La intel·ligència artificial i la immersivitat han estat dues de les protagonistes de la darrera edició de l’OFFF, el festival internacional que enguany ha reunit més de cent prestigiosos ponents de tot el món vinculats amb àmbits com l’art digital, el disseny, l’animació, els videojocs, la il·lustració, la fotografia, el lettering o la publicitat. La mostra —que ha convocat visitants procedents de vuitanta-cinc països al Disseny Hub de Barcelona— també ha donat a conèixer els projectes de joves representants del talent emergent format a la ciutat.
Les formes gelatinoses, al·lucinògenes, abstractes i amables de la campanya LIFFFE/FFFORMS —que a un boomer o a un membre de la generació X, com el signant d’aquestes línies, li remetien inevitablement al mític Blandi Blub— han estat aquest any la imatge de l’OFFF 2024, el Festival Internacional de Creativitat, Art i Disseny Digital de Barcelona. L’estudi londinenc ManvsMachine ha estat el responsable de la campanya i també el de tancar el certamen, dut a terme els dies 4, 5 i 6 d’abril al Disseny Hub Barcelona.
Ja fa vint-i-quatre anys que es va fer la primera edició de l’OFFF, amb la intenció de celebrar, estimular, divulgar i debatre la feina dels creadors i els artistes que treballen amb eines digitals. Han estat uns anys en què la tecnologia ha avançat a pas de gegant i, puntualment, el festival ha anat aixecant acta de cada fita d’aquesta evolució fins a esdevenir un referent global dels creatius digitals.
Aquest any, i al llarg d’aquests tres dies, més de cent ponents internacionals relacionats amb disciplines com l’art digital, el disseny gràfic, la il·lustració, l’animació, la tipografia i la fotografia han protagonitzat un atapeït programa de xerrades, debats, conferències, presentacions, tallers i classes magistrals. Alguns convidats estel·lars ja s’han convertit en rostres habituals de l’OFFF, com el sempre carismàtic Timothy Goodman, muralista, dissenyador, il·lustrador i artista de carrer («no sé què soc, faig el que em dona la gana»), acompanyat d’una banda de jazz; Joshua Davis, artista digital que ha conversat amb els emergents Stephy Fung i Vallée Duhamel, o l’il·lustrador Ben Tallon, que ha presentat el veterà i prestigiós dissenyador Stefan Sagmeister, conegut per les seves cobertes per a The Rolling Stones, David Byrne i Pat Metheny.
Pel que fa al públic, i segons els organitzadors, uns cinc mil visitants diaris procedents de vuitanta-cinc països diferents han fet penjar cada jornada el cartell de sold out. Tot i que l’OFFF té molt de congrés que facilita tant el networking com l’aprenentatge d’eines professionals, l’ambient que s’hi respira és informal, lúdic i festiu; no hi falten —per exemple— els visitants que hi assisteixen amb la família, per gaudir del generós bufet lliure d’idees que és el festival, un punt de trobada entre tecnologia i emoció.
Si en l’edició de l’OFFF de l’any passat la intel·ligència artificial (IA) ja estava en boca de tothom, aquesta edició ha estat la de la consolidació de la IA com a eina al servei de la creació. Només d’entrar al recinte principal de l’OFFF, el passejant ensopegava amb la Noa, un avatar digital creat per l’estudi Lowkeymoves concebut com l’amfitriona de l’exposició «Digital Impact», duta a terme l’any passat. La Noa és rossa, té els ulls blaus, aspecte centreeuropeu i una edat indeterminada—entre els trenta i els quaranta-cinc anys, posem-hi—, i, gràcies a la incorporació de la intel·ligència artificial conversacional, és capaç de respondre de manera autònoma a les preguntes dels visitants relacionades amb el disseny i l’art digital.
Un any després de la presentació d’Adobe Flirefly al mateix OFFF, Rufus Deuchler —gerent de Creative Cloud— va fer balanç d’aquesta eina pensada perquè «tothom tingui la possibilitat de crear textos i imatges» per mitjà de la integració de manera nativa de la IA en aplicacions com Photoshop, Illustrator o Premiere. Conscient de les discussions sorgides al voltant de qüestions com els drets d’autor, Deuchler va subratllar el fet que Adobe Firefly només treballa a partir de contingut de domini públic, i també que ofereix als artistes la possibilitat de monetitzar la seva feina si la volen cedir per als seus bancs d’imatges. Creatius com la fotògrafa Amelie Satzger, el dissenyador Marco Oggian o l’artista 3D Emily Bisset van compartir la seva exitosa experiència amb Adobe Firefly.
El dissenyador cibernètic Jan de Coster va demostrar amb la seva obra que l’alta tecnologia i la IA no estan renyides ni amb la tendresa ni amb certa nostàlgia vintage. Quan era petit, De Coster ja era un apassionat de les pel·lícules i les sèries de ciència-ficció, i això es tradueix en uns robots concebuts per a usos industrials i domèstics, però amb uns dissenys reminiscents dels androides de la cultura pop, amb uns ulls i unes extremitats procedents directament dels clàssics cartoon. Una de les creacions més conegudes de De Coster es diu Rachel, en homenatge a Blade Runner; segons ell, com li passava al personatge de Sean Young, «els robots només tenen sentit quan interactuen amb les persones».
Tal com podem comprovar a la mateixa ciutat de Barcelona, les experiències immersives generades amb tecnologia digital estan en auge. Un estudi que s’hi ha especialitzat és el canadenc Moment Factory, creador d’instal·lacions multimèdia en museus, espais públics, concerts, esdeveniments i parcs temàtics, que va presentar el procés de creació del seu nou projecte, Aura Invalides, al parisenc Hôtel des Invalides. Segons van explicar des de l’estudi, «creem experiències immersives per a grans públics», sempre amb la intenció de fer una nova lectura dels elements existents i de complementar la visita diürna dels espais amb l’experiència nocturna.
Anant un pas més enllà, el director creatiu del Museum of the Future, de Dubai, Brendon McGetrick, va asegurar que les experiències immersives que avui en dia s’estan veient per tot el món són boniques, però encara primitives, i que ells abanderen un concepte nou: el d’experiències expansives, que «transformin la manera en què l’espectador veu el món i es veu a si mateix». En opinió de McGetrick, «una de les moltes crisis que estem patint és la de la imaginació, que ens impedeix imaginar el futur de manera optimista. L’objectiu del nostre museu és transportar el visitant cap a possibles futurs».
Una dimensió performativa de la immersivitat i la realitat virtual és la de l’obra de Sam Rolfes, artista 3D que ha col·laborat amb músics com Lady Gaga i Danny Elfman, i que va anunciar la seva pròxima participació al Sónar amb un dels seus espectacles d’ecos cyberpunk, en què es combinen la música amb l’animació, el motion capture i els avatars virtuals. Per la seva banda, David Wilson, director de vídeos provocatius i incorrectes per a noms com David Guetta, Metronomy, Arctic Monkeys i —novament— Lady Gaga, molt vinculat a la cultura queer i que ha portat les seves projeccions al món dels clubs nocturns, va protagonitzar un xou explosiu amb aires de cabaret futurista que va posar l’OFFF potes enlaire i que es va convertir en un dels moments àlgids d’aquesta edició.
Alguns estudis barcelonins especialitzats en diverses disciplines van passar aquests dies per l’escenari de l’OFFF per mostrar la seva trajectòria. Per exemple Gameloft, que ja suma vint anys d’experiència en el món dels videojocs i que, tot i haver treballat per a Disney, Nintendo o les franquícies d’Avatar i Joc de trons, reivindica la seva barcelonitat des del mateix logotip, inspirat en el trencadís.
Els estudis Abuela i BOL van mostrar les seves animacions, en les quals l’humor és l’ingredient fonamental, mentre que els de l’estudi Lo Siento —experts en creacions de marca i packaging— es van reivindicar com a defensors irreductibles de l’artesania i l’objecte físic.
Una de les novetats de l’OFFF d’aquest any va ser The Next Of Us, un espai d’accés lliure i gratuit dedicat a les joves promeses de la creativitat digital, l’animació, el videojoc, el disseny i la fotografia formades a Barcelona. Una exposició multimèdia mostrava una selecció de treballs d’alumnes de les principals escoles de disseny de Barcelona, com ara BAU, CITM – UPC, La Salle, IDEP, Brother, Elisava, IED i Esdi, alhora que els mateixos estudiants protagonitzaven sessions de presentació en les quals explicaven la seva experiència i els seus projectes als visitants de tot el món.
L’OFFF s’ha dut a terme amb el suport de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i el Disseny Hub Barcelona; concebut des d’aquí, ja fa temps que el model s’ha exportat amb èxit i aquest mateix any farà també edicions a Viena, Mèxic, Montreal i Sevilla.
Xavier Roca
Periodista
Fotografies: ©ARanu Rovira
Fotografies i vídeos: ©DGICD
