Vacances 2025: paisatges digitals per a dies d’estiu

París – Jeu de Paume 

Le Monde selon l’IA
Fins al 21 de setembre 2025

L’espai d’art Jeu de Paume presenta una exposició ambiciosa dedicada a la intel·ligència artificial que combina art, fotografia, cinema, literatura i música per explorar críticament com les pràctiques creatives es creuen amb les noves tecnologies.

Comissariada per Antonio Somaini, amb la col·laboració d’Ada Ackerman, Alexandre Gefen i Pia Viewing, l’exposició s’allunya de les demostracions tecnològiques per aprofundir en la cultura de la IA generativa en un moment en què desperta tant fascinació com inquietud.

En paraules del comissari: “Aquesta exposició no és una celebració tecnofílica de la IA, sinó que busca avaluar què vol dir viure en un món on aquestes tecnologies estan cada vegada més presents, tot escollint artistes que tenen una aproximació crítica a la IA, i no per això negativa, sinó reflexiva i conscient de les seves implicacions.”

L’exposició s’estructura en dues grans línies: la IA analítica, com el reconeixement facial o la visió per computador, i la IA generativa, que crea imatges, textos o sons nous. Aquest recorregut serveix per plantejar dues preguntes clau: “Com veuen el món les màquines?” i “Com poden transformar la creació artística?”

No podem deixar de mencionar la participació de dos creadors catalans en aquesta exposició. D’una banda, Joan Fontcuberta, que porta la sèrie “eHerbarium” (2024-2025), formada per imatges de plantes generades amb IA a partir del seu projecte “Herbarium” (1984-1985). La proposta qüestiona les nocions de fotografia i fotorealisme en l’era de la intel·ligència artificial, i convida a repensar la relació que tenim amb la natura i la imatge tècnica.

D’altra banda, hi trobem els Estampa, amb “Repetition Penalty” (2025), una instal·lació de textos generats amb IA que n’explora la naturalesa recursiva i repetitiva. A través de pantalles led, converteixen els bucles estadístics en una estètica poètica. Amb “Ekphrasis” (2025), analitzen com els models d’IA descriuen imatges de pel·lícules amb processos complexos de visió artificial, i reflexionen sobre la impossibilitat de traduir fidelment imatge i paraula.

A més, entre molts d’altres, hi trobarem també Hito Steyerl amb “Mechanical Kurds”, que descobreix les vides humanes que treballen darrere d’aquestes tecnologies; Egor Kraft, amb la seva sèrie “Content Aware Studies”; Kate Crawford i Vladan Joler, amb “Anatomy of an AI System”, o Holly Herndon i Mat Dryhurst, que exposen una peça interactiva on el públic pot generar imatges amb IA a temps real. 

Ah! I si teniu clares les dates de visita, val molt la pena que doneu un cop d’ull a les activitats paral·leles proposades!

París – Fondation Louis Vuitton

David Hockney 25
Fins al 31 d’agost de 2025

Ja que sou a París, no podeu perdre l’oportunitat de veure l’exposició més extensa de l’artista David Hockney. I direu: “Què té a veure amb l’art digital, aquest vell artista de les piscines?” Doncs molt! La raó és que Hockney va ser un dels primers artistes a llançar-se de cap a l’experimentació amb les noves tecnologies de creació digital, com el Photoshop. Actualment, pinta amb l’iPhone o l’iPad, i aquests processos també han transformat el seu art amb pinzell. No és art generatiu, els traços no estan fets de codi, però els tampons, colors i matisos fan que els resultats tinguin característiques que només ens donen les pantalles. A més, podreu gaudir d’una sala immersiva que recupera els seus treballs com a escenògraf d’òperes i descobrir la seva faceta com a videoartista. Visca els artistes en exploració constant (amb vuitanta-quatre anys)!

Bilbao – Guggenheim Bilbao 

“in situ”: Refik Anadol – Arquitectura viva: Gehry
Fins al 19 d’octubre de 2025

Deixem França per apropar-nos a Bilbao, amb una altra peça feta amb intel·ligència artificial per qui crec que deu ser l’artista d’art digital més popular avui en dia: Refik Anadol. Passem d’una visió crítica de la IA a París a una exploració tècnica i espectacular de les possibilitats d’aquest mitjà. 

Sota la premissa que les dades poden ser material artístic, Anadol transforma conjunts massius de dades en composicions visuals en moviment: en aquest cas, la matèria primera ha estat l’arxiu obert d’imatges, plànols i esbossos dels projectes de Frank Gehry, amb el qual l’artista ha entrenat un model d’IA capaç de traduir aquest llegat arquitectònic en formes abstractes i canviants. El resultat n’és una obra en evolució constant, que mai no es repeteix i que converteix la memòria de Gehry en un flux visual continu. Les formes generades per la IA, inspirades en les corbes, els materials i els volums de Gehry, es despleguen en un entorn visual que dialoga amb l’espai real del museu. Però no és només visual: la proposta sonora inclou enregistraments fets dins del mateix museu, cosa que fa de la visita una experiència plenament sensorial. 

Amb aquesta peça, el Guggenheim Bilbao estrena la sèrie “in situ”, un espai que vol explorar l’art contemporani més enllà de l’objecte i la permanència. Concebuda com una plataforma per a instal·lacions de gran format i propostes immersives i transdisciplinàries, acollirà projectes pensats específicament per als espais del museu i farà que les obres dialoguin directament amb una altra obra: la de l’arquitectura de Frank Gehry*, tot generant trobades entre art, espai i públic.

(*) Per cert, a l’exposició de Hockney hi trobareu un retrat de Frank Gehry, arquitecte també de la Fondation Louis Vuitton i amic de l’artista. 

Londres – Barbican Center

Feel the sound
Fins al 31 d’agost de 2025

Els museus són els imperis de la visió: demanen els nostres ulls per sobre de qualsevol altre sentit. Per això és tan refrescant una proposta en què el so és el protagonista absolut. De sempre, l’art digital ha transformat el so en un material artístic que es pot veure, sentir i viure amb el cos. En paraules del cap de programació del Barbican Immersive, Luke Kemp: “La idea que el món està fet de vibracions i freqüències no és una cosa en què pensem sovint. La gran idea és que el so és molt més que una experiència auditiva.”

De fet, us heu parat mai a pensar que el so, depenent de la seva freqüència, pot ser un bàlsam relaxant i meditatiu o, literalment, un instrument de tortura? El so ens envolta des que ens despertem fins que ens n’anem a dormir, i aquest estiu el Barbican ens proposa una exposició on, mitjançant instal·lacions immersives, vibracions i intel·ligència artificial, els artistes exploren com el so modela emocions i percepcions. Aquest vincle sensorial redefineix la manera com experimentem l’art. 

Així ho podrem explorar al llarg de peces com la instal·lació “Vibraceptional Plate” de Jan St. Werner, que convida els visitants a col·locar-se sobre una plataforma que els permet percebre les vibracions del propi cos. O també un vídeo protagonitzat per Dame Evelyn Glennie, una percussionista que pateix sordesa i que reflexiona sobre els ritmes interns i la manera única que té d’experimentar el so. L’exposició també inclou una experiència coral en format hologràfic, una zona interactiva plena d’instruments musicals multisensorials i, com a colofó, una instal·lació al pàrquing del Barbican amb cotxes modificats amb potents sistemes de so; una combinació entre escultura i pista de ball que recorda al parkineo dels vuitanta i els noranta. 

Aquí també trobem participació catalana: “Forever Frequencies”, creada pel col·lectiu Domestic Data Streamers, que utilitza una IA generativa* per crear melodies úniques a partir de les respostes a dues preguntes: “Quin record musical t’agradaria reviure?” i “Quin moment musical completaria la història de la teva vida?”. El cert és que Spotify i totes les plataformes d’escolta a internet en saben un niu de les nostres preferències, gustos i fòbies musicals, però poden saber els records que ens porten, aquestes cançons? El projecte, a més, ha compartit la seva exploració amb creadors amb diferent relació amb la música, i hi podreu veure els resultats de gent com Maria Arnal o Max Cooper. 

Si, després que el so us travessi el cos, us heu quedat amb ganes de més, podeu passar a gaudir de “In Pursuit of Repetitive Beats”, que explora l’escena rave en format de realitat virtual seguida d’una petita exposició amb materials d’arxiu i recursos audiovisuals sobre l’escena britànica de l’acid house. La clausura perfecta d’un viatge sensorial que ens recorda que el so pot esdevenir comunitat, expressió i revolta.

(*) Una IA que funciona en local, és a dir, dins del mateix ordinador o dispositiu on s’utilitza. Això vol dir que no envia dades a servidors externs ni al núvol, i, per tant, no comparteix, desa ni processa la informació a través d’internet. A l’exposició, aquest funcionament s’explica amb un diagrama, en un exercici de transparència i divulgació, per fer comprensible un funcionament que, en un primer moment, pot semblar màgia i desmitificar aquesta idea de la tecnologia com quelcom sense matèria. 

Karlsruhe (Alemanya) – ZKM

Choose Your Filter! Browser Art since the Beginnings of the World Wide Web
Fins al 24 d’agost de 2025

Aquesta és una exposició d’un tema aparentment nínxol i hiperespecífic, com és el disseny de navegadors d’internet. Si hi pensem, els navegadors són com el gran hall d’internet i, des de la creació de la primera pàgina web el 1991, els seus dissenys i funcionalitats han estat estudiats i analitzats sota el que s’anomena “experiència d’usuari”, que es defineix per criteris comercials, de manera que les interfícies són cada cop més uniformitzades i tancades. Aquest ha estat un terreny fèrtil perquè molts artistes creïn navegadors alternatius que desafien els estàndards convencionals i ens fan prendre consciència de tots els elements amb què interactuem diàriament sense posar-los en dubte i que determinen la nostra experiència digital.

Aquest és el punt on vol anar a parar l’exposició i que la fa especialment interessant: si contraposem aquestes dues mirades sobre les interfícies (la comercial i l’artística), ens adonem que la manera com naveguem la xarxa no és neutral, sinó que està profundament condicionada per decisions tècniques, polítiques i estètiques. 

Com una nota de color enmig d’una ciutat grisa, aquesta exposició ens recorda que, tot i la seva aparença uniforme, el web pot ser un espai variat, creativament divers i, sobretot, obert; només cal sortir (o entrar) a explorar-lo. 

Berlín – Hamburger Bahnhof

Many Worlds Over, Ayoung Kim
Fins el 20 de juliol de 2025

A Berlín, hi podem trobar l’exposició individual d’una artista coreana molt interessant, Ayoung Kim (Seül, 1979), que ha estat guardonada amb els premis LG Guggenheim Award (2025) i ACC Future Prize (2024). En la seva pràctica, explora conceptes com el temps, la realitat, la pertinença i la dissidència de gènere, a través de la intel·ligència artificial, el vídeo, el videojoc i l’escultura. Kim construeix universos de ficció expansius, governats per les lleis temporals i espacials pròpies. Les seves obres es connecten mitjançant narratives especulatives arrelades en la realitat, i l’espectador es converteix tant en observador com en protagonista en primera persona.

Per a la seva mostra al Hamburger Bahnhof, Kim parteix d’un cicle de treballs inicials anomenats “Delivery Dancer’s Sphere”, centrats en una repartidora i la seva doble idèntica, que habiten en una Seül futurista i imaginària. En aquesta ciutat, hi convergeixen mons possibles infinits, amb un temps cíclic i no lineal; un univers governat per normes pròpies on els personatges travessen límits entre realitats, tot creant interseccions entre espais i èpoques. 

Però l’ús que Ayoung Kim fa de la tecnologia no és només des de la funcionalitat, sinó que la seva visió de l’ús d’aquestes eines també és crític: per exemple, veiem com la cultura del treball precaritzat i hiperconnectat arran de la revolució digital i de plataformes com Amazon o Uber es materialitza en les tasques que desenvolupen les figures protagonistes Ernst Mo i En Storm. 

L’exposició no només convida el públic a endinsar-se en els paisatges virtuals de Kim, sinó que expandeix físicament aquests espais dins del museu, de manera que transforma la topologia de l’espai expositiu completament. Contingut i contenidor parlen un mateix llenguatge. 

Linz – Ars Electronica Center

Kids’ Research Laboratory (Art digital amb criatures)

El laboratori de recerca del centre Ars Electronica té com a cita clau la frase d’Albert Einstein: “El joc és la forma més elevada de recerca”, i proclama: sigui digital, analògic, natural o artificial, per als infants, el món és un únic laboratori on cada moment pot esdevenir un experiment i cada camí, un viatge de descoberta. Amb aquest punt de partida, que ja trenca convencions, ens endinsem, amb els més petits, en un món d’exploració. 

Podem començar, per exemple, component música de manera intuïtiva en qüestió de segons a “Trax”, amb l’ajuda de les pistes, els compassos i els instruments que es poden combinar per crear una peça per a un sol instrument o per a una orquestra sencera. A continuació, es pot passar per “nonvisual-art”, una proposta que juga amb el fenomen físic de la refracció de la llum: dues làmines de polarització i capes de cel·lofana transformen l’“aparent no-res” en colors vius. “Robo Playground” és un espai de joc amb tota mena de robots: petites màquines que juguen, dibuixen i creen música. A més de divertir-se, els infants poden endinsar-se en el món de la programació tot experimentant i aprenent a través del joc. Si el que busqueu és sentir-vos com Darwin, a “Famo[u]os Creatures” podreu explorar la molsa, on s’amaguen criatures microscòpiques que només es revelen quan les observem amb un microscopi. I això no és tot, perquè el centre té un munt de propostes, també per als adults, que mereixen la visita!

Barcelona – Load Gallery 

Dissected Palette, Quayola
Fins al 12 de juliol de 2025

Estiu no sempre vol dir vacances, i vacances no sempre vol dir viatjar lluny. És per això que portem una proposta a la galeria Load Gallery de Barcelona, que presenta la sèrie “Dissected Palette” de Quayola. L’artista Quayola té una relació estreta amb Barcelona: fa dos anys vam poder veure la seva peça “Storms” a l’exposició “Digital Impact” i, més recentment, aquest hivern, vam poder gaudir del seu mapping espectacular a la façana de la Casa Batlló. 

En la pràctica artística, Quayola reinterpreta la pintura de paisatge a través de les eines digitals del segle xxi: el seu treball parteix d’una observació del paisatge, però mediada per escaneigs làser, codis i programes que converteixen arbres, camps o muntanyes en formes fragmentades i dinàmiques.

L’exposició Dissected Palette reuneix dues sèries fetes a partir de paisatges de la Provença: “Pleasant Places”, una sèrie de pintures digitals que homenatgen la tradició paisatgística i juguen amb el límit entre representació i abstracció; i “Pointillisme”, una obra que celebra l’error i evidencia les limitacions de la màquina a l’hora de captar la realitat, on distorsions i buits esdevenen matèria expressiva.

Una mostra en un espai pensat i dissenyat per exhibir art digital, i es nota. Si sou a Barcelona i us toca treballar, aquest és el millor pla per desconnectar després de la jornada laboral!