aquí és on la creativitat i l’estratègia tindran un paper important per destacar dins d’aquest context de produccions tan similars.

Has defensat la necessitat de processos
més col·laboratius i sensibles al context cultural.
Què vol dir exactament això?

Sí, ho deia en el context cultural, quan hem parlat de l’impacte. Òbviament, en el millor dels casos, el nostre objectiu no és que la producció que fem des d’aquí estigui totalment desmarcada de la realitat cultural del que passa al nostre món, sinó, d’alguna manera, poder fer que aquests dos mons convergeixin, puguin aportar i es puguin comunicar entre si. I aquí és quan, per una banda, creiem que podem connectar millor amb la gent, i això és molt important; i, per una altra, que, de cara a les marques que treballen amb nosaltres, puguem tenir campanyes rellevants que no quedin simplement en un scroll que es fa de pressa, sinó que sigui quelcom que pugui aportar i quedar allà durant més temps.

Amb un passat tan vinculat a l’escena de Barcelona, què t’ha aportat el salt a París en l’àmbit professional i creatiu?

Tot i que és bastant recent, el canvi de perspectiva sempre és molt estimulant i aporta moltes coses en tots els àmbits, des del personal fins al professional. Ja era una ciutat que visitava habitualment per qüestions de feina i on tenim una clientela, però sobretot m’agrada la sensació d’estar en una d’aquestes quatre ciutats que hi ha al món que són el centre cultural de tot el que hi passa en el terreny de les exposicions, les activitats d’estrenes… Poder ser-hi tan a prop te’n fa més partícip d’una forma més fàcil.

qUè és eL pRòxiM qUe Ve?
hoLoGRaMes?
Més DeseNVoLupAMeNT de LA ReALiTAT iMMersiVA?

En quins projectes treballeu ara mateix
o quins teniu previstos
que es puguin explicar?

Que es puguin explicar, tenim alguns projectes que estan a punt de sortir; en tenim un d’una sèrie d’animació que està una mica més desenvolupat, que es diu Worth to know, dirigida per Elda Broglio, que ens fa molta il·lusió poder empènyer i tirar endavant: al final, també és una branca de contingut més enllà de produccions més vinculades a la comunicació.

coM T’iMAgINes
LA cULtuRA DiGitAL
d’AqUí A 25 ANYs?

Glossari Ibran Trassierra

Brífing

Document o conjunt d’instruccions que defineixen els objectius, el context, el missatge i els requisits d’un projecte creatiu o de comunicació. Serveix com a punt de partida per orientar el procés de disseny, producció o desenvolupament.

Democratització de la IA

Procés pel qual la intel·ligència artificial es torna accessible a més persones i sectors, no només a experts tècnics.

Full en blanc

Expressió que descriu un projecte sense brífing inicial ni restriccions creatives, en què l’equip pot definir lliurement el concepte, l’estil i la narrativa.

Grafit

Pràctica artística urbana basada en la intervenció de l’espai públic amb signatures o composicions visuals.

Motion design

Disciplina del disseny gràfic que incorpora moviment. Treballa la comunicació visual a través d’animacions, sovint aplicades a publicitat, marques o continguts digitals.

Output

Resultat final d’un procés creatiu o de producció (un vídeo, una peça gràfica, una campanya, etc).

Scroll (desplaçament)

Acció de desplaçar contingut digital de manera contínua (xarxes socials). S’utilitza com a metàfora de consum ràpid i superficial de continguts.

Storytelling (narrativa)

Tècnica de comunicació basada a explicar històries per transmetre missatges de manera emocional i memorable. És clau en publicitat i animació contemporània.

Xavier Codony

Periodista

Joel Kashila

Realitzador i fotògraf