LOOP Barcelona – Un itinerari per la programació més digital

LOOP Barcelona, la fira i festival de vídeo art inundarà la ciutat aquest novembre amb una sel·lecció de peces, obres i performances que constitueixen, totes elles juntes, un immillorable mosaic amb el qual entendre (i gaudir) la situació actual de la imatge en moviment. Des dels seus inicis el 2003, una de les voluntats de la plataforma LOOP ha estat la de posar la mirada sobre les interseccions del vídeo amb altres llenguatges artístics. Enguany el protagonisme se l’endurà la barreja del vídeo amb la dansa, la performance i la música.  Nosaltres hem analitzat el programa d’aquesta 16a edició (del 12 al 22 el festival i de 20 a 22 la fira) amb la perspectiva de la cultura digital i hem trobat moltes obres i activitats d’interès.

Per tant, digital lovers, us proposem un itinerari personalitzat pels continguts de LOOP 2018.

Read More »

Pluja d’art digital al MIRA 2018

Com tots els novembres des de fa vuit anys, el festival MIRA (aka Digital Arts Festival) fa ploure sobre Barcelona una estimulant programació de concerts, instal·lacions i conferències sobre art i tecnologia d’avantguarda. Amb una mirada àmplia sobre què és la cultura digital i amb un sincer esperit interdisciplinari, el festival ens ha portat sempre espectacles provocadors i fascinants, tan apropiats per a l’alliberament hedonista com per a la reflexió profunda i el gaudiment estètic.

Tot i que l’oferta musical del MIRA 2018 és de primer nivell (ja t’avancem que encontraràs almenys al 20% del Blog de Cultura Digital ballant entre espasmes a l’actuació de l’Yves Tumor i levitant 5 cm. sobre el terra al concert de Tangerine Dream) i, potser, sigui la cara més visible del festival, permeteu-nos destacar també altres activitats i seccions de l’esdeveniment. Els espectacles audiovisuals a la dome, a l’escenari 3D Sound Room i a la resta d’espais de Fabra i Coats seran testimoni d’algunes de les activitats relacionades amb la cultura digital més interessant de tot el 2018.Read More »

Festival TNT. Aquí teniu el nostre itinerari digital

El Festival TNT compleix aquest setembre 11 anys. Durant aquest temps s’ha convertit no només en una referència del panorama escènic català, sinó en un apuntament ineludible per als amants de les arts digitals i la tecnologia aplicada als llenguatges expressius. Des de que l’organització va fer pública la programació d’enguay, els membres de l’Àrea de Cultura Digital de l’ICEC no hem parat de revisar-la, subratllant dades i activitats i fent lloc a les nostres agendes. Hem pensat que, potser, us interessaria saber quines obres ens han cridat més l’atenció, i per això compartim avui amb vosaltres aquest itinerari digital pel TNT.

A més a més, l’ICEC, en col·laboració amb el Festival TNT , organitza el dijous 27, de 15:30 a 18:30, una sessió participativa per plantejar una reflexió i una actualització sobre les escenes híbrides i el paper que hi estan jugant les tecnologies aplicades en aquest àmbit. El lloc? El Teatre Alegría. L’objectiu? Generar reflexió i intercanviar informació, tant a creadors com a programadors, sobre l’estat de les escenes híbrides dins el panorama de les arts en viu, així com la vinculació i l’ús de la creació digital en aquest àmbit. Si vols més detalls del programa, del ponents o directament omplir el formulari d’inscripció, fes click en aquest enllaç.
Read More »

L’art dels mems: secret per utilitzar-los, eines per crear-los

Benvinguts a la classe de mimètica. Una dolça introducció a com fer empipar a polítics i famosos, incomodar a mares i pares i criticar la nostra societat a partir de l’art del mem. Un art a l’abast de tots amb el nostre mòbil, PC o tauleta.

Parlarem dels usos d’aquest art (per què us poden ser útils) en la classe teòrica i, per últim, us donarem uns quants trucs per crear-los en la classe pràctica. Ah! I un bonus track pels serièfils!

Fa poc vam publicar un article anomenat El mem com a forma d’expressió, en el qual donàvem una visió teòrica d’aquest tipus de manifestació artística. En aquell article parlàvem de perquè hauríem de concebre el mem com a art i sobre els límits de l’humor en els continguts digitals.

Partim del fet que convivim diàriament amb els mems. De fet, tal com molts ens passa amb les frases de l’”APM?!”, ha arribat un punt que ens comuniquem a partir d’ells. Ja sigui acabant les frases amb un “y lo sabes” o responent un ‘whatsapp’ a la nostra parella amb la imatge de la novia paranoica quan ens diu que ha quedat amb una “amiga”.


Quines són les característiques
d’un mem?

1. Acostuma a ser simple, compleix la regla de “menys és més”

2. La tipografia per excel·lència és la lletra Impact

3. L’encanta el cutrisme (fins el punt de fer servir de vegades la Comic Sans)

4. És d’estricta actualitat

5. És viral

6. L’autor n’és el creador, però no el propietari

7. L’ha d’entendre fins i tot la teva mare

CLASSE TEÒRICA: 

“Per què em poden ser útils els mems?”

.mem. m. Expressió artística de caire divertit que neix a la xarxa amb l’objectiu de ser compartit pels usuaris composada per una imatge i un text.

O com ens agrada més definir-ho…

Imatge visual, gamberra, viral i amb ganes de donar canya!

Memejacking (màrqueting amb mems)

Si bé fa un moment dèiem que ens expressem a partir de memes, nosaltres, com a marca, haurem d’emprar el mateix llenguatge que el nostre públic. Podem fer servir els mems per diversos motius:
Read More »

Narratives transmèdia amb els còmics com a protagonistes

Arriba una nova edició del Saló del Còmic de Barcelona i amb aquesta excusa hem preparat un petit llistat amb còmics que són origen (o formen part) de narratives transmèdies més grans. Aprofitem per recordar el paper central del llenguatge d’aquest art seqüencial dins les ficcions que consumim actualment.

La primera persona en definir el concepte de narrativa transmèdia va ser el teòric nord-americà Henry Jenkins. En un article, ja famós, publicat al gener de 2003 a la pàgina divulgativa del MIT, Jenkins va començar a definir una manera de produir, distribuir i consumir ficció que, si bé no era nova del tot, sí que s’estava guanyant un lloc hegemònic dins del paisatge cultural. Els anys següents va continuar desenvolupant el concepte i estudiant el fenomen en llibres com Where Old and New Media Collide (2006) o al seu blog personal, Confessions of an Aca-Fan.

A aquestes alçades, el concepte ja ha fet el salt cap a fora del món acadèmic i, amb més o menys precisió, tots sabem què vol dir quan escolten parlar de transmèdia: ficcions segmentades, formades per diferents fonts textuals, audiovisuals i/o interactives que funcionen de forma entrellaçada per formar un tot unitari i (més o menys, segons cada cas) coherent.

G.I. Joe – Héroes Internacionales de Larry Hama i altres (1982-1994)

gijoe

Veient l’èxit comercial de les joguines basades en La Guerra de les Galaxies, a principis dels vuitanta, Hasbro va decidir recuperar una antiga propietat intel·lectual de ninots (perdó: “figures d’acció”, que és el terme que els departaments de màrqueting fan servir dins la indústria de les joguines per fer sentir als nens que estan jugant a coses de gent gran) bèl·lics. En la cerca per noves formes de promoció, Hasbro va aconseguir un acord amb Marvel per desenvolupar conjuntament una sèrie de còmics llicenciats amb les aventures d’uns soldats del futur (formats d’un 50% d’excés pulp i d’un altre 50% d’agressiva i estúpida masculinitat de l’era Reagan) en la seva lluita interminable amb Cobra, un extravagant comando terrorista amb obsessió per les serps. Aquests còmics, juntament amb una sèrie d’animació emesa els dissabtes al matí i a les fitxes que es van incloure a la capses de cadascunes de les figures d’acció, oferien als consumidors un context i una narrativa molt més elaborada que qualsevol altre producte infantil del mercat. Pel Henry Jenkins, es tracta d’un dels primers exemples del que avui entenem per narrativa transmèdia, encara que en els any vuitanta aquest terme no s’havia encunyat. L’èxit va ser tan gran que aquesta pràctica es va convertir en estàndard de la indústria. Desprès de G.I. Joe, He-Man i els Màsters de l’Univers i Transformers van seguir el mateix camí.Read More »

El mem com a forma d’expressió

Sona el despertador i trobem el primer Whatsapp del dia. És un mem que ha compartit la mare. Esmorzem mirant Twitter, compartim un mem i ens posem en marxa. Potser ens tornem a distreure a la feina retuitejant un mem sobre l’última pífia d’algun polític i arribem a casa en metro rellegint el Classics Reloaded. Els mems formen part del nostre dia a dia i són una nova manera d’expressar-nos. El passat dissabte 3 va tenir lloc el Memefest, el primer festival dedicat al mem organitzat pel CCCB. I per a nosaltes, és l’excusa perfecte per poder-ne parlar!

Read More »