Categoria: Art Digital
Pluja d’art digital al MIRA 2018
Com tots els novembres des de fa vuit anys, el festival MIRA (aka Digital Arts Festival) fa ploure sobre Barcelona una estimulant programació de concerts, instal·lacions i conferències sobre art i tecnologia d’avantguarda. Amb una mirada àmplia sobre què és la cultura digital i amb un sincer esperit interdisciplinari, el festival ens ha portat sempre espectacles provocadors i fascinants, tan apropiats per a l’alliberament hedonista com per a la reflexió profunda i el gaudiment estètic.
Tot i que l’oferta musical del MIRA 2018 és de primer nivell (ja t’avancem que encontraràs almenys al 20% del Blog de Cultura Digital ballant entre espasmes a l’actuació de l’Yves Tumor i levitant 5 cm. sobre el terra al concert de Tangerine Dream) i, potser, sigui la cara més visible del festival, permeteu-nos destacar també altres activitats i seccions de l’esdeveniment. Els espectacles audiovisuals a la dome, a l’escenari 3D Sound Room i a la resta d’espais de Fabra i Coats seran testimoni d’algunes de les activitats relacionades amb la cultura digital més interessant de tot el 2018.Llegeix més »
Festival TNT. Aquí teniu el nostre itinerari digital
El Festival TNT compleix aquest setembre 11 anys. Durant aquest temps s’ha convertit no només en una referència del panorama escènic català, sinó en un apuntament ineludible per als amants de les arts digitals i la tecnologia aplicada als llenguatges expressius. Des de que l’organització va fer pública la programació d’enguay, els membres de l’Àrea de Cultura Digital de l’ICEC no hem parat de revisar-la, subratllant dades i activitats i fent lloc a les nostres agendes. Hem pensat que, potser, us interessaria saber quines obres ens han cridat més l’atenció, i per això compartim avui amb vosaltres aquest itinerari digital pel TNT.
A més a més, l’ICEC, en col·laboració amb el Festival TNT , organitza el dijous 27, de 15:30 a 18:30, una sessió participativa per plantejar una reflexió i una actualització sobre les escenes híbrides i el paper que hi estan jugant les tecnologies aplicades en aquest àmbit. El lloc? El Teatre Alegría. L’objectiu? Generar reflexió i intercanviar informació, tant a creadors com a programadors, sobre l’estat de les escenes híbrides dins el panorama de les arts en viu, així com la vinculació i l’ús de la creació digital en aquest àmbit. Si vols més detalls del programa, del ponents o directament omplir el formulari d’inscripció, fes click en aquest enllaç.
Llegeix més »
L’art dels mems: secret per utilitzar-los, eines per crear-los
Benvinguts a la classe de mimètica. Una dolça introducció a com fer empipar a polítics i famosos, incomodar a mares i pares i criticar la nostra societat a partir de l’art del mem. Un art a l’abast de tots amb el nostre mòbil, PC o tauleta.
Parlarem dels usos d’aquest art (per què us poden ser útils) en la classe teòrica i, per últim, us donarem uns quants trucs per crear-los en la classe pràctica. Ah! I un bonus track pels serièfils!
Fa poc vam publicar un article anomenat El mem com a forma d’expressió, en el qual donàvem una visió teòrica d’aquest tipus de manifestació artística. En aquell article parlàvem de perquè hauríem de concebre el mem com a art i sobre els límits de l’humor en els continguts digitals.
Partim del fet que convivim diàriament amb els mems. De fet, tal com molts ens passa amb les frases de l’”APM?!”, ha arribat un punt que ens comuniquem a partir d’ells. Ja sigui acabant les frases amb un “y lo sabes” o responent un ‘whatsapp’ a la nostra parella amb la imatge de la novia paranoica quan ens diu que ha quedat amb una “amiga”.
Quines són les característiques
|
CLASSE TEÒRICA:
“Per què em poden ser útils els mems?”
.mem. m. Expressió artística de caire divertit que neix a la xarxa amb l’objectiu de ser compartit pels usuaris composada per una imatge i un text.
O com ens agrada més definir-ho…
Imatge visual, gamberra, viral i amb ganes de donar canya!
Memejacking (màrqueting amb mems)
Si bé fa un moment dèiem que ens expressem a partir de memes, nosaltres, com a marca, haurem d’emprar el mateix llenguatge que el nostre públic. Podem fer servir els mems per diversos motius:
Llegeix més »
Narratives transmèdia amb els còmics com a protagonistes
Arriba una nova edició del Saló del Còmic de Barcelona i amb aquesta excusa hem preparat un petit llistat amb còmics que són origen (o formen part) de narratives transmèdies més grans. Aprofitem per recordar el paper central del llenguatge d’aquest art seqüencial dins les ficcions que consumim actualment.
La primera persona en definir el concepte de narrativa transmèdia va ser el teòric nord-americà Henry Jenkins. En un article, ja famós, publicat al gener de 2003 a la pàgina divulgativa del MIT, Jenkins va començar a definir una manera de produir, distribuir i consumir ficció que, si bé no era nova del tot, sí que s’estava guanyant un lloc hegemònic dins del paisatge cultural. Els anys següents va continuar desenvolupant el concepte i estudiant el fenomen en llibres com Where Old and New Media Collide (2006) o al seu blog personal, Confessions of an Aca-Fan.
A aquestes alçades, el concepte ja ha fet el salt cap a fora del món acadèmic i, amb més o menys precisió, tots sabem què vol dir quan escolten parlar de transmèdia: ficcions segmentades, formades per diferents fonts textuals, audiovisuals i/o interactives que funcionen de forma entrellaçada per formar un tot unitari i (més o menys, segons cada cas) coherent.
G.I. Joe – Héroes Internacionales de Larry Hama i altres (1982-1994)
Veient l’èxit comercial de les joguines basades en La Guerra de les Galaxies, a principis dels vuitanta, Hasbro va decidir recuperar una antiga propietat intel·lectual de ninots (perdó: “figures d’acció”, que és el terme que els departaments de màrqueting fan servir dins la indústria de les joguines per fer sentir als nens que estan jugant a coses de gent gran) bèl·lics. En la cerca per noves formes de promoció, Hasbro va aconseguir un acord amb Marvel per desenvolupar conjuntament una sèrie de còmics llicenciats amb les aventures d’uns soldats del futur (formats d’un 50% d’excés pulp i d’un altre 50% d’agressiva i estúpida masculinitat de l’era Reagan) en la seva lluita interminable amb Cobra, un extravagant comando terrorista amb obsessió per les serps. Aquests còmics, juntament amb una sèrie d’animació emesa els dissabtes al matí i a les fitxes que es van incloure a la capses de cadascunes de les figures d’acció, oferien als consumidors un context i una narrativa molt més elaborada que qualsevol altre producte infantil del mercat. Pel Henry Jenkins, es tracta d’un dels primers exemples del que avui entenem per narrativa transmèdia, encara que en els any vuitanta aquest terme no s’havia encunyat. L’èxit va ser tan gran que aquesta pràctica es va convertir en estàndard de la indústria. Desprès de G.I. Joe, He-Man i els Màsters de l’Univers i Transformers van seguir el mateix camí.Llegeix més »
