El festival, celebrat al Disseny Hub i que va reunir més de setanta ponents, va tancar la seva 22a edició amb un balanç de 4.500 visitants diaris procedents de tot el món.
“Creat per humans, no per AI”, advertia un expositor de la zona de mercat de la darrera edició de l’OFFF -el Festival Internacional de Creativitat, Art i Disseny Digital de Barcelona- a propòsit dels productes que hi comercialitzava: bàsicament jocs de naips, pòsters i calendaris de disseny -lògicament- exclusiu.
Un avís que funcionava alhora com a reclam i com a boutade, però que no era sobrer en una edició en què les possibilitats de la intel·ligència artificial ha estat present en bona part de les xerrades, conferències, workshops i classes magistrals. Així, per exemple, mentre la dissenyadora catalana Marta Cerdà Alimbau, que va presentar el seu llibre Type to Image, explicava com va recórrer a la intel·ligència artificial per crear una portada per al Magazine Lifestyle de La Vanguardia, David Carson, llegenda del collage, que va fer gala del seu esperit gamberro i joganer, va tranquilitzar els assistents assegurant que “si fas el mateix que fa tothom, potser la intel·ligència articial et treurà la feina. Però si les teves creacions són personals i úniques, no corres perill”.
Celebrada al Disseny Hub Barcelona els dies 23, 24 i 25 de març -abans del que és habitual, ja que a l’abril s’hi inaugurarà l’exposició Digital Impact-, la 22a edició de l’OFFF va reunir professionals de 65 països de tots els continents, pertanyents a àmbits com el disseny gràfic, la comunicació, la publicitat, l’animació, la il·lustració o la tipografia. Pep Salazar, director executiu de l’OFFF al costat d’Héctor Ayuso, ressaltava en una entrevista amb BUMP! que “si bé el contingut és molt de congrés, el prototipus d’assistent no és el CEO de les empreses sinó el creatiu”.
Això és fàcil de detectar a simple vista: aquí no hi ha corbates i sí que hi ha, en canvi, moltes gorres de beisbol, tote bags, tatuatges i fins i tot -hi ha qui ve de països freds- bermudes. I és que, tot i que el nexe d’unió dels assistents són els àmbits professionals compartits, el clima que s’hi respira és relaxat, desenfadat i informal. A primer cop d’ull i a una altra escala, l’atmosfera no és gaire diferent a la dels festivals de música que es celebren a la ciutat com, per exemple, el Primavera Sound o el Cruïlla: aquí també hi ha foodtrucks, cues –moderades– de tant en tant, i una certa sensació de FOMO a l’hora de quadrar la planificació dels actes que es volen veure.
Perquè, comptant amb un veritable dream team internacional del disseny i la creativitat digitals -integrat per un total de 78 ponents–, no és estrany que en alguns moments se solapin més d’una o més de dues activitats llamineres i se n’hagi de sacrificar una en benefici d’una altra. Amb la possibilitat, això sí, de gaudir-les de franc i al sol primaveral –el que gaudeixen els visitants no acostuma a ser el que preferirien meteoròlegs i pagesos–, amb una cervesa a la mà i menjant uns nachos o un poke bowl, gràcies a l’afortunada iniciativa d’oferir bona part dels continguts en streaming per les pantalles gegants ubicades a l’exterior del Disseny Hub.
L’OFFF és una torre de Babel conformada per un públic àvid d’escoltar de primera mà una selecció d’alquimistes que comparteixen els secrets de les seves fòrmules, i de gaudir d’uns treballs que en alguns casos s’endinsen en els territoris de la poesia, la provocació, la reflexió, el surrealisme, l’onirisme i també l’humor. Així, Ruben és un dissenyador gràfic arribat d’Holanda i atret per la possibilitat de “tractar amb gent del mitjà: aquí faig contactes i puc veure les tendències per les quals es mou el sector. Aquest ja és el quart any que hi vinc”. També era repetidor Daniel, que treballa “en l’àrea d’Innovació d’una empresa, al Perú, i a més sóc il·lustrador. Per la pandèmia, les últimes edicions de l’OFFF les havia seguit a distància, però anys abans hi havia vingut. I, ja que estic aquí, aprofito per veure amics meus peruans que ara estan vivint a Barcelona”.
Un aspecte que ens destacava Pamela, que venia dels Estats Units, és que “els speakers són millors cada any”. Uns conferenciants amb els quals, per cert, s’estableix una notable sensació de proximitat: no és estrany veure’ls saludar o intercanviant impressions amb els assistents després de les seves ponències.
Lògicament, qualsevol selecció dels millors moments d’aquestes ha de passar pel filtre de la subjectivitat. Però hi va haver uns quants actes que indiscutiblement quedaran per al record; un d’ells va partir d’un plantejament tan analògic com la lectura d’un llibre en veu alta: amb maneres de poeta urbà, Timothy Goodman va presentar el seu llibre I Always Think it’s Forever acompanyat d’un tercet jazzístic amb saxo, teclat i bateria.
El pioner Joshua Davis, un dels pares dels gràfics generatius i director de Noves Tecnologies a l’estudi multimèdia Cocolab –des d’on elaboren projectes de disseny immersiu per a tot el món–, va exhibir carisma mentre introduia els assistents en els seus universos generats per algoritmes, caleidoscòpics i hipnòtics. També van venir Gemma O’Brien, que va dirigir un taller en què els participants van crear un gran quadre tipogràfic, i Ben Tallon, autor d’un mural en viu inspirat en el paisatge urbà de Barcelona. I mentre Rizon Parein explicava els tres principis que el van fer dedicar-se al disseny gràfic (“no estar a les ordres d’un cap, treballar des de casa i tenir un baix risc financer”), Javier Jaén, autor del famós i polèmic cartell de la pel·lícula d’Almodóvar Madres paralelas, demostrava el seu talent com a monologuista.
La incombustible cinefília d’aquest cronista, així com el seu amor per l’animació i el còmic, van fer inevitable l’emoció en el moment d’escoltar les experiències de l’estudi Filmograph a l’hora de crear títols de crèdit per a la franquícia Mission: Impossible, per a DC o per a M. Night Shyamalan; en sentir “l’animació és pura màgia, fa que els objectes cobrin vida” de boca de Gavin Strange, de la mítica productora Aardman (responsable de Wallace & Gromit i L’ovella Shaun, poca broma); o en conèixer el procés de disseny del Batmòbil per a la recent pel·lícula The Batman per part d’Ash Torp.
L’OFFF va acollir també la segona edició del concurs OFFF x Wix Playground ‘On the Rise’ per a creatius emergents; la presentació dels seus projectes a l’escenari principal feia venir al cap una pregunta: a ningú se li ha acudit la idea d’un talent show per a artistes visuals i dissenyadors? Qui sap si els joves voluntaris escampats per tot el festival –estudiants de Disseny Gràfic que tenen l’oportunitat de conèixer les entranyes de l’esdeveniment- en seran els protagonistes d’aquí a uns anys.
Finalment, aquesta edició es va acomiadar amb un dels plats forts: la xerrada de Brian Collins, confundador i director creatiu de COLLINS, que té entre els seus clients a Spotify, Nike, Disney o Microsoft.
Segons els organitzadors de l’OFFF, 4.500 visitants van passar pel Disseny Hub cada un dels tres dies que va durar. I, mentre Mèxic, Tel Aviv i Sevilla acolliran d’altres edicions aquest mateix any, ja estan a la venda les entrades per a l’OFFF Barcelona que se celebrarà els dies 4, 5 i 6 d’abril del 2024. Serà, sens dubte, una nova orgia sensorial, un nou festí de creativitat.
Xavier Roca
Periodista
