Antònia Folguera

A pocs dies de la inauguració del Sónar 2022, les oficines d’aquest gran festival de música avançada es troben en plena ebullició, amb totes les sales de reunions ocupades i desenes de professionals immersos en una activitat intensa i clarament motivadora. Antònia Folguera, comissària del Sónar+D, ens rep en aquell espai de vibracions màgiques i ens confessa que sent la mateixa emoció per l’estrena que la primera vegada. El congrés de tecnologies creatives que conviu amb els concerts del festival prepara noves experiències trencadores de l’art digital, potenciant les presentacions amb nous escenaris i formats.

Barcelona recupera el format presencial del Sónar després de dos anys de pandèmia i això vol dir que hi ha moltes ganes de festival. Quines novetats heu preparat per al Sónar+D?

N’hi ha unes quantes, perquè si la pandèmia ens ha servit per a alguna cosa ha estat per veure que el 2019 queda molt lluny i que hem de pensar a fer coses noves i divertir-nos fent el festival. La novetat més gran és que canviem de pavelló i ens traslladem al Palau de Congressos, amb una nova àrea expositiva que es diu SonarMàtic, on podrem veure art digital en diversos formats. També tindrem el Lounge+D, per mantenir converses més íntimes entre els artistes i el públic. I l’Stage+D, un nou escenari amb diverses pantalles que acollirà actuacions híbrides amb molt contingut audiovisual i on es combinarà el món del pensament amb l’espectacle.

I pel que fa als continguts, podríem dir que les creacions relacionades amb la tecnologia Web 3 i Intel·ligència Artificial ocupen un lloc especialment destacat?

Sí, al congrés tenim Intel·ligència Artificial des de 2016 i està clar que és un tema d’actualitat. Així, comptarem amb artistes com Davide Quayola, que suma la tradició dels grans pintors italians amb la IA, o Sougwen Chung, que treballa amb robots que pinten aprenent el que fa ella amb els pinzells. Relacionat amb Web 3, tindrem per exemple a Mario Klingemann. Ell ha creat una DAO (Organització Autònoma Descentralitzada), que funciona amb un blockchain, i que és un artista d’Intel·ligència Artificial que va aprenent dels imputs dels usuaris d’aquesta DAO per crear obres diferents. Són només alguns exemples de tot el que podrem veure relacionat amb Web 3 i Intel·ligència Artificial.

InTel·lIgèNcIA ARTIfIcIAl i WeB3

També li doneu molta rellevància a la bioacústica. Ens pots avançar alguna cosa?

Sí, la bioacústica és l’art d’escoltar el planeta, i aquest any la tenim molt present amb científics com Bernie Krause, un dels pares d’aquesta disciplina, que ha estat capaç de recopilar 50.000 arxius enregistrant diferents ecosistemes d’arreu del món. O Michel André, director del Laboratori de Investigació en Bioacústica, de la Universitat Politècnica de Catalunya. Aquí dissenyen uns sensors especials que col·loquen a diferents punts del planeta i, amb els sons que capten, descobreixen coses sobre la natura i desenvolupen tecnologia que ajuda a solucionar problemes relacionats amb l’impacte de la contaminació acústica sobre algunes espècies.

El Sònar+D també ens permet entendre millor el que veiem als escenaris del festival de música?

Una mica sí. La veritat és que ens hem mogut una mica d’aquest tipus de contingut. Però en part és així, perquè sí que ensenyem les entranyes de la creativitat digital i oferim una mirada a com treballen els artistes, però no necessàriament a dalt de l’escenari, sinó també amb altres formats. Diguem que és com una finestra dins del pensament de les ments creatives que treuen fora la seva manera de treballar, la seva metodologia, les seves inspiracions…O artistes que proposen històries, ficcions, panorames de futur i una manera d’explicar-ho és a dalt de l’escenari.

I aquesta suma de talents genera també una bona oportunitat per al networking…

Sí, del Sónar+D surten molts projectes de persones que es coneixen i després emprenen aventures artístiques o comercials, i això sempre ens fa il·lusió. Intentem afavorir l’escenari i el context perquè això passi, anant fins i tot més enllà, fent-ho més fàcil, més amigable i més agradable.

Són ja 29 anys de Sónar i una dècada de Sónar+D. Com ho feu per seguir sorprenent al públic?

Es tracta de fer passes endavant, de tenir les orelles ben obertes, el radar activitat i compartir aquelles coses que ens fascinen i que pensen que també poden ser interessant per al nostre públic. D’aquesta manera, no només pensem en el nostre públic més fidel, sinó que intentem atreure també públic nou. I no és fàcil, perquè poden haver-hi persones que pensin que tot és molt estrany o que no ho entenen, però sempre acaba venint gent nova.

gUAnYAnT NoUs ADepTes

Gent més jove, prioritàriament?

Sonar és molt transgeneracional. Pensa que l’any que ve el festival farà 30 anys, i això vol dir que hi ha part de l’audiència que s’ha fet gran amb el festival. El repte és, a la vegada que vas creixent, anar sumant públic més jove sense alienar el que ja tens i que tots dos puguin conviure, de manera que uns puguin descobrir la música dels altres.

UNir GeNerAcIoNs i AUDIèNcIes

Què ens provoca la música electrònica? Quines sensacions o emocions creus que ens activa?

No crec que toqui emocions diferents a altres estils de música. Jo crec que tenim un set d’emocions humanes i la manera com se’ns disparen quan entrem en contacte amb la música són diferents per a cada persona, però està clar que la música electrònica té una màgia especial.

lA MÀgIA De LA MÚsIcA eLectRòNIcA

I quan et va començar a captivar aquesta música?

A mi des de molt petita m’agradava la música de ball. I aquesta música des de molt aviat va incorporar els sintetitzadors, els sons electròniques i les caixes de ritmes. Jo no sabia si allò era música electrònica o no, però sabia que hi havia uns sons estranys que no sabia ben bé d’on sortien, perquè la bateria no era, la guitarra tampoc i el baix tampoc. I crec que aquesta pregunta que em feia i que no podia esbrinar, perquè no existia internet ni coneixia ningú que m’ho pogués explicar, és el que em va portar fins aquí.

Però vas començar a la ràdio…

Sí, vaig començar als 16 anys perquè volia compartir la música que m’agradava i mai he deixat de fer ràdio. L’escoltava per internet i vaig pensar que jo també volia tenir la meva ràdio a través de la xarxa, però no sabia com fer-ho. Aleshores vaig conèixer un grup de hackers que feien streaming i que volien muntar una ràdio, i els vaig comentar que, si ells tenien la tecnologia per fer-ho, jo podia aportar els continguts. I així vam començar. He de dir que en aquell moment, quan explicàvem que fèiem ràdio per streaming, ningú sabia de què parlàvem.

I continues en aquest mitjà?

Sí, faig un programa de música a Dablab, emissora comunitària de Barcelona, i formo part d’un projecte que es diu Xarxa de Ràdios Comunitàries. Es tracta d’una plataforma de poadcasts que aglutina ràdios de barri, de persones que fan els seus programes a la seva habitació o d’organitzacions. També fem investigació sobre el futur de la ràdio i organitzem esdeveniments.

Com va sorgir la vessant de comissariat?

Va sortir d’aquesta curiositat que us explicava abans per saber d’on sortien aquells sons estranys de la música de ball que a mi m’agradava. Aleshores vaig entrar en contacte amb artistes que treballaven amb tecnologia, no només de música, sinó també de parts més visuals o parts més experimentals. He de dir que per a mi no hi ha cap diferència entre comissariar el contingut d’un programa de ràdio, d’un reportatge de televisió, d’un festival o d’un esdeveniment.

coMIssARIAT UNIVeRsAL

I després d’uns quants anys al capdavant del Sónar+D, se senten els mateixos nervis abans de l’estrena?

I tant! Cada any em penso que n’he après, però sempre és igual. La mateixa emoció i els mateixos nervis. Jo no he fet tants sonars…aquí hi ha persones que n’han fet 30, gairebé. Però sí, les mateixes pessigolles que el primer dia!